U-466
 | |
| Drassana | Deutsche Werke  |
|---|---|
| Número assignat per la drassana | 297 |
| Lloc de producció | Kiel |
País de registre
| |
| Historial | |
| Autoritzat | 15 agost 1940 |
| Col·locació de quilla | 24 maig 1941 |
| Avarament | 30 març 1942 |
| Assignació | 17 juny 1942 |
Operador/s
| |
| Destí | barrinat a port prop de Toló el 19 d'agost de 1944. [1] |
| Característiques tècniques | |
| Tipus | U-Boot |
| Classe | Submarí alemany de tipus VIIC |
| Desplaçament | 769 tones |
| Desplaçament en immersió | 871 tones |
| Eslora | 67,10m (o/a) 50,5m (casc de pressió) |
| Mànega | 6,20m (o/a) 4,7m (casc de pressió) |
| Calat | 4,74m |
| Propulsió | |
| Potència | 2,800–3,200 PS (2,100–2,400 kW; 2,800–3,200 bhp) (dièsels) 750 PS (550 kW; 740 shp) (elèctric) |
| Velocitat | 17,7 nusos (32.8 km/h) |
| Velocitat en immersió | 7,6 nusos (14.1 km/h) |
| Profunditat | 230m Es calculava que el màxim que podria submergir-se era a 250-295m) |
| Autonomia | 8.500 nmi (15.700 km) a 10 nusos en superfície 80 nmi (150 km) submergit a 4 nusos |
| Tripulació | 4 oficials i entre 40 i 56 sots-oficials i mariners |
| Característiques militars | |
| Armament | * 5 tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre a proa i 1 a popa)
|
| Més informació | |
| Conflictes | Segona Guerra Mundial |
.svg){kind=small}
El submarí alemany U-466 va ser un submarí tipus VIIC construït per a la Kriegsmarine de l'Alemanya nazi per al servei durant la Segona Guerra Mundial. Va ser enfonsat al mar el 19 d'agost de 1944.
Se li va col·locar la quilla el 24 de maig de 1941 per B Deutsche Werke AG a Kiel com a número de drassana 297, avarat el 30 de març de 1942 i assignat el 17 de juny de 1942 sota el comandament Kapitänleutnant Gerhard Thäter, que va romandre amb ell durant la resta de la seva carrera. L'U-466 portava un emblema de "cor i esclat de sol" a la seva torre de comandament.
Va començar la seva vida útil a la 5a Flotilla d'U-boat, una unitat d'entrenament, abans de passar a la 3a i a la 29a flotilles per a tasques operatives.
L'U-466 va realitzar cinc patrulles de guerra, passant un total de 182 dies al mar, sense cap vaixell enfonsat ni danyat. Va participar en sis llopades.
Historial de servei
Primera i segona patrulles
El submarí va sortir de Kiel per a la seva primera patrulla el 12 de gener de 1943. Va fer el seu camí cap a l'Atlàntic des de Kiel a través de l'anomenada bretxa de les Feroe, el tram d'aigua entre Islàndia i les illes Feroe. Va arribar a La Pallice a la França ocupada a través d'un lloc al sud-est de Groenlàndia el 29.
La seva segona sortida també la va portar a l'Atlàntic mitjà. Va sortir de La Pallice el 17 d'abril de 1943 i va tornar al mateix lloc el 26 de maig després de 40 dies al mar.
Tercera i quarta patrulles
La seva tercera incursió la va portar a un punt de Surinam a Amèrica del Sud. Va ser atacat sense èxit pels avions nord-americans B-18 'Bolo' i B-24 Liberator el 23 de juliol de 1943. Un dia després, va ser atacat per un B-24 que va llançar cinc càrregues de profunditat. Aquesta vegada el vaixell va patir danys. Cinc homes van resultar ferits, inclòs el primer oficial.
La quarta patrulla de l'embarcació es va interrompre quan va resultar molt danyada després d'un atac de vaixells d'escorta del comboi MKS 29. El submarí va tornar a la seva base francesa el 19 de novembre de 1943 després de només 35 dies fora.
Cinquena patrulla
La seva cinquena patrulla va implicar el pas del submarí a Toló, al sud de França. Aquest viatge va incloure el pas a través de l'estret de Gibraltar, fortament defensat. Va passar la Roca el 22 de març de 1944 i va arribar a Toló el 30, després d'haver estat atacada pel submarí britànic HMS Uproar. La nau britànica va disparar quatre torpedes contra l'U-boat; tots van faltar.
Pèrdua
L'U-466 va resultar greument danyat en una incursió de les Forces A�ries de l'Ex�rcit dels Estats Units a Tol�. Com a resultat, va ser barrinat el 19 d'agost de 1944 despr�s de la invasi� aliada del sud de Fran�a (operaci� Dragoon). Va ser l'�ltim submar� que va ser enfonsat al Mediterrani.
- ↑ Kemp, 1999, p. 212.