Novel·la

La novel�la o roman� �s un g�nere literari narratiu, generalment en prosa i d'una extensi� que pot ser considerable on s'expliquen fets de ficci� a partir d'uns personatges, una ambientaci�, un narrador i un punt de vista. Poden apar�ixer descripcions i di�legs per a embellir, aclarir o fer m�s amena l'acci�. El g�nere en si sorgeix a l'edat moderna.

El mot novel�la �s un manlleu de l'itali� novella (nova, novella). Tanmateix, l'itali� novella designa una narraci� curta, una mica m�s llarga o complexa que un conte o relat, el que se sol anomenar en catal� novel�la curta o novel�leta. En itali�, com en altres lleng�es, es destria novella de romanzo (la novel�la catalana), difer�ncia paral�lela a la del franc�s nouvelle/roman. Alguns proposen de reintroduir el terme roman� que t� equival�ncia en les altres lleng�es rom�niques.

Les temptatives per a delimitar els dos g�neres no han estat reeixides a causa de la varietat d'opinions dels cr�tics: la majoria coincideixen que l'extensi� m�nima d'una novel�la contempor�nia ha de ser d'unes 50000 paraules.

Elements de la novel�la

Els elements de la novel�la poden variar en funci� de l'�poca o el subg�nere. Tot i aix�, sempre hi ha una s�rie d'elements comuns que contenen totes elles.

• Personatges: sempre hi ha un protagonista que centra la mirada de l'autor i un antagonista que li impedeix de realitzar les accions que t� encomanades. A m�s d'una s�rie de personatges secundaris amb trames paral�leles o independents.
• Ambient: l'acci� se situa en un espai i un temps determinat. Hi pot haver alguns elements de fantasia que s�n descrits directament o a trav�s de les accions dels personatges.
• Narrador: hi ha una veu narrativa que ens acompanya en el transcurs del relat. Aquesta pot ser descrita en primera persona (en boca del personatge principal) o b� en tercera persona (si la veu narrativa �s externa a la hist�ria). Normalment, aquesta �ltima pot ser objectiva o no respecte al que narra. En narratologia s'anomena focalitzaci�.
• Temporalitzaci�: la hist�ria es pot narrar de manera lineal i cronol�gica o comen�ar in medias res (al mig de l'acció) per tornar enrere i explicar el passat: un flaixbac de la història.
• Destinatari: la novel·la pot tenir un destinatari explícit, com passa amb les epistolars, o dirigir-se al lector ideal, el qual pot apel·lar l'autor.
• Estructura: la novel·la se sol estructurar en diversos capítols (a vegades agrupats en parts o llibres) i aquests es divideixen en paràgrafs o seqüències narratives. Les més modernes, però, trenquen aquesta convenció i s'estructuren lliurement a petició de l'autor.

Història de la novel·la

Món antic

Els orígens de la novel·la estan en altres gèneres narratius, des del text sumeri l'Epopeia de Guilgameix, l'èpica amb la Ilíada i L'Odissea d'Homer o l'Eneida de Virgili; les narracions curtes d'aventures que sorgiren a l'època hel·lenística grega (habitualment conegudes com a 'novel·les gregues' o 'novel·les bizantines'), com ara Dafnis i Cloe de Longus i L'ase d'or d'Apuleu.

