Addicci�

Addicci�

Tipus	comportament, problema de salut i h�bit
Recursos externs
Enciclop�dia Catalana	0155741

Vial d'hero�na, una droga que pot causar addicci� molt r�pidament.

El terme addicci� �s utilitzat en un ventall ampli de contexts per a descriure una inclinaci�, una obsessi�, una obligaci� o una depend�ncia f�sica o psicol�gica excessiva. Alguns exemples d'addicci� poden ser l'addicci� a les drogues (drogoaddicci�), als videojocs, al joc (ludopatia), al tabac (tabaquisme), a l'alcohol (alcoholisme), a l'ordinador, a la pornografia, al menjar, entre d'altres.

En terminologia m�dica, una addicci� �s un estat en qu� el cos dep�n d'una subst�ncia per a funcionar normalment, i desenvolupa una depend�ncia f�sica cap a aquesta, com en el cas de la drogoaddicci�. Quan la droga o la subst�ncia de qu� alg� dep�n se li retira, aix� causa en el malalt una s�ndrome d'abstin�ncia, que presenta un conjunt caracter�stic de s�mptomes. En el camp de la psicologia, una addicci� no est� associada necess�riament amb un �s abusiu d'una subst�ncia, ja que aquesta forma d'addicci� es pot generar fins i tot seguint la medicaci� d'un tractament m�dic convencional, prescrit per un metge.

L'OMS, per exemple, ha utilitzat els termes "habituaci�", "farmacodepend�ncia", "�s perjudicial" i altres per a referir-se a l'�s de subst�ncies, cosa que reflecteix la discussi� a l'interior dels diversos comit�s que s'han format per discutir el tema.

En l'actualitat existeix un cert consens, no completament acceptat, que distingeix almenys dos fen�mens relacionats amb l'�s de subst�ncies psicoactives: addicci� i depend�ncia. Aquests dos fen�mens s�n completament diferenciables tant en la cl�nica com en la neurobiologia, conducta i tractament. Tanmateix, els dos grans manuals de consens al voltant dels trastorns psiqui�trics (el DSM IV de l'American Psychiatric Association, i la CIE-10, de l'OMS) presenten una barreja dels seus signes caracter�stics.

Originalment, addicte era qui seguia cegament al l�der sense criticar ni dir res (en llat� a-dicti: 'no dicci�'). Despr�s es va anomenar addictus a un 'esclau' per deutes. D'all� addictio: 'adjudicaci�, cessi� al millor postor, consagraci�, dedicaci�'.

No obstant aix�, l'�s com� del terme addicci� ha ampliat el seu camp sem�ntic a la depend�ncia psicol�gica. En aquest context, s'utilitza el terme en la drogoaddicci� i els problemes d'ab�s de subst�ncies per� tamb� es refereix als comportaments que no es reconeixen generalment com a problemes d'addicci�, com l'addicci� al menjar, al joc o als ordinadors. En aquest tipus d'accepci�, el terme denota el comportament compulsiu d'un individu en realitzar alguna activitat espec�fica, tot i les conseq��ncies perjudicials que pugui tenir per a la seva salut, el seu estat mental o la seva vida social.

Cl�nica

El consum de subst�ncies psicoactives com les drogues �s probablement una de les activitats m�s antigues de l'�sser hum�. La import�ncia de l'espai ps�quic per a l'esp�cie humana, �s amb seguretat el motiu pel qual aquestes conductes han tingut i segueixen tenint una alta freq��ncia en totes les societats. Els �ssers humans han usat psicotr�pics per als m�s diversos fins: millora de l'estat d'�nim, control de l'ansietat, del dolor, comunicaci� amb una realitat no ordin�ria, socialitzaci� i un simple benestar.

Depend�ncia i addiccions

La distinci� entre "depend�ncia" i "addicci�" �s una preocupaci� actual dels investigadors.

La depend�ncia �s l'�s d'una subst�ncia per evitar els efectes que tindria la seva car�ncia. En aquest sentit els diab�tics que han d'utilitzar insulina constitueixen un grup dependent. La depend�ncia a subst�ncies psicoactives �s l'�s de subst�ncies amb l'objecte d'evitar els efectes que provoca la seva suspensi� (�s preventiu) o b� de disminuir els s�mptomes de la suspensi� quan ja s'ha produ�t (�s pal�liatiu). T�picament les benzodiazepines provoquen depend�ncia. Se les utilitza per a induir el somni, per exemple, per� el seu �s continuat provoca, finalment, que el son sigui indu�t nom�s gr�cies al seu consum. Un subjecte que fa algun temps que consumeix benzodiazepines per dormir, tindr� despr�s grans dificultats per agafar el son sense consumir. S'ha fet dependent. El seu consum de benzodiazepines, llavors, es fa de manera preventiva (en prevenci� de no poder dormir), o b�, per a induir el somni quan descobreix que d'altra manera no pot aconseguir-ho (�s pal�liatiu).

