Autopista

Fotografia d'una autovia on es veuen els elements característics

Una autopista és una carretera dissenyada per a la circulació a gran velocitat de molts vehicles. La primera autopista es va posar en servei a la República de Weimar l'any 1932. Allò que distingeix una autopista de la resta de carreteres és:

• Un mínim de dos carrils per sentit.
• Vorals laterals perquè si algun cotxe té problemes s'hi pugui aturar.
• Revolts lleus.
• Interseccions a diferent nivell, sense creuaments.
• Calçades separades per a cada sentit.

Definició de normes

Hi ha diversos estàndards internacionals que donen algunes definicions de paraules com autopistes, però no hi ha una definició formal de les paraules en anglès com motorway, o de les paraules equivalents en altres idiomes com autoroute, Autobahn, autostrada, autocesta, que s'accepten a tot el món —en la majoria dels casos aquestes paraules estan definides per estatuts locals o normes de disseny o tractats internacionals i/o regionals. Les descripcions que s'utilitzen �mpliament inclouen:

"Autopista": una carretera especialment dissenyada i constru�da per al tr�nsit de vehicles que no dona servei a les propietats que la limiten i que:

1. Es disposa, excepte en punts especials o temporalment, de carrils separats per a les dues direccions de tr�nsit, separats els uns dels altres o b� per una franja divis�ria no destinada al tr�nsit o, excepcionalment, per altres mitjans;
2. No creua al nivell de cap carretera, ferrocarril o tramvia ni sender; i,
3. Est� especialment senyalitzat com a autopista;

Un s�mbol blau o verd (com ) apareix a l'entrada de l'autopista als pa�sos que segueixen el Conveni de Viena. La sortida est� marcada amb un altre s�mbol (com ).

Les definicions de "autopista" de la OCDE i la AMC s�n quasi id�ntiques.

Hist�ria

Mapa hist�ric de l'autopista A8-A9 original, It�lia. La primera autopista constru�da al m�n es va inaugurar el 21 de setembre de 1924. (d'un sol carril)

La primera versi� de les autopistes modernes va evolucionar durant la primera meitat del segle xx. El "Long Island Motor Parkway" a Long Island, Nova York, va obrir el 1908 com a empresa privada, va ser la primera carretera d'acc�s limitat del m�n. Inclo�a moltes funcions modernes, inclosos girs inclinats, carrils de protecci� i asfalt de formig� armat.

Les autopistes modernes es van originar a principis de la d�cada de 1920 en resposta a l'�s r�pidament creixent de l'autom�bil, a la demanda d'un moviment m�s r�pid entre ciutats i com a conseq��ncia de les millores en els processos, t�cniques i materials de pavimentaci�. Aquestes carreteres d'alta velocitat originalment se les va anomenar autovies i, tot i estar dividida, no s'assemblava gaire a les carreteres actuals. Inaugurat el 1921, l'AVUS de Berl�n �s l'autopista m�s antiga d'Europa, tot i que inicialment es va obrir com a pista de carreres.

La primera autopista de dos sentits es va obrir a It�lia el 1924, entre Mil� i Varese, i ara forma part de les autopistes A8 i A9. Aquesta carretera, encara que estava dividida, nom�s contenia un carril en cada sentit. Poc despr�s, a Nova York el 1924, el Bronx River Parkway es va obrir al tr�nsit. El Bronx River Parkway va ser la primera carretera d'Am�rica del Nord que va utilitzar una franja per a separar els carrils oposats, que es constru� a trav�s d'un parc. A Alemanya, la construcci� de l'autobahn Bonn-Col�nia va comen�ar el 1929 i va ser oberta el 1932 per l'alcalde de Col�nia.

La paraula autopista va ser utilitzada per primera vegada el febrer de 1930 per Edward M. Bassett. En el sistema basat en la llei de zonificaci� i propietat de Bassett, els propietaris limitats tenen els drets de llum, aire i acc�s a les autopistes, per� no a les vies de pas i autopistes; els dos �ltims es distingeixen en qu� el prop�sit d'una avinguda �s la recreaci�, mentre que la finalitat d'una autopista �s el moviment. Aix�, tal com es va concebre originalment, una autopista �s simplement una franja de terreny p�blic dedicada al moviment a la qual els propietaris limitats no tenen drets de llum, aire ni acc�s.

Cru�lles i punts d'acc�s

Una cru�lla o un nus �s un tra�at de carretera que permet el tr�nsit d'una carretera d'acc�s controlat per accedir a una altra i viceversa, mentre que un punt d'acc�s �s un tra�at de carretera on el tr�nsit des d'un distribu�dor o carretera local pot unir-se a una carretera d'acc�s controlat. Alguns pa�sos, com el Regne Unit, no fan distinci� entre els dos, per� d'altres fan una distinci�; per exemple, Alemanya utilitza la paraula Kreuz ("creu") per al primer i Ausfahrt ("sortida") per al segon. En tots els casos, una carretera creua l'altra a trav�s d'un pont o un t�nel, a difer�ncia d'un pas a nivell.

