Ossama bin Laden
Ossama bin Laden (àrab: أسامة بن لادن, Usāma ibn Lādin) (10 de març de 1957[1] - 2 de maig de 2011 [2]), el nom complet del qual era Ussama ibn Muhàmmad ibn Àwad ibn Ladin (àrab: أسامة بن محمد بن عوض بن لادن, Usāma ibn Muḥammad ibn ʿAwaḍ ibn Lādin), va ser un terrorista [3] nascut a l'Aràbia Saudita i fundador de l'Organització militant panislàmica al-Qaeda.[4] El grup és designat com a grup terrorista pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides, l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), la Unió Europea i diversos països. Amb bin Laden, Al-Qaeda va ser responsable dels atacs de l'11 de setembre als Estats Units i de molts altres atacs amb víctimes massives arreu del món.[5][6][7] El 2 de maig de 2011, va ser assassinat per les forces d'operacions especials nord-americanes al seu recinte d'Abbottabad, al Pakistan.[8][9][10]
Membre de la rica fam�lia Bin Laden, Osama bin Laden va n�ixer a l'Ar�bia Saudita.[11] El seu pare era Mohammed bin Awad bin Laden, un milionari saudita de Hadhramaut, Iemen, i fundador de l'empresa de construcci� Saudi Binladin Group.[12] La seva mare, Alia Ghanem, era d'una fam�lia secular de classe mitjana a Latakia, S�ria.[13] Va estudiar a la universitat del seu pa�s fins al 1979, quan es va unir a les forces dels moltahidins al Pakistan per a lluitar contra la Uni� Sovi�tica a l'Afganistan. Va ajudar a finan�ar els mujaidins fent arribar armes, diners i soldats del m�n �rab a l'Afganistan, i va guanyar popularitat entre molts �rabs.[14] El 1988 va formar Al-Qaeda. Va ser desterrat de l'Ar�bia Saudita el 1992, va perdre la seva ciutadania saudita el 1994[11] i va traslladar la seva base al Sudan fins que la pressi� dels Estats Units el va obligar a marxar el 1996. Despr�s d'establir una nova base a l'Afganistan, va declarar la guerra als Estats Units, llan�ant una s�rie de bombardejos i atacs relacionats.[15] La seva participaci� en els atemptats de l'ambaixada dels Estats Units el 1998 el va portar a les llistes de l'Oficina Federal d'Investigacions (FBI) dels Estats Units dels deu fugitius m�s buscats i dels terroristes m�s buscats.[16][17][18]
Bin Laden va dirigir els atacs de l'11 de setembre, que van matar prop de 3.000 persones i van portar el president George W. Bush a envair l'Afganistan i a llan�ar la "Guerra contra el Terror". Es va convertir en objecte d'una ca�a internacional durant una d�cada, durant la qual l'FBI va oferir 25 milions de d�lars de recompensa per ell.[19]
Biografia
[modifica]Bin Laden, nascut a Riad, va ser el disset� fill (entre m�s de cinquanta) de Mohammad bin Laden, un dels empresaris de la construcci� m�s rics de l'Ar�bia Saudita. Es va graduar com a enginyer civil a la Universitat Rei Abdul Aziz. Quan el seu pare va morir en un accident d'helic�pter el 1967, el seu enorme imperi industrial, el Grup Binladin, va passar a mans dels seus fills.[20] Ossama bin Laden i el seu germ� Mahrous bin Laden podrien haver estat detinguts i alliberats sense c�rrecs per la Captura de l'Haram el 1979.[21]
Guerra russoafganesa
[modifica]Poc despr�s que la Uni� Sovi�tica enva�s l'Afganistan el 26 de desembre de 1979, Bin Laden, aix� com milers d'altres musulmans d'arreu del m�n, es va unir a la resist�ncia afganesa. El 1980 comen�� a reclutar guerrillers pro afganesos i establ� els seus primers campaments i va cofundar la xarxa Maktab al-Khidamat.