Toler�ncia i s�ndrome d'abstin�ncia

Article principal: s�ndrome d'abstin�ncia

Les subst�ncies capaces de provocar depend�ncia indueixen un fenomen anomenat "toler�ncia", que consisteix en la disminuci� dels efectes t�pics d'una subst�ncia quan s'usa de manera regular, o b�, cosa que �s el mateix, un efecte que es mant� similar encara quan s'augmenti la quantitat de subst�ncia. �s el fenomen habitual en els bevedors d'alcohol, que s�n capa�os de tolerar grans quantitats d'alcohol quan fa anys que en consumeixen. Passa tamb� de manera marcada amb els efectes euforitzants de la coca�na. La toler�ncia apareix sobre alguns efectes de les subst�ncies psicoactives i no sobre altres.

Un fenomen que est� estretament lligat a la toler�ncia �s el de s�ndrome d'abstin�ncia, o simplement abstin�ncia. La s�ndrome d'abstin�ncia �s un fenomen agut que passa en interrompre el consum d'una subst�ncia en un subjecte que fa molt de temps que la fa servir de manera m�s o menys cont�nua. Cada subst�ncia t� una s�ndrome d'abstin�ncia caracter�stica, i entre aquests el de l'alcohol �s sens dubte el m�s greu. La s�ndrome d'abstin�ncia a l'alcohol varia entre lleu, moderat i greu.

La s�ndrome greu t� una significativa mortalitat si no �s tractat a temps, constituint una real emerg�ncia m�dica. La s�ndrome greu d'abstin�ncia a l'alcohol es coneix com a del�rium tr�mens (del llat�, que vol dir "deliri tremol�s", en al�lusi� als seus dos grans s�mptomes).

Tanmateix, no totes les subst�ncies addictives provoquen abstin�ncia. Per exemple, la s�ndrome �s intens (i greu) en el consum d'alcohol. Tamb� �s molt notori en el consum d'opiacis. Tanmateix, �s poc notori o inexistent en el consum de coca�na i nicotina.

La s�ndrome d'abstin�ncia �s el conjunt de reaccions f�siques o corporals que succeeixen quan una persona amb addicci� a una subst�ncia (alcohol o begudes amb etanol, tabac o altres drogues) deixa de consumir-la.

Aquesta s�ndrome tamb� pot presentar-se en algunes patologies psicol�giques com la depend�ncia emocional, en qu� no es dep�n d'una subst�ncia o una droga, per� s� d'un afecte desmesurat cap a una altra persona, i l'individu presenta somatitzaci� (proc�s pel qual es confonen problemes emotius o psicol�gics amb dolors f�sics). Encara que els s�mptomes varien en forma i intensitat segons el producte emprat i el temps que fa que es desenvolupa la depend�ncia, en tots els casos es deuen al fet que s'ha alterat el funcionament normal del sistema nervi�s central. La s�ndrome d'abstin�ncia es denomina col�loquialment mono.

La toler�ncia i la s�ndrome d'abstin�ncia s�n fen�mens reversibles. Un subjecte que s'ha fet dependent, pot deixar de consumir una subst�ncia i en un temps variable perdre la toler�ncia que tenia. En termes pr�ctics aix� significa que, si torna a consumir, sentir� els mateixos efectes que un subjecte verge d'experi�ncia. Acostuma a passar als consumidors d'alcohol quan han passat un llarg per�ode sense consumir (per exemple, un any). Quan tornen a consumir una petita dosi, que normalment no els faria efecte, pateixen una intensa embriaguesa.

La s�ndrome d'abstin�ncia tamb� �s reversible i t� un tractament efica�. El m�s greu, el de l'alcohol, t� una durada que, en el pitjor dels casos, no supera els 10 a 12 dies. Despr�s d'aquest temps, l'individu pot tornar a fer una vida normal. D'aquesta manera, en ser reversibles i tenir un tractament efica�, depend�ncia i abstin�ncia en estricte rigor no representen un greu problema sanitari.

