Saltar al conten�u

Diferencies ente revisiones de «Macrollingua»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo plurales
m iguo testu: inteligibilidad mutua => intelixibilidá mutua
 
(Nun s'amuesen 7 revisiones intermedies de 4 usuarios)
Llinia 1: Llinia 1:
{{Referencies|t=20170424160640}}
{{Referencies|t=20170424160640}}
'''Macrollingua''' (del [[Idioma inglés|inglés]] ''macrolanguage)'', en [[llingüística]], ye una categoría introducida pol estándar internacional [[ISO]]-639. Xeneralmente designa a una llingua qu'esiste en forma de distintes [[variedá llingüística|variedaes]], non necesariamente [[Inteligibilidad mutua|intercomprensibles]], pero que por ciertes razones considérense [[dialeutu|formes dialeutales]] d'una mesma llingua. En sentíu llingüísticu, munches vegaes referir a un grupu de delles llingües puramente emparentaes ensin tener caúna un nome específicu y que por motivos culturales, relixosos, etc. considérense, sicasí, una sola llingua. Delles vegaes emplega'l términu refiriéndose a [[diglosia]]: cuando esisten delles fales derivaes d'una llingua más antigua o «clásica», pero qu'esta sigue tando n'usu pa facilitar la comunicación ente los falantes de les variedaes populares. Son macrollingües, por casu: l'[[idioma árabe|árabe]], el [[idioma chinu|chinu]], el [[Llingües quechues|quechua]], el [[Idioma náhuatl|náhuatl]], el [[Idioma sardu|sardu]] y delles llingües indíxenes del mundu. Les macrollingües son rexistraes y catalogaes pola organización [[SIL International]]. El conceutu de macrollingua puede ser comparáu col conceutu sociollingüísticu de ''[[Ausbausprache - Abstandsprache - Dachsprache|Dachsprache]]''
'''Macrollingua''' (del [[Idioma inglés|inglés]] ''macrolanguage)'', en [[llingüística]], ye una categoría introducida pol estándar internacional [[ISO]]-639. Xeneralmente designa a una llingua qu'esiste en forma de distintes [[variedá llingüística|variedaes]], non necesariamente [[Intelixibilidá mutua|intercomprensibles]], pero que por ciertes razones considérense [[dialeutu|formes dialeutales]] d'una mesma llingua. En sentíu llingüísticu, munches vegaes referir a un grupu de delles llingües puramente emparentaes ensin tener caúna un nome específicu y que por motivos culturales, relixosos, etc. considérense, sicasí, una sola llingua. Delles vegaes emplega'l términu refiriéndose a [[diglosia]]: cuando esisten delles fales derivaes d'una llingua más antigua o «clásica», pero qu'esta sigue tando n'usu pa facilitar la comunicación ente los falantes de les variedaes populares. Son macrollingües, por casu: l'[[idioma árabe|árabe]], el [[idioma chinu|chinu]], el [[Llingües quechues|quechua]], el [[Idioma náhuatl|náhuatl]], el [[Idioma sardu|sardu]] y delles llingües indíxenes del mundu. Les macrollingües son rexistraes y catalogaes pola organización [[SIL International]]. El conceutu de macrollingua puede ser comparáu col conceutu sociollingüísticu de ''[[Ausbausprache - Abstandsprache - Dachsprache|Dachsprache]]''


== Llista de macrollingües ==
== Llista de macrollingües ==
[[Archivu:Arabic Dialects.svg|thumb|310px|Dialeutos árabes.]]
[[Ficheru:Arabic Varieties Map.svg|thumb|310px|Dialeutos árabes.]]
[[Archivu:Map of sinitic languages-es.svg|thumb|310px|Dialeutos chinos.]]
[[Ficheru:Map of sinitic languages-es.svg|thumb|310px|Dialeutos chinos.]]
[[Archivu:Quechua (subgrupos).svg|thumb|310px|Distribución xeográfica de les principales divisiones de la familia quechua.]]
[[Ficheru:Quechua (subgrupos).svg|thumb|310px|Distribución xeográfica de les principales divisiones de la familia quechua.]]
[[Archivu:Inuktitut dialect map.svg|thumb|310px|Mapa dialeutal del inuktitut.]]
[[Ficheru:Inuktitut dialect map.svg|thumb|310px|Mapa dialeutal del inuktitut.]]


