Malaltia

Malaltia
Tipus	problema de salut i proc�s biol�gic
Patog�nesi
Causat per	agent causant de la malaltia
Causa de	mort i malestar
Classificaci�
CIM-9	799.9
CIAP	A99
Recursos externs
Enciclop�dia Catalana	0121108 i 0192463
MeSH	D004194
Orphanet	377788
UMLS CUI	C0012634
DOID	DOID:4

Una malaltia^[1]^[2] o infermetat^[3]^[4] és una alteració de l'estat d'un organisme o d'algun òrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar com a resultat final la mort. També es pot considerar que la malaltia és un procés i l'estatus consegüent d'afecció d'un ésser viu, que es caracteritza per una alteració del seu estat ontològic de salut. L'estat i/o procés de malaltia pot ser provocat per diversos factors, tant intrínsecs com extrínsecs a l'organisme malalt, aquests factors s'anomenen noxes.^[5] Entre els externs podem citar les infeccions o les mutilacions, i entre els endògens els tumors o les malformacions. Alguns biòlegs també consideren que és una malaltia l'estat de l'organisme que desafavoreix la conservació de l'espècie.

La malaltia afecta a les persones físicament i emocional, la malaltia pot alterar la personalitat i el sentit de la vida de les persones. La mort a causa d'una malaltia és considerada mort per causes naturals.

La salut i la malaltia són part integral de la vida, del procés biològic i de les interaccions mediambientals i socials. Generalment, s'entén a la malaltia com una entitat oposada a la salut, l'efecte negatiu és conseqüència d'una alteració o pèrdua de l'harmonia d'un sistema a qualsevol nivell (molecular, corporal, mental, emocional, etc.). També es pot considerar com una situació de manca d'homeòstasi, la tendència dels sistemes biològics a mantenir l'equilibri i l'estabilitat interns.

Per definició, hi ha una sola malaltia, però la caracterització i identificació de variats processos i estats diferents de la salut, ha portat a la discriminació d'un univers d'entitats diferents (entitats nosològiques), i moltes d'elles són enteses estrictament com a malalties, però d'altres no, diferenciant la síndrome, l'entitat clínica i el trastorn. D'aquesta forma, les malalties i processos succedanis i anàlegs, són enteses com a categories determinades per la ment humana.

Les malalties que afecten les plantes, que poden rebre el nom de malures,^[6] concerneixen el camp de la fitopatologia, i les patologies que afecten els animals són del domini de la veterinària. La malaltia humana és el nucli organitzador de les ciències de la salut, ja que gran part del coneixement mèdic està orientat cap a la malaltia i la seva solució.

Estrictament (dins del camp mèdic), les malalties són objecte d'estudi de la patologia (del grec παθος: «afecció», «sofriment») que investiga les característiques pròpies de cada entitat, els seus components i el procés que desenvolupen, en relació amb l'evidència morfo fisiològica que s'imprimeix en la biologia de l'organisme malalt. Tanmateix, és la nosologia la disciplina encarregada de governar la definició i classificació de les diverses malalties segons una normativa basada en la caracterització i identificació dels components i funcions que defineixen cada entitat nosològica com quelcom únic i discernible de la resta. Així, són estudiades en un context més ampli, comparatiu, i sistemàtic, dins d'un esquema global de la patologia.

Introducció

La salut és definida per l'Organització Mundial de la Salut a la seva Constitució com [...] l'absència de malaltia.^[7] Quan aquestes condicions no estan acomplertes, es pot considerar que algú està malalt o té una malaltia. La medicació i la ciència de la farmacologia són utilitzades per tal de guarir o reduir els símptomes d'una malaltia o les seves condicions mèdiques.

Es parla de malaltia quan hi ha condicions del cos o de la ment que causen dolor, disfunció o angoixa a la persona afectada o les persones properes a aquesta. De vegades, el terme s'aplica a lesions, discapacitats, síndromes, infeccions, símptomes, comportaments anormals i variacions atípiques de les seves estructures i/o funcions.

