Vés al contingut

Departament francès

De la Viquip�dia, l'enciclop�dia lliure
(S'ha redirigit des de: Departaments francesos)
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeraci� parisenca estan representats a una escala diferent.

El departament (franc�s: d�partement) �s una divisi� territorial de Fran�a i una col�lectivitat territorial, �s a dir una persona jur�dica de dret p�blic diferent de l'Estat, invertida amb una missi� d'inter�s general referent al departament, ent�s com a territori.

El territori departamental �s administrat per un prefecte per a missions de l'Estat, dites estatals (franc�s: r�galiennes), i per tant constitueix una circumscripci� administrativa (districte administratiu), i pel departament, col�lectivitat, per a determinats poders definits per la llei. Fins al 2015, aquests dos territoris se superposaven. Des del 2015, els desenvolupaments institucionals han provocat l'establiment de diferents per�metres segons si es parla del territori administrat per l'Estat o pel departament, col�lectivitat territorial. Aquest �s en particular el cas per al districte departamental del Roine, que reuneix des del 2015 les jurisdiccions de l'�rea metropolitana de Li� i el consell departamental del Roine (la col�lectivitat departamental del Roine). Des del 2019 i l'evoluci� de l'estat de la ciutat de Par�s, Par�s legalment ja no �s una col�lectivitat departamental, per� continua sent un departament administratiu.

Aquesta divisi� geogr�fica tamb� pot ser una circumscripci� electoral, permetent l'elecci� de senadors.

La creaci� de departaments francesos es remunta al decret del 22 de desembre de 1789 pres per l'Assemblea constituent de 1789, vigent des del 4 de mar� de 1790. Els seus l�mits Els seus l�mits estan fortament inspirats en els projectes m�s antics de redistribuci� dels territoris desenvolupats sota la reialesa per Marc-Ren� d'Argenson el 1665 i inscrits en un edicte el 1787, o per Condorcet el 1788.

Als departaments i les col�lectivitats territorials �niques, les lleis i reglaments s�n aplicables com de dret. Tanmateix, a la Fran�a continental, existeix el r�gim de dret local alsaci�-mosel�l� aplicable als departaments del Baix Rin, de l'Alt Rin i de la Mosel�la.[1][2]

Administraci�

[modifica]

Cada departament est� administrat per un Consell departamental (Conseil d�partemental) que s'elegeix cada sis anys. El seu executiu est� presidit, des del 1982, pel president del consell. Anteriorment ho era el prefecte.

El govern de la rep�blica est� representat al departament per un prefecte triat per l'executiu de l'estat. Per altra banda, aquest rep l'ajuda d'un o m�s sotsprefectes dels centres dels districtes fora de la capital del departament. En aquest sentit, la capital del departament rep el nom de prefectura. Com que els departaments poden dividir-se, en un nombre que pot oscil�lar entre un i set arrondissements, de la mateixa manera la capital de cada una d'aquestes subdivisions rep el nom de sotsprefectura, i la persona al seu c�rrec �s el sotsprefecte.

Hist�ria

[modifica]
Departaments i regions de Fran�a (1975-2015)

Els departaments es crearen el 4 de mar� del 1790 a l'Assemblea Nacional Constituent amb l'objectiu de posar fi a les anteriors prov�ncies, suprimir les difer�ncies culturals i constituir una naci� homog�nia. Molts dels departaments agafen el nom del riu principal de l'�rea o alguna altra caracter�stica de la geografia f�sica. El nom de departament prov� dels representants del rei que eren d�partis ('repartits', 'distribu�ts') pel territori.

El 1812, la Catalunya sota domini espanyol es va integrar en el Primer Imperi Franc�s de Napole� Bonaparte i es van crear quatre departaments: Departament de les Boques de l'Ebre, Departament de Montserrat, Departament del Segre i Departament del Ter. La Catalunya Nord ja formava part de Fran�a pr�viament i havia estat inclosa al Departament dels Pirineus Orientals.

Mapa dels departaments francesos als Pa�sos Baixos i el principat de Lieja durant l'ocupaci�

Durant l'ocupaci� del principat de Lieja i els pa�sos Baixos del sud i del nord de 1793 (1795) a 1814 els francesos van imposar una mateixa subdivisi� en departaments als territoris ocupats. El rei Guillem I va mantenir aquestes subdivisions quan es va crear el Regne Unit dels Pa�sos Baixos el 1815 per� va canviar la denominaci� en prov�ncia, un nom que referia a les antigues Disset Prov�ncies, tot i no respectar les antigues fronteres feudals i va substituir els noms geogr�fics francesos neutrals per noms que referien als antics comtats, principats i ducats.

Numeraci�

[modifica]
Placa del departament d'Alts del Sena

Els departaments reben una numeraci� de dos d�gits, que forma part de la vida quotidiana dels francesos, ja que es pot trobar a les plaques de les matr�cules dels vehicles, als codis postals, els codis INSEE o als n�meros de la seguretat social.

La numeraci� dels departaments es va establir el 1922 seguint l'ordre alfab�tic des del 01 (Ain) fins al 89 (Yonne). El territori de Belfort (90) s'hi va afegir posteriorment. El 1964 es va partir l'Illa de Fran�a en 8 departaments amb les numeracions 75 (que correspon a la ciutat de Par�s), 77, 78, i del 91 al 95. El 1976 C�rsega, que tenia el 20, es va partir en dos departaments nous: 2A i 2B.

Per motius pr�ctics, les col�lectivitats d'ultramar franceses, que no s�n departaments, tamb� tenen assignada una numeraci�, en aquest cas de tres xifres: Saint-Pierre i Miquelon (975), Wallis i Futuna (986), Polin�sia Francesa (987), Nova Caled�nia (988). D'altra banda, M�naco utilitza el 98 per als codis postals.

Aquests n�meros tamb� s'utilitzen als codis ISO 3166-2 en els departaments metropolitans, mentre que als d'ultramar s'empra un codi de dues lletres.

El departament dels Pirineus Orientals, on trobem la Catalunya Nord, t� el n�mero 66.

Circumscripci� administrativa de l'Estat

[modifica]

Llista de les 101 circumscripcions administratives

[modifica]

Fran�a est� dividida en 101 circumscripcions administratives departamentals. Els noms es mostren en la seva forma oficial en franc�s.

A Fran�a metropolitana
A l'ultramar

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Application et applicabilité des textes en Alsace-Moselle, Légifrance, consulté le Plantilla:Date-
  2. ↑ Matières concernées par le droit local alsacien-mosellan, Légifrance, consulté le Plantilla:Date-
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 L'évolution des collectivités territoriales françaises d'outre-mer a fait perdre le statut de département en tant que collectivité territoriale à la Martinique, la Guyane, Saint-Pierre-et-Miquelon et Mayotte.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Departament francès
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Departament_francès&oldid=32028229»