Star Wars episodi II: L'atac dels clons

Star Wars episodi II: L'atac dels clons

Star Wars: Episode II – Attack of the Clones
Fitxa
Direcci�	George Lucas
Protagonistes	Natalie Portman Ewan McGregor Samuel L. Jackson Christopher Lee Hayden Christensen Ian McDiarmid Anthony Daniels Kenny Baker Pernilla August Temuera Morrison Jimmy Smits Jack Thompson Rose Byrne Alethea McGrath Ahmed Best Andy Secombe Bonnie Piesse Daniel Logan Joel Edgerton Leeanna Walsman Silas Carson Leonard L. Thomas Oliver Ford Davies Susie Porter Ian Watkin Matt Doran Alan Ruscoe Liam Neeson Frank Oz Rena Owen Marton Csokas Jay Laga'aia Ver�nica Segura
Producci�	Rick McCallum George Lucas
Dissenyador de producci�	Gavin Bocquet
Gui�	Hist�ria: George Lucas Pel�l�cula: George Lucas Jonathan Hales
M�sica	John Williams
Fotografia	David Tattersall
Muntatge	Ben Burtt
Vestuari	Trisha Biggar
Productora	Lucasfilm
Distribu�dor	20th Century Fox
Dades i xifres
Pa�s d'origen	Estats Units
Estrena	16 de maig de 2002
Durada	120 min.
Idioma original	angl�s
Versió en català	Sí
Rodatge	Sydney, Austràlia, Disney Studios Australia, llac de Como, Tunísia, plaça d'Espanya, Villa del Balbianello, Palau Reial de Caserta, Lenno, Lierna, Tremezzina, Parco Teresio Olivelli i Rogaro
Color	en color
Format	2.35:1
Pressupost	115.000.000 $
Recaptació	649.398.328 $
Descripció
Gènere	Ciència-ficció, aventures, acció
Qualificació MPAA	PG
Tema	parelles desgraciades, destí, armament, vulnerabilitat emocional, pèrdua, vincle afectiu, No-aferrament i erosió democràtica
Lloc de la narració	Coruscant, Naboo, Kamin, Tatooine i Geonosis
Època d'ambientació	valor desconegut
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar als millors efectes visuals (2003)
Lloc web	starwars.com…
Sèrie: La guerra de les galàxies Sèrie: Trilogia de preqüeles de La guerra de les galàxies ← Star Wars Episode I: The Phantom Menace Star Wars episodi III: La venjança dels Sith →

Star Wars episodi II: L'atac dels clons (títol original en anglès: Star Wars Episode II: Attack of the Clones) és una pel·lícula de ciència-ficció de l'any 2002 dirigida per George Lucas i escrita per ell mateix i Jonathan Hales. És la cinquena entrega de la saga La guerra de les galàxies i la segona en ordre cronològic.

El repartiment principal està format per Ewan McGregor, Hayden Christensen, Natalie Portman, Samuel L. Jackson, Christopher Lee, Ian McDiarmid, Temuera Morrison, Frank Oz, Anthony Daniels i Kenny Baker. El rodatge va començar a mitjans de 2000, en els estudis de 20th Century Fox, a Austràlia. Els exteriors són del Palau Reial de Caserta i els jardins del llac de Como, tots dos a Itàlia, així com del desert de Tunísia i la plaça d'Espanya de Sevilla. Va ser la primera pel·lícula que es va rodar completament amb càmera digital d'alta definició (24 fotogrames per segon). Els efectes especials van ser a càrrec d'Industrial Light & Magic, empresa fundada per Lucas durant la producció del primer lliurement de la saga, Una nova esperança.

La trama es desenvolupa deu anys després dels successos ocorreguts en la pel·lícula anterior, The Phantom Menace. Després de la batalla de Naboo, la galàxia es troba en perill d'una guerra civil. Sota la direcció d'un jedi renegat que es fa dir comte Dooku, molts sistemes estel·lars amenacen amb la secessió de la República Galàctica. Després de diversos intents d'assassinat de la senadora Padmé Amidala, l'anterior reina de Naboo, el padawan Anakin Skywalker és assignat per protegir-la, mentre que el seu mestre, Obi-Wan Kenobi, s'encarrega d'investigar qui està darrere aquests intents.

Va ser estrenada el 16 de maig de 2002 als Estats Units i va rebre comentaris desiguals per part de la crítica cinematogràfica. Amb un pressupost de 115 milions de dòlars, va aconseguir recaptar 649.398.328 dòlars a les taquilles de tot el món i es va situar com la quarta pel·lícula de la saga amb més recaptació. Ha estat doblada al català.

