Pintura al pastel
La t�cnica de pintura al pastel consisteix en la utilitzaci� d'unes barres de colors similars als guixos escolars, per� que se'n diferencien perqu� els pastel s�n pigments en pols, barrejats amb prou goma o resina per aglutinar-los. D'aquesta manera, s'aconsegueixen colors lluminosos, intensos i ben saturats.[1]
�s una t�cnica de les anomenades seques, ja que, a difer�ncia de la pintura a l'oli o l'aquarel�la, no s'utilitza cap dissolvent i s'aplica directament sobre la superf�cie de treball. Com a suport, �s com� utilitzar paper de bona qualitat de bon gramatge, de color neutre no blanc i de lleugera rugositat, encara que la t�cnica �s prou vers�til perqu� es pugui usar sobre altres superf�cies.
�s una t�cnica c�moda, generalment r�pida i que permet realitzar correccions amb gran facilitat, ra� per la qual �s escollida per molts artistes.
En la hist�ria de l'art
[modifica]Aquest mitj�, el va mencionar per primera vegada Leonardo da Vinci el 1495.
Aquesta t�cnica es va inventar, probablement, a Fran�a i It�lia a finals del segle xvi, encara que la va usar ja Leonardo da Vinci gr�cies a l'impuls de Jean Perr�al.
El pastel va con�ixer la seva edat d'or en el segle xvii, en qu� els seus colors francs i la seva capacitat per a reproduir fidelment els teixits, les textures i les llums el van fer inseparable de l'art del retrat. Va ser utilitzat per nombrosos pintors com Charles Le Brun, Robert Nanteuil o Joseph Vivien.
En el segle xviii el pastel va con�ixer la seva apoteosi. Era el mitj� de moda per a pintar retrats, i se solia usar en una t�cnica mixta amb guaix. Els pintors Maurice Quentin de La Tour i Rosalba Carriera s�n especialment ben coneguts per la seva t�cnica al pastel. Quentin de La Tour va ser conegut com el "pr�ncep dels pastelistes"; va fer servir un m�tode de fixaci� del pastel avui en dia desaparegut. Els retrats de Jean Baptiste Simeon Chardin (1699-1779) i bodegons s�n encara molt admirats. Tant Chardin com Jean-Baptiste Perronneau i Jean-�tienne Liotard van explotar altres vies m�s espont�nies o intimistes. El pastel, s�mbol de la gr�cia de l'antic r�gim, va caure en des�s despr�s de la Revoluci� en benefici del neoclassicisme i de la pintura a l'oli.
Encara que el pastel no ha tornat mai a recobrar aquest lloc dins del m�n art�stic, el van continuar utilitzant, de manera destacada impressionistes (Edgar Degas) i els nab�s (�douard Vuillard).
Mary Cassatt va presentar l'impressionisme i el pastel als seus amics a Filad�lfia i Washington, i d'aqu� va entrar aquesta t�cnica als Estats Units, on el pastel es va usar nom�s de manera ocasional en els retrats. Aix� no obstant, a finals del segle xix el pastel, com l'aquarel�la, es va fer m�s popular.[2] El 1885, es va fundar la Society of Painters in Pastel ('Societat de pintors al pastel').
La pintura al pastel es va fer popular en l'art modern a causa de l'�mplia gamma de colors brillants que t� aquest mitj�.
Galeria
[modifica]-
Jean Baptiste Simeon Chardin, "Autoretrat" en pastel, 1771, Museu del Louvre -
Rosalba Carriera, "Autoretrat de la pintora italiana Rosalba Carriera aguantant un retrat de la seva germana", 1715. Pastel sobre paper. Galleria degli Uffizi, Flor�ncia -
Mary Cassatt - "Nen adormit", 1910
Refer�ncies
[modifica]
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.154. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ Nineteenth-Century American Drawings
Lèxic de la pintura | |
|---|---|
| Tècniques | Anamorfosi · Perspectiva · Punt de fuga · Assemblage · Secció àuria · Collage · Gravat · Clarobscur · Composició visual � Diorama � Emprimaci� � Enc�ustica � Esfumat · Estergit · Floró · Fotomuntatge · Frottage · Grattage · Lligant · Modulor · Monotip · Litografia · Trompe-l'oeil |
| Material | |