S�ndrome d'abstin�ncia neonatal

Quan una dona embarassada �s addicta, les subst�ncies que consumeix arriben al torrent sanguini del fetus a trav�s de la placenta. En n�ixer, la depend�ncia del nad� que fa a la droga continua, per� no la seva administraci�, per la qual cosa pateix diversos trastorns en el seu sistema nervi�s i en el seu organisme en general.

Abstin�ncia en nounats. A m�s de les dificultats espec�fiques de la s�ndrome, d'acord amb la subst�ncia emprada per la mare, un nad� pot presentar altres problemes:

• Creixement deficient.
• Naixement prematur.
• Convulsions.
• Defectes cong�nits.
• Plor excessiu i molt fort.
• Mala alimentaci�; pobra succi� de llet materna.
• Morts prematures.

Sensibilitzaci� i addiccions

El que s� que representa un problema greu �s l'addicci�, que consisteix en el consum compulsiu d'una subst�ncia.

L'addicci� sembla estar relacionada amb el fenomen de la sensibilitzaci�. La sensibilitzaci� �s un fenomen oposat a la depend�ncia. Consisteix en l'augment d'alguns efectes de les subst�ncies psicoactives amb l'�s regular d'elles. Per exemple, �s molt evident amb els efectes neuromotors de la coca�na. L'�s regular de coca�na (en qualsevol de les seves formes) provoca hipertonia i conductes estereotipades tant en humans com en animals d'experimentaci�, aix� com fen�mens paranoics i il�lusions angoixants, alhora que els efectes euforitzants disminueixen producte de la toler�ncia. Els consumidors d'alcohol de molts anys s'embriaguen amb dosis cada vegada menors d'alcohol.

At�s que la sensibilitzaci� �s un fenomen que roman per molts anys (tal vegada �s irreversible) s'ha utilitzat com un dels models per explicar l'addicci�. La conducta compulsiva de consum sembla, igualment, no ser reversible, encara que s� que pugui ser controlada amb entrenament. L'addicci�, �s a dir, la conducta compulsiva de cerca i consum de subst�ncies, malgrat tots els problemes personals, f�sics i socials que li porti a l'individu, �s en rigor el real problema, i el que porta a demanar ajuda al subjecte i a la seva fam�lia.

La conducta compulsiva apareix nom�s en algunes condicions especials. Hi ha almenys tres elements que disparen la compulsi� per consumir: els est�muls ambientals associats a drogues, els estats afectius desagradables (com la tristesa o l'estr�s) i provar la subst�ncia o una altra semblant. Qualsevol d'aquests tres �s capa� de desencadenar un intens desig de consumir i l'aparici� de conductes de cerca (el que s'anomena estrat�gies de consum).

Hi ha subst�ncies que s�n capaces de provocar una intensa depend�ncia i s�ndrome d'abstin�ncia, per� que no provoquen addicci�, Per exemple, les benzodiazepines. Els subjectes consumeixen benzodiazepines de manera preventiva o pal�liativa, per� no existeixen est�muls ambientals o interns que els provoquin el desig compulsiu de consumir-les. �s tamb� l'experi�ncia dels subjectes que consumeixen opiacis com pal�liatiu del dolor cr�nic (per exemple, c�ncer).

D'altra banda, hi ha subst�ncies que no provoquen depend�ncia ni s�ndrome d'abstin�ncia notable, i que tanmateix s�n intensament addictives. Entre elles, les m�s importants s�n, sens dubte, la nicotina i la coca�na. En animals de laboratori aquestes dues han demostrat ser les subst�ncies m�s r�pidament addictives, encara que no provoquin s�ndrome d'abstin�ncia.

L'alcohol t� efectes mixtos, segons el per�ode de consum. En el curt termini provoca toler�ncia, per� si el consum �s abusiu i per llarg temps, apareixer� la compulsi�.

El c�nnabis �s una subst�ncia conflictiva. No s'ha aconseguit que els animals de laboratori se l'inoculin a si mateixos amb facilitat, com passa r�pidament amb totes les altres, fet que concorda amb els escassos efectes addictius i de depend�ncia en �ssers humans.