Esta llista namái inclúi datos específicos del [http://www.sil.org/iso639-3 SIL]:
Esta llista namái inclúi datos específicos del [http://www.sil.org/iso639-3 SIL]:
Llinia 22: Llinia 22:
|ai || aym || [[ISO 639:aym|aym]] || 2 || [[idioma aimara]]
|ai || aym || [[ISO 639:aym|aym]] || 2 || [[idioma aimara]]
|-
|-
|az || aze || [[ISO 639:aze|aze]] || 2 || [[idioma azerí|idioma azerbaiyano]]
|az || aze || [[ISO 639:aze|aze]] || 2 || [[idioma azerbaixanu|idioma azerbaiyano]]
|-
|-
|(-) || bal || [[ISO 639:bal|bal]] || 3 || [[idioma baluchi]]
|(-) || bal || [[ISO 639:bal|bal]] || 3 || [[idioma baluchi]]
Llinia 34: Llinia 34:
|cr || cre || [[ISO 639:cre|cre]] || 6 || [[idioma cree]]
|cr || cre || [[ISO 639:cre|cre]] || 6 || [[idioma cree]]
|-
|-
|(-) || del || [[ISO 639:d'el|del]] || 2 || [[Lenape|idioma delaware]]
|(-) || del || [[ISO 639:del|del]] || 2 || [[Lenape|idioma delaware]]
|-
|-
|(-) || dean || [[ISO 639:dean|dean]] || 2 || [[idioma slave]] ([[llingües atabascanas]])
|(-) || dean || [[ISO 639:dean|dean]] || 2 || [[idioma slave]] ([[llingües atabascanes]])
|-
|-
|(-) || din || [[ISO 639:din|din]] || 5 || [[idioma dinka]]
|(-) || din || [[ISO 639:din|din]] || 5 || [[idioma dinka]]
Llinia 145: Llinia 145:
{{Tradubot|Macrolengua}}
{{Tradubot|Macrolengua}}


{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Macrollingües| ]]
[[Categoría:Macrollingües| ]]
[[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]]

Revisión actual a fecha de 15:57 12 set 2024

Macrollingua (del inglés macrolanguage), en llingüística, ye una categoría introducida pol estándar internacional ISO-639. Xeneralmente designa a una llingua qu'esiste en forma de distintes variedaes, non necesariamente intercomprensibles, pero que por ciertes razones considérense formes dialeutales d'una mesma llingua. En sentíu llingüísticu, munches vegaes referir a un grupu de delles llingües puramente emparentaes ensin tener caúna un nome específicu y que por motivos culturales, relixosos, etc. considérense, sicasí, una sola llingua. Delles vegaes emplega'l términu refiriéndose a diglosia: cuando esisten delles fales derivaes d'una llingua más antigua o «clásica», pero qu'esta sigue tando n'usu pa facilitar la comunicación ente los falantes de les variedaes populares. Son macrollingües, por casu: l'árabe, el chinu, el quechua, el náhuatl, el sardu y delles llingües indíxenes del mundu. Les macrollingües son rexistraes y catalogaes pola organización SIL International. El conceutu de macrollingua puede ser comparáu col conceutu sociollingüísticu de Dachsprache

Llista de macrollingües

[editar | editar la fonte]
Dialeutos árabes.
Dialeutos chinos.
Distribución xeográfica de les principales divisiones de la familia quechua.
Mapa dialeutal del inuktitut.

Esta llista namái inclúi datos específicos del SIL:

ISO 639-1 ISO 639-2 ISO 639-3 Númberu de
variantes
inintelixibles
Nome de
la macrollingua
ak aka aka 2 idioma akan
ar ara ara 30 idioma árabe
ai aym aym 2 idioma aimara
az aze aze 2 idioma azerbaiyano
(-) bal bal 3 idioma baluchi
(-) bik bik 5 llingües bikol
(-) bua bua 3 idioma buriato
(-) chm chm 2 idioma mari (Rusia)
cr cre cre 6 idioma cree
(-) del del 2 idioma delaware
(-) dean dean 2 idioma slave (llingües atabascanes)
(-) din din 5 idioma dinka
(-) doi doi 2 idioma dogri (macro)
fa fas/per fas 2 idioma persa
ff ful ful 9 idioma fula
(-) gba gba 5 idioma gbaya (RCF)
(-) gon gon 2 idioma gondi
(-) grb grb 5 idioma grebo
gn grn grn 5 idioma guaran�
(-) hai hai 2 idioma haida
sh (-) hbs 3 idioma serbocroata
(-) hmn hmn 21 idioma hmong
iu iku iku 2 idioma inuktitut
ik ipk ipk 2 idioma inupiaq
ja jpn jpn 7 llingües xapóniques
(-) jrb jrb 5 llingües xudeo-arábigues
kr kau kau 3 idioma kanuri
(-) kok kok 2 idioma konkani (xenéricu)
kv kom kom 2 idioma komi
kg kon kon 3 idioma kongo
(-) kpe kpe 2 idoma kpelle
ku kur kur 3 idioma curdu
(-) lah lah 8 idioma lahnda
(-) man man 7 idioma mandinga
mg mlg mlg 10 Idioma malgax
(-) mix mix 4 idioma mixe
mn mon mon 2 idioma mongol
ms msa/may msa 13 idioma malayu (xenéricu)
(-) mwr mwr 6 idioma marwari
(-) nah nah 28 idioma náhuatl
non nor nor 2 idioma noruegu
oc oci oci 5 idioma occitanu (post 1500); idioma provenzal
oj oji oji 7 idioma ojibwa
om orm orm 4 idioma oromo
ps aguadía aguadía 3 idioma pastún
qu que que 44 llingües quechues
(-) raj raj 6 idioma rayastani
(-) rom rom 7 idioma romanín
sq sqi/alb sqi 4 idioma albanés
sc srd srd 4 idioma sardu
sw swa swa 2 idioma suaḥili
(-) syr syr 2 idioma siríacu
(-) tmh tmh 4 idioma tamashek
uz uzb uzb 2 idioma uzbeku
yi yid yid 2 idioma yidis
(-) zap zap 58 idioma zapoteco
za zha zha 2 idioma zhuang
zh zho/chi zho 13 idioma chinu

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]