Vés al contingut

Crustacis

De la Viquip�dia, l'enciclop�dia lliure
(S'ha redirigit des de: Crustaci)
Infotaula d'�sser viuCrustacis
Crustacea Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font demarisc Modifica el valor a Wikidata
Període
Cambrià - recent[1]
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
SubfílumCrustacea Modifica el valor a Wikidata
Brünnich, 1772
Classes

Els crustacis (Crustacea) són un subembrancament d'artròpodes[2] que compta amb gairebé 67.000 espècies,[3] però falten per descriure'n fins a cinc o deu vegades aquest nombre.[4] Alguns estudis de filogènia molecular suggereixen que són un grup parafilètic, però el tema dista molt d'estar resolt.[5][6]

Aquest grup comprèn molts animals marins ben coneguts com la llagosta, la gamba, el cranc, el bernat ermità i el peu de cabra o percebe. També hi ha animals d'aigua dolça com la dàfnia, o crustacis terrestres, com el porquet de Sant Antoni.[7]

La disciplina científica que estudia els crustacis és la carcinologia amb els sinònims de malacostrologia i crustaceologia.[cal citació]

Anatomia

[modifica]

La mida dels crustacis és molt variable, oscil·lant entre menys de 100 μm i els 4 m d'envergadura (cranc aranya del Japó, Macrocheira kaempferi).[4]

El cos està format per un nombre variable de metàmers o segments intercalats entre l'àcron i el tèlson, més de 50 en grups primitius com els cefalocàrides, diplostracis i notostracis; la tendència evolutiva general condueix a la pèrdua de metàmers; els malacostracis en tenen 19 o 20, i els cladòcers i ostràcodes no més de 10.[8]

El cos està dividit normalment en tres tagmes o regions: cèfalon (cap), perèion (tòrax) i plèon (abdomen), per bé que, en general, els primers segments del tòrax es fusionen amb al cap, formant el que es coneix com a cefalotòrax.

Exoesquelet

[modifica]

Una característica universal dels crustacis és la coberta rígida exterior anomenada exoesquelet. El cos del crustaci està protegit per l'exoesquelet, que s'ha de mudar perquè l'animal creixi. La closca que envolta cada somita es pot dividir en un tergum dorsal, un estern ventral i un pleuró lateral. Es poden fusionar diverses parts de l'exoesquelet.[9]:289

Cada somita o segment corporal pot portar un parell d'apèndixs: als segments del cap, aquests inclouen dos parells d'antenes, les mandíbules i els maxil·lars.[10]

Anatomia d'un malacostraci.

Apèndixs

[modifica]

Els crustacis tenen cinc parells d'apèndixs: dos parells d'antenes, un parell de mandíbules i dos parells de maxil·les.[11] Tots els tagmes posseeixen ap�ndixs; en les formes primitives tendeixen a ser similars, mentre que en les m�s evolucionades es transformen i s'adapten per a funcions espec�fiques. Excepte el primer parell d'antenes, denominades ant�nules, els altres ap�ndixs s�n birramis, almenys en estat embrionari. Aquest tipus d'ap�ndix t� una zona proximal de tres artells (de vegades redu�ts a dos o a un) anomenada protopodi o simpodi, en la qual s'articulen dues branques, una principal interna (endopodi) i una altra secund�ria externa (exopodi); el protopodi t� sovint expansions anomenades exites, situades a la part externa, i endites, a m�s d'epipodis foliacis amb funci� respirat�ria. En alguns casos, aquestes expansions es desenvolupen considerablement i adquireixen el paper preponderant de l'ap�ndix; per exemple, les grans endites de les mand�bules, denominades gnatobases, s'encarreguen de mastegar l'aliment. L'endopodi es fa molt petit en els dec�podes, els ap�ndixs poden semblar a primera vista unirramis. El segon parell d'antenes, espec�fic dels crustacis, potser representi els ap�ndixs d'un segment del tronc que es va fusionar amb el cap ancestral.

Els ap�ndixs dels crustacis, malgrat la seva gran diversitat, responen a dos tipus estructurals b�sics: estenopodis i filopodis. Els estenopodis s�n ap�ndixs allargats, cil�ndrics, robusts, amb tegument dur i amb els seus artells ben articulats entre si; s�n les t�piques potes caminadores. Els filopodis s�n ap�ndixs foliacis, aplanats, amb tegument prim i amb articulacions poc marcades. Les seves funcions principals s�n la nataci� i l'intercanvi de gasos.