Argument

«	Fa molt de temps en una galàxia molt, molt llunyana [...] En el senat galàctic regna la inquietud. Diversos milers de sistemes solars han declarat la intenció d'abandonador la República. [...] Aquest moviment separatista liderat pel misteriós compte Dooku ha provocat que el limitat nombre de cavallers jedis els resulti difícil mantenir la pau i l'ordre a la galàxia. [...] La senadora Amidala, antiga reina de Naboo, torna al senat galàctic per donar el seu vot a la crida de crear un exèrcit de la república que ajudi els desbordats jedis...	»
— Text introductori

Després que un caça-recompenses fos mort en fracassar en l'intent d'assassinar la senadora Padmé Amidala, el consell jedi li encarrega al padawan Anakin Skywalker la missió de protegir-la, mentre que el seu mestre, Obi-Wan Kenobi, intenta descobrir la identitat de l'assassí del caça-recompenses.

Anakin i Padmé parteixen del planeta Coruscant cap a Naboo, planeta d'origen de la senadora. Allà, Anakin revela a Padmé el que sent per ella i alhora s'assabenta que és correspost. No obstant això, tots dos decideixen reprimir els seus sentiments, ja que als jedis no se'ls permet enamorar-se. Durant la seva estada a Naboo, Anakin té un malson on veu patir la seva mare, Shmi Skywalker, i, juntament amb Padmé, decideixen viatjar a Tatooine. Allà es reuneixen amb la nova família de Shmi, els Lars, que els expliquen que la seva mare va ser segrestada feia ja un mes pels tusken, els habitants de les sorres. Anakin parteix a la seva recerca i troba la seva mare presonera en un campament dels tusken. No obstant això, després d'unes poques paraules, Shmi mor i Anakin, furiós, assassina despietadament tota la tribu tusken. Shmi és portada i enterrada a la granja dels Lars.

Mentrestant, les investigacions d'Obi-Wan el porten al planeta Kamino, on descobreix que els kaminoans estan preparant un exèrcit de clons per servir a la República per encàrrec d'un mestre jedi que va ser assassinat anys enrere. A més, allà es troba el caça-recompenses que buscava, Jango Fett, i al qual els kaminonians estan fent servir per crear els clons. Fett aconsegueix escapar, però Obi-Wan el segueix fins al planeta Geonosis, on descobreix que es troben els separatistes liderats pel comte Dooku, deixeble del lord sith Darth Sidious. Obi-Wan tracta d'enviar un missatge al consell jedi per informar-los, però a causa d'una fallada en el seu transmissor, l'hi envia a l'Anakin que es troba a menor distància, perquè ell el torni a enviar. Obi-Wan acaba sent capturat mentre gravava el missatge, pel que Anakin i Padmé també van a ajudar-lo després de reenviar el missatge. Tots dos cauen també presoners, però nombrosos jedis arriben a Geonosis per rescatar-los. Això no obstant, la majoria dels jedis són neutralitzats per l'exèrcit androide dels separatistes i quan tot semblava perdut, el mestre Yoda apareix amb milers de clons portats de Kamino.

Comença llavors la batalla de Geonosis, la primera lliurada entre la República i els separatistes i la qual dona lloc a les guerres clon. En el fragor de la batalla, el comte Dooku fuig, perseguit per Anakin i Obi-Wan, acaba enfrontant-se amb ells i vencent-los. Instants abans el comte Dooku no doni el cop final a un Obi-Wan mal ferit i un Anakin amb el braç amputat, apareix el mestre Yoda. Dooku fuig, en veure la superioritat de qui havia sigut el seu mestre. Poc després, Anakin, ara amb un bra� mec�nic, es casa en secret amb Padm� en els llacs de Naboo.

Repartiment

Personatge	Veu en catal�
Anakin Skywalker	�scar Mu�oz
Padm� Amidala	N�ria Trifol
Obi-Wan Kenobi	Xavier Fern�ndez
Comte Dooku	Joaquim D�az
Mace Windu	Jordi Royo
Yoda	Ricard Parmerola
Palpatine/Darth Sidious	Jordi Daude
Jar Jar Binks	Aleix Estadella
Shmi Skywalke	Concha Garcia Valero
Jango Fett	Pere Molina
Senador Bail Organa	Eduard Farelo
Cliegg Lars	Jaume Comas
C-3PO	Albert Mieza
Watto	Jaume Lleal
Capit� Typho	Santi Lorenz
Boba Fett	�lex Vilalta