Context, toler�ncia i addicci�

Toler�ncia i addicci� s�n fen�mens que depenen del context. Rates de laboratori entrenades per realitzar alguna tasca sota efectes de l'alcohol, presenten una resposta tolerant davant una dosi d'alcohol de prova, a difer�ncia de rates control que s�n entrenades sense alcohol i que reben una dosi equivalent d'alcohol per� un cop acabat l'entrenament, i que presenten embriaguesa davant d'una dosi de prova.

D'igual manera, el context �s capa� d'extingir la resposta tolerant. Un subjecte que tolera grans dosis de coca�na en un context de festa, on est� acostumat a fer-ho, pot patir una severa intoxicaci� si consumeix la mateixa quantitat en un lloc desacostumat.

L'addicci� tamb� �s dependent del context. Les respostes sensibilitzades neuromotores a la coca�na s�n molt m�s evidents en rates que reben una dosi de coca�na a la g�bia experimental, on "esperen" rebre-la, que si la reben en la seva g�bia-dormitori, on no esperen rebre-la.

Sensibilitzaci� i depend�ncia (toler�ncia) parcialment se superposen. Per exemple, en animals d'experimentaci�, la toler�ncia precedeix i emmascara la sensibilitzaci�. Tanmateix, quan desapareix la toler�ncia, es fa evident la sensibilitzaci� davant dosi de prova. La sensibilitzaci� i la toler�ncia tamb� semblen dependre del mode de consum. Les dosis que es consumeixen o inoculen de manera cont�nua o semicont�nua, provoquen toler�ncia i abstin�ncia en animals de laboratori. Les dosis discont�nues (per exemple, diverses vegades al dia, per� amb intervals importants entre elles), tendeixen m�s aviat a provocar sensibilitzaci�. Cal tenir cura perqu� aquests fen�mens permeten fonamentar l'exist�ncia una distinci� notable entre els fen�mens de toler�ncia-abstin�ncia-depend�ncia, amb els fen�mens de sensibilitzaci�-addicci�. Aquestes difer�ncies tenen tamb� una rellevant base neurobiol�gica.

En resum, les subst�ncies psicoactives poden o no provocar depend�ncia, per� el cl�nicament important �s la seva capacitat per provocar conductes compulsives com a resposta a est�muls espec�fics, que poden ser interns o externs.

Neurobiologia del consum de psicotr�pics

Fen�mens homeost�tics

Hi ha almenys tres tipus de toler�ncia. La toler�ncia metab�lica, en la qual l'organisme �s capa� de sintetitzar enzims, en general en el fetge; la toler�ncia farmacol�gica, vinculada al canvi en els receptors neuronals (up i down-regulation) lligats a prote�nes G i AMP c�clic; i la toler�ncia condicionada, vinculada a fen�mens d'aprenentatge, com la que ocorre durant l'entrenament en tasques psicomotores sota efecte d'alcohol, per exemple. La toler�ncia farmacol�gica consisteix en la dessensibilitzaci� de receptors espec�fics per a les subst�ncies psicoactives, a trav�s de mecanismes lligats a AMP c�clic.

Tipus d'addiccions

La sensaci� de benestar o plaer que produeix el consum d'algunes subst�ncies �s provocada per transformacions bioqu�miques en el cervell, de tal manera que l'abs�ncia de consum provoca l'efecte contrari: malestar generat per la manca de qu�mics que alleugin la tensi�.

El plaer que provoca la subst�ncia a l'addicte �s poc durador i segons transcorre el temps, el plaer �s menor. Aquesta insensibilitzaci� progressiva s'anomena toler�ncia.

Si les drogues s'usen com una fugida de problemes que no se saben resoldre, la probabilitat d'addicci� �s molt m�s alta que si �s per motius l�dics. Encara que sempre hi ha, en major o menor mesura, algun tipus de risc.

Drogodepend�ncia

Article principal: Drogodepend�ncia

La drogodepend�ncia o drogoaddicci� �s un tipus d'addicci� considerada com malaltia cr�nica, recurrent i tractable que consisteix en l'ab�s de drogues, sovint ocasiona danys en la salut.