En aquesta �poca, els Estats Units col�laboraven incondicionalment amb els grups afganesos a causa de la seva participaci� en la guerra contra l'URSS (entre 1979 i 1989, els nord-americans van lliurar a prop de tres mil milions de d�lars a la resist�ncia afganesa). Entrenat per la CIA, Bin Laden va aprendre com fer circular diners a trav�s de societats fantasmes i paradisos fiscals, a preparar explosius, a utilitzar codis xifrats per a comunicar-se i a ocultar-se.[22]
Creaci� d'Al-Qaida
[modifica]Despr�s de la retirada dels sovi�tics el 1989, Bin Laden va tornar al seu pa�s com a heroi, per� la seva objecci� a la pres�ncia de tropes nord-americanes a l'Ar�bia Saudita durant la Guerra del Golf va fomentar una creixent desavinen�a amb els dirigents saudites.
Es creu que cap al 1993 ja havia format la xarxa terrorista coneguda com a Al-Qaida, la qual estava constitu�da, en gran manera, per militants musulmans que Bin Laden havia conegut a l'Afganistan, com el seu lloctinent Ayman al-Zawahir�. El grup va finan�ar i va organitzar diversos atacs per tot el m�n, incloses l'explosi� de cotxes bomba contra blancs nord-americans a l'Ar�bia Saudita el 1996, l'assassinat de turistes a Egipte el 1997 i els atacs a la bomba simultanis a les ambaixades nord-americanes de Nairobi i de Dar es Salaam el 1998, on van morir-hi gaireb� 300 persones.
El 1994, despr�s que el govern saudita confisqu�s el seu passaport acusant-lo de subversi�, Bin Laden va fugir al Sudan, on va organitzar camps d'entrenament terroristes i d'on va ser finalment expulsat el 1996.
Aleshores va tornar a l'Afganistan, on va rebre protecci� dels talibans.
Activitats des de l'Afganistan
[modifica]Entre els anys 1996 i 1998, Bin Laden va emetre una s�rie de f�tues (decrets religiosos) declarant la guerra santa contra els Estats Units als que acusava, entre altres coses, de saquejar els recursos naturals del m�n musulm� i d'ajudar i incitar els enemics de l'islam. Alguns cr�tics consideren que l'objectiu de Bin Laden era involucrar els Estats Units en una guerra a gran escala contra el m�n musulm�, el que acabaria amb els governs musulmans moderats i restabliria el califat (un �nic Estat musulm�).
En els camps que va crear a l'Afganistan, Al-Qaida, amb l'ajut de la considerable fortuna personal de Bin Laden, va entrenar i equipar terroristes provinents d'arreu del m�n. Alhora es van crear grupuscles afiliats al moviment en llocs tan diversos com l'Ar�bia Saudita, el Iemen, L�bia, B�snia, Txetx�nia o les Filipines.
Despr�s dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, els Estats Units van demanar al govern dels talibans que els lliur�s Bin Laden, considerant-lo responsable dels atacs. Els talibans s'hi van negar argumentant la manca de proves, i els Estats Units van encap�alar una coalici� militar internacional que va enderrocar el r�gim i va obligar Bin Laden a escapar de les muntanyes de Tora Bora i entrar en la clandestinitat.[23]
Durant els tres anys seg�ents, les forces nord-americanes es van dedicar a buscar-lo al llarg de la frontera afganopakistanesa. L'octubre de 2004, a menys d'una setmana de les eleccions presidencials d'aquest any als Estats Units, Bin Laden, en un missatge gravat en v�deo, es va atribuir la responsabilitat dels atacs de l'11 de setembre.
Bin Laden va restar introbable durant molt temps i va ser la font de diferents rumors (se l'havia declarat molt malalt i fins i tot mort en diverses ocasions). Tot i aix�, el 2009 encara se li atribu�a la paternitat de comunicats p�blics d'Al-Qaida.
Mort
[modifica]L'1 de maig de 2011, diversos mitjans de premsa van anunciar que Bin Laden havia estat mort a trets al Pakistan.[24][25][26] La confirmació oficial, suposadament basada en proves d'ADN va ser donada minuts després pel president dels Estats Units, Barack Obama.[27] Morí el 2 de maig de 2011 a les 11:30 (hora catalana 5:30 del matí) a la localitat pakistanesa d'Abottabad, al nord del país, a uns 80 km de la capital, Islamabad, fruit d'una acció comando dels Estats Units minuciosament preparada. Les autoritats americanes van afirmar haver llençat la despulla de Bin Laden a la mar, després de fotografiar el cos i fer-li proves d'ADN, i després de seguir els ritus funeraris de la religió musulmana.[28]
Referències
[modifica]- ↑ «Usama Bin Laden». Rewards for Justice, 29-12-2006. Arxivat de l'original el 29 desembre 2006.