Causes de les malalties

Hi ha molts factors que poden causar l'aparició d'una malaltia, aquests factors poden ser tant intrínsecs com extrínsecs al cos. La presència de factors intrínsecs no exclou l'acció simultània dels extrínsecs, i viceversa, moltes malalties resulten d'una combinació d'ambdós tipus de factors. Els factors poden ser psicològics, biològics, químics, bioquímics, socials, mediambientals, etc.

Un patogen o agent infecciós és un agent biològic que causa una malaltia o patologia al seu hoste. Els postulats de Koch han estat generalitzats per a determinar si una malaltia infecciosa ha estat causada per un determinat agent. Només algunes malalties, com per exemple la grip, són contagioses, els microorganismes que causen aquestes malalties es coneixen com a patògens i inclouen diferents tipus de bacteris, virus, protozous i fongs. Les malalties infeccioses es poden contagiar, per exemple, per contacte d'una mà amb material infecciós a la seva superfície amb la boca, per picades d'insectes o d'altres portadors de malalties, per la ingesta d'aigua o d'aliments contaminats (normalment a través dels excrements), etc. També hi ha malalties de transmissió sexual com la sífilis o la sida.

Algunes malalties, com la majoria de les formes de càncer, les malalties del cor i els trastorns mentals, no són malalties infeccioses. Moltes malalties no infeccioses tenen un origen genètic parcialment o totalment i per tant poden ser transmeses d'una generació a una altra.

Les condicions socials en què viuen les persones són considerades com uns determinants socials de la salut, atès que determinen la salut dels individus. Les malalties habitualment estan relacionades amb circumstàncies socials, econòmiques, polítiques i mediambientals. Han estat reconeguts per diverses organitzacions de salut com per exemple l'Agència Sanitària Pública del Canadà o l'Organització Mundial de la Salut com a factors que influeixen en gran manera sobre el benestar personal i col·lectiu.

Quan no es coneix bé la causa d'una malaltia, les societats tendeixen a mitificar-la o utilitzar-la com una metàfora o un símbol del que aquella cultura considera com a dolent. Per exemple, fins al descobriment de l'origen bacterià de la tuberculosi, descobert el 1882, els experts atribuïen la malaltia a factors hereditaris, a l'estil de vida sedentari, a un estat d'ànim deprimit, als excessos sexuals, als excessos alimentaris o a l'abús de l'alcohol; tot un seguit de mals socials de l'època.

Segons la medicina evolutiva, moltes malalties no estan directament causades per una infecció o disfunció sinó que són una resposta creada pel cos. La febre, per exemple, no és causada directament per cap bacteri o virus sinó que el cos, quan identifica immunològicament la presència d'aquests patògens, ho fa denotar amb un augment de la temperatura corporal. La medicina evolutiva identifica un conjunt de respostes que ajuden la febre a crear aquest estat de malestar general.^[8]^[9]^[10] Entre aquestes, s'hi inclouen canvis com la letargia, depressió, anorèxia, somnolència, hiperalgèsia, i la incapacitat per a concentrar-se. Tot aquests aspectes, juntament amb la febre, són causats pel cervell a través del control sobre el cos. Tot i això, també es poden donar sense acompanyar cap infecció, com per exemple en la malnutrició o l'embaràs tardà, produint un cost que supera el benefici. En humans, un factor important en la malaltia és també l'intel·lectual, que té un paper important davant falses informacions o en l'efecte placebo.^[11]

Classificaci� de les malalties

De l'estudi de les diferents classificacions de les malalties s'encarrega una branca de la medicina anomenada nosologia.

Hi ha diverses maneres de classificar les malalties. No obstant aix�, a causa de la constant evoluci� de la medicina, aquestes classificacions no s�n est�tiques. Les malalties poden ser classificades, per exemple, segons les seves causes (classificaci� etiol�gica), dels seus s�mptomes (classificaci� nosogr�fica) o segons les funcions o els �rgans afectats (classificaci� funcional).