Edat mitjana

A l'edat mitjana va sorgir la cançó de gesta, gènere narratiu en vers que no es pot considerar encara pròpiament novel·la, i la novel·la de cavalleries, les primeres novel·les pròpiament dites. En un primer moment es tradueixen obres clàssiques al francès antic en octosíl·labs apariats (p. ex. el Roman d'Eneas que seria una adaptació de l'Eneida). Aquests s'anomenen roman perquè pretenen posar en llengua romànica (mettre en roman, com diuen els mateixos textos) les obres clàssiques (aquest roman ha quedat com el nom francès de la novel·la). Cal dir que la traducció es fa segons la concepció medieval de traduir que seria una concepció molt allunyada de la nostra. Seguien el model clàssic quant a la manera de narrar en vers la vida d'un personatge exemplar. La novel·la pròpiament dita s'inicia amb l'anomenada "matèria de Bretanya" que va donar lloc al primer cicle novel·lesc que explicava les vides de tots els components de la Taula Rodona. Destaca l'autor Chrétien de Troyes que introdueix la novetat, pel seu temps, de situar l'acció de les seves obres fora de la història (en aquell moment, les obres clàssiques com l'Eneida es consideraven històriques) introduint, per tant, la ficció; també situa els seus romans en un espai de temps indeterminat: moltes s'inicien en un dia de Pasqua o de Pentecosta, però hi ha la voluntat de situar-les fora del temps històric; no tenen voluntat de crònica. També estaven plenes d'aventures curioses que permetien la seva transmissió oral. Cal recordar que en una època on la producció d'un manuscrit era molt cara i la majoria de la població era analfabeta, la novel·la va destinada a ser escoltada i no pas llegida per part del públic. Durant els segles xiv i xv, gràcies a l'emergent mercat del llibre, van començar a aparèixer els primers texts en prosa, que podien ser la prosificació d'una cançó de gesta o també obres de nova creació.

La invenció de la impremta per part de Johannes Gutenberg el 1440 va afavorir la difusió de les novel·les, que van començar a diversificar-se a partir de l'Edat Moderna. Dues grans tradicions van coexistir durant molt de temps: la paròdica, exemplificat en l'obra de Cervantes, i una altra hereva dels herois de l'antiguitat. Les dues tradicions van anar guanyant realisme i seguien les exigències dels lectors.

Segle xviii

Al segle xviii la novel·la va guanyar en didactisme, s'usava la vida dels altres en ficcions per aprendre sobre la pròpia existència. En aquesta època es va convertir en el gènere més popular, fet que continua encara vigent.

Segle xix

Amb el segle xix i el Realisme, la producció de novel·les es va disparar (per això es considera aquest període el segle d'or de la novel·la europea), tant pel que fa a l'extensió territorial, com als temes, subgèneres i profunditat dels personatges principals. L'ambientació dels relats va créixer considerablement gràcies al gust dels narradors per la descripció.

Segle XX

Al segle xx es va posar en crisi el concepte mateix de novel·la: les obres experimentals, les barreges de gènere, la irrupció de l'aspecte visual de la pàgina, l'autobiografia real o fictícia... Aquesta nova novel·la, que continua provant nous camins al segle xxi, va conviure amb la història d'estructura clàssica. També es van multiplicar els subgèneres segons l'estil i la temàtica.

Gèneres

Hi ha dos grans gèneres dels quals parteixen tota la resta: el d'aventures i l'històric, on es dona rellevància a l'acció i a l'ambient, respectivament. De les aventures medievals, parteixen els llibres de viatges, els encontres amorosos (i d'ells la literatura eròtica i rosa), així com la fantasia i les novel·les de màgia. Si les aventures afecten decisivament el protagonista i el que és realment important és justament aquesta evolució, la novel·la s'anomena Bildungsroman o de formació.

De la descripció històrica, d'altra banda, sorgeixen els quadres de costums, la novel·la social i realista, així com la utopia, la ciència-ficció, la novel·la de terror i fins i tot la novel·la de tesi, on a partir d'un retrat contemporani s'intenta extreure un ensenyament concret anàleg a la faula.

La novel·la experimental trenca conscientment els límits dels gèneres per crear un joc amb la llengua i la literatura on s'involucra el lector. Igualment, la novel·la humorística i les paròdies de cada gènere usen normes i convencions per crear un efecte còmic.

Tipologia

La novel·la és el regne de la llibertat de contingut i de forma. És un gènere proteic que presenta al llarg de la història múltiples formes i punts de vista.