Tagmes

[modifica]

Els tagmes o regions del cos del crustacis s�n: c�falon (cap), per�ion (t�rax) i pl�on (abdomen).

C�falon o cap

[modifica]

Com en els altres mandibulats (Mandibulata), el cap dels crustacis es compon de cinc met�mers o segments[4] (sis per a alguns autors),[8] tres dels quals m�s o menys fusionats, m�s l'�cron. Les tergites d'aquests cinc segments es fusionen entre si per formar un tot continu anomenat escut cef�lic.

  • �cron. No posseeix ap�ndixs. Allotja el protocervell i porta els ulls, gaireb� sempre ulls compostos, ja sigui assentats sobre el tegument (ulls s�ssils) o sobre un peduncle (ulls pedunculats).
  • Segment antenular (1r segment). Cont� el deutocervell i porta el primer parell d'antenes o ant�nules, que s�n unirr�mies. En els cop�podes adquireixen un gran desenvolupament i diversificaci�, ja que a m�s d'�rgan sensorial, les utilitzen com a rems per nedar i en alguns mascles serveixen per subjectar a la femella durant l'aparellament.
  • Segment antenal (2n segment). Allotja el tritocervell; porta el segon parell d'antenes, de funci� b�sicament sensorial, per� en alguns grups, com clad�cers, ostracodes i en les larves nauplius, s�n els principals ap�ndixs locomotors.
  • Segment mandibular (3r segment). Porta les mand�bules; posseeixen endites de tipus gnatob�sic molt esclerosades amb funci� mastegadora; pot existir un petit palp mandibular.
  • Primer segment maxil�lar (4t segment). Porta el primer parell de maxil�les o max�lules; la seva estructura �s similar a la de les mand�bules, amb gantobases i palp maxilular. En esp�cies filtradores hi ha abundants sedes que retenen les part�cules presents en l'aigua; en esp�cies carn�vores tenen forma d'urpa amb les que capturen i manipulen les preses.
  • Segon segment maxil�lar (5� segment). Porta el segon parell de maxil�les, denominades simplement maxil�les, que posseeixen un palp maxil�lar i s�n d'estructura i funci� similars a les de les max�lules.

Sovint, els primers segments tor�cics es fusionen amb el c�falon i els seus ap�ndixs actuen com a peces bucals addicionals denominades maxil�l�pedes. Les tergites d'aquests segments tamb� es fusionen entre si, i amb la closca, per formar el cefalot�rax, per b� que, de vegades, aquest terme s'utilitza nom�s quan recobreixi tot el t�rax, com �s el cas dels euc�rides.

T�rax i per�ion

[modifica]

El t�rax t� un nombre variable de segments, denominats torac�mers; en la majoria de grups s�n vuit, tot i que aquest nombre pot oscil�lar entre tres (ostr�codes) i onze (notostracis); cada torac�mer t� un parell d'ap�ndixs anomenats toracopodis. Quan els primers segments tor�cics es fusionen amb el cap, el conjunt de segments no fusionats rep el nom de per�ion; cadascun dels seus segments, perei�nits o perei�mers, i els seus ap�ndixs, pereiopodis. Els primers toracopodis tenen tend�ncia a transformar-se en ap�ndixs bucals auxiliars (maxil�l�pedes) i serveixen per a la manipulaci� de l'aliment. Els altres toracopodis (pereiopodis) solen relacionar-se amb la locomoci� (nedar o caminar). En alguns grups, com els perac�rides, les femelles guarden els ous entre els pereiopodis, en una mena de marsupi.

Abdomen o pl�on

[modifica]

El nombre de met�mers i ap�ndixs del pl�on �s molt variable, des d'un (ostr�codes) fins a 22 en notostracis (sense comptar el t�lson). En molts grups el nombre de segments �s de sis. Els cirr�pedes no tenen pl�on. Els segments del pl�on s'anomenen ple�mers.

Els ap�ndixs del pl�on s�n els pleopodis, que solen faltar en els crustacis no malacostracis, excepte l'�ltim parell o uropodis. Els pleopodis tenen sovint forma de pala i s�n utilitzats per nedar.