Classificaci�

Un exemple de classificaci� etiol�gica seria:

Malalties causades per agents f�sics: fred, calor, etc
Malalties infeccioses: s�n aquelles causades per agents infecciosos transmissibles, com poden ser els eubacteris, els virus i els prions.
Malalties parasit�ries: estretament relacionades amb les malalties infeccioses, encara que stricto sensu no se les pot considerar com a tals, s�n aquelles causades per entomopatogens, protozous, fongs i cucs.
Malalties gen�tiques: s�n les causades per la pres�ncia o abs�ncia de gens que afecten l'ADN del pacient.
Malalties t�xiques: s�n les causades per l'exposici� a toxines mediambientals, com per exemple, els metalls pesants.
Malalties nutricionals: s�n les causades per la manca o la defici�ncia de determinats nutrients. Tamb� hi ha les malalties causades per ferides, malformacions, o des�s de parts del cos.
Malalties autoimmunit�ries: s�n aquelles en qu� el sistema immunitari de l'afectat ataca els teixits del seu propi cos.
Malalties traum�tiques: causades per xocs psicol�gics o f�sics, cremades, etc.

Tamb� es pot diferenciar entre malalties end�genes, quan la causa �s interna i malalties ex�genes, si la causa �s externa.

Tamb� cal tenir en compte les malalties causades per les mateixes creences del pacient, les malalties causades per una combinaci� de les causes exposades i les malalties d'origen desconegut. Per exemple, tamb� es contempla el tel�lurisme, que �s la influ�ncia morbosa de la terra en la producci� de malalties.^[12]

Classificaci� segons el nivell anat�mic

A una classificaci� funcional podrien diferenciar:

Disfuncions a nivell molecular
Disfuncions a nivell cel�lular
Disfuncions a nivell d'un �rgan
Disfuncions a nivell d'un sistema d'�rgans

Classificaci� per gran sistemes

Malaltia mental

Les malalties mentals (Incapacitat emocional o Disfuncions cognoscitives) s�n una categoria general d'un grup de malalties que entraria dins d'aquesta classificaci� funcional, poden incloure inestabilitat afectiva o emocional, desregulaci� conductual i/o disfunci� cognitiva. Malalties espec�fiques conegudes com a malalties mentals inclouen la depressi� major, el trastorn d'ansietat generalitzat, l'esquizofr�nia, i el trastorn de d�ficit d'atenci� i la hiperactivitat, entre d'altres. Les malalties mentals poden tenir una causa biol�gica (per exemple anat�mica, qu�mica, gen�tica) o psicol�gica (per exemple un trauma o un conflicte). Poden interferir en les habilitats intel�lectuals i en les relacions socials. Ocasionalment, poden comportar una lesi� cerebral.

Malaltia org�nica

Una malaltia org�nica �s aquella causada per un canvi f�sic o fisiol�gic d'algun teixit o �rgan del cos. S'utilitza habitualment en contrast amb les malalties o trastorns mentals. Sovint s'utilitza el terme de malaltia funcional per aquella malaltia en qu� no hi ha un canvi f�sic del teixit o �rgan.

Altres criteris de classificaci�

Tamb� es pot parlar de:

Malalties agudes o malalties cr�niques, en funci� de si tenen un desenvolupament r�pid o s�n de llarga durada
Malalties benignes o malalties malignes, segons la seva gravetat
Malalties locals o malalties generals, en funci� de l'extensi� de l'�rea afectada
Malalties evitables o malalties inevitables

Classificaci� internacional de malalties

L'Organitzaci� Mundial de la Salut publica i continua el desenvolupament de la Classificaci� internacional de malalties, la versi� actual �s la desena i �s coneguda com a CIM-10. Aquesta classificaci� permet la codificaci� de totes les malalties i de tots els motius del recurs als serveis de salut. Tamb� permet l'an�lisi sistem�tica i la interpretaci� de les causes de morbiditat i de mortalitat a tot el m�n. El seu objectiu �s ser la base de l'organitzaci� i el finan�ament dels serveis de salut. Aquesta classificaci� ha estat adoptada pels diferents pa�sos, A Catalunya el Departament de Salut de la Generalitat va publicar la primera versi� catalana de la CIM-10 el desembre del 2010^[13] basant-se en la revisi� que l'OMS va publicar l'any 2008.

