Vés al contingut

Insectívors

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:12, 22 juny 2023 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Per a altres significats, vegeu «Insectivorisme».
Infotaula de nom comúInsectívors
Nom comú sense valor taxonòmic
Eriçó comú a Hongria
Organismes amb aquest nom
Dins la classe Mammalia:

Els insectívors (Insectivora, del llatí insectum 'insecte' i vorare 'menjar') és un antic ordre de mamífers placentaris, que va ser abandonat per ser considerat polifilètic. Algunes espècies han estat traslladades a altres ordres, deixant la resta a l'ordre Eulipotyphla, dins del superordre dels laurasiateris, que constitueix un dels clades més bàsics dels mamífers placentaris.

Descripció

[modifica]

Es caracteritzen per la seva mida petita, per ser plantígrads i per tenir hàbits nocturns. La dentadura és completa i el tipus d'alimentació es basa en la captura d'insectes i d'altres petits invertebrats (són insectívors). Es distribueixen majoritàriament per Euràsia, encara que unes poques espècies també es troben a Nord-am�rica. Pertanyen a aquest grup l'eri�� com�, l'eri�� clar, la musaranya i el talp.

Hist�ria

[modifica]

En el passat, l'agrupaci� va englobar una s�rie de mam�fers insect�vors, relativament no especialitzats, que anaven de petits a molt petits. At�s que cap grup f�ssil d'aspecte primitiu de mam�fers placentaris era assignat habitualment a aquest ordre per conveni�ncia, es va crear per constituir l'estoc basal del que van evolucionar altres ordres de placentaris. Per tant, l'ordre Insectivora representa m�s aviat un grau evolutiu que un clade.

Taxonomia

[modifica]

La taxonomia d'aquest ordre s'ha redefinit en els �ltims anys, ubicant les tupaies, les musaranyes elefant i els cinocef�lids en ordres separats, igual que molts grups f�ssils que antigament estaven inclosos en aquest ordre. Durant un temps, es va considerar que la resta de fam�lies d'insect�vors constitu�en un grup o clade monofil�tics, que reb� el nom de Lipotyphla. No obstant aix�, les proves moleculars van indicar que els talps daurats i els tenrecs tamb� s'havien de separar. Per aquesta ra� se'ls va reubicar en el nou ordre dels afrosor�cids, dins del superordre dels afroteris.

Tamb� es va separar els erinac�ids (Erinaceidae) de la resta de soricomorfs (musaranyes, talps i solenodonts), ubicant-los en l'ordre dels erinaceomorfs.[1] Aquests dos ordres van reempla�ar al dels insect�vors, per� aquesta classificaci� es va veure en dubte quan els estudis moleculars van indicar que l'ordre Soricomorpha era parafil�tic, perqu� es va trobar que les musaranyes compartien un ancestre com� m�s recent amb els eri�ons que amb altres soricomorfs.[2]

No obstant aix�, la combinaci� de musaranyes i eri�ons, coneguda com a Eulipotyphla, ha resultat ser monofil�tica.[3]

Classificaci�

[modifica]

Cladograma de fam�lies vivents d'insect�vors, segons Roca et al.:[2]

   Eulipotyphla   

Solenodontidae




Talpidae




Soricidae



Erinaceidae





Aquestes fam�lies han estat classificades dins de l'ordre Insectivora en el passat:

Referències

[modifica]
  1. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (en anglès). 2 volums. 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. 
  2. 2,0 2,1 Roca, A.L.; Bar-Gal, G.K.; Eizirik, E.; Helgen, K.M.; Maria, R.; Springer, M.S.; O'Brien, S.J. & Murphy, W.J «Mesozoic origin for West Indian insectivores». Nature, vol.429, 6992, 2004, pp.649–651. DOI: 10.1038/nature02597. PMID: 15190349. (anglès)
  3. Robin M.D; Beck, Olaf; Bininda-Emonds, R.P; Cardillo, Marcel; Fu-Guo, Robert Liu; Purvis, Andy «A higher level MRP supertree of placental mammals». BMC Evolutionary Biology, vol.6, 2006, p.93. DOI: 10.1186/1471-2148-6-93. PMC: 1654192. PMID: 17101039. (anglès)