Departament francès
El departament (franc�s: d�partement) �s una divisi� territorial de Fran�a i una col�lectivitat territorial, �s a dir una persona jur�dica de dret p�blic diferent de l'Estat, invertida amb una missi� d'inter�s general referent al departament, ent�s com a territori.
El territori departamental �s administrat per un prefecte per a missions de l'Estat, dites estatals (franc�s: r�galiennes), i per tant constitueix una circumscripci� administrativa (districte administratiu), i pel departament, col�lectivitat, per a determinats poders definits per la llei. Fins al 2015, aquests dos territoris se superposaven. Des del 2015, els desenvolupaments institucionals han provocat l'establiment de diferents per�metres segons si es parla del territori administrat per l'Estat o pel departament, col�lectivitat territorial. Aquest �s en particular el cas per al districte departamental del Roine, que reuneix des del 2015 les jurisdiccions de l'�rea metropolitana de Li� i el consell departamental del Roine (la col�lectivitat departamental del Roine). Des del 2019 i l'evoluci� de l'estat de la ciutat de Par�s, Par�s legalment ja no �s una col�lectivitat departamental, per� continua sent un departament administratiu.
Aquesta divisi� geogr�fica tamb� pot ser una circumscripci� electoral, permetent l'elecci� de senadors.
La creaci� de departaments francesos es remunta al decret del 22 de desembre de 1789 pres per l'Assemblea constituent de 1789, vigent des del 4 de mar� de 1790. Els seus l�mits Els seus l�mits estan fortament inspirats en els projectes m�s antics de redistribuci� dels territoris desenvolupats sota la reialesa per Marc-Ren� d'Argenson el 1665 i inscrits en un edicte el 1787, o per Condorcet el 1788.
Als departaments i les col�lectivitats territorials �niques, les lleis i reglaments s�n aplicables com de dret. Tanmateix, a la Fran�a continental, existeix el r�gim de dret local alsaci�-mosel�l� aplicable als departaments del Baix Rin, de l'Alt Rin i de la Mosel�la.[1][2]
Administraci�
[modifica]Cada departament est� administrat per un Consell departamental (Conseil d�partemental) que s'elegeix cada sis anys. El seu executiu est� presidit, des del 1982, pel president del consell. Anteriorment ho era el prefecte.
El govern de la rep�blica est� representat al departament per un prefecte triat per l'executiu de l'estat. Per altra banda, aquest rep l'ajuda d'un o m�s sotsprefectes dels centres dels districtes fora de la capital del departament. En aquest sentit, la capital del departament rep el nom de prefectura. Com que els departaments poden dividir-se, en un nombre que pot oscil�lar entre un i set arrondissements, de la mateixa manera la capital de cada una d'aquestes subdivisions rep el nom de sotsprefectura, i la persona al seu c�rrec �s el sotsprefecte.
Hist�ria
[modifica]Els departaments es crearen el 4 de mar� del 1790 a l'Assemblea Nacional Constituent amb l'objectiu de posar fi a les anteriors prov�ncies, suprimir les difer�ncies culturals i constituir una naci� homog�nia. Molts dels departaments agafen el nom del riu principal de l'�rea o alguna altra caracter�stica de la geografia f�sica. El nom de departament prov� dels representants del rei que eren d�partis ('repartits', 'distribu�ts') pel territori.
El 1812, la Catalunya sota domini espanyol es va integrar en el Primer Imperi Franc�s de Napole� Bonaparte i es van crear quatre departaments: Departament de les Boques de l'Ebre, Departament de Montserrat, Departament del Segre i Departament del Ter. La Catalunya Nord ja formava part de Fran�a pr�viament i havia estat inclosa al Departament dels Pirineus Orientals.
Durant l'ocupaci� del principat de Lieja i els pa�sos Baixos del sud i del nord de 1793 (1795) a 1814 els francesos van imposar una mateixa subdivisi� en departaments als territoris ocupats. El rei Guillem I va mantenir aquestes subdivisions quan es va crear el Regne Unit dels Pa�sos Baixos el 1815 per� va canviar la denominaci� en prov�ncia, un nom que referia a les antigues Disset Prov�ncies, tot i no respectar les antigues fronteres feudals i va substituir els noms geogr�fics francesos neutrals per noms que referien als antics comtats, principats i ducats.