El DSM-IV-TR (2002) "El Manual diagn�stic i estad�stic dels trastorns mentals" fa que per poder ser diagnosticada com a tal, la depend�ncia a subst�ncies ha de comportar un patr� desadaptatiu de consum que comporta malestar o deteriorament (f�sic, psicol�gic o social) i al costat del que s'han de donar, almenys, tres dels seg�ents criteris en algun moment d'un per�ode continuat de 12 mesos:

• Toler�ncia.
• Abstin�ncia.
• La subst�ncia �s consumida en quantitats majors o durant m�s temps del que es pretenia en un principi.
• Hi ha un desig persistent o esfor�os infructuosos d'interrompre el consum o de controlar-ho.
• Es fa servir molt de temps en activitats relacionades amb l'obtenci� de la subst�ncia, consum o recuperaci� dels seus efectes.
• Es dona una important reducci� de les activitats quotidianes del subjecte a causa de la ingesta de la subst�ncia.
• Es continua consumint la subst�ncia malgrat tenir consci�ncia dels seus potencials riscos.

La CIM-10 (Organitzaci� Mundial de la Salut, 2005) fa que per poder parlar de depend�ncia han de presentar tres o m�s dels seg�ents criteris en un per�ode de 12 mesos:

• Fort desig de consumir la subst�ncia (craving).
• Dificultats per a controlar el dit consum.
• S�ndrome d'abstin�ncia en interrompre o reduir el consum.
• Toler�ncia.
• Aband� progressiu d'interessos aliens al consum de la subst�ncia. Inversi� cada vegada m�s gran de temps en activitats relacionades amb l'obtenci� de la subst�ncia o amb la recuperaci� dels seus efectes.
• Persist�ncia en l'�s de la subst�ncia malgrat percebre de forma clara els seus efectes perjudicials.

Els anteriors criteris fan refer�ncia tant a aspectes relacionats amb la depend�ncia f�sica com amb la psicol�gica.

Alcoholisme

Article principal: Alcoholisme

Il�lustraci� representant un borratxo

L'alcoholisme o dipsomania �s una depend�ncia amb caracter�stiques d'addicci� a les begudes alcoh�liques. La seva causa principal �s l'addicci� provocada per la influ�ncia psicosocial en l'ambient social en qu� viu la persona. Es caracteritza per la necessitat d'ingerir subst�ncies alcoh�liques de manera relativament freq�ent, segons cada cas, aix� com per la p�rdua de l'autocontrol, depend�ncia f�sica i s�ndrome d'abstin�ncia.

L'alcoholisme suposa un seri�s risc per a la salut que sovint comporta el risc d'una mort prematura com a conseq��ncia d'afeccions de tipus hep�tiques com la cirrosi hep�tica, hemorr�gies internes, intoxicaci� alcoh�lica, hepatocarcinoma, accidents o su�cidi.

L'alcoholisme no est� fixat per la quantitat ingerida en un per�ode determinat: persones afectades per aquesta malaltia poden seguir patrons molt diferents de comportament, existint tant alcoh�lics que consumeixen di�riament, com alcoh�lics que beuen setmanalment, mensualment, o sense una periodicitat fixa. Si b� el proc�s degeneratiu tendeix a escur�ar els terminis entre cada ingesta.

El consum excessiu i prolongat d'aquesta subst�ncia va obligant a l'organisme a requerir quantitats creixents per sentir els mateixos efectes, a aix� se'n diu "toler�ncia augmentada" i desencadena un mecanisme adaptatiu del cos fins que arriba a un l�mit en el qual s'inverteix la suposada resist�ncia i llavors "assimila menys", per aix� tolerar m�s alcohol �s en si un risc d'alcoholitzaci�.

Les defuncions per accidents relacionats amb l'alcohol (xocs, atropellaments i su�cidis) ocupen els primers llocs entre les causes de mort en molts pa�sos.

Els problemes socials que es deriven de l'alcoholisme poden incloure la p�rdua del lloc de treball, problemes financers, conflictes conjugals i divorcis, condemnes per crims tals com conducci� sota la influ�ncia de l'alcohol, desordres p�blics o maltractaments, marginaci�, manca de respecte de gent que arriba a veure en l'alcoholisme com un mal que l'alcoh�lic s'infligeix a si mateix i que veuen com f�cilment evitable. Estudis exhaustius, mostren que l'alcoholisme no nom�s afecta els alcoh�lics sin� que pot afectar profundament a qualsevol persona de la seva comunitat que estigui al seu voltant.

En els col�legis sobretot en secund�ria es presenta greument aquest problema, cada vegada �s m�s baixa l'edat en qu� s'inicien en el consum de l'alcohol i molts �s nom�s per mostrar "valor" davant els seus amics.