• Ewan McGregor com a Obi-Wan Kenobi: mestre jedi i mentor del padawan Anakin Skywalker. Investiga l'intent d'assassinat de Padm�, fet que el va portar a descobrir la creaci� d'un ex�rcit de clons.
• Hayden Christensen com a Anakin Skywalker: aprenent padawan d'Obi-Wan. Es creu que �s l'escollit, qui portar� l'equilibri a la for�a, aquell qui acabar� amb els siths. A causa que entre la primera i segona pel�l�cula transcorre un per�ode de deu anys, Jake Lloyd, que va interpretar Anakin Skywalker de nen a The Phantom Menace, no va poder seguir amb el paper. L'equip encarregat de les audicions va realitzar una gran recerca pels Estats Units per trobar al nou actor que interpretaria a Skywalker, van tardar sis mesos abans d'escollir Christensen. Lucas va fer audicions a diversos actors, majorit�riament desconeguts, abans Christensen fos escollit. Entre els molts aspirants hi havia Ryan Phillippe, rebutjat per ser massa gran pel paper, Colin Hanks, fill del tamb� actor Tom Hanks, va ser rebutjat per la seva �falta de qu�mica� amb Natalie Portman. Leonardo DiCaprio tamb� es va reunir amb Lucas per al paper, no obstant aix�, el seu publicista, Ken Sunshine, va confirmar que l'actor ja estava ocupat, ja que durant el rodatge de L'atac dels clons tenia previst filmar la pel�l�cula Gangs of New York, de Martin Scorsese.
• Natalie Portman com a Padm� Amidala: antiga reina de Naboo, recentment ha estat elegida senadora del planeta.
• Ian McDiarmid com a Canceller Palpatine/Darth Sidious: exsenador gal�ctic de Naboo, acumula enormes poders d'emerg�ncia en l'esclat de les guerres clon.
• Christopher Lee com a Comte Dooku/Darth Tyranus: mestre sith que lidera el moviment separatista. �s sospit�s en les investigacions d'Obi-Wan.
• Samuel L. Jackson com a Mace Windu: mestre jedi que est� dins del consell jedi, t� recels del poder que t� el senat gal�ctic.
• Temuera Morrison com a Jango Fett: ca�a-recompenses que dona el seu ADN als kamino per la creaci� de l'ex�rcit clon. A m�s del seu sou, va demanar un clon no alterat per tenir-lo com a fill, Boba Fett.
• Frank Oz posa la veu a Yoda: mestre jedi d'una esp�cie desconeguda. Est� dins del consell jedi i �s instructor de molts joves padawans.
• Anthony Daniels com a C-3PO: androide de protocol que ara est� en propietat de la fam�lia Lars.
• Kenny Baker com a R2-D2: robot astrom�tric sota les ordres d'Anakin i Obi-Wan.
• Daniel Logan com a Boba Fett: el clon de Jango Fett, �s creat artificialment a petici� del seu pare.
• Silas Carson com a Nute Gunray i Ki-Adi-Mundi: Gunray is el virrei de la federaci� de comer�, intenta matar la senadora Padm� com a venjan�a de la p�rdua del planeta Naboo. Ki-Adi-Mundi �s un mestre jedi de la cambra del consell jedi.
• Ahmed Best com a Jar Jar Binks: representant gungan en el senat gal�tic.
• Rose Byrne com a Dorm�: m� dreta de la senadora Padm� Amidala.
• Pernilla August com a Shmi Skywalker: mare de l'Anakin. Mor a les seves mans i �s un dels detonants de la seva caiguda al costat fosc.

Abans d'haver-se iniciat el rodatge de la pel�l�cula, es va dir que Catherine Zeta-Jones havia de formar part del repartiment en el paper d'una sith i Ralph Fiennes com a int�rpret del jove Moff Tarkin. A E! Online van informar que George Lucas havia perm�s al grup musical 'N Sync gravar un petit cameo en la pel�l�cula per tal de satisfer les seves filles. No obstant aix�, durant la postproducci�, aquesta escena va ser omesa.

Producci�

Gui�

Despr�s de rebre tant cr�tiques positives com negatives a The Phantom Menace, Lucas es va mostrar reticent a tornar a l'escriptori. El mar� de 2000, per�, tres mesos abans de comen�ar el rodatge, va completar un esborrany de gui� la pel�l�cula: un primer i un segon gui�. Per la realitzaci� del tercer gui�, que posteriorment es convertiria en el gui� de rodatge, Lucas va demanar ajuda a Jonathan Hales, qui havia escrit diversos cap�tols de The Young Indiana Jones Chronicles; no obstant aix�, tenia poca experi�ncia a l'hora d'escriure pel�l�cules de cinema. El gui� final es va acabar una setmana abans de l'inici del rodatge.

En forma de broma, el nom provisional de la pel�l�cula era Jar Jar's Big Adventure (La gran aventura de Jar Jar), una sarc�stica refer�ncia a la negativa rebuda al personatge Jar Jar Bings de The Phantom Menace.

Durant el desenvolupament del gui� de L'Imperi contraataca, en un principi Lucas tenia la intenci� que Lando Calrissian fos un clon originari de les guerres clons, mencionades per Obi-Wan Kenobi a Una nova esperan�a. M�s endavant, va esdevenir un concepte alternatiu per un ex�rcit clon de shocktroopers de la Rep�blica.