La taula seg�ent mostra la classificaci� en grans grups segons la versi� catalana publicada per la Generalitat de Catalunya.^[14]

Cap�tol	Codis	T�tol
I	A00-B99	Determinades malalties infeccioses i parasit�ries
II	C00-D48	Neopl�sies
III	D50-D89	Malalties de la sang i els �rgans hematopo�tics i determinats trastorns que afecten el mecanisme immunitari
IV	E00-E90	Malalties endocrines, nutricionals i metab�liques
V	F00-F99	Trastorns mentals i trastorns del comportament
VI	G00-G99	Malalties del sistema nervi�s
VII	H00-H59	Malalties de l'ull i els annexos
VIII	H60-H95	Malalties de l'orella i l'ap�fisi mastoide
IX	I00-I99	Malalties de l'aparell circulatori
X	J00-J99	Malalties de l'aparell respiratori
XI	K00-K93	Malalties de l'aparell digestiu
XII	L00-L99	Malalties de la pell i el teixit subcutani
XIII	M00-M99	Malalties del sistema musculoesquel�tic i el teixit connectiu
XIV	N00-N99	Malalties de l'aparell genitourinari
XV	O00-O99	Embar�s, part i puerperi
XVI	P00-P96	Determinades afeccions originades en el per�ode perinatal
XVII	Q00-Q99	Malformacions cong�nites, deformitats cong�nites i anomalies cromos�miques cong�nites
XVIII	R00-R99	S�mptomes, signes i resultats an�mals d'an�lisis no classificats a cap altre lloc
XIX	S00-T98	Lesions, intoxicacions i altres conseq��ncies de causes externes
XX	V01-Y98	Causes externes de morbiditat i mortalitat
XXI	Z00-Z99	Factors que influeixen en l'estat de salut i contacte amb els serveis sanitaris
XXII	O00-U99	Codis per a finalitats especials

Tractament

La promoci� de la salut s�n un conjunt d'accions formades per la prevenci�, tractament i gesti� de la malaltia, aix� com la preservaci� del benestar f�sic i mental mitjan�ant els serveis oferts pel sistema m�dic i sanitari. Un pacient �s aquella persona que rep atenci�, cura o tractament m�dic, habitualment pel fet de patir una lesi� o malaltia.

Les emerg�ncies m�diques s�n lesions o malalties que impliquen greument la salut o, fins i tot, la vida de la persona, i en les quals es requereix l'ajuda d'un doctor o d'un hospital. El departament d'emerg�ncies m�diques aporta el tractament inicial per a un espectre ampli de malalties i lesions per tal de preservar la m�xima funcionalitat del cos del pacient.

Un medicament �s qualsevol subst�ncia qu�mica que �s utilitzada per tractar una malaltia, habitualment produ�des per companyies farmac�utiques i sovint patentades. Aquells medicaments sense patent o la patent dels quals ha caducat s'anomenen gen�rics. Alguns medicaments, mal utilitzats, poden ser en si mateixos causa de malaltia, b�sicament com a enverinament.

El rep�s pot ser un altre tractament m�dic que consisteix a romandre al llit dia i nit.

La ter�pia de xoc �s la inducci� deliberada i controlada d'alguna forma d'estat de xoc fisiol�gic en un individu com a tractament d'una malaltia psiqui�trica. L'electroter�pia �s l'�s d'energia el�ctrica amb aquest prop�sit.

Estudi de les malalties

L'epidemiologia �s l'estudi cient�fic dels factors que causen o faciliten les malalties que afecten la salut dels individus i de les poblacions i serveix de fonament de les intervencions dutes a terme en inter�s de la salut p�blica i la medicina preventiva. Hi ha malalties que s�n m�s comunes en certes �rees geogr�fiques, entre les persones que presenten certes caracter�stiques gen�tiques o socioecon�miques, o en determinats moments de l'any.

