Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (en rus: Центральный комитет Коммунистической партии Советского Союза; transliterat Tsentralniy Komitet Kommunistitcheskoi Partii Sovetskogo Soyuza; normalment citat per les seves inicials ЦК КПСС = (TsK KPSS) i abreujat ЦК ("Tse-ka"), era el cos major del Partit Comunista de la Unió Soviètica.
D'acord amb les normes del Partit, el Comitè Central dirigia totes les activitats de Govern i del Partit entre cadascun dels Congressos del Partit. Els membres del Comitè eren escollits al Congrés del Partit cada cinc anys.
El Politbur� era elegit per ell i l'informava. A m�s del Politbur�, el Comit� Central tamb� elegia els Secretaris del Comit� Central, que comprenia el Secretariat del Comit� Central. A m�s, el Comit� Central elegia el Secretari General del Partit Comunista de la Uni� Sovi�tica. Entre 1919 i 1952, el Orgburo tamb� era elegit de la mateixa manera que el Politbur� i el Secretariat mitjan�ant els plens del Comit� Central.
Durant la major part de la seva exist�ncia, el poder del Comit� Central estava limitat per les seves rares trobades i la seva gran quantitat de membres, i el poder real estava en mans del Politbur�. El Comit� funcionava com un segell per legitimitzar i donar una aura de consens a les decisions del Politbur�. El Comit� nom�s es trobava en dues ocasions anuals, amb sessions que s'estenien durant un o dos dies. Davant d'un fet cabdal es podien realitzar sessions especials plen�ries, com ara un nou pla a llarg termini o l'elecci� d'un nou Secretari General. Les eleccions tamb� eren fa�anes, car els membres ja havien estat triats pr�viament pels l�ders.
Entre 1917 i 1934, el Comit� Central actuava m�s o menys com un "parlament", on tenien lloc discussions pol�tiques. Per� l'ocasional oposici� d'alguns dels seus membres a Stalin port� a una purga del cos entre el 17� i el 18� Congressos del Partit (1934-39). Fins a la mort de Stalin, el seu paper va ser pr�cticament inexistent.
Despr�s de la mort de Stalin va haver un per�ode de lideratge col�lectiu, que revitalitz� el Comit� abans que retorn�s al seu paper complaent. No obstant aix�, el Comit� jugaria un paper cr�tic en la carrera de Nikita Khrusxov. El 1957, el Comit� Central rebutj� una decisi� del Pres�dium (com ara s'anomenava al Politbur�) per rellevar Khrusxov com a l�der del Partit. Khrusxov, amb el suport del Mariscal Gueorgui J�kov aconsegu� el suport del Comit� Central contra el que ell anomen� el Grup Anti-Partit. Set anys despr�s, per�, el 14 d'octubre de 1964, va ser una reuni� del Comit� Central la que depos� finalment Khrusxov.
El Comit� Central tamb� va prendre una decisi� vital al mar� de 1985 quan eleg� al reformista Mikha�l Gorbatxov com a nou Secretari General del Partit Comunista de la Uni� Sovi�tica, amb nom�s un vot de marge per damunt de Viktor Grixin, l'home de la l�nia dura.
Despr�s del cop fracassat d'agost de 1991, el Comit� Central es va dissoldre de la mateixa manera que el mateix Partit Comunista.
Aparell del Comit� Central
[modifica]El Secretariat encap�alava l'aparell central del Comit� Central i era l'�nic responsable del desenvolupament i la implementaci� de les pol�tiques del partit. El Secretariat tamb� suportava un pes pol�tic perqu� diversos dels seus membres formaven part del Politbur�.
Els membres del Secretariat supervisaven el treball dels diversos departaments del Comit� Central. Els caps de departament, que normalment s'asseien al Comit� Central, quedaven subordinats als secretariats.
Abans de 1991, l'aparell contenia molts m�s departaments responsables de l'economia. Aquests departaments inclo�en un per l'economia com a ens, un per a la construcci� de maquin�ria i un per a la ind�stria qu�mica, entre d'altres. El Partit abol� tots aquests departaments en un intent d'eliminar-se de la direcci� del dia a dia de l'economia en favor dels cossos de govern i un major paper pel mercat, com a part de la perestroika.
Departaments del Comit� Central
[modifica]El 1980, l'aparell del Comit� Central inclo�a:
- Un departament militar;
- Divisi� Internacional;
- Departament de Defensa;
- General de divisi�;
- Divisi� d'Administraci�;
- Departament de Comer� Exterior;
- Departament d'Informaci�;
- Departament de Cultura;
- Departament d'Ind�stries Lleugeres i b�ns de consum;
- Departament d'Enginyeria Mec�nica;
- Divisi� d'Informaci� Internacional;
- Departament de Ci�ncia i institucions educatives;
- Departament d'ind�stria de defensa;
- Departament de treball d'organitzaci� del partit.
- Sectors Funcionals:
- Control del Partit;
- La capacitaci� i l'ensinistrament del personal;
- Treball amb les organitzacions comunit�ries, els soviets i la Lliga de la Joventut Comunista;
- Inspecci�;
- Regional dels sectors:
- Ucra�na, Mold�via;
- �sia central, Kazakhstan;
- el Caucas, Estats B�ltics, Belar�s;
- Departament de planificaci� i els organismes financers;
- Departament de Propaganda i Agitaci�
- Sectors: incid�ncia, campanyes, el treball dels mitjans de comunicaci�, premsa, r�dio i televisi�;
- El departament del personal estranger i els viatges a l'estranger;
- Departament de Relacions amb els partits comunistes i obrers dels pa�sos socialistes;
- Departament d'Agricultura i Ind�stria Aliment�ria;
- Divisi� de la Construcci�;
- Departament de Comer� i serveis al consumidor;
- Departament de Transports i Comunicacions;
- Departament d'Ind�stria Pesant i Energia;
- Departament d'Ind�stria Qu�mica;
- Departament d'Economia;
- Inspecci�;
- Administraci�.
Al Comit� Central hi havia quatre institucions de recerca i educaci�: l'Institut de Marxisme-Leninisme del Comit� Central del PCUS, l'Institut de Ci�ncies Socials en el marc del Comit� Central del PCUS; l'Escola Superior del Partit del Comit� Central i l'Acad�mia de Ci�ncies Socials en el marc del Comit� Central del PCUS.
Vegeu tamb�
[modifica]- Partit Comunista de la Uni� Sovi�tica
- Soviet Suprem de l'URSS
- Politbur� del Comit� Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