- ↑ «FBI – USAMA BIN LADEN», 25-09-2012. Arxivat de l'original el 25 setembre 2012.
- ↑ (en anglès) , 02-05-2011 [Consulta: 2 agost 2022].
- ↑ «Ossama bin Laden». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 agost 2022].
- ↑ «Death of Osama bin Ladin». Pakistani Ministry of Foreign Affairs, 01-05-2011. Arxivat de l'original el 4 maig 2011. [Consulta: 9 gener 2012].
- ↑ ; Cooper, Helene; Mazzetti, Mark «Bin Laden Dead, US Officials Say». The New York Times, 01-05-2011.
- ↑ «Osama Bin Laden, al Qaeda leader, dead – Barack Obama». BBC News, 01-05-2011 [Consulta: 12 gener 2015].
- ↑ Savage, Charlie «How 4 Federal Lawyers Paved the Way to Kill Osama bin Laden» (en anglès). The New York Times, 28-10-2015 [Consulta: 23 abril 2021].
- ↑ «Ten Most Wanted Fugitives 401 to 500». Arxivat de l'original el 1 novembre 2019. [Consulta: 10 octubre 2019].
- ↑ «USS Carl Vinson: Osama Bin Laden's Burial at Sea». USA: ABC News, 01-05-2011. Arxivat de l'original el 4 maig 2011. [Consulta: 1r maig 2011].
- ↑ 11,0 11,1 , 07-02-2008 [Consulta: 6 maig 2011]. Arxivat 2 de juliol 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-07-02. [Consulta: 13 agost 2022].
- ↑ Strozier, Charles B. The Leader: Psychological Essays. Springer Science & Business Media, 24 maig 2011. ISBN 978-1-4419-8387-9.
- ↑ Scheuer, Michael. Osama Bin Laden. Oxford University Press, USA, 17 febrer 2011. ISBN 978-0-19-973866-3.
- ↑ Fisk, Robert. The Great War for Civilisation, 2005, p. 4.
- ↑ Fisk, Robert. The Great War for Civilisation, 2005, p. 22.
- ↑ «FBI Ten Most Wanted Fugitives». FBI.gov. Arxivat de l'original el 3 gener 2008. [Consulta: 26 maig 2010].
- ↑ Eggen, Dan «Bin Laden, Most Wanted For Embassy Bombings?». The Washington Post, 28-08-2006 [Consulta: 26 maig 2010].
- ↑ «'Most wanted terrorists' list released». CNN, 10-10-2001 [Consulta: 2 març 2018].
- ↑ «Fbi – Usama Bin Laden». Fbi.gov, 07-08-1998. Arxivat de l'original el 15 maig 2011. [Consulta: 15 maig 2011].
- ↑ De Andrés, Francisco. «Las leyendas apócrifas de Bin Laden» (en castellà). ABC, 03-05-2011. [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑ Trofimov, Yaroslav. The Siege of Mecca: The 1979. Knopf Doubleday Publishing Group, 2008, p. 247. ISBN 0307472906.
- ↑ Fernández, Tomás; Tamaro, Elena. «Ossama bin Laden. Biografía» (en castellà). Barcelona: Biografías y Vidas. La enciclopedia biográfica en línea, 2004. [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑ «Bin Laden Dead, President Obama Says» (en anglès). NY Times. [Consulta: 1r maig 2011]. De subscripció o mur de pagament
- ↑ «Osama bin Laden, the face of terror, killed in Pakistan». CNN.com. The Cable News Network, 02-05-2011 [Consulta: 1r maig 2011].
- ↑ Operación de película para matar a Bin Laden, en El Mundo de España.
- ↑ «El 'Seal' americano que acabó con Osama Bin Laden: "Yo maté al demonio y no me arrepiento"» (en castellà), 16-03-2018. [Consulta: 27 octubre 2019].
- ↑ «Obama confirma la mort d'Ossama bin Laden». Ara, 02-05-2011. [Consulta: 9 abril 2012]. De subscripció o mur de pagament
- ↑ Garamone, Jim. «Bin Laden Buried at Sea». NNS110502-22. American Forces Press Service, 02-05-2011. Arxivat de l'original el 2012-03-04. [Consulta: 2 maig 2011].