L'epidemiologia �s considerada un element fonamental de les metodologies de recerca en salut p�blica, i �s molt utilitzada a la medicina basada en l'evid�ncia per a la identificaci� de factors de risc de les malalties. En l'estudi de les malalties infeccioses i no infeccioses, el treball dels epidemi�legs va des de la recerca dels brots epid�mics fins al disseny d'estudis, la recopilaci� de dades i la seva an�lisi, incloent-hi el desenvolupament de models estad�stics per provar les hip�tesis i la documentaci� dels resultats per a la seva presentaci� a les revistes cient�fiques.

Els epidemi�legs utilitzen una s�rie d'altres disciplines cient�fiques com la biologia (per entendre millor els processos de malaltia), la bioestad�stica (per a l'an�lisi de les dades), la geoinform�tica (per emmagatzemar les dades i representar-les gr�ficament sobre mapes) i disciplines de les ci�ncies socials (per entendre millor els factors de risc).

En l'estudi de les malalties, l'epidemiologia s'enfronta al repte de definir-les. En especial en el cas de les malalties poc conegudes, els diferents cient�fics poden utilitzar definicions for�a diferents. Sense un acord sobre la definici�, els investigadors poden trobar un nombre molt diferent de casos i caracteritzar la malaltia de diferents maneres.^[15]

La medicina conductual �s un camp interdisciplinari de la medicina implicat en el desenvolupament i integraci� dels coneixements psicosocials, conductuals i biom�dics relatius a la salut i la malaltia.

La c�rrega de morbiditat, l'impacte de la malaltia

La c�rrega de morbiditat �s una mesura de l'impacte d'un problema de salut en una �rea considerant factors mesurables com la mortalitat, la morbiditat, cost financer o d'altres indicadors. En l'�mbit mundial, l'OMS publica la c�rrega mundial de morbiditat que analitza l'impacte de 107 malalties i 10 factors de risc.^[16]

Hi ha diverses mesures per quantificar la c�rrega de morbiditat en les persones. Els anys potencials de vida perduts (APVP) �s una estimaci� simple del nombre d'anys que es va reduir la vida d'una persona a causa d'una malaltia. Per exemple, si una persona mor a l'edat de 65 anys d'una malaltia, i probablement hauria viscut fins als 80 anys sense la malaltia, es considera que la malaltia ha causat una p�rdua de 15 anys de vida potencial. Els mesuraments d'APVP no tenen en compte la discapacitat que pateix una persona abans de morir, de manera que aquest m�tode considera equivalents una persona que mor de sobte i una persona que mor a la mateixa edat per� despr�s de d�cades de malaltia. L'any 2004, l'Organitzaci� Mundial de la Salut va calcular que s'havien perdut m�s de 932 milions d'anys potencials de vida per mort prematura.^[17] A Catalunya, l'any 2009 el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va estimar 57.806 anys potencials de vida perduts.^[18]

Estimaci� de les causes de la mortalitat segons l'OMS per al 2008^[19]

Religi� i malaltia

Hist�ricament, el desconeixement i la ignor�ncia de les causes de les malalties ha portat els humans a cercar un origen sobrenatural. Entre els pobles primitius, per exemple, les malalties sempre s�n causades per un �sser maligne i la seva acci� es manifesta a trav�s d'aquestes. A la nostra cultura occidental van ser els grecs presocr�tics els primers a explicar les malalties com un proc�s natural, sense connotacions sobrenaturals. A partir del segle vii aC els grecs van comen�ar a establir un pensament racional de la malaltia, sense els elements m�gics o religiosos comuns a altres civilitzacions.^[20]

La medicina tradicional s�n un conjunt de procediments utilitzats tradicionalment per tractar malalties o lesions, ajudar en els parts, i per al manteniment del benestar. Es tracta d'un bloc de coneixement diferent de la "medicina cient�fica" i ambdues poden coexistir en la mateixa cultura.

La frontera entre normalitat i malaltia pot ser subjectiva. Per exemple, en algunes religions, l'homosexualitat es considerava una malaltia.