Les carreteres interconnectades, o carreteres lliscants, que uneixen les dues carreteres, poden seguir qualsevol dels patrons. El patr� real est� determinat per diversos factors, com ara la topologia local, la densitat del tr�nsit, el cost del terreny, els costos de construcci�, el tipus de carretera, etc

A continuaci� es mostren alguns dels tipus m�s habituals de cru�lla:

Dissenys diversos de cru�lla

• 
  Cru�lla de quart nivell: s'utilitza com a cru�lla principal, generalment per a cru�lles d'autopistes.
• 
  Intercanvi de rotondes: molt com� al Regne Unit tant com per a cru�lla o sortida.
• 
  Fulla de tr�vol: s'utilitza principalment com a uni� de dos autopistes.
• 
  Intercanvi Parclo (tr�vol parcial): s'utilitza sovint per enlla�ar una carretera menor amb una autopista.
• 
  Intercanviador de trompetes: un enlla� de l'autopista en forma de T, que s'utilitza quan la cru�lla representa el final d'una de les dues carreteres; tamb� com� a les autopistes, ja que nom�s requereix un peatge.
• 
  Desdoblament o fusi� de l'autopista. La l�gica b�sica fa que s'assembli a la uni� en T.

Autovia

Article principal: Autovia

La distinci� entre autopistes i autovies �s una peculiaritat de la llei de carreteres d'Espanya. L'autovia va ser dissenyada l'any 1988 i t� unes caracter�stiques de seguretat menors que l'autopista. Aix�, la difer�ncia entre autopista i autovia no rau en el peatge (si b� totes les autovies s�n gratu�tes, algunes autopistes tamb� ho s�n), sin� en les exig�ncies m�nimes en refer�ncia al seu tra�at (pendents, radis dels revolts, etc.)

Per exemple, les autovies no requereixen carril d'acceleraci�, i per tant �s f�cil veure en autovies de primera generaci� (com l'autovia C-17 a Vic o C-31 per Castelldefels) sortides o entrades directes i perpendiculars a l'autovia. Sovint, la construcci� d'una autovia es basa en un desdoblament d'una carretera antiga; l'autovia t�, doncs, un cost inferior a canvi d'un nivell de seguretat inferior.

Administraci�

Avui dia, la gran majoria d'autovies i autopistes a tot el pa�s s�n part de la Xarxa de Carreteres de l'Estat (Red de Carreteras del Estado - RCE) o de les xarxes auton�miques.

Xarxa de Carreteres de l'Estat

Les autopistes i autovies de la Xarxa de Carreteres de l'Estat són competència del Ministeri de Foment, i tenen el format A-X per autovies i autopistes sense peatge i AP-XX per autopistes de peatge, ambdós en lletres blanques sobre fons blau. A més, també hi formen part d'aquesta xarxa les autopistes i autovies urbanes, que són denominades amb lletres d'acord amb el nom de la ciutat a la que serveixen (per exemple, la V-30 de València o la B-20 de Barcelona). Les úniques excepcions en la administració són el País Basc i Navarra, que administren autònomament les seccions de les vies de la RCE que passen pels seus territoris com a conseqüència dels seus drets forals.

Xarxes autonòmiques

Les autovies i autopistes de les xarxes autonómiques, que complementen la RCE, empren una denominació diferent segons cada autonomia, que pot consistir en un prefix especial (com les de Catalunya, C-XX, les de Galícia: AG-XX, les de la Comunitat Valenciana: CV-XX, etc.) tot i que si empren el mateix prefix que la resta de la xarxa autonòmica (per exemple, a Catalunya, on no totes les carreteres amb el prefix C- son autovies o autopistes) tindran un format diferent, normalment un fons blau. A vegades també es poden emprar numeracions diferents, com a Astùries, que fa servir el mateix prefix per carreteres convencionals i autovies però numeració romana en autovies.

També s'empren numeracions o coloracions especials quan la comunitat autònoma decideix emprar prefixos iguals als de la RCE i es poden confondre. Per exemple, això passa a Andalusia, on s'empra el prefix A-, però amb un fons taronja; o a Madrid, on es fa servir el prefix M- (utilitzat per la RCE per les autovies urbanes madrilenyes) però amb fons taronja. En altres ocasions s'empren més nombres dels habituals, com a Castella i Lleó, que utilitza el format A-XXX.

A més a més, algunes autonomies utilitzen directament sistemes totalment diferents en prefixos i/o format als de la Xarxa de Carreteres de l'Estat i la resta de les seves xarxes pròpies, com a Aragó, on s'empra com a denominació ARA-AX o a Extremadura, on la denominació és EX-AX.

Xarxes insulars

A les Illes Balears i les Illes Canàries, les autopistes i autovies són administrades pels Consells Insulars o Cabildos de l'illa on són, respectivament, igual que la resta de carreteres d'aquestes comunitats. Per diferenciar-les, tenen un fons blau.

Xarxes municipals

Finalment, també hi ha com a excepció a Espanya una autovia de titularitat municipal, en aquest cas la M-30, administrada per l'Ajuntament de Madrid.

Senyalització

• 
  Senyal d'autopista aEspanya, Argentina i Bolívia.
• 
  Senyal d'Alemanya.
• 
  Senyal de Regne Unit.
• 
  Senyal de Suïssa.
• 
  Senyal de Suècia.
• 
  Senyal de França.
• 
  Senyal d'Itàlia.
• 
  Senyal de Xile.

Vegeu també

• Llista d'autopistes i autovies de les Illes Balears
• Llista d'Autopistes i Autovies de Catalunya
• Llista d'autopistes i autovies del País Valencià

Enllaços externs

• Generalitat de Catalunya. «Autopistes i vies d'alta capacitat». [Consulta: 30 agost 2022].