Existeix una senzilla f�rmula per esbrinar si s'est� consumint una quantitat excessiva d'alcohol amb els perjudicis que aix� suposa, mitjan�ant el c�lcul dels grams d'alcohol. Aquesta f�rmula consisteix a multiplicar la quantitat de beguda en ml o cc pel nombre de graus d'alcohol i per 0,8, i aquest resultat es divideix entre 100 per con�ixer els grams d'alcohol de la beguda en q�esti�.

Es considera un consum excessiu diari, 40 grams d'alcohol en homes, a causa de la seva suposada major toler�ncia a l'alcohol, i 20 grams d'alcohol en dones. Un detall que es pot esmentar tamb� en la ingesta desmesurada d'alcohol s�n els patrons de personalitat de les persones addictes a aquestes subst�ncies. Molts alcoh�lics arriben a l'alcoholisme per beure per a sortir d'un estat de dificultat per socialitzar, o per problemes de baixa autoestima. En alguns casos tamb� el major o menor efecte que produeix en relaci� al temps d'ingesti� fins al moment en qu� la toler�ncia i processament deixen de ser efectius. Una persona amb un complex d'inferioritat, entre altres exemples, �s m�s propensa a la poca resist�ncia a l'alcohol, per� no �s una regla general.

Tabaquisme

Diferents formes de fumar tabac

Article principal: Tabaquisme

El tabaquisme �s l'addicci� al tabac provocada, principalment, per un dels seus components actius, la nicotina; l'acci� d'aquesta subst�ncia acaba condicionant l'ab�s del seu consum. El tabaquisme �s una malaltia cr�nica sist�mica que pertany al grup de les addiccions i est� catalogada en el Manual diagn�stic i estad�stic dels trastorns mentals DSM-IV de l'American Psychiatric Association. Actualment es creu que �s la principal causa mundial de malaltia i mortalitat evitable. Es considera una malaltia addictiva cr�nica amb possibilitats de tractament.

Segons l'Organitzaci� Mundial de la Salut el tabac �s la primera causa de malaltia, invalidesa i mort prematura del m�n. A Europa el tabaquisme provoca cada any 1,2 milions de morts. Est� directament relacionat amb l'aparici� de 29 malalties, de les quals 10 s�n diferents tipus de c�ncer, i �s la principal causa del 95% dels c�ncers de pulm�, del 90% les bronquitis i de m�s del 50% de les malalties cardiovasculars. A Espanya cada any moren m�s de 50.000 persones a causa del consum de tabac, m�s que pels accidents de tr�nsit i el consum de totes les drogues il�legals juntes.

No existeix avui dia una opini� un�nime sobre la import�ncia de la depend�ncia f�sica a la nicotina com major o �nic component de l'addicci�. Allen Carr, creador d'un conegut m�tode per deixar de fumar, afirmava que encara que l'ansietat provocada per la retirada de la nicotina �s f�sicament real, �s molt m�s lleu del que aparenta. Per tant, aquesta ansietat, tot i que existent, podria estar multiplicada en la ment del fumador per factors socials, situacions d'estr�s o els seus propis temors, cosa que, si fos certa, agregaria un component psicol�gic molt important a l'addicci� f�sica.

• Depend�ncia moderada-intensa: consum de m�s de 20 cigarretes al dia, fumen el primer cigarret a la primera mitja hora despr�s d'aixecar-se.

• Depend�ncia lleu: consum de menys de 20 cigarrets al dia, fumen el primer cigarret despr�s de mitja hora d'aixecar.

Addiccions a activitats

Les addiccions a activitats estan relacionades amb una baixa autoestima i seguretat en un mateix (autoconfian�a), que generen frustraci� i por. Aquestes, mal gestionades, indueixen a la procrastinaci� i l'evitaci�. Les activitats exercides de forma compulsiva ajuden a no pensar el que crea angoixa i a deixar-ho per a despr�s. Un cop acabades l'angoixa �s major, i sovint se suma a la culpabilitat, amb la qual cosa la fugida cap endavant �s reprendre novament l'activitat, encara que racionalment no tingui gens d'inter�s per a la persona i aquesta sigui conscient que afecta negativament la seva salut, feina o vida afectiva.

Qualsevol activitat per a no fer o pensar en el que fa por pot ser addictiva: exercici f�sic, videojocs, jocs de cartes, comprar, mirar la televisi�, etc.

Addicci� als jocs

Article principal: Ludopatia

La Ludopatia o Ludomania �s un impuls irreprimible de jugar tot i ser conscient de les seves conseq��ncies i del desig d'aturar-se. Es considera com un trastorn del control dels impulsos, i per aix� l'American Psychological Associaci� no ho considera com una addicci�.