El pluralisme assistencial o m�dic

El concepte de malaltia suposa un problema �tic, epistemol�gic i ontol�gic. Les seues definicions impliquen controv�rsies per les implicacions al discriminar qui requereix atenció i tractament, qui es torna exempt de realitzar deures i qui requereix ajudes econòmiques.^[21] Per a abordar la seua definició hi ha dos mètodes: definir cercant característiques en comú (el que es diu una aproximació clàssica)^[21] i definir mitjançant exemples considerats els més representatius (el que es diu aproximació que no és clàssica).^[22] L'aproximació clàssica s'ha intentat i ha fracassat.^[23]

Hi ha una enorme varietat cultural d'interpretacions de la malaltia. A totes les societats humanes és possible descriure el complex salut, malaltia i atenció que inclou concepcions de la malaltia i de la salut i pràctiques amb relació a aquesta. Totes les societats empren procediments d'observació naturalista de la malaltia basada en l'assaig i error i l'ús de remeis: el cas de la medicina científico-experimental és el de l'evolució dels models naturalistes desenvolupats inicialment al Corpus Hippocraticum. A més, moltes societats desenvolupen interpretacions religioses i cosmològiques sobre l'etiologia de les malalties i empren també pràctiques màgiques i rituals per gestionar-les. A totes les societats, i aquest és un fenomen que s'accentua en l'actual procés de globalització el pluralisme mèdic o assistencial està representat per una munió de recursos en constant desenvolupament. L'objecte de l'antropologia mèdica és estudiar aquest fet.

Una investigació feta a partir de 200 respostes a una enquesta per part de professionals de la sanitat trobà que no hi ha concepció prototípica d'allò que és una malaltia.^[24]

Referències

↑ «malaltia». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
↑ «malaltia» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
↑ «infermetat». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
↑ «infermetat» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
↑ «Noxa». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 juliol 2011].
↑ «Malura». Diccionari de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 10 juliol 2011].
↑ «CONSTITUTION OF THE WORLD HEALTH ORGANIZATION» (PDF) (en anglès). OMS, 1946. [Consulta: 10 juliol 2011]. «Health is a state of complete physical, mental and social well-being and not merely the absence of disease or infirmity.»
↑ Hart, B. L. (1988) "Biological basis of the behavior of sick animals". Neurosci Biobehav Rev. 12: 123-137. PMID: 3050629
↑ Johnson, R. (2002) "The concept of sickness behavior: a brief chronological account of four key discoveries". Veterinary Immunology and Immunopathology. 87: 443-450 PMID: 12072271
↑ Kelley, K. W., Bluthe, R. M., Dantzer, R., Zhou, J. H., Shen, W. H., Johnson, R. W. Broussard, S. R. (2003) "Cytokine-induced sickness behavior". Brain Behav Immun. 17 Suppl 1: S112-118 PMID: 12615196
↑ Humphrey, Nicholas. (2002) "Great Expectations: The Evolutionary Psychology of Faith-Healing and the Placebo Effect Arxivat 2018-10-01 a Wayback Machine.", in The Mind Made Flesh: Essays from the Frontiers of Psychology and Evolution, chapter 19, pages 255-85, Oxford University Press ISBN 978-0-19-280227-9
↑ «Malaltia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Catàleg de diagnòstics: CIM-10». Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 15 juliol 2011].
↑ «Classificació estadística internacional de malalties i problemes relacionats amb la salut» (PDF). Generalitat de Catalunya, 01-12-2010. Arxivat de l'original el 2012-08-13. [Consulta: 15 juliol 2011].
↑ Tuller, David «Defining an Illness Is Fodder for Debate». The New York Times, 04-03-2011 [Consulta: 17 juliol 2011].
↑ «Global burden of disease» (en anglès). Organització Mundial de la Salut. [Consulta: 10 juliol 2011].
↑ «Summary: YLL (000s) by cause, countries grouped by WHO subregion (a), estimates for 2004» (xls). OMS, 2004. [Consulta: 10 juliol 2011].
↑ «Anàlisi de la mortalitat a Catalunya, 2009» p. 31. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 juliol 2011].
↑ «Causes of death 2008 summary tables» (xls) (en anglès). Organització Mundial de la Salut. [Consulta: 17 juliol 2011].
↑ Ocampo, Estela. «Malaltia, religió i art primitiu» (PDF) p. 1. UPF. Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 17 juliol 2011].
↑ ^21,0 ^21,1 Hofmann, 2017, p. 1.
↑ Hofmann, 2017, p. 2.
↑ Hofmann, 2017, p. 1-2.
↑ Hofmann, 2017.