Per classificar aquest gènere s'ha de tenir en compte que existeixen diversos criteris de classificació emprats per les diferents tipologies proposades:

Pel to que manté l'obra

• Novel·la satírica és un gènere narratiu en el qual domina la sàtira.
• Novel·la humorística, una reacció creativa i distanciada enfront allò que apareix com a oficial i ortodox.
• Novel·la didàctica o d'evolució, segons les definicions proposades per Mikhaïl Bakhtín, té com a primera finalitat impartir ensenyaments als lectors. El gènere es va imposar durant l'edat mitjana, en la qual a través de narracions al·legòriques, es vol proposar "ensenyaments en matèria d'amor", principalment, a les dones. Un exemple pot ser el Roman de la Rose.
• Novel·la realista

Per forma

• Novel·la autobiogràfica. Encara que es pugui donar el cas que tot allò atribuït a un personatge fictici són fets que ha experimentat l'autor, només es podria comprovar extratextualment. El lector no estableix amb el text el mateix tipus de relació, car no s'exigeix que el que s'explica a la novel·la sigui veritat.
• Novel·la epistolar, escrita en forma de cartes (epístoles) enviades o rebudes pels personatges de la novel·la. A través de les cartes que escriuen es va mostrant l'evolució dels personatges. Un nou tipus de novel·la epistolar, basada en correus electrònics, es fa possible gràcies a l'entrada d'Internet. A diferència de la novel·la epistolar tradicional, l'ús de correus electrònics fa possible una trama més ràpida, dinàmica i àmplia, ja que Internet permet enviar un missatge a qualsevol part del planeta en breus segons.
• Novel·la dialogada: els personatges parlen per intruir i comunicar els seus pensaments al lector d'una manera més amena i dinàmica.
• Novel·la lleugera també anomenada ranobe (ラノベ), és una novel·la amb algunes il·lustracions d'estil manga, i el públic al qual està orientat són els joves. Tot i que les il·lustracions són per a joves, les novel·les lleugeres contenen més text que una novel·la tradicional. Les històries de les novel·les lleugeres poden ser després convertides en un manga o en una sèrie d'anime. També són normalment convertides en sèries en revistes literàries. Un exemple de novel·la lleugera pot ser Slayers , escrita per Hajime Kanzaka, i que es va convertir en una sèrie de manga i, posteriorment, en un anime molt popular del mateix nom. Les ranobes s'han tornat molt populars al Japó, i les editorials busquen nous talents mitjançant concursos anuals en els quals el guanyador rep una suma de diners amb la publicació de la novel·la. El Premi a la Novel·la Dangeki és el més famós: té més de 2000 participants anuals. Són clarament etiquetades com a novel·les lleugeres i es venen a un preu econòmic. S'estima que l'any 2007, el mercat de les novel�les va tenir un ingr�s de 20 bilions de iens (al voltant de 167 milions de d�lars) i prop de 30 milions de c�pies anuals publicades.
• Novel�la convencional: es narra en tercera persona i en passat; el relat �s continu.

Per audi�ncia o mode de distribuci�

• Novel�la trivial.
• Supervendes o "best-seller" �s una novel�la amb molt d'�xit. El terme designa te�ricament nom�s una gran quantitat de vendes, per� ha esdevingut un g�nere propi. Aix� els supervendes s�n obres de ficci�, de f�cil lectura i de baix nivell literari (justament per aix� va sorgir l'etiqueta "supervendes de qualitat" per distingir les obres populars que s�n ben considerades per la cr�tica). Els supervendes acostumen a estar envoltats d'una cuidada promoci� i tenen una durada determinada en la hist�ria de la literatura, a difer�ncia dels cl�ssics. Apareixen en les llistes de m�s venuts dels diaris i es multiplica la seva fama. Aquestes llistes poden arribar a ser molt pol�miques, ja que determinen en gran manera l'�xit de la campanya de les editorials. Malgrat l'opini� generalitzada en contra dels supervendes com a productes senzills, els seus defensors argumenten que moltes de les obres de culte d'avui dia van ser considerades supervendes en el seu moment i que aquests llibres fomenten la lectura.
• Novel�la per entregues o novel�la fulletonesca �s una novel�la popular en qu� la publicaci� �s feta per episodis en un diari. Aquesta �s una categoria de novel�la que es defineix per la seva forma i no pels seus m�rits (com la novel�la epistolar). Una nova s�rie pot ser, a m�s, una novel�la d'amor, aventura, polic�aca o novel�la er�tica sense restricci� de g�nere. Des dels seus or�gens (1836), el drama rom�ntic �s considerat com una subproducci� liter�ria, i la virul�ncia de les observacions formulades a mitjans del segle xix pels seus detractors, no semblen coincidir amb els noms de Charles Dickens Dumas o Balzac, que van ser novel�listes per entregues en el seu temps. La hist�ria d'aquest mode de relat permet comprendre millor les q�estions d'ordre �tic i est�tic que ha posat des de la seva aparici�, i que s�n sempre d'actualitat.
• Novel�la de literatura infantil o juvenil, dedicada als lectors m�s joves.

