Diferencies ente revisiones de «Macrollingua»
m iguo plurales |
m iguo testu: inteligibilidad mutua => intelixibilidá mutua |
||
(Nun s'amuesen 7 revisiones intermedies de 4 usuarios) | |||
Llinia 1: | Llinia 1: | ||
{{Referencies|t=20170424160640}} |
{{Referencies|t=20170424160640}} |
||
'''Macrollingua''' (del [[Idioma inglés|inglés]] ''macrolanguage)'', en [[llingüística]], ye una categoría introducida pol estándar internacional [[ISO]]-639. Xeneralmente designa a una llingua qu'esiste en forma de distintes [[variedá llingüística|variedaes]], non necesariamente [[ |
'''Macrollingua''' (del [[Idioma inglés|inglés]] ''macrolanguage)'', en [[llingüística]], ye una categoría introducida pol estándar internacional [[ISO]]-639. Xeneralmente designa a una llingua qu'esiste en forma de distintes [[variedá llingüística|variedaes]], non necesariamente [[Intelixibilidá mutua|intercomprensibles]], pero que por ciertes razones considérense [[dialeutu|formes dialeutales]] d'una mesma llingua. En sentíu llingüísticu, munches vegaes referir a un grupu de delles llingües puramente emparentaes ensin tener caúna un nome específicu y que por motivos culturales, relixosos, etc. considérense, sicasí, una sola llingua. Delles vegaes emplega'l términu refiriéndose a [[diglosia]]: cuando esisten delles fales derivaes d'una llingua más antigua o «clásica», pero qu'esta sigue tando n'usu pa facilitar la comunicación ente los falantes de les variedaes populares. Son macrollingües, por casu: l'[[idioma árabe|árabe]], el [[idioma chinu|chinu]], el [[Llingües quechues|quechua]], el [[Idioma náhuatl|náhuatl]], el [[Idioma sardu|sardu]] y delles llingües indíxenes del mundu. Les macrollingües son rexistraes y catalogaes pola organización [[SIL International]]. El conceutu de macrollingua puede ser comparáu col conceutu sociollingüísticu de ''[[Ausbausprache - Abstandsprache - Dachsprache|Dachsprache]]'' |
||
== Llista de macrollingües == |
== Llista de macrollingües == |
||
[[ |
[[Ficheru:Arabic Varieties Map.svg|thumb|310px|Dialeutos árabes.]] |
||
[[ |
[[Ficheru:Map of sinitic languages-es.svg|thumb|310px|Dialeutos chinos.]] |
||
[[ |
[[Ficheru:Quechua (subgrupos).svg|thumb|310px|Distribución xeográfica de les principales divisiones de la familia quechua.]] |
||
[[ |
[[Ficheru:Inuktitut dialect map.svg|thumb|310px|Mapa dialeutal del inuktitut.]] |
||
Esta llista namái inclúi datos específicos del [http://www.sil.org/iso639-3 SIL]: |
Esta llista namái inclúi datos específicos del [http://www.sil.org/iso639-3 SIL]: |
||
Llinia 22: | Llinia 22: | ||
|ai || aym || [[ISO 639:aym|aym]] || 2 || [[idioma aimara]] |
|ai || aym || [[ISO 639:aym|aym]] || 2 || [[idioma aimara]] |
||
|- |
|- |
||
|az || aze || [[ISO 639:aze|aze]] || 2 || [[idioma |
|az || aze || [[ISO 639:aze|aze]] || 2 || [[idioma azerbaixanu|idioma azerbaiyano]] |
||
|- |
|- |
||
|(-) || bal || [[ISO 639:bal|bal]] || 3 || [[idioma baluchi]] |
|(-) || bal || [[ISO 639:bal|bal]] || 3 || [[idioma baluchi]] |
||
Llinia 34: | Llinia 34: | ||
|cr || cre || [[ISO 639:cre|cre]] || 6 || [[idioma cree]] |
|cr || cre || [[ISO 639:cre|cre]] || 6 || [[idioma cree]] |
||
|- |
|- |
||
|(-) || del || [[ISO 639: |
|(-) || del || [[ISO 639:del|del]] || 2 || [[Lenape|idioma delaware]] |
||
|- |
|- |
||
|(-) || dean || [[ISO 639:dean|dean]] || 2 || [[idioma slave]] ([[llingües |
|(-) || dean || [[ISO 639:dean|dean]] || 2 || [[idioma slave]] ([[llingües atabascanes]]) |
||
|- |
|- |
||
|(-) || din || [[ISO 639:din|din]] || 5 || [[idioma dinka]] |
|(-) || din || [[ISO 639:din|din]] || 5 || [[idioma dinka]] |
||
Llinia 145: | Llinia 145: | ||
{{Tradubot|Macrolengua}} |
{{Tradubot|Macrolengua}} |
||
{{control d'autoridaes}} |
|||
[[Categoría:Macrollingües| ]] |
[[Categoría:Macrollingües| ]] |
||
[[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]] |
Revisión actual a fecha de 15:57 12 set 2024
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Macrollingua (del inglés macrolanguage), en llingüística, ye una categoría introducida pol estándar internacional ISO-639. Xeneralmente designa a una llingua qu'esiste en forma de distintes variedaes, non necesariamente intercomprensibles, pero que por ciertes razones considérense formes dialeutales d'una mesma llingua. En sentíu llingüísticu, munches vegaes referir a un grupu de delles llingües puramente emparentaes ensin tener caúna un nome específicu y que por motivos culturales, relixosos, etc. considérense, sicasí, una sola llingua. Delles vegaes emplega'l términu refiriéndose a diglosia: cuando esisten delles fales derivaes d'una llingua más antigua o «clásica», pero qu'esta sigue tando n'usu pa facilitar la comunicación ente los falantes de les variedaes populares. Son macrollingües, por casu: l'árabe, el chinu, el quechua, el náhuatl, el sardu y delles llingües indíxenes del mundu. Les macrollingües son rexistraes y catalogaes pola organización SIL International. El conceutu de macrollingua puede ser comparáu col conceutu sociollingüísticu de Dachsprache
Llista de macrollingües
[editar | editar la fonte]Esta llista namái inclúi datos específicos del SIL:
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]