Bibliografia

Hofmann, Bjørn «Do health professionals have a prototype concept of disease? The answer is no». Philosophy, Ethics, and Humanities in Medicine, 12, 1, 2017, pàg. 1-7. DOI: 10.1186/s13010-017-0047-7.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malaltia

Viccionari

[1] «malaltia». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

[2] «malaltia» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

[3] «infermetat». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

[4] «infermetat» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

[5] «Noxa». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 juliol 2011].

[6] «Malura». Diccionari de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 10 juliol 2011].

[7] «CONSTITUTION OF THE WORLD HEALTH ORGANIZATION» (PDF) (en anglès). OMS, 1946. [Consulta: 10 juliol 2011]. «Health is a state of complete physical, mental and social well-being and not merely the absence of disease or infirmity.»

[Hart-8] Hart, B. L. (1988) "Biological basis of the behavior of sick animals". Neurosci Biobehav Rev. 12: 123-137. PMID: 3050629

[9] Johnson, R. (2002) "The concept of sickness behavior: a brief chronological account of four key discoveries". Veterinary Immunology and Immunopathology. 87: 443-450 PMID: 12072271

[10] Kelley, K. W., Bluthe, R. M., Dantzer, R., Zhou, J. H., Shen, W. H., Johnson, R. W. Broussard, S. R. (2003) "Cytokine-induced sickness behavior". Brain Behav Immun. 17 Suppl 1: S112-118 PMID: 12615196

[Great-11] Humphrey, Nicholas. (2002) "Great Expectations: The Evolutionary Psychology of Faith-Healing and the Placebo Effect Arxivat 2018-10-01 a Wayback Machine.", in The Mind Made Flesh: Essays from the Frontiers of Psychology and Evolution, chapter 19, pages 255-85, Oxford University Press ISBN 978-0-19-280227-9

[12] «Malaltia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[13] «Catàleg de diagnòstics: CIM-10». Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 15 juliol 2011].

[14] «Classificació estadística internacional de malalties i problemes relacionats amb la salut» (PDF). Generalitat de Catalunya, 01-12-2010. Arxivat de l'original el 2012-08-13. [Consulta: 15 juliol 2011].

[15] Tuller, David «Defining an Illness Is Fodder for Debate». The New York Times, 04-03-2011 [Consulta: 17 juliol 2011].

[16] «Global burden of disease» (en anglès). Organització Mundial de la Salut. [Consulta: 10 juliol 2011].

[17] «Summary: YLL (000s) by cause, countries grouped by WHO subregion (a), estimates for 2004» (xls). OMS, 2004. [Consulta: 10 juliol 2011].

[18] «Anàlisi de la mortalitat a Catalunya, 2009» p. 31. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 juliol 2011].

[19] «Causes of death 2008 summary tables» (xls) (en anglès). Organització Mundial de la Salut. [Consulta: 17 juliol 2011].

[20] Ocampo, Estela. «Malaltia, religió i art primitiu» (PDF) p. 1. UPF. Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 17 juliol 2011].

[FOOTNOTEHofmann20171-21] 21,0 ^21,1 Hofmann, 2017, p. 1.

[FOOTNOTEHofmann20172-22] Hofmann, 2017, p. 2.

[FOOTNOTEHofmann20171-2-23] Hofmann, 2017, p. 1-2.

[FOOTNOTEHofmann2017-24] Hofmann, 2017.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

Registres d'autoritat	BNE (1) GND (1) LCCN (1) NDL (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1) HDS (1)