Vés al contingut

Usuari:VoltaQantic/proves: difer�ncia entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Contingut canviat per «En matemàtiques, '''la integrabilitat''' és una propietat de certs sistemes dinàmics. Tot i que hi ha diverses definicions formals diferents, de manera informal, un '''sistema integrable''' és un sistema dinàmic amb prou quantitats conservades, o primeres integrals, que el seu moviment es limita a una subvarietat de dimensionalitat molt menor que la del seu espai de fases. == Refer...».
Etiquetes: Substitució editor visual
Línia 1: Línia 1:
En matemàtiques, '''la integrabilitat''' és una propietat de certs [[Sistema dinàmic|sistemes dinàmics]]. Tot i que hi ha diverses definicions formals diferents, de manera informal, un '''sistema integrable''' és un sistema dinàmic amb prou [[quantitat conservada|quantitats conservades]], o [[integral de moviment|primeres integrals]], que el seu moviment es limita a una subvarietat de dimensionalitat molt menor que la del seu [[espai de fases]].


En [[Relativitat general|la relativitat general]], els '''espai-temps d'ones pp''', o per abreujar '''ones pp''', són una família important de [[sistema integrable|solucions exactes]] de [[Equacions de camp d'Einstein|l'equació de camp d'Einstein]]. El terme ''pp'' significa ''ones de front pla amb propagació paral·lela'', i va ser introduït el 1962 per [[Jürgen Ehlers]] i [[Wolfgang Kundt]].


== Visió general ==
Les solucions d'ones pp modelen [[Radiació|la radiació]] que es mou a la [[velocitat de la llum]]. Aquesta radiació pot consistir en:

* [[radiació electromagnètica]],
* [[Ona gravitacional|radiació gravitatòria]],
* radiació sense massa associada amb [[Equació de Weyl|fermions de Weyl]],
* radiació ''sense massa'' associada a algun hipotètic camp clàssic relativista de tipus diferent,

o qualsevol combinació d'aquests, sempre que la radiació es mogui tota en la ''mateixa'' direcció.

Un tipus especial d'espai-temps d'ones pp, els [[Plane wave spacetimes|espais-temps d'ones planes]], proporcionen l'analògic més general en relativitat general de les [[Ona plana|ones planes]] familiar als estudiants d'[[electromagnetisme]]. En particular, en la relativitat general, hem de tenir en compte els efectes gravitatoris de la densitat d'energia del propi [[camp electromagnètic]]. Quan fem això, ''les ones planes purament electromagnètiques'' proporcionen la generalització directa de les solucions ordinàries d'ones planes en [[Equacions de Maxwell|la teoria de Maxwell]].

A més, en la relativitat general, les pertorbacions en el propi camp gravitatori es poden propagar, a la velocitat de la llum, com a "arrugues" en la curvatura de l'espai-temps. Aquesta ''radiació gravitatòria'' és l'anàleg del camp gravitatori de la radiació electromagnètica. En la relativitat general, l'analògic gravitacional de les ones planes electromagnètiques són precisament les [[Solució al buit (relativitat general)|solucions al buit]] entre els espais temps d'ones planes. S'anomenen ones [[Ona plana gravitatòria|planes gravitatòries]].

Hi ha exemples físicament importants d'espai-temps d'ones pp que ''no'' són espai-temps d'ones planes. En particular, l'experiència física d'un observador que flueix per un objecte gravitatori (com una estrella o un forat negre) a gairebé la velocitat de la llum es pot modelar mitjançant un espai-temps ''impulsiu'' d'ones pp anomenat [[Aichelburg-Sexl ultraboost|ultraboost Aichelburg-Sexl]]. El camp gravitatori d'un feix de llum es modela, en relativitat general, per una certa ona pp [[Simetria esfèrica|simètrica axial]].

Un exemple d'ona pp donada quan la gravetat està en presència de matèria és el camp gravitatori que envolta un fermió de Weyl neutre: el sistema consisteix en un camp gravitatori que és una ona pp, sense radiació electrodinàmica i un espinor sense massa que presenta simetria axial. A l'espai-temps de [[coordenades de Weyl–Lewis–Papapetrou|Weyl-Lewis-Papapetrou]], existeix un conjunt complet de solucions exactes tant per a la gravetat com per a la matèria. <ref>Cianci, R.; Fabbri, L.; Vignolo S., Exact solutions for Weyl fermions with gravity</ref>

Les ones PP van ser introduïdes per [[Hans Brinkmann]] el 1925 i des de llavors han estat redescobertes moltes vegades, sobretot per [[Albert Einstein]] i [[Nathan Rosen]] el 1937.

== Definició matemàtica ==
Un ''espai-temps d'ona pp'' és qualsevol [[Varietat pseudoriemanniana|varietat Lorentziana]] el [[tensor mètric]] de la qual es pot descriure, respecte a [[Coordenades de Brinkmann|les coordenades de Brinkmann]], de la forma

<math> ds^2 = H(u,x,y) \, du^2 + 2 \, du \, dv + dx^2 + dy^2</math>

on <math>H</math> és qualsevol [[Suavitat d'una funció|funció suau]]. Aquesta era la definició original de Brinkmann, i té la virtut de ser fàcil d'entendre.