Rodatge

Des de les primeres col�laboracions en la s�rie de televisi� The Young Indiana Jones Chronicles, George Lucas es va interessar per la fotografia digital. Mogut per l'inter�s del director, l'any 1996, el productor Rick McCallum va conv�ncer a l'empresa Sony perqu� desenvolup�s una c�mera digital d'alta definici� de 24 fotogrames per segon. A The Phantom Menace es van realitzar algunes proves digitals, per� la tecnologia no estava del tot llesta. La versi� final de la c�mara va arribar a les mans de McCallum tan sols una setmana abans que es comenc�s a rodar L'atac dels clons.

El rodatge va comen�ar el 26 de juny de 2000 als 20th Century Fox Studios d'Austr�lia. Despr�s de dos mesos i mig, es va iniciar el rodatge en exteriors, primer al Palau Reial de Caserta, a It�lia, on ja s'havien rodat les escenes del palau de Naboo de The Phantom Menace. Els jardins del llac de Como, tamb� a It�lia, van ser un altre dels paisatges usats per a la representaci� de Naboo. Tot seguit, l'equip es va traslladar al desert de Tun�sia, on es van rodar les escenes del planeta Tatooine, com van fer en les anteriors pel�l�cules de la saga. L'escena de la granja de la fam�lia Lars que apareix a La venjan�a dels Sith, quan Obi-Wan lliura el nad� Luke a Owen i Beru Lars, va ser gravada en aquest mateix lloc, aix� com les escenes de L'atac dels clons. Finalment, la ciutat de Sevilla, i m�s concretament la pla�a d'Espanya, va servir com a paisatge per a la ciutat de Theed, capital de Naboo.

Diferents localitzacions en les quals va tenir lloc el rodatge de L'atac dels clons

Pla�a d'Espanya, a Sevilla (Espanya).

Hotel Sidi Driss, a Matmata (Tun�sia)

Vila del Balbianello i el llac Como (It�lia).

�s de c�meres digitals

Igual que amb L'Amena�a Fantasma, L'Atac dels Clons va promoure el desenvolupament tecnol�gic, traslladant Hollywood a la "era digital" fent servir la HDW-F900, una c�mera digital desenvolupada per Sony i Panavision, mitjan�ant un sistema de d'alta definici� i 24 imatges per segon. L'�s de les noves c�meres va suposar un estalvi de temps durant la producci� de la pel�l�cula perqu� no s'havia de revelar com el cel�luloide i permetia muntar i modificar les escenes de forma r�pida, ja que no calia escanejar les preses per modificar-les a ordinador i despr�s tornar a escanejar-les a la pel�l�cula. El pas a digital de Star Wars va provocar controv�rsia i va animar discussions sobre els avantatges i desavantatges de la cinematografia digital. Aquestes discussions encara continuen, a mesura que m�s realitzadors es passen al cinema digital mentre que altres s'hi oposen.

Lucas ja havia declarat que havia volgut filmar L'Amena�a Fantasma en aquest format, per� Sony no va ser capa� de construir les c�meres amb la suficient rapidesa. El 2002, L'Atac dels Clons es va convertir en la tercera pel�l�cula a ser llan�ada, havent-se gravat tota en una c�mera digital 24p (precedida per Jackpot i Vidocq, de 2001). Les c�meres graven en el format 16: 9 HDCAM (1080p), encara que la imatge va ser retallada en una relaci� d'aspecte de 2,40:1.

Malgrat els esfor�os de Lucas per conv�ncer les sales de cinema de passar-se a projectors digitals per l'Episodi II, pocs ho van fer.

Efectes especials

Yoda generat per ordinador.

Es va fer un �s exclusiu d'anim�tics digitals en comptes dels storyboards. Encara que Lucas en el passat havia utilitzat altres formes de producci� de guions gr�fics de moviment, despr�s de The Phantom Menace es va prendre la decisi� de fer un �s creixent de la tecnologia digital. El proc�s es va iniciar amb la creaci� del que el departament de Ben Burtt va anomenar videomatic, gravat amb una c�mera de v�deo dom�stica. En aquest departament, ajudants de producci� i familiars dels treballadors van actuar davant la pantalla verda. Utilitzant imatges generades per ordinador (CGI), el departament de previsualitzaci� treballava davant el croma, despr�s s'editava aquest material i s'enviava a Lucas per rebre canvis i aprovacions. El resultat havia de ser un exemple aproximat del qual es pretenia que fos el producte final. El departament de previsualitzaci� va crear una versi� m�s fina del videomatic, un animatic, amb actors virtuals, accessoris i conjunts que van ser reempla�ats per les contraparts digitals per donar una visi� m�s precisa, per� encara en brut, del que s'hauria de veure. L'animatic va ser posteriorment presentat al set i mostrat als actors perqu� poguessin entendre el concepte de l'escena que s'estava filmant. A difer�ncia de la majoria de les seq��ncies d'acci�, la batalla de Geonosis no va tenir ni storyboard ni videomatic, sin� que va ser enviada directament a animatics despr�s que el departament hagu�s rebut una vaga p�gina de la seq��ncia. La intenci� era crear una s�rie de petits esdeveniments que serien editats junts per encaixar dins de la pel�l�cula acabada. El departament animatic va donar carta blanca pel que fa als esdeveniments que es crearien en l'animatic: Lucas nom�s va demanar bones escenes d'acci� per poder triar i aprovar m�s tard.