Ecologia

[modifica]

La gran majoria dels crustacis s�n aqu�tics, viuen en ambients marins o d'aigua dol�a, per� alguns grups s'han adaptat a la vida terrestre, com ara els crancs terrestres, els ermitans terrestres i els porquets de Sant Antoni. Els crustacis marins s�n omnipresents als oceans, com els insectes a terra.[12][13] De fet, els crustacis s�n el segon gran grup d'artr�podes aqu�tics, despr�s dels trilobits i, avui en dia, representen un 97 per cent de tots els artr�podes marins.[14]

La majoria dels crustacis tamb� s�n m�bils, es mouen de manera independent, tot i que algunes esp�cies s�n par�sites i viuen unides als seus hostes, i els percebes adults tenen una vida s�ssil, s'adhereixen de cap al substrat i no es poden moure de forma independent. Alguns branqui�rs poden suportar canvis bruscos de salinitat i poden canviar d'hostes d'esp�cies marines a esp�cies no marines.[15] El krill �s la base i la part m�s important de la cadena aliment�ria de les comunitats animals ant�rtiques.[16] Alguns crustacis s�n esp�cies invasores importants, com el cranc xin�s (Eriocheir sinensis), el cranc blau (Callinectes sapidus), i el cranc de riu americ� (Procambarus clarkii).[cal citaci�]

Reproducci�

[modifica]
Larva nauplius

La majoria dels crustacis es reprodueixen sexualment tenen sexes separats.[17] Un nombre redu�t s�n hermafrodites, com ara els percebes, remipedis,[18] i cefaloc�rides.[19] Alguns fins i tot poden canviar de sexe al llarg de la seva vida.[19] La partenog�nesi tamb� est� estesa entre els crustacis, on els �vuls viables s�n produ�ts per una femella sense necessitat de ser fecundats per un mascle;[20] aix� passa en molts branqui�podes, alguns ostr�codes, alguns is�podes i certs crustacis �superiors�, com ara Procambarus fallax.

Els crustacis presenten diverses formes larv�ries, de les quals la primera i la m�s caracter�stica �s la larva nauplius. T� tres parells d'ap�ndixs, tots emergents del cap, i un sol ull naupliar. En la majoria dels grups, hi ha altres etapes larvals, com ara les zoea. Segueix l'etapa de nauplius i precedeix la post-larva. Les larves de zoea neden amb els seus ap�ndixs tor�cics, a difer�ncia dels nauplis, que utilitzen ap�ndixs cef�lics. En molts dec�podes, a causa del seu desenvolupament accelerat, la zoea �s la primera etapa larv�ria. En alguns casos, la fase zoea �s seguida de la fase misis i, en altres, de la fase megalopa, segons el grup de crustacis implicat.[cal citaci�]

Classificaci�

[modifica]

La classificaci� dels crustacis ha estat tradicionalment enrevessada i laber�ntica. El treball de Martin & Davis (2001) va posar una mica d'ordre dins aquest complicat grup; aquests autors reconeixen sis classes, algunes subdividides en subclasses:[21]

Filog�nesi

[modifica]

Les relacions exactes de parentiu dels crustacis amb altres artr�podes no estan completament aclarides. Estudis basats en la morfologia van conduir a la hip�tesi Pancrust�cia,[22] en qu� crustacis i hex�podes (insectes i afins) s�n grups germans. Estudis m�s recents, que utilitzen seq��ncies d'ADN, suggereixen que els crustacis s�n parafil�tics, amb els hex�podes niats en un clade junt amb els crustacis.[23][24]

Relacions filogen�tiques dels principals grups d'artr�podes actuals segons Regier et al. (2010);[25] en magenta, els grups tradicionalment considerats crustacis

