Marià Fortuny i Marsal
_Mari%C3%A0_Fortuny_-_Autoretrat_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg)  | |
| Nom original | (es) Mariano Fortuny (ca) Mari� Fortuny |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ca) Mari� Josep Bernat Fortuny i Marsal 11 juny 1838 Reus (Espanya) |
| Mort | 21 novembre 1874 (36 anys) Roma |
| Causa de mort | causes naturals |
| Sepultura | Cementiri Monumental Verano |
| Formaci� | Nostra Senyora de la Caritat |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Ocupaci� | pintor, artista gr�fic |
| Activitat | 1853 - 1874 |
| Moviment | Pintura rom�ntica i orientalisme |
| Professors | Claudi Lorenzale i Sugra�es |
| Alumnes | Harrington Fitzgerald |
| Influ�ncies | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Fam�lia | |
| C�njuge | Cec�lia de Madrazo |
| Fills | Mar�a Luisa Fortuny, Mari� Fortuny i de Madrazo |
  | |
P1060503.JPG)
Mari� Fortuny i Marsal (Reus, el Baix Camp, 11 de juny de 1838 - Roma, 21 de novembre de 1874) fou un pintor, dibuixant i gravador catal�. Fortuny fou una de les figures m�s excepcionals de la pintura catalana del segle xix. Aquest pintor reusenc tingu� una vida breu, per� deix� una empremta molt destacada en la hist�ria de l'art. Fortuny no fou indiferent a tot el que vei� i visqu� en els seus diferents viatges. I totes aquestes experi�ncies vitals traspuaren en la seva obra.[1]
Biografia
[modifica]El seu descobridor va ser el seu avi, Mari� Fortuny Bar�, i el seu mestre el pintor reusenc Dom�nec Soberano. El 1852 es va traslladar a Barcelona, on va estudiar Belles Arts a l'Escola de la Llotja. Des de 1853 va assistir a classes privades de Claudi Lorenzale, qui amb Pau Mil� i Fontanals s�n dos dels seus mestres m�s influents, exponents de la generaci� rom�ntica i del corrent natzar�. La influ�ncia d'aquests professors es podia palpar en les primeres obres d'un Fortuny que s'inspirava en els rom�ntics i els natzarens. Escollia tem�tica hist�rica i el pinzell evocava una edat mitjana mitificada. El 1858 va obtenir una beca de la Diputaci� de Barcelona per ampliar estudis a Roma, amb l'obra de tend�ncia natzarena Berenguer III portant l'ensenya de Barcelona al Castell de Fos. All� va estudiar la figura humana a l'Acad�mia Giggi.
Durant l'estada a la ciutat italiana, el 1860, la Diputaci� de Barcelona li va encarregar la documentaci� gr�fica de la Guerra d'�frica, encarregant-li pintar escenes de la vict�ria que es pressentia. El general Joan Prim, tamb� de Reus, el va acollir. El viatge va influir, i molt, en la pintura de Fortuny. La seva retina va captar l'exotisme, la llum i els colors d'Orient i ho va traslladar a la tela. A partir d'aquest viatge, que va repetir m�s endavant, va iniciar la producci� orientalista. El seu llenguatge va fer un gir i es va tornar m�s vigor�s i expressiu. Orient tamb� va inspirar la tem�tica de la seva obra, com va ser el cas de L'odalisca o La Batalla de Tetuan.