A m�s de la introducci� de la c�mera digital, L'atac dels clons va destacar els �digitals duplicats�, com els models generats per ordinador que duplica els actors, de la mateixa manera que ho va fer amb l'equip d'especialistes. Tamb� va fomentar l'autenticitat dels personatges generats per ordinador mitjan�ant la introducci� d'un nou completament del CGI, el personatge de Yoda. Rob Coleman i John Knoll van preparar dues proves d'en Yoda generat per ordinador utilitzades per l'�udio de L'Imperi contraataca. L'aparici� d'en Yoda a l'Episodi V tamb� va servir com a punt de refer�ncia per a la creaci� del Yoda inform�tic, Lucas va declarar en repetides ocasions al departament d'animaci� que "el truc" per a l'animaci� d'en Yoda era fer-lo com el titella en el qual es va basar, per tal de mantenir un flux de continu�tat. Frank Oz (veu i titellaire de Yoda en la trilogia original i en The Phantom Menace) va ser consultat, el seu consell va ser que havia de ser molt vell, adolorit i fr�gid. Coleman va explicar el proc�s de fer en Yoda digital com la versi� de titelles, dient: "Quan Frank Oz mou el cap, les orelles s'agiten. Si no sab�ssim aix�, no es veuria com en Yoda". A causa de les acrob�cies en la lluita amb espases de llum entre el comte Dooku i Yoda, l'actor Christopher Lee de 78 anys en aquell moment va necessitar un doble d'acci� per dur a terme les escenes m�s exigents en el seu lloc. El rostre de Lee se superposa sobre el cos del doble en totes les preses que no eren primers plans, les quals s� que realitzava el mateix Lee. Lucas sovint anomena el duel crucial per al departament d'animaci�, ja que tenia tant potencial per ser humor�stic com dram�tic.

Banda sonora

John Williams, com a les quatre entregues anteriors, va ser l'encarregat de compondre la banda sonora de L'atac dels clons.

Sony Classical va posar a la venda la banda sonora de la pel�l�cula el 23 d'abril de 2002. John Williams va compondre i dirigir la i la London Voices i l'Orquestra Simf�nica de Londres la van realitzar. S'han distribu�t quatre cobertes diferents de la banda sonora: una amb el personatge de Yoda, una altra amb Anakin i Padm�, una altra amb Jango Fett i una altra amb el cartell final usat per a la pel�l�cula.

Estrena

El tr�iler de la pel�l�cula, de dos minuts i mig de durada, va ser estrenat el 10 de mar� de 2002 a la cadena de televisi� Fox, i va ser em�s entre les s�ries Malcolm in the middle i The X-Files. Cinc dies despr�s, aquest mateix tr�iler es va comen�ar a emetre a la pantalla gran durant els anuncis de la pel�l�cula Ice Age.

L'estrena mundial de L'atac dels clons va ser el 16 de maig de 2002, va rebre la qualificaci� PG (Parental Guidance Suggested: control de pares suggerit) per la Motion Picture Association of America, associaci� nord-americana encarregada de la classificaci� per edat de les pel�l�cules. Abans que la pel�l�cula fos estrenada, hi va haver una s�rie de controv�rsies respecte de la pirateria. Una setmana abans de l'estrena, va apar�ixer una c�pia pirata de la pel�l�cula a Internet, realitzada presumptament durant una mostra privada i gr�cies a una c�mera de v�deo digital que gravava la pantalla en qu� s'estava emetent. Els analistes van predir que fins a un mili� de persones haurien vist aquesta c�pia abans no fos estrenada als cines. A m�s a m�s, les autoritats van confiscar milers de c�pies pirates en DVD i VCD de L'atac dels clons a Kuala Lumpur, capital de Mal�isia, abans de l'estrena de la pel�l�cula. De nou a Mal�isia, encara que aquesta vegada a la duana amb Singapur, van arrestar una setmana despr�s de l'estrena mundial, el 23 de maig, una parella que acabava de rebre 9.000 c�pies pirata, que havien estat introdu�des clandestinament al pa�s.

Recepci�

Recaptaci�

La pel�l�cula va recaptar un total de 649.398.328 d�lars a tot el m�n despr�s d'estar 172 dies als cinemes i va aconseguir el 25� lloc en el r�nquing de pel�l�cules amb m�s recaptaci� de tota la hist�ria. Va ser l'�nica pel�l�cula de Star Wars que no va ser la pel�l�cula m�s taquillera de l'any als Estats Units, ja que Spiderman i El senyor dels anells: Les dues torres, amb una cr�tica m�s favorable, van quedar per davant.