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lozano Fernández, 2021, p. 25.
  2. ↑ «WoRMS - World Register of Marine Species - Arthropoda». [Consulta: 30 agost 2020].
  3. ↑ «WoRMS - World Register of Marine Species». [Consulta: 5 setembre 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Brusca, R. C. i Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3
  5. ↑ «A Phylogenomic Solution to the Origin of Insects by Resolving Crustacean-Hexapod Relationships» (en anglès). Current Biology, 27, 12, 19-06-2017, pàg. 1818-1824.e5. DOI: 10.1016/j.cub.2017.05.040. ISSN: 0960-9822.
  6. ↑ «The Phylogeny and Evolutionary History of Arthropods» (en anglès). Current Biology, 29, 12, 17-06-2019, pàg. R592-R602. DOI: 10.1016/j.cub.2019.04.057. ISSN: 0960-9822.
  7. ↑ Starr, Cecie; Evers, Christine A.; Starr, Lisa. Biology: Concepts and Applications (en anglès). Cengage Learning, 2010, p.369. ISBN 1439046735. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Armengol, J. et al., 1986. Artròpodes (I). Història Natural dels Països Catalans, 9. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 437 pp. ISBN 84-85194-84-5
  9. ↑ P. J. Hayward; J. S. Ryland [Crustacis a Google Books Handbook of the marine fauna of north-west Europe]. Oxford University Press, 1995. ISBN 978-0-19-854055-7 [Consulta: 10 setembre 2016]. 
  10. ↑ «Cephalon». Crustacean Glossary. Natural History Museum of Los Angeles County. Arxivat de l'original el 2011-07-27. [Consulta: 10 setembre 2016].
  11. ↑ Díaz i Santos, 1998, p. 148.
  12. ↑ «Crabs, lobsters, prawns and other crustaceans». Australian Museum, 05-01-2010. [Consulta: 8 setembre 2020].
  13. ↑ «Benthic animals». Ministry of Fisheries and Agriculture (Iceland). Arxivat de l'original el 2014-05-11. [Consulta: 8 setembre 2020].
  14. ↑ Díaz i Santos, 1998, p. 147.
  15. ↑ Alan P. Covich; James H. Thorp «Crustacea: Introduction and Peracarida». A: Ecology and Classification of North American Freshwater Invertebrates. 1st. Academic Press, 1991, p. 665-722. ISBN 978-0-12-690645-5 [Consulta: 10 setembre 2016]. 
  16. ↑ Virtue, P. D.; Nichols, P. D.; Nicols, S. «Dietary-related mechanisms of survival in Euphasia superba: biochemical changes during long term starvation and bacteria as a possible source of nutrition.». A: Antarctic communities: species, structure, and survival. Cambridge University Press, 1997. ISBN 978-0-521-48033-8 [Consulta: 10 setembre 2016]. 
  17. ↑ «Crustacean | Definition, Characteristics, Evolution, & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 setembre 2020].
  18. ↑ G. L. Pesce. «Remipedia Yager, 1981».
  19. ↑ 19,0 19,1 ; V. Tunnicliffe; C. T. Shih; L. D. Delorme«Crustacean» (en anglès). Arxivat de l'original el 7 de juny de 2011. [Consulta: 10 setembre 2016].
  20. ↑ «Crustaci (artròpode)». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). 
  21. ↑ Martin, J. W.& Davis, G. E.. An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles County, 2001, p. 132 pp [Consulta: 19 novembre 2009].  Arxivat 2009-12-29 a Wayback Machine.
  22. ↑ «The basic body plan of arthropods: insights from evolutionary morphology and developmental biology». Journal of Evolutionary Biology, 10, 3, 5-1997, pàg. 353–367. DOI: 10.1046/j.1420-9101.1997.10030353.x.
  23. ↑ «Arthropod relationships revealed by phylogenomic analysis of nuclear protein-coding sequences». Nature, 463, 7284, 25-02-2010, pàg. 1079–1083. Bibcode: 2010Natur.463.1079R. DOI: 10.1038/nature08742. PMID: 20147900.
  24. ↑ «Pancrustacean phylogeny in the light of new phylogenomic data: support for Remipedia as the possible sister group of Hexapoda». Molecular Biology and Evolution, 29, 3, 3-2012, pàg. 1031–1045. DOI: 10.1093/molbev/msr270. PMID: 22049065.
  25. ↑ Regier; Shultz, J. W.; Zwick, A.; Hussey, A. «Arthropod relationships revealed by phylogenomic analysis of nuclear protein-coding sequences». Nature, 463, 7284, 2010, p. 1.079-1.084. DOI: 10.1038/nature08742.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crustacis
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crustacis&oldid=34106064»