Si b� el sistema DSM (III, III-R i IV1) i la CIE-102 inclou aquest trastorn entre les alteracions degudes a un baix control dels impulsos, el cert �s que els criteris diagn�stics operatius DSM tenen exactament el mateix disseny que el de les addiccions a subst�ncies, fet que mostra la concepci� subjacent per a la malaltia en aquest sistema: es tracta d'un problema addictiu "sense subst�ncia" incl�s en un apartat que no �s el seu.

La definici� de ludopatia est� subjecta a debat. La ludopatia es caracteritza per greus dificultats en limitar la quantitat de diners o temps emprat en el joc, cosa que origina conseq��ncies adverses per al jugador, per a altres o per a la comunitat. La recerca realitzada per diversos governs a Austr�lia va conduir a una definici� universal que sembla l'�nica basada en estudis que no utilitza criteris diagn�stics.

La majoria de les altres definicions es poden sintetitzar en un tipus de joc que produeix danys o perjudicis en el jugador o a altres persones de qualsevol manera. No obstant aquestes definicions estan vinculades amb descripcions del tipus de dany o l'�s de criteris diagn�stics com els del South Oaks Gambling Screen, Canadian Problem Gambling Index o els del Victorian Gambling Screen.

Addicci� a la feina

Col�loquialment, un addicte al treball o, en angl�s,workaholic, �s una persona a qui li agrada, estima i �s addicta a la feina. No hi ha una definici� m�dica per tal condici�. Tanmateix algunes formes d'estr�s, i trastorns de personalitat obsessius-compulsius poden estar relacionats amb el treball. Encara que el terme workaholic generalment t� una connotaci� negativa, s'usa a vegades per persones que expressen forta motivaci� cap a una carrera o ofici. El "treball" en q�esti�, normalment associat a un lloc de treball pagat, tamb� pot fer refer�ncia a activitats com ara esports, m�sica, arts, o addicci� a Internet, a trav�s del manteniment d'una p�gina o un espai, personal o organitzacional.

El nom com a tal deriva del terme alcoh�lic. El primer registre de la seva utilitzaci� data de 1968 en una impremta, despr�s popularitzat el 1971 per Wayne Oates, en el seu llibre Confessions d'un workaholic.

Per� el terme no va obtenir molta difusi�, sin� fins a la d�cada de 1990, on es va expandir gr�cies a la seva relaci� amb les teories d'auto ajuda, moviment centrat en les addiccions, formant analogies entre les conductes danyoses socialment com l'addicci� al treball i drogoaddicci�, inclosa l'addicci� a l'alcohol. Encara que el terme workaholic no �s una accepci� admesa dins de la terminologia psicol�gica, s'ha est�s per referir-se a aquelles persones que perden el seu temps a la feina, o problemes relacionats al mateix, els qui porten una vida molt atrafegada i que va en detriment amb la seva salut i funcions fisiol�giques, vides socials, familiars i personals o senzillament contra el seu temps lliure

Addicci� al sexe

Article principal: Addicci� al sexe

La hipersexualitat o addicci� al sexe �s el desig de mantenir un nivell de comportament sexual hum� prou alt per a ser considerat cl�nicament significatiu. Es t� una necessitat incontrolable pel sexe de tota classe, des de relacions sexuals amb altres persones fins masturbaci� o consum de pornografia.

La hipersexualitat es caracteritza per una freq�ent estimulaci� genital que, una vegada assolida, pot no resultar en la satisfacci� emocional (o sexual) a llarg termini de l'individu. En canvi, va acompanyada a vegades de sentiments de malestar i culpa. Es pensa que aquesta insatisfacci� �s la que encoratja l'elevada freq��ncia d'estimulaci� sexual, aix� com s�mptomes psicol�gics i neurol�gics addicionals.

El concepte d'hipersexualitat substitueix els antics conceptes de "nimfomania" (o "furor uter�") i "satiriasi". La nimfomania es considerava com un trastorn psicol�gic exclusivament femen� que es caracteritza per una libido molt activa i una obsessi� amb el sexe. En els homes el trastorn era anomenat satiriasi. Actualment, els termes "nimfomania" i "satiriasi" no apareixen llistats com trastorns espec�fics en el DSM-IV, encara que romanen com a part del CIE-10.

