Pecat original
 |
Aquest article o secci� no cita les fonts o necessita m�s refer�ncies per a la seva verificabilitat. |
El pecat original �s la falta comesa per Adam i Eva que explica la seva expulsi� del Parad�s. �s an�leg a les explicacions de la cultura grega, on l'home comet una falta i descendeix a una edat inferior des de l'edat d'or i als fruits prohibits mesopot�mics i egipcis.
La caiguda
[modifica]La serp va temptar Eva perqu� convenc�s Adam de prendre l'�nic fruit prohibit (representat sovint per una poma) de l'Arbre del B� i del Mal. Aquest ho va fer i va intentar ocultar la seva falta a D�u, qui ho va descobrir i va castigar els homes a ser mortals, tenir treball i dolors i ser expulsats del Parad�s (G�nesi 3:6-24).
La visi� tradicional indica que la serp era una encarnaci� del dimoni (com la majoria d'animals d'escates a l'edat mitjana). Eva apareix com la dona que tempta l'home. Descobreixen que van nus despr�s de prendre el fruit, senyal que assoleixen alhora el coneixement, la p�rdua de la innoc�ncia i el pecat. Seria per tant alhora una falta per orgull (volen con�ixer el que no els pertoca) i de desobedi�ncia a D�u. Aquest pecat original explicaria la tend�ncia al mal de l'�sser hum�, tot i con�ixer el seu deure.
Altres visions ho veuen com un acte alliberador i necessari, ja que a partir d'aquest moment l'home �s hum�: lliure, mortal, capa� de reproduir-se i de poblar la Terra. El fet que l'arbre s'anomeni de la ci�ncia o del B� i del Mal indica que la persona nom�s ho �s des del moment que pot accedir al coneixement (�sser racional) i que jutja els seus actes (�sser moral), a difer�ncia dels altres animals. Seria un ritu de pas cap a l'edat adulta sota la forma d'un mite.
La psicoan�lisi ha vist una al�legoria de l'acte sexual. La serp t� forma f�l�lica i connotaci� de lux�ria; la parella descobreix que va nua; els c�stigs estan associats al part; es diu que perden la innoc�ncia.
La doctrina cristiana
[modifica]El catolicisme creu que el baptisme neteja el pecat original. L'�nica persona que va n�ixer sense aquesta falta va ser Maria, mare de Jes�s, "sense pecat concebuda". La doctrina de l'esgl�sia al respecte est� fortament influ�da pels escrits de Sant Agust� d'Hipona. El protestantisme subratlla el paper de la gr�cia divina: l'home �s pecador des que neix i D�u escull salvar-lo malgrat tot.
El pelagianisme, declarat heretgia, va afirmar que aquesta concepci� estava contaminada pel maniqueisme, que intentava justificar la doble naturalesa de l'home (pecador i ang�lic). El socianisme va secundar aquesta manera de pensar, afirmant que una criatura dotada d'ànima i feta a imatge i semblança de Déu, com diu la Bíblia, no pot néixer pecadora sinó que és després que s'allunya de la voluntat divina.
El cristianisme ortodox considera que una falta no es pot heretar, ja que el pecat sempre implica elecció lliure pel mal, sabent-ne les conseqüències. Un nadó no pot, doncs, pecar. Afirma que la visió catòlica empeny cap al determinisme i que nega la llibertat fonamental de l'ésser humà.
Vegeu també
[modifica]