Pa�s Recaptaci� Data de l'estrena Alemanya 34.683.410 $ Dijous 16 de maig de 2002 Argentina 993.508 $ Dijous 4 de juliol de 2002 Austr�lia 18.632.998 $ Dijous 16 de maig de 2002 �ustria 3.332.086 $ Divendres 17 de maig de 2002 B�lgica 3.110.599 $ Dimecres 15 de maig de 2002 Belize Costa Rica El Salvador Guatemala Hondures Nicaragua Panam� 1.293.273 $ Divendres 21 de juny de 2002 Bol�via 194.407 $ Dijous 20 de juny de 2002 Brasil 4.201.526 $ Dilluns 1 de juliol de 2002 Bulg�ria 217.337 $ Divendres 17 de maig de 2002 Xile 1.759.483 $ Dijous 4 de juliol de 2002 Xina 5.488.408 $ Divendres 12 de juliol de 2002 Col�mbia 990.362 $ Divendres 14 de juny de 2002 Corea del Sud 7.139.915 $ Divendres 5 de juliol de 2002 Cro�cia 302.478 $ Dijous 16 de maig de 2002 Dinamarca 3.473.145 $ Dijous 16 de maig de 2002 Equador 430.056 $ Divendres 12 de juliol de 2002 Egipte 96.433 $ Dimecres 29 de maig de 2002 Emirats �rabs Units 412.783 $ Dimecres 15 de maig de 2002 Eslov�nia 149.540 $ Dijous 16 de maig de 2002 Espanya 16.189.195 $ Divendres 17 de maig de 2002 Estats Units 310.676.740 $ Dijous 16 de maig de 2002 Est�nia 110.144 $ Divendres 17 de maig de 2002 Filipines 2.074.021 $ Dimecres 15 de maig de 2002 Finl�ndia 2.024.522 $ Dijous 16 de maig de 2002 Fran�a 30.664.323 $ Dimecres 15 de maig de 2002 Gr�cia 810.883 $ Divendres 17 de maig de 2002 Hong Kong 1.909.959 $ Dijous 16 de maig de 2002 Hongria 2.415.086 $ Dijous 16 de maig de 2002 �ndia 617.073 $ Divendres 7 de juny de 2002 Indon�sia 257.215 $ Dimecres 21 d'agost de 2002

Pa�s Recaptaci� Data d'estrena Isl�ndia 288.982 $ Divendres 17 de maig de 2002 Israel 820.753 $ Dijous 16 de maig de 2002 It�lia 8.241.121 $ Dijous 16 de maig de 2002 Jamaica 8.241.121 $ Dimecres 5 de juny de 2002 Jap� 78.182.528 $ Dijous 13 de juliol de 2002 Let�nia 89.813 $ Divendres 17 de maig de 2002 L�ban 85.949 $ Dijous 16 de maig de 2002 Litu�nia 78.260 $ Divendres 17 de maig de 2002 Mal�isia 1.102.637 $ Dijous 16 de maig de 2002 M�xic 8.793.561 $ Dilluns 1 de juliol de 2002 Noruega 2.677.905 $ Dimecres 22 de maig de 2002 Nova Zelanda Fiji 2.561.531 $ Dijous 16 de maig de 2002 Pa�sos Baixos 3.944.693 $ Dijous 16 de maig de 2002 Per� 1.124.802 $ Dijous 4 de juliol de 2002 Pol�nia 3.103.567 $ Dijous 16 de maig de 2002 Portugal 1.488.369 $ Divendres 17 de maig de 2002 Puerto Rico 1.879.144 $ Dijous 16 de maig de 2002 Regne Unit Irlanda 58.762.764 $ Dijous 16 de maig de 2002 Rep�blica Txeca Eslov�quia 873.260 $ Dijous 16 de maig de 2002 Rep�blica Dominicana 116.799 $ Dijous 27 de juny de 2002 Romania 212.278 $ Divendres 17 de maig de 2002 R�ssia 5.258.522 $ Dijous 16 de maig de 2002 Singapur 2.040.600 $ Dijous 16 de maig de 2002 Sud-�frica 816.904 $ Divendres 21 de juny de 2002 Su�cia 5.786.670 $ Dijous 16 de maig de 2002 Su�ssa 3.471.877 $ Dijous 16 de maig de 2002 Tail�ndia 2.035.976 $ Divendres 17 de maig de 2002 Taiwan 1.332.618 $ Dissabte 18 de maig de 2002 Turquia 905.667 $ Divendres 17 de maig de 2002 Uruguai 106.984 $ Divendres 5 de juliol de 2002 Vene�uela 850.917 $ Dimecres 3 de juliol de 2002 S�rbia i Montenegro 76.457 $ Dijous 16 de maig de 2002

Cr�tica

Com ja li va passar a la seva predecessora, L'atac dels clons va rebre tant cr�tiques positives com negatives. A data de setembre de 2013, el lloc web Rotten Tomatoes reporta que la pel�l�cula posseeix 143 avaluacions positives d'un total de 216, el que es tradueix en un 66% de �frescor� amb una puntuaci� de 6,5 sobre 10. Per la seva banda, el lloc Metacritic li va donar una puntuaci� de 53 sobre 100, basant-se en 39 cr�tiques realitzades per mitjans especialitzats. Els usuaris d'Internet Movie Database (IMDb), amb 157.672 vots, atorgaren en el seu moment a la pel�l�cula una nota mitjana de 6,8 sobre 10 punts possibles.