Per contingut

• Novel�la d'aventures �s un g�nere literari que emfatitza el seu argument mitjan�ant els viatges, el misteri i el risc. Aquests m�ltiples escenaris o subg�neres s�n sin�nims de les prefer�ncies del lector, que tendeix a identificar-se amb l'heroi. Aix� doncs, hi ha una �mplia la categoria conceptual que dona lloc al misteri o a la recreaci� del futur, el risc calculat, el lideratge del personatge principal i el suspens pel control de l'aventura. Una altra caracter�stica recurrent �s l'acci�: b�sica per al desenvolupament de la trama que domina als escenaris.
• Novel�la bizantina o llibres d'aventures peregrines, �s un dels principals tipus de prosa narrativa del segle xvii. En certa manera, es tracta del g�nere antecessor de la novel�la d'aventures moderna.
• Novel�la cavalleresca, no s'ha de confondre amb novel�la de cavalleries. Les "novel�les cavalleresques", a difer�ncia de la novel�la de cavalleries, s�n hist�ries m�s modernes dels segles xiv, xv i xvi que pretenien reflectir el m�n real dels cavallers de l'�poca. �s per aix� que els personatges s�n m�s humans i les situacions tenen lloc en ambients hist�rics i geogr�fics m�s propers i m�s cre�bles. Un exemple d'aquest corrent �s el Tirant lo Blanc , escrita pel cavaller valenci� Joanot Martorell.
• Llibres de cavalleries s�n epopeies medievals europees redactades en vers o en prosa que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, amb cavallers errants que viuen aventures extraordin�ries. En general, les can�ons de gesta les recitaven cantant int�rprets professionals, els primers romans tamb� estan destinats a ser llegits a un auditori (no cantats, al contrari que la can�� de gesta), mentre que les novel�les de cavalleries s'associen amb les lectures privades. El llibre de cavalleria �s un g�nere literari en prosa, de gran �xit i popularitat a Espanya i a Portugal durant segle xvi, que va ser v�ctima de la par�dia de Miguel de Cervantes Saavedra en el llibre El Quixot de la Manxa. S'escriuen des de final del segle xv fins al 1602 i comencen a perdre la seva popularitat cap a 1550. L'�ltim llibre original, Policisne de Bo�cia, es publica en 1602, per� molts dels llibres de cavalleries segueixen reeditant-se durant tot el segle xvii.
• Ci�ncia-ficci�. Tamb� va ser coneguda en el seu origen com a literatura d'anticipaci�, que �s la denominaci� popular amb qu� es coneix a un dels g�neres derivats de la literatura de ficci� (juntament amb la novel�la fant�stica i la novel�la de terror). Va comen�ar pr�piament a la segona meitat del segle xix amb novel�les cient�fiques de Jules Verne (1828-1905), on la ci�ncia era considerada una invenci�, i tamb� amb les novel�les de cr�tica social amb orientaci� cient�fica de H. G. Wells (1866-1946).
• Novel�la cortesana es tracta d'un tipus de literatura d'evasi� que �s el correlat en prosa de la com�dia de capa i espasa, amb la qual t� tantes coses t� en com�. La coincid�ncia que �s quelcom acceptada un�nimement per la cr�tica actual: els seus personatges m�s caracter�stics coincideixen en gaireb� tot, des de la convencional onom�stica fins a la seva manera de sentir, d'actuar i d'expressar; amb els propis de l'esmentada g�nere teatral.
• Novel�la costumista o de costums: descriu l'ambient en qu� es mouen els personatges i les formes de vida d'un grup social concret: els costums, la tipicitat dels personatges, la quotidianitat de les seves vides... Aquest tipus de novel�la va donar lloc al realisme i al naturalisme. �s un g�nere t�pic del segle xix, amb autors com Honor� de Balzac i Zola a Fran�a; Dickens; G�gol i Turgu�nev a R�ssia; i a Espanya: Fern�n Caballero, Felipe Trigo, Pardo Baz�n, Pereda o Vicent Blasco Ib��ez. En catal�: Frederic Soler i �ngel Guimer�.
