Vés al contingut

Ferro colat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ferro fos)
Aquest article tracta sobre metal·lúrgia. Vegeu-ne altres significats a «Fosa (música)».
Les columnes i altres peces del Mercat del Born són de ferro colat.
Pont de ferro colat (The Ironbridge) sobre el riu Severn.

Una pe�a de fosa o ferro colat[1] �s un aliatge de ferro amb m�s d'un 2% de carboni. Les foses presenten una elevada colabilitat, cosa que fa que s'utilitzin molt en peces fabricades per fusi� i emmotllament (p. ex. blocs de motor, cossos de v�lvules...)[2]

La fosa metal�l�rgica deriva del lingot d'alt forn, i normalment es refereix al ferro gris, tamb� identifica un gran grup d'aliatges ferrosos que solidifiquen eut�cticament. El color de la seva superf�cie fracturada es pot usar per identificar els seus aliatges.

Els seus principals components s�n el carboni (C) i el silici (Si) en quantitats respectives de 2,1 a 4 en% sobre el pes i 1 a 3 en% sobre el pes%,. Els aliatges de ferro amb menys contingut de carboni s�n coneguts com a acers. Les temperatures de fusi� es troben entre 1.150 a 1.200 �C les quals s�n uns 300 �C m�s baixes que la temperatura de fusi� del ferro pur.

El ferro de fosa tendeix a ser trencad�s, tret del ferro colat mal�leable. Per les seves propietats, com per exemple la resist�ncia a la deformaci�, ha esdevingut el material usat en l'enginyeria amb moltes aplicacions. Resisteix l'oxidaci� (rovellat).

Producci�

[modifica]

El ferro colat es produeix tornant a fondre el lingot d'alt forn sovint amb quantitats substancials de ferralla de ferro i acer i necessita diversos passos per eliminar-ne els contaminants indesitjats com el f�sfor i el sofre. De vegades el ferro es fon en un tipus especial d'alt forn (forn c�pola) per� m�s sovint es fon en un forn el�ctric d'inducci�. Els ferros colats m�s econ�mics de preu tenen la major quantitat d'impureses de sofre i f�sfor.

Les foses poden presentar com a components microestructurals ferrita, perlita, cementita i grafit.

Tipus

[modifica]

La morfologia del carboni de les foses �s el principal criteri de classificaci�. Aquest es pot presentar en forma de cementita (carbur de ferro) o de grafit (carboni pur).

D'aquesta manera tenim:

  • Fosa grisa: el carboni es presenta en forma de grafit laminar.
  • Fosa blanca: el carboni es presenta en forma de cementita.
  • Fosa pigallada: el carboni es presenta en forma de grafit laminar i de cementita.
  • Fosa nodular (tamb� coneguda com a d�ctil o esfero�dal): el carboni es presenta majorit�riament en forma de grafit esfero�dal. Aquesta es diferencia de les altres per la seva apreciable ductilitat.

Refer�ncies

[modifica]
  1. fosa a Optimot
  2. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.284. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1r desembre 2014]. 

Vegeu també

[modifica]