Vés al contingut

La Nou de Gaià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Nou de Gaià
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 10′ 59″ N, 1° 22′ 24″ E / 41.183038°N,1.373399°E / 41.183038; 1.373399
EstatEspanya
Comunitat aut�nomaCatalunya
Prov�nciaprov�ncia de Tarragona
ComarcaTarragon�s Modifica el valor a Wikidata
Capitalla Nou de Gai� Modifica el valor a Wikidata
Poblaci� humana
Poblaci�635 (2023) Modifica el valor a Wikidata (147,67 hab./km�)
Llars9 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciNouenc, nouenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatal� Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superf�cie4,3 km� Modifica el valor a Wikidata
Altitud93 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal43763 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43097 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT430976 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webnoudegaia.altanet.org Modifica el valor a Wikidata

La Nou de Gai� �s un municipi catal� de la comarca del Tarragon�s que forma part de l'�rea anomenada Baix Gai�. El municipi t� 636 habitants (2022) i t� una extensi� de 4,3 km�. Per extensi� territorial �s un dels municipis m�s petits del Tarragon�s, i compta nom�s amb un nucli de poblaci�, La Nou de Gai�. El municipi limita amb els de Vespella de Gai�, la Pobla de Montorn�s, el Catllar, Altafulla i la Riera de Gai�.

Geografia

Escut oficial de la Nou de Gai�

�s al marge esquerre del riu Gai�, a uns 94 m sobre el nivell del mar, al vessant sud d'un tur�. L'any 2011 tenia 535 habitants. Limita amb els seg�ents municipis:

Vespella de Gai� Vespella de Gai� La Pobla de Montorn�s
Vespella de Gai� Rosa dels vents La Pobla de Montorn�s
El Catllar La Riera de Gai� Altafulla

El terme municipal �s accidentat pels contraforts de la serralada prelitoral, a 94 metres d'altitud, el poble �s al vessant meridional del tur� de Barral, de 114 metres d'al��ria, i d'altres com els pujols del Rovira, del Castellar, del Portalet i del Dalmau.Pel terme hi passen tamb� dos torrents, provinents de Vespella de Gai�. S�n els torrents de Vespella i el de la Nou, les aig�es dels quals van a parar al Gai� dins del terme de la Riera.

El s�l de La Nou de Gai� �s calcari, amb un ph superior a 7. Aquest �s un factor limitant per moltes esp�cies que nom�s poden viure en s�ls amb un pH inferior. A m�s els s�ls solen tenir poca profunditat i aix� fa que la retenci� d'aigua als estius sigui baixa. A les parts baixes els s�ls estan formats per sediments que s'han dipositat al llarg de milers d'anys. Aix� sol passar al costat de rieres i dona lloc a s�ls m�s profunds i humits amb una comunitat vegetal anomenada bosc de ribera. [1]

La Nou de Gai� ostenta un clima mediterrani mar�tim, per� proper als climes sub�rids, que predominen a poca dist�ncia cap al sud. La temperatura mitjana anual �s d'uns 16 �C, a l'estiu els term�metres s'enfilen per damunt dels 20 �C de mitjana, i a l'hivern ronda els 10 �C. La pluviositat anual est� per sota dels 500 mm, amb una forta estacionalitat a la tardor i a la primavera. Els estius s�n bastant secs i fan patir estr�s h�dric a la vegetaci� que pot arribar a comportar la caiguda de les fulles en arbres perennes. La proximitat del mar fa que la humitat es mantingui for�a alta durant tot l'any.[1]

Demografia

La Nou de Gai� �s hist�ricament un poble petit lluny de camins de pas principals. En aquests �ltims anys, per�, el poble ha anat guanyant habitants degut a la proximitat amb la ciutat de Tarragona i l'arribada d'immigrants. El 2011 la Nou de Gai� tenia 535 habitants segons l'idescat.[2]

Evoluci� demogr�fica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 8 9 - 227 337 340 340 387 441

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
439 414 393 374 383 409 383 373 368 368

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
380 367 376 395 409 449 475 510 555
 548

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
546
 570
 600
 636 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Economia

Tot i que gairebé el 65% del terme municipal és improductiu, tradicionalment l'economia bàsica de la Nou de Gaià ha estat l'agricultura de secà consistent en avellaners, ametllers, garrofers, oliveres i vinya. També hi ha pasturatge i granges de pollastres, porcs i gallines. Fins fa pocs anys hi havia una fàbrica de gèneres de punt, avui desapareguda. La proximitat amb Tarragona, ha afavorit l'abandonament del sector primari i la puixança del sector terciari.

Història

Retrat d'Elisabet Requesens

Orígens

Les primeres notícies documentades de La Nou daten del 4 de gener de l'any 1011, citada en la donació del Castell d'Albinyana com a afrontació meridional dels seus dominis - “Kastelar Nuce” -. Tot i això, a la part planera del poble s'han localitzat diverses troballes d'origen romà que suggereixen l'existència d'un nucli de població anterior. La Nou torna a ser citada l'any 1023 en les delimitacions del castell de Castellví de la Marca, com a “termino Nucis”, un lloc a l'extrem del comtat dins de la línia fronterera de castells davant dels sarraïns, que s'anava configurant des de l'Alt Gaià pels nous repobladors. El 1167, surt com a límit del terme de Vespella en la seva carta de poblament. El 1179, en la Concòrdia entre el Monestir de Santes Creus i Berenguer de Claramunt, La Nou s'inclou en els dominis d'aquesta nissaga. Posteriorment, passa a domini dels Montoliu, i més tard també hi tingué drets Santes Creus.