• Novel�la d'espies, novel�la d'espionatge o thriller (suspens) pol�tic va sorgir abans de la Primera Guerra Mundial m�s o menys al mateix temps que els primers serveis d'intel�lig�ncia. Aquest camp gaireb� no ha tingut gaire suport de la cr�tica, tot i ser intu�tiu, literari, i, en algunes obres, pol�ticament important. Tanmateix, al mateix temps ha comptat des dels seus inicis amb el suport popular. L'inter�s va decaure �nicament despr�s de la guerra freda (despr�s de la caiguda del Mur de Berl�n el novembre de 1989). No obstant aix�, arran dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, l'inter�s per aquest tipus de novel�la va revifar, cosa que inici� un canvi quant al g�nere.
• Els thrillers o les novel�les de suspens generen en l'espectador o el lector tensi� o angoixa. El lector comen�a a pensar en all� que els podria passar als personatges de la hist�ria.
• Novel�la detectivesca �s el g�nere novel�l�stic centrat en la investigaci� d'un delicte, generalment un assassinat per part d'un personatge (sovint individual i protagonista). El "detectiu" pot ser b�sicament un simple afeccionat; un professional de car�cter privat o un funcionari policial. La novel�la detectivesca �s un dels grans g�neres que conformen la novel�la de g�nere i que constitueix una de les lectures de major �xit popular. El camp de la novel�la detectivesca s'encavalca a voltes amb el d'altres g�neres, com ara la novel�la d'acci� (el thriller de l'angl�s) i la novel�la de misteri.
• Novel�la enigma: tracta el crim com un misteri que s'ha de resoldre, la qual cosa permet desplegar els dots excepcionals de l'investigador, m�s o menys exc�ntric. D'aquesta manera, la novel�la centra l'inter�s en la investigaci� en si, per damunt del crim. La trama sovint es desenvolupa en ambients sofisticats de classe alta i tendeix a retratar el crim com a incident a�llat i estrictament individual, un mer par�ntesi en un statu quo immutable i b�sicament just.
• Novel�la negra, de voluntat realista i sovint cr�tica, no defuig dels aspectes s�rdids del crim i els tracta com a s�mptoma de la societat que els fa possible. Com la va definir Raymond Chandler en el seu llibre El simple art de matar, la novel�la negra �s la novel�la del m�n professional del crim. El seu adjectiu "negra" es deu a dos factors principals quant a l'aparici� d'aquesta novel�la: d'una banda, va ser publicada, origin�riament, a la revista Black Mask dels Estats Units i, de l'altra, va apar�ixer en la col�lecci� S�rie Noire francesa, nom que remet als ambients "foscos" que aconsegueix l'efecte de l'acci�. El terme de "novel�la negra", tamb� s'associa a un tipus de novel�la polic�aca en la qual la resoluci� del misteri no �s en si l'objectiu principal. En resum, l'acci� de la novel�la negra �s habitualment molt violenta i les divisions entre el b� i el mal estan bastant difuminades. La major part dels seus protagonistes s�n individus derrotats, en decad�ncia, que busquen trobar la veritat (o almenys algun indici de veritat).
• Novel�la polic�aca protagonitzada per funcionaris de la policia i l'acci� se centra en els procediments que donen lloc a la resoluci� del cas.
• Novel�la de campus, on tota l'acci� transcorre dins del campus d'una universitat
• Novel�la fant�stica �s un g�nere dins de la narrativa basat sobretot en els elements de fantasia que es poden agrupar en diversos subg�neres diferents, entre els quals hi ha la literatura de terror, de Ci�ncia-ficci� i de g�tic. En sentit ampli es pot parlar de literatura fant�stica o de fantasia des dels comen�aments de l'home, quan es recitaven versos propiciatoris de car�cter sagrat o �pic per demanar la benevol�ncia dels d�us o celebrar les gestes dels guerrers. A la literatura moderna es considera que va comen�ar amb els contes de fades i la faula, uns g�neres nascuts per estimular m�s la fantasia dels adults i no tant la dels nens, encara que actualment l'associem a la inf�ncia.
• Novel�la g�tica �s un g�nere literari relacionat estretament amb el de terror i tot el que aquest implica, fins al punt que �s dif�cil diferenciar un de l'altre. De fet, no es pot dir que existeixi la novel�la de terror fins a l'aparici� del terror g�tic. Cal distingir la narraci� popular fant�stica (folklore) dels contes tradicionals que es desenvolupen des de la fi del segle xviii fins a l'actualitat i posseeixen caracter�stiques diferents, associades en general amb el moviment est�tic conegut com a Romanticisme.