Numeraci�
[modifica]Els departaments reben una numeraci� de dos d�gits, que forma part de la vida quotidiana dels francesos, ja que es pot trobar a les plaques de les matr�cules dels vehicles, als codis postals, els codis INSEE o als n�meros de la seguretat social.
La numeraci� dels departaments es va establir el 1922 seguint l'ordre alfab�tic des del 01 (Ain) fins al 89 (Yonne). El territori de Belfort (90) s'hi va afegir posteriorment. El 1964 es va partir l'Illa de Fran�a en 8 departaments amb les numeracions 75 (que correspon a la ciutat de Par�s), 77, 78, i del 91 al 95. El 1976 C�rsega, que tenia el 20, es va partir en dos departaments nous: 2A i 2B.
Per motius pr�ctics, les col�lectivitats d'ultramar franceses, que no s�n departaments, tamb� tenen assignada una numeraci�, en aquest cas de tres xifres: Saint-Pierre i Miquelon (975), Wallis i Futuna (986), Polin�sia Francesa (987), Nova Caled�nia (988). D'altra banda, M�naco utilitza el 98 per als codis postals.
Aquests n�meros tamb� s'utilitzen als codis ISO 3166-2 en els departaments metropolitans, mentre que als d'ultramar s'empra un codi de dues lletres.
El departament dels Pirineus Orientals, on trobem la Catalunya Nord, t� el n�mero 66.
Circumscripci� administrativa de l'Estat
[modifica]Llista de les 101 circumscripcions administratives
[modifica]Fran�a est� dividida en 101 circumscripcions administratives departamentals. Els noms es mostren en la seva forma oficial en franc�s.
- A Fran�a metropolitana
01
: Ain02
: Aisne03
: Allier04
: Alpes-de-Haute-Provence05
: Hautes-Alpes06
: Alpes-Maritimes07
: Ard�che08
: Ardennes09
: Ari�ge10
: Aube11
: Aude12
: Aveyron13
: Bouches-du-Rh�ne14
: Calvados15
: Cantal16
: Charente17
: Charente-Maritime18
: Cher19
: Corr�ze2A
: Corse-du-Sud2B
: Haute-Corse21
: C�te-d'Or22
: C�tes-d'Armor23
: Creuse24
: Dordogne25
: Doubs26
: Dr�me27
: Eure28
: Eure-et-Loir29
: Finist�re30
: Gard31
: Haute-Garonne32
: Gers33
: Gironde34
: H�rault35
: Ille-et-Vilaine36
: Indre37
: Indre-et-Loire38
: Isère39
: Jura40
: Landes41
: Loir-et-Cher42
: Loire43
: Haute-Loire44
: Loire-Atlantique45
: Loiret46
: Lot47
: Lot-et-Garonne48
: Lozère49
: Maine-et-Loire50
: Manche51
: Marne52
: Haute-Marne53
: Mayenne54
: Meurthe-et-Moselle55
: Meuse56
: Morbihan57
: Moselle58
: Nièvre59
: Nord60
: Oise61
: Orne62
: Pas-de-Calais63
: Puy-de-Dôme64
: Pyrénées-Atlantiques65
: Hautes-Pyrénées66
: Pyrénées-Orientales67
: Bas-Rhin68
: Haut-Rhin69
: Roine70
: Haute-Saône71
: Saône-et-Loire72
: Sarthe73
: Savoie74
: Haute-Savoie75
: Paris76
: Seine-Maritime77
: Seine-et-Marne78
: Yvelines79
: Deux-Sèvres80
: Somme81
: Tarn82
: Tarn-et-Garonne83
: Var84
: Vaucluse85
: Vendée86
: Vienne87
: Haute-Vienne88
: Vosges89
: Yonne90
: Territoire de Belfort91
: Essonne92
: Hauts-de-Seine93
: Seine-Saint-Denis94
: Val-de-Marne95
: Val-d'Oise
- A l'ultramar
971
: Guadeloupe972
:[3]Martinique973
:[3] Guyane974
: La Réunion976
:[3] Mayotte989
:[3] Clipperton
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Application et applicabilité des textes en Alsace-Moselle, Légifrance, consulté le Plantilla:Date-
- ↑ Matières concernées par le droit local alsacien-mosellan, Légifrance, consulté le Plantilla:Date-
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 L'évolution des collectivités territoriales françaises d'outre-mer a fait perdre le statut de département en tant que collectivité territoriale à la Martinique, la Guyane, Saint-Pierre-et-Miquelon et Mayotte.