Al segle xii apareixen notícies de l'existència de l'església de Santa Maria Magdalena, sufragània de la d'Altafulla, vinculació que perdura encara quan a la primera meitat del segle xiv s'introdueixen com a senyors d'Altafulla i La Nou la dinastia dels Requesens, i queden ubicades dins de la vegueria de Vilafranca. Elisabet de Requesens i Enríquez l'1 de desembre de 1506 té lloc la donació que fa Isabel de Requesens al seu parent, Perot de Castellet i Requesens. En aquest període a La Nou s'hi comptabilitzen 9 focs. A l'última dècada del segle xvi, Lluís de Corbera-Santcliment i Oliver rep en herència, les senyories d'Altafulla i La Nou, atès que els Castellet no deixen successió directa. Els Corbera-Santcliment retenen la senyoria fins a l'últim terç del segle xvii, quan la venen als Montserrat, posteriorment marquesos de Tamarit.

Els descendents dels Montserrat, els Suelves, retingueren la senyoria fins a la seva extinció, al segle xix. D'aquest període es conserva el Llibre del Consell del Lloch de La Nou, que ha retornat a l'Ajuntament de La Nou després d'un llarg periple de tres-cents anys. Aquest document comprèn el turbulent període que va des de 1649 fins a 1709 – des de la Guerra dels Segadors fins a la Guerra de Successió -, i inclou algun passatge colpidor pel seu realisme, en descriure com coincideixen guerres, pestes i fams. El 1816, després d'anys de males collites per pedregades, surt escollida per vot popular la Verge de les Neus com a protectora del Poble.

El segle xix es basteix a La Nou la casa pairal – castell de la família Morenes, on el 1866 neix Ramon de Morenes i Garcia Alesson, compte del Asalto, compte de la Peña del Moro, marquès de Grigny, baró de les Quatre Torres i vescomte d'Alesson. Les dates demogràfiques que van des de 1787 fins a 1842 pràcticament no varien -225 habitants-, però donen un salt acusat a la segona meitat del segle xix -387 habitants, el 1900-, fins a arribar als 441 habitants el 1910, xifra que no es torna a recuperar i sobrepassar fins a la primera dècada del segle xxi.[3]

Festes i cultura

Durant l'any, a la Nou de Gaià s'hi celebren diverses festivitats, entre les quals:

  • La Nou de Gaià compta a més amb una revista que difon en edició de paper sobre la cultura, història i naturalesa del municipi i de la comarca en general anomenada El9Gaià.[cal citació]

Política

Vegeu: Llista d'alcaldes de la Nou de Gaià

Eleccions municipals

Llista d'alcaldes i nombre de regidors per partit[4][5]

Partit 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023
Junts - - - - - - - - - - 4 4
PSC - - 1 - - - 1 - - - - -
PP - - - - - 2 0 0 0 0 - -
ERC - - - - - - 1 2 2 2 3 3
CiU 5 7 6 7 2 5 4 5 5 5 - -
Altres 2a - - - 5b - - - - - - -
Total 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7

a Entesa de La Nou; b Grup d'Independents pel Progrés de la Nou de Gaià

Patrimoni

Església de Santa Maria Magdalena

Castell del baró de les Quatre Torres

El castell del Baró de les Quatre Torres, té el seu origen al segle xii, però actualment és un edifici de finals del segle xviii. Inicialment estava vinculat a la Nissaga dels Claramunt, més tard passà a ser propietat dels Requesens, senyors d'Altafulla. Més tard seria possessió dels Corbera-Santcliment i del Marquès de Tamarit. L'any 1837 es convertí en la residència del Baró de les Quatre Torres. Actualment és un centre cívic i hi està ubicat l'Ajuntament.[6]

Església de Santa Magdalena

L'església de Santa Maria Magdalena,[7] del segle xviii, és al nucli antic de la Nou de Gaià,[8] el qual és característic pels seus carrers estrets i en pendent. L'actual edifici és el resultat de diverses ampliacions i remodelacions de l'església medieval. Santa Magdalena de la Nou de Gaià va deixar de ser una parròquia sufragània d'Altafulla l'any 1816.

Monument a la verge de les Neus

Durant la segona dècada del segle xix un seguit d'estius amb pedregades van malmetre la collita de raïm. Degut a això, l'any 1816 els veïns van decidir fer un Vot de Poble i va ser escollida, per atzar, la Mare de Déu de les Neus. El primer monument, erigit en commemoració del centenari del vot, d'estil modernista, va ser destruït l'any 1936. Pels cent cinquanta anys del Vot, el 1966, es va erigir un nou monument, presidit per una escultura de l'artista tarragoní Eustaqui Vallès.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Municipi d'interès». La Nou de Gaià. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 28 desembre 2011].
  2. ↑ «Padró municipal d'habitants. Xifres Oficials. Recomptes. Nou de Gaià, la. Sèrie temporal». IDESCAT. [Consulta: 28 desembre 2011].
  3. ↑ «Història i tradicions». La Nou de Gaià. Arxivat de l'original el 2017-03-31. [Consulta: 28 desembre 2011].
  4. ↑ «Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits. La Nou de Gaià» (en català). [Consulta: 9 agost 2022].
  5. ↑ Junta Electoral Central. Butlletí Oficial de la Província de Tarragona 19790302 (en castellà), 1979 [Consulta: 9 agost 2022]. 
  6. ↑ «CASTELL DEL BARÓ DE LES QUATRE TORRES». Pobles de Catalunya. [Consulta: 28 desembre 2011].
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2607
  8. ↑ [enllaç sense format] http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2608

Nouencs il·lustres

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Nou de Gaià
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Nou_de_Gaià&oldid=34015754»