• Novel�la hist�rica �s un tipus de narrativa que va sorgir com a g�nere independent durant el Romanticisme amb l'obra de Walter Scott. El gust pel passat medieval heroic va portar a ambientar-hi les novel�les. A partir d'aqu�, van proliferar les hist�ries ambientades en diferents per�odes dirigides a un p�blic massiu.
• Novel�la morisca �s un g�nere literari de la prosa narrativa de car�cter idealista dins la prosa de ficci� del segle xvi. Es caracteritza per presentar protagonistes musulmans que idealitzen les relacions entre moros i cristians oferint exemples de conviv�ncia i generositat entre ells. La novel�la parla de musulmans que no lluiten contra els cristians perqu� estan en pau. En certa manera, era una manera de pacificar el pa�s i d'evitar m�s conflictes dels que ja existien.
• Novel�la pastoral �s un subg�nere narratiu �pic que es va configurar hist�ricament al Renaixement a partir de l'aparici� de l'Arcadia de l'itali� Jacopo Sannazaro.
• Novel�la picaresca �s un g�nere literari narratiu en prosa de car�cter molt caracter�stic de la literatura espanyola, per b� que va tenir una repercussi� a la literatura europea. Va sorgir els anys de transici� entre el Renaixement i el barroc durant l'anomenat Segle d'Or espanyol.
• Novel�la sentimental �s aquella que narra una hist�ria d'amor amb un final feli�. Al si de la literatura espanyola, aquest nom tamb� designa un subg�nere literari hist�ric que es desenvolupa entre el Prerenaixement del segle xv i el Renaixement de la primera meitat del segle xvi. S'inclou dins del g�nere �pic o narratiu i est� escrit en prosa amb versos intercalats, de vegades en forma epistolar. Posseeix una tem�tica amorosa sovint dins de les lleis de l'anomenat amor cort�s.
• Novel�la social: disminueix en certa manera la descripci� de vides individuals i les substitueix per una col�lectivitat. No �s important l'�sser hum� en si, sin� l'�sser hum� com a part d'un grup o classe social. L'actitud d'aquesta novel�la �s cr�tica amb un afany de denunciar situacions, ambients i modes de la vida d'un grup.
• Novel�la de terror �s un subg�nere dins de la novel�la, que �s, alhora, un subg�nere de l'�pica o de la narrativa. La seva principal caracter�stica i tret distintiu �s el conreu de la por i les seves emocions associades com a principal objectiu literari. La novel�la de terror constitueix un dels formats habituals en els quals es presenta avui dia la nova literatura de terror g�tic.
• Novel�la del Vell Oest �s un g�nere literari de la literatura popular o de consum. En general, est� ambientada als Estats Units d'Am�rica del segle xix, durant el per�ode d'expansi� d'aquesta naci� cap a l'anomenat far west(el "lluny� oest"). Els seus personatges caracter�stics s�n el x�rif, els texans, el bandit o els malfactors del pistoler, l'estafador, l'hisendat ramader d'ovelles o bestiar, els indis, els mexicans, els militars sudistes o nordistes, els cercadors d'or, les ranxeres, els predicadors, les noies alegres del saloon i tots els t�pics forjats pels creadors del g�nere: James Fenimore Cooper autor de L'�ltim dels mohicans (1826), Washington Irving autor de les Western Journals (1832), els escriptors costumistes del Realisme nord-americ� Francis Bret Harte i Mark Twain, l'alemany Karl May i el veritable iniciador del g�nere, Owen Wister amb la seva novel�la L'Virginiano (1902). En general, la novel�la de l'oest exemplifica la ideologia del Dest� Manifest, per� no va m�s enll�: la seva intenci� fonamental �s entretenir (com passa a la novel�la d'aventures un dels subg�neres m�s importants). Alguns cr�tics pensen que aquest g�nere literari nom�s serveix com a origen i com a font d'un g�nere cinematogr�fic superior: el western. El cinema ho amplia, li ho apropia i li atorga una major dignitat, mentre que el western literari �s regularment de poca qualitat en comparaci� amb la seva versi� cinematogr�fica, la qual assoleix grans cotes d'art.