Bona part de les cr�tiques negatives que va rebre L'atac dels clons es van centrar en la falta de qu�mica entre Hayden Christensen i Natalie Portman, aix� com en els aspectes del gui� relacionats amb el roman� dels seus personatges.

Bona part dels comentaris negatius es van centrar en aspectes del gui�, tot i que la major part dels cr�tics van recon�ixer una millora respecte a The Phantom Menace. Roger Ebert, del Chicago Sun-Times, va puntuar la pel�l�cula amb dues estrelles de quatre possibles i va criticar el roman� entre Padm� Amidala i Anakin Skywalker, basat en els �clix�s rom�ntics m�s b�sics i cansats�, aix� com el di�leg �pla� que mant� durant la primera hora de la pel�l�cula per establir els punts de la trama i informar els espectadors del que ha passat des del final del primer lliurament, va comparar per aix� als personatges amb advocats en lloc d'herois. Kenneth Turan, dels Angeles Times, va coincidir pr�cticament en tot amb Ebert en criticar la manca de qu�mica entre la parella protagonista i el di�leg �pla�. Tamb� va afegir que ni tan sols actors de la talla d'Ewan McGregor i Natalie Portman van ser capa�os d'animar la pel�l�cula, encara que posava com a excepci� d'aquest fet la interpretaci� del comte Dooku per part de Christopher Lee. La cr�tica de Mick LaSalle, del San Francisco Chronicles, va seguir la mateixa direcci� que les dues anteriors, encara que no va ser tan cr�tic amb la relaci� entre Amidala i Skywalker i va destacar aquest �ltim com �el millor de la pel�l�cula [...], l'�nic amb la capacitat de sorprendre'ns�.

Todd McCarthy, de la revista Variety, va coincidir en l'aspecte dels �di�legs mundans� entre la parella, per� va afegir que �l'exposici� i el sentit de la narraci� s�n m�s clars i rendibles� i que �algunes de les interpretacions s�n realment decents�. Va destacar a m�s la gran tasca del dissenyador de producci� Gavin Bocquet, la dissenyadora de vestuari Trisha Biggar i l'equip d'efectes visuals, especialment la creaci� digital d'en Yoda amb �infinitament m�s mobilitat i expressivitat que el seu hom�leg a El retorn del jedi�. Michael Wilmington, del Chicago Tribune, va qualificar L'atac dels clons com la �m�s emocionant i visualment espectacular de totes les pel�l�cules de Star Wars fins a la data�. Va esmentar la qualitat dels efectes visuals i va descriure la pel·lícula com una «narració visual de primer ordre», també va destacar el carisma de certs personatges com Yoda o C3PO, i l'agradable transició d'Ewan McGregor amb presagis de l'Obi Wan interpretat per Alec Guinness en la trilogia clàssica. Va incloure una comparació entre la crueltat del comte Dooku de Christopher Lee i el Darth Vader de James Earl Jones.

Pocs mesos abans de l'estrena de l'episodi III, La venjança dels sith, l'actor Ewan McGregor va qualificar els combats d'espases làsers que apareixen a L'atac dels clons com a «insatisfactoris» en comparació amb els climàtics duels de l'última entrega de la saga.

Nominacions i premis

L'actor Christopher Lee, intèrpret del comte Dooku, va rebre un premi MTV Movie a la «Millor lluita».

Premi	Categoria	Receptor(s)	Resultat
Premis Oscar	Millors efectes especials	Rob Coleman Pablo Helman John Knoll Ben Snow	Nominats
Premis Saturn	Millor pel·lícula de ciència-ficció	L'atac dels clons	Nominat
	Millor director	George Lucas	Nominat
	Millor actriu	Natalie Portman	Nominada
	Millor interpretació d'un actor jove	Hayden Christensen	Nominat
	Millors efectes especials	Rob Coleman Pablo Helman John Knoll Ben Snow	Guanyadors
	Millor música	John Williams	Nominat
	Millor vestuari	Trisha Biggar	Guanyador
Premis MTV Movie	Millor lluita	Christopher Lee	Guanyador
	Millor interpretació virtual	L'atac dels clons (per a Yoda)	Nominat
	Millor seqüència d'acció	L'atac dels clons (per a la batalla de Geonosis)	Nominada

Edició domèstica

L'atac dels clons va ser llançada en DVD el 14 de novembre de 2002. George Lucas va editar i afegir certs elements que fan al DVD lleugerament diferent de la seva projecció en sales de cinema. Presenta un comentari d'àudio del director George Lucas, del productor Rick McCallum, l'editor i dissenyador de so Ben Burtt, del director d'animació d'ILM Rob Coleman i dels supervisors d'efectes visuals d'ILM Pablo Helman, John Knoll i Ben Snow.