El llindar de qu� constitueix la hipersexualitat est� subjecte al debat, i els cr�tics pregunten si pot existir un llindar diagn�stic. El desig sexual varia considerablement en els humans; el que una persona consideraria com desig sexual normal podria ser ent�s per altres com excessiu i per altres com baix.

El consens entre aquells que consideren la hipersexualitat com un trastorn �s que el llindar s'assoleix quan el comportament causa incomoditat o impedeix el funcionament social. Els hipersexuals poden tenir problemes laborals, familiars, econ�mics i socials. El seu desig sexual els obliga a anar sovint a prost�buls, comprar articles pornogr�fics, realitzar amb freq��ncia trucades a l�nies er�tiques i mantenir relacions sexuals amb desconeguts, que fa que la vida giri al voltant del sexe.

La hipersexualitat pot expressar tamb� en aquells amb trastorns bipolars durant per�odes de mania. Persones que pateixen de trastorn bipolar poden presentar cont�nuament enormes oscil�lacions en la libido, depenent del seu estat d'�nim. Algunes vegades aquesta necessitat psicol�gica d'activitat sexual �s molt m�s alta del que ells reconeixen com a normal, i de vegades est� molt per sota d'aix�.

La hipersexualitat �s una de les depend�ncies menys conegudes i visibles, ja que les persones que el pateixen solen mantenir-la oculta i dissimular-la, sobretot amb les persones conegudes (amb les quals hi ha fins i tot t�mids). S'estima que fins al 6% de la poblaci� el pateix, i que nom�s el 2% dels afectats s�n dones. T� tractament sempre que la persona que el pateix sigui capa� de recon�ixer-ho.

Addiccions a menjar i a no fer-ho

Articles principals: Anor�xia, Bul�mia, i Trastorn per afartament

Algunes alteracions de la conducta aliment�ria, com l'anor�xia, la bul�mia i l'obesitat, es poden considerar conseq��ncia d'una autoestima ferida enfront de la qual la persona reacciona compulsivament amb un comportament addictiu inconscient resultat dels efectes de la persecuci� in�til de metes inassolibles.

La majoria de persones anor�xiques reconeixen que el seu estat de desnutrici� �s addictiu perqu� satisf� una necessitat emocional important, com per exemple l'autocontrol o l'asexualitat, i els cal per a alleujar la tensi� nerviosa o l'estr�s.

A la bul�mia i l'obesitat el fet d'aplacar el dolor cr�nic d'una gana real o imagin�ria es pot entendre tamb� com una addicci�, en aquest cas a menjar. Seria al principi un mecanisme de defensa no racional per a no fer conscient el frac�s i dolor associat que representaria adonar-se de l'enorme difer�ncia entre l'ideal imposat per la societat. Aquesta activitat compulsiva satisf� mancances afectives i els cal per a alleujar-les i calmar l'ansietat.

Depend�ncia emocional

Article principal: Depend�ncia emocional

El dependent emocionalment a una altra persona sol oblidar-se de si mateix per centrar-se en els problemes de l'altre (la seva parella, un familiar, un amic, etc.), �s per aix� que �s molt com� que es relacioni amb gent "problem�tica", justament per poder rescatar i de crear d'aquesta manera un lla� que els uneixi. Aix� �s com el codependent, en preocupar-se per l'altre, oblida les seves pr�pies necessitats i quan l'altra persona no respon com el codependent espera, aquest es frustra, es deprimeix i intenta controlar encara més. Amb la seva constant ajuda, el codependent busca generar, en l'altre, la necessitat de la seva presència, i al sentir necessitat creu que d'aquesta manera mai no van a abandonar-lo.

És molt comú que en una relació, el dependent emocional no pugui posar límits i senzillament tot ho perdoni, malgrat que l'altra persona arribi a ferir-lo de manera deliberada, això és simplement perquè el codependent confon la "obsessió" i "addicció" que sent per l'altre amb un immens amor que tot ho pot. Per tant, el codependent és incapaç d'allunyar-se per si mateix d'una relació malaltissa, per més insana que aquesta sigui, i és molt comú que arribin a pensar que més enllà d'aquesta persona s'acaba el món, fins que reconeixen la seva condició psicològica i busquen ajuda, per acabar amb la codependència o no tornar a generar la seva codependència en altres persones o en futures relacions.

Vegeu també

• Llei de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència

Enllaços externs

• «Addiccions comportamentals». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.

Viccionari