Per estil

• Novel�la realista �s aquella on els escriptors es preocupen per fer una pintura precisa de la societat. M�s endavant, aquesta donar� lloc a moviments coetanis com el Naturalisme.
• Novel�la naturalista va ser un moviment que es va donar al final del segle xix. Pret�n copsar la realitat de manera absolutament objectiva, �s per aix� que sovint es diu que �s una evoluci� del realisme. A m�s a m�s, real�a aspectes de l'entorn que fins aquell moment encara no havien aparegut en les obres art�stiques: les classes socials desfavorides, els problemes, les malalties, els temes sexuals... Regna la cr�tica social amb un aire for�a pessimista. Els principals protagonistes pertanyen al proletariat.
• Novel�la existencial es planteja la consci�ncia de la mateixa exist�ncia humana i, en general, el sentit de la vida. Els temes per excel�l�ncia van relacionats amb la fi del m�n hum�: la mort, la fragilitat de la vida, la responsabilitat, la llibertat...

Per argument

• Novel�la psicol�gica o novel�la d'an�lisi psicol�gica tamb� coneguda com a realisme psicol�gic, �s una obra de ficci� en prosa que emfatitza la caracteritzaci� interior dels seus personatges, els seus motius, circumst�ncies i accions internes que neixen i es desenvolupen a partir de les accions externes. La novel�la psicol�gica "posposa la narraci� a la descripci� dels estats d'�nim, passions i conflictes psicol�gics" dels personatges.
• Novel�la de tesi. �s la que dona m�s import�ncia a les intencions de l'autor, generalment ideol�giques, que a la narraci�. Era molt conreada durant el segle xix, especialment per Fern�n Caballero i el Luis Coloma.
• Novel�la testimoni. �s un g�nere literari h�brid entre la novel�la tradicional i el discurs testimoni provinent dels estudis d'historiografia. Igual que altres g�neres literaris de la postmodernitat, la novel�la testimoni presenta caracter�stiques d'hibridisme, de barreja de g�neres. Tamb� s'anomena relat real, o relat metaficcional. �s un relat literari, per� de factura period�stica.

Algunes varietats de novel�la �lleugera�, no considerades com a serioses a l'inici, s'han convertit g�neres aut�ntics: les de detectivesco o de ci�ncia-ficci� i les novel�les roses molt populars, encara eren ignorades pels cr�tics i els acad�mics. Fins fa poc temps, les millors novel�les de certs subg�neres han comen�at a ser reconegudes com a literatura seriosa.

Algunes novel�les importants

• Segle XI, en japon�s - Genji Monogatari de Murasaki Shikibu
• 1353, en itali� - Decamer�, de Giovanni Boccaccio
• 1386-1400, en anglès - Els contes de Canterbury, de Geoffrey Chaucer
• 1490, en català - Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell
• Amadís de Gaula, de Garci Rodríguez de Montalvo
• Utopia, de Thomas More
• Gargantua i Pantagruel, de François Rabelais
• Lazarillo de Tormes (anònim)
• El Quixot, de Miguel de Cervantes
• Robinson Crusoe, de Daniel Defoe
• Clarissa, de Samuel Richardson
• Tristram Shandy, de Laurence Sterne
• El roig i el negre, de Stendhal (Henri Beyle)
• Madame Bovary, de Gustave Flaubert
• Ulisses, de James Joyce
• Cent anys de solitud, de Gabriel García Márquez
• 1962 - La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda
• No Game No Life

Temes relacionats

• Escriptor