Columna salomònica

Columna salom�nica

La columna salom�nica o columna entorxada o encara helicoidal �s una columna de forma helicoidal, que s'utilitz� fonamentalment a Europa a l'arquitectura barroca.

Origen

Encara que no fou un estil de construcci� emprat a �poques antigues, el seu nom procedeix de la denominaci� donada pels arquitectes barrocs, a partir de la descripci� que es fa a la B�blia de les columnes del gran temple del rei Salom� a Jerusalem, destru�t l'any 586 aC. Aquest temple tindria dues columnes principals flanquejant el vest�bul, amb fust retor�at, que portaven els noms de Boaz i Jachin, que simbolitzaven respectivament la for�a i l'estabilitat.

Aquest peculiar estil de fust pot haver evolucionat des de l'estil manifestat a la Columna de Traj� de la Roma antiga, erigida com a homenatge a l'emperador del mateix nom; l'antiga columna t� el fust decorat amb una banda �nica cont�nua, en forma d'espiral. Aquesta banda t� una s�rie d'imatges que representen el poder militar de Traj� a la batalla. Aquestes columnes tamb� semblen haver tingut �s a l'arquitectura i decoraci� romana d'Orient.

Descripci�

Una columna salom�nica comen�a en una base i termina en un capitell, com la columna cl�ssica, per� el fust t� un desenvolupament retor�at de forma helicoidal que dona generalment sis voltes i que produeix un efecte de moviment, for�a i dramatisme. La introducci� de la columna salom�nica al barroc manifesta la condici� d'art en moviment. En moltes ocasions es troba el fust cobert amb decoraci� vegetal a base de fulles de parra. Els capitells poden ser de diversos ordres, predominant l'ordre compost i l'ordre corinti. �s corrent que el seu �s sigui m�s aviat com una columna ornamental que no tect�nica, pel que �s molt habitual que aparegui en retaules o adossada junt amb altres ornaments.

Utilitzaci� a l'arquitectura

Baldaqu� de la Bas�lica de Sant Pere del Vatic�

Columnes salom�niques del Porxo de la Bugadera, al Park G�ell.

L'�s m�s destacat de columnes salom�niques es dona al baldaquí dissenyat per Gian Lorenzo Bernini a la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Aquest tipus de columna es feu molt popular a l'Europa catòlica, incloent la part sud d'Alemanya (Església de Sant Carles Borromeu a Viena); es va estendre a Espanya, quasi al mateix temps que Bernini construïa les seves columnes, i d'Espanya passà en poc temps a les colònies americanes, on s'utilitzà freqüentment a esglésies com a element característic de l'estil xorigueresc (Temple de Santa Prisca de Taxco).

Després del 1660, aquest tipus d'ornamentació es convertí en característica bàsica de disseny de mobiliari a França, Holanda i Anglaterra.

També es troba al Park Güell, de l'arquitecte català Antoni Gaudí.

Bibliografia

Bibliografia per saber-ne més:

• Cèsar Martinell i Brunet: Arquitectura i escultura barroques a Catalunya, 3 volums. Monumenta Cataloniae vol X-XI-XII. Editorial Alpha, Bcn, 1959-1963. [Volum I) Els precedents. El primer barroc (1600-1670), 130 pàgines + 98 làmines. Volum II) Barroc salomònic (1671-1730), 164 pàgines + 101 làmines. Volum III) Barroc acadèmic (1731-1810), 191 pàgines + 100 làmines.]

Vegeu també

• Columna de Trajà
• Arquitectura barroca
• Barroc
• Columnes de Bellaterra

Enllaços externs

• Història de l'art català / «Barroc salomònic a Catalunya», a Viquillibres.
• «Parella de columnes salomòniques». catàleg / col·lecció del MNAC, 06-08-2018.
• «La Casa Monès de Sant Cugat. Espiral Espiritual», El Rondaller, 1 de febrer del 2022
• «Les columnes de doble gir». Bloc de la Sagrada Família, 21-11-2018.