La definició que ara és estàndard a la literatura és més sofisticada. No fa referència a cap gràfic de coordenades, de manera que és una definició [[Sense coordenades|lliure de coordenades]]. Afirma que qualsevol [[Varietat pseudoriemanniana|varietat lorentziana]] que admet un camp [[Vector nul|vectorial nul]] ''constant de forma covariant'' <math>k</math> s'anomena espai-temps d'ona pp. És a dir, la [[derivada covariant]] de <math>k</math> ha de desaparèixer de la mateixa manera:

<math>\nabla k = 0.</math>

Aquesta definició va ser introduïda per Ehlers i Kundt el 1962. Per relacionar la definició de Brinkmann amb aquesta, prengui <math>k = \partial_v</math>, el [[vector de coordenades]] ortogonal a les hipersuperfícies <math>v=v_0</math>. A la notació ''índex-gimnàstica'' per a les equacions tensorials, la condició activada <math>k</math> es pot escriure <math>k_{a ;b} = 0</math>.

Cap d'aquestes definicions fa menció a cap equació de camp; de fet, són ''totalment independents de la física''. Les equacions d'Einstein al buit són molt simples per a ones pp, i de fet lineals: la mètrica <math> ds^2 = H(u,x,y) \, du^2 + 2 \, du \, dv + dx^2 + dy^2</math> obeeix aquestes equacions si i només si <math> H_{xx} + H_{yy} = 0</math>. Però la definició d'un espai-temps d'ona pp no imposa aquesta equació, de manera que és totalment matemàtica i pertany a l'estudi de [[Varietat pseudoriemanniana|la geometria pseudoriemanniana]]. A la següent secció ens referirem a ''les interpretacions físiques'' dels espai-temps d'ones pp.

Ehlers i Kundt van donar diverses caracteritzacions més lliures de coordenades, com ara:

* Una varietat lorentziana és una ona pp si i només si admet un subgrup d'isometries d'un paràmetre amb òrbites nul·les i el tensor de la curvatura de les quals té valors propis desapareguts.
* Una varietat lorentziana amb una curvatura no evasiva és una ona pp (no trivial) si i només si admet un [[bivector]] constant covariant. (Si és així, aquest bivector és un bivector nul).

== Interpretació física ==
És un fet purament matemàtic que el [[polinomi característic]] del [[tensor d'Einstein]] de qualsevol espai-temps d'ona pp s'esvaeix de manera idèntica. De manera equivalent, podem trobar una [[Formalisme de Newman-Penrose|tètrade nul·la complexa de Newman-Penrose]] tal que els [[Formalisme de Newman-Penrose|escalars de Ricci-NP]] <math>\Phi_{ij}</math> (descrivint qualsevol matèria o camps no gravitacionals que puguin estar presents en un espai-temps) i els [[Formalisme de Newman-Penrose|escalars de Weyl-NP]] <math>\Psi_i</math> (que descriu qualsevol camp gravitatori que pugui estar present) cadascun només té un component que no es vagi. Concretament, pel que fa a la tètrada NP

: <math> \vec{\ell} = \partial_u - H/2 \, \partial_v</math>
: <math> \vec{n} = \partial_v</math>
: <math> \vec{m} = \frac{1}{\sqrt2} \, \left( \partial_x + i \, \partial_y\right)</math>
: l'únic component que no s'esvaeix de l'espinor de Ricci és
:
: <math> \Phi_{00} = \frac{1}{4} \, \left( H_{xx} + H_{yy} \right)</math>
:

l'únic component que no s'esvaeix de l'espinor de Ricci és

<math> \Phi_{00} = \frac{1}{4} \, \left( H_{xx} + H_{yy} \right)</math>

i l'únic component que no s'esvaeix de l'espinor de Weyl és

<math> \Psi_0 = \frac{1}{4} \, \left( \left( H_{xx}-H_{yy} \right) + 2i \, H_{xy} \right).</math>

Això significa que qualsevol espai-temps d'ona pp es pot interpretar, en el context de la relativitat general, com una [[solució de pols nul·la]]. A més, el [[tensor de Weyl]] sempre té el tipus '''N''' de [[Classificació Petrov|Petrov]], com es pot verificar mitjançant els [[Classificació Petrov|criteris de Bel]].

En altres paraules, les ones pp modelen diversos tipus de [[radiació]] ''clàssica'' i ''sense massa'' que viatgen a la [[Velocitat de la llum|velocitat local de la llum]]. Aquesta radiació pot ser gravitatòria, electromagnètica, fermions de Weyl, o algun tipus hipotètic de radiació sense massa diferent d'aquestes tres, o qualsevol combinació d'aquestes. Tota aquesta radiació viatja en la mateixa direcció, i el vector nul <math>k = \partial_v</math> fa el paper d'un [[Vector d'ona|vector ondulatori]].





Revisió del 11:31, 26 ago 2024

En matemàtiques, la integrabilitat és una propietat de certs sistemes dinàmics. Tot i que hi ha diverses definicions formals diferents, de manera informal, un sistema integrable és un sistema dinàmic amb prou quantitats conservades, o primeres integrals, que el seu moviment es limita a una subvarietat de dimensionalitat molt menor que la del seu espai de fases.



Referències