De fet, l'orientalisme, al segle xix, estava de moda. En bona part gr�cies a l'exaltaci� que en feien escriptors com Chateaubriand o Lord Byron i la pintura de Delacroix. El somni oriental, que proposava una evasi� de la realitat, era certament temptador i suggeridor i es va expandir cap a la pintura d'altres artistes com Josep Tapir�, deixeble de Lorenzale. Aquest correligionari de Fortuny es va endinsar de ple en el m�n oriental i va pintar nombrosos retrats amb una t�cnica precisa i virtuosa. La seva obra �s un acurat relat de la societat de T�nger.[1]
Fortuny va tornar a Roma i es va casar el 1867 amb Cec�lia de Madrazo, filla de Federico de Madrazo. Poc despr�s va pintar el seu millor quadre: La vicaria, inspirat suposadament en la vicaria de la seva parr�quia a Madrid, per� que molts identifiquen com la vicaria de la prioral de Sant Pere de Reus. El va exposar a Par�s l'any 1870 a partir del contracte amb el galerista Goupil. Th�ophile Gautier el va lloar extraordin�riament i la seva fama va cr�ixer. Goupil va comprar el quadre per 70.000 francs i no el va voler exposar per por de fer-lo malb�, fins que el va revendre per 250.000 francs. Goupil, un col�leccionista i marxant de l'�poca, li soluciona els temes econ�mics a partir d'aquest moment. En aquesta �poca, el pintor va realitzar quadres detallistes de tema anecd�tic i realista, alhora que els viatges a Granada i Sevilla el van fer retornar a l'aire lliure i als temes orientalistes.[1]
Cap al 1870 es va traslladar a Par�s, despr�s a Sevilla i Granada, i va tornar m�s tard a Roma el 1873. Va viatjar breument a Par�s i a Londres, i despr�s a N�pols i Portici. Moriria quatre anys despr�s, per� els temes que va tractar, l'evocaci� de la llum, el color i l'expressivitat del moviment, eren un preludi del que succeiria poc temps després, quan el 1874 un grup de pintors van exposar a París sota el nom d'impressionistes.[1]
El seu fill, Marià Fortuny i Madrazo va ser un notable pintor, escenògraf i dissenyador.
Obra
[modifica]Extraordinari aiguafortista, va ser el primer artista català que va destacar internacionalment com a gravador (hi ha bones col·leccions de les seves estampes al Departament de Dibuixos i Gravats del MNAC i a la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya). El seu estil pictòric va ser molt influent per a altres pintors perquè va crear fins i tot una tendència, el fortunyisme.[2]
A Reus es va donar el seu nom a un teatre (Teatre Fortuny, encara existent), una plaça (Plaça del Pintor Fortuny però coneguda com a Plaça del Condesito, un dels personatges pintats per Fortuny) i més tard a una avinguda.[3]
Obres destacades
[modifica]Alguns dels seus quadres principals són:
- La vicaria, exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
- Platja de Portici (1874), obra mestra de l'última etapa, Meadows Museum (Dallas, EUA)
- Nu a la platja de Portici (1874) Museu del Prado, Madrid
- L'odalisca (1861), exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
- L'odalisca (1862), col·lecció privada
- El marroquí, exposat al Museu del Prado, Madrid
- Dinar a l'Alhambra, col·lecció privada
- El venedor de tapissos, exposat al Museu de Montserrat
- Vell nu al sol, exposat al Museu del Prado, Madrid
- La batalla de Tetuan, exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
- Galliner, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú
- Platja africana, al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
- Fantasia àrab, a Tànger
- La matança dels Abenserraigs, exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
- Askari, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú
- Interior de l'església de Sant Sebastià, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú
- El condesito', Reus.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Biografia de Fortuny Arxivat 2013-10-07 a Wayback Machine. al web de la Generalitat de Catalunya
- ↑ «Fortunyisme». GEC. Arxivat de l'original el 2013-11-12. [Consulta: 12 novembre 2013].
- ↑ «La pinzellada de Marià Fortuny | Catorze.cat». Catorze.cat. Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 7 abril 2020].
Bibliografia
[modifica]- Díaz, Emiliano Cano. Los últimos días de Mariano Fortuny y Marsal (en ut). Fundación Lázaro Galdiano, 2018. Arxivat 2024-06-10 a Wayback Machine.
- Museu Nacional d'Art de Catalunya. Gabinet de Dibuixos i Gravats. La Col·lecció Raimon Casellas : dibuixos i gravats del barroc al modernisme del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Publicacions del Mnac / Museo del Prado, 1992. ISBN 978-84-8043-000-5. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992»
- GONZALEZ LÓPEZ, Carles i MARTí AYXELÀ, Montserrat, Mariano Fortuny Marsal. Barcelona : Diccionari Ràfols, 1989, 2 vols.
- VIVES, Rosa. Fortuny, gravador: estudi crític i catàleg raonat. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 847935061X
Enllaços externs
[modifica]