En el DVD de continguts extres s'hi inclouen nombrosos documentals sobre la pel·lícula, alguns ja emesos per televisió i internet i d'altres exclusius. Entre els exclusius n'hi ha un sobre els efectes sonors, un altre sobre la creació dels personatges digitals com Yoda i Dexter, dos sobre els efectes visuals i un vídeo promocional del reportatge còmic titulat R2-D2: Beneath the Dome, emès a la televisió nord-americana i en el qual es relata la vida de l'astrodroide R2-D2 com si es tractés d'un actor real. L'actriu Carrie Fisher, que va interpretar la princesa Leia en la trilogia original, va participar en la promoció. Entre els ja publicats hi ha els dotze documentals curts que van ser penjats a la web oficial de Star Wars durant el rodatge de la pel·lícula i que cobreixen la producció global de L'atac dels clons, i els tres emesos per televisió que tracten sobre les escenes d'acció, la història general i la història d'amor entre Padmé i Anakin, respectivament.

També venen incloses vuit escenes que van ser suprimides de la versió projectada als cinemes. Entre aquestes hi ha: la sala d'anàlisi, els hangars del temple jedi, nous personatges i la família de Padmé entre altres. Les pel·lícules de Star Wars van ser llançades en Blu-ray el 16 de setembre de 2011 en tres edicions diferents. El DVD va rebre diverses nominacions, però no va arribar a aconseguir cap premi:

Premi	Categoria	Receptor(s)	Resultat
Premis Saturn	Millor edició especial en DVD	L'atac dels clons	Nominat
Premis DVD Exclusive	Millor disseny de menús	Van Ling	Nominat
Premis DVD Exclusive	Original documental retrospectiu	John Shenk	Nominat
Premis DVD Exclusive	Millor contingut extra nou	Jim Ward	Nominat
Premis DVD Exclusive	Millors escenes noves ampliades i reconstruïdes	George Lucas	Nominat

Adaptacions

Es van publicar dues novel·les basades en la pel·lícula: una de juvenil editada per Scholastic, i una altra escrita per R.A. Salvatore, que inclou algunes escenes inèdites. Una adaptació del llibre dividida en quatre còmics va ser escrita per Henry Gilroy i publicada per Dark Horse Comics.

Al·lusions a la trilogia seqüela

La trilogia que constitueix una protosecuela de la saga de Star Wars (episodis I, II i III). Fa sovint al·lusió a la trilogia original (episodis IV, V i VI) i ajuda a connectar totes les pel·lícules. George Lucas s'ha referit a la sextalogia com un llarg poema que rima.

A L'atac dels clons hi ha una clara al·lusió a L'Imperi contraataca, ja que en ambdues es produeix una persecució i el perseguit aconsegueix escapar de forma semblant: en aquesta pel·lícula, Obi-Wan Kenobi escapa de Jango Fett en un camp d'asteroides acostant el seu caça espacial a una de les roques per tal de desaparèixer dels sensors del seu enemic, mentre que a L'Imperi contraataca, Han Solo utilitza una tàctica similar acostant el Falcó Mil·lenari a un destructor imperial.

També apareix l'origen de la gegantina estació espacial coneguda com l'Estrella de la Mort. Durant la batalla de Geonosis, per tal de portar-la al seu mestre Darth Sidious, el comte Dooku es guarda un holograma en què apareix l'estació.

Seqüela

El 15 d'agost de 2008 es va estrenar als cinemes nord-americans Star Wars: The Clone Wars, una pel·lícula d'animació CGI que va servir com a avançament de la sèrie amb el mateix nom i que va ser estrenada la tardor del mateix any a les cadenes de televisió Cartoon Network i TNT. La sèrie, que està feta en el mateix format que la pel·lícula, compta amb episodis de mitja hora de durada i en ambdues es narren els esdeveniments que tenen lloc entre L'atac dels clons i La venjança dels Sith i està ambientada a les guerres clon.

Bibliografia

• Kaminski, Michael. «The Secret History of Star Wars», 2007. Arxivat de l'original el 2007-07-06. [Consulta: 14 agost 2013].
  • Kaminski, Michael. «The Secret History of Star Wars», 2007b. Arxivat de l'original el 2007-07-06. [Consulta: 14 agost 2013]. v3.0.
• Bouzereau, Laurent. Del Rey. The Annotated Screenplays, 1997. ISBN 0-345-40981-7. OCLC 37691005. 

Enllaços externs

• Pàgina oficial (anglès)
• Star Wars. Episodi II: L'atac dels clons a Goita què fan, ara!