Salutació feixista

Dones saludant tropes nazis el 1938.

La salutaci� feixista �s la salutaci� que utilitzen en l'actualitat els seguidors dels moviments d'aquesta ideologia. �s una variant de la salutaci� romana, i va ser adoptada pel Partit Nacional Feixista i la It�lia feixista de Benito Mussolini, pel Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany i l'Alemanya nazi sota el comandament d'Adolf Hitler i per la Falange Espanyola de les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista i la dictadura de Francisco Franco a Espanya. Altres partits pol�tics i r�gims d'aquest mateix entorn l'han utilitzat tamb�.

Descripci�

Per realitzar la salutaci� feixista, el bra� havia de col�locar-se en un angle d'uns 30-40 graus sobre l'horitzontal, i amb prou feines una mica tombat cap a la dreta. A l'Alemanya nazi gaireb� sempre s'acompanyava amb la frase Heil Hitler!, pronunciada amb veu ferma i clara. Normalment s'usava per acomiadar als soldats nazis. Si la salutaci� es realitzava mentre s'estava enfront d'un oficial superior, els talons podien ser copejats entre si simult�niament. En m�tings i concentracions, els bra�os de la multitud tamb� podien estar elevats, al crit de Sieg Heil.

A Espanya, va ser adoptat per Falange Espa�ola. Acompanyat del gest, se sol cridar "Arriba Espa�a", que va ser el crit del b�ndol nacional durant la Guerra Civil espanyola i el franquisme.

Hist�ria

Or�gens

En la Columna de Traj�, a Roma, apareixen diversos exemples de �salutaci� romana�, en relleus on es mostra legionaris saludant a l'emperador, aix� com en les est�tues d'alguns emperadors com August, o en l'est�tua eq�estre de Marc Aureli. Tamb� existeix un relleu del segle II d. C. trobat prop d'Efes on apareix aquesta salutaci� en la il�lustraci� dels funerals d'un oficial militar, sent possible veure a manera de salutaci� bra�os estesos cap endavant, amb el palmell de la m� oberta i cap al s�l, en un angle de 45 graus.

Amb la desaparici� de l'Imperi rom� tamb� va desapar�ixer el costum de la �salutaci� romana�, per� aquesta va ser recuperada en motius pict�rics d'en�� el segle xviii, quan en plena expansi� de la Il�lustraci� els intel�lectuals i fil�sofs van revalorar les institucions tradicionals de l'antiga Rep�blica Romana i entre elles li van donar a l'extinta �salutaci� romana� un significat c�vic o heroic.

Prova d'aix� es troba en les pintures d'estil neocl�ssic del franc�s Jacques-Louis David, com a Jurament del joc de pilota de 1792 on es mostra als revolucionaris francesos fent la salutaci� romana o el El jurament dels Horacis de 1784, presentant amb aquest mateix gest a un episodi llegendari de Roma. Fins i tot en 1810, en ple r�gim de Napole� Bonaparte, David va pintar per enc�rrec governamental La distribuci� de les �guiles mostrant al propi Napole� I lliurant estendards amb figures d'�guiles als regiments de l'ex�rcit franc�s, els soldats del qual realitzen la salutaci� romana. Aquestes pintures de David van inspirar posteriors il�lustracions al llarg del segle xix per tot Europa, mostrant novament la �salutaci� romana� com a element solemne, encara que en situaci� de servir com a senyal de jurament abans que una salutaci� pr�piament dita.

It�lia feixista

Amb l'ascens al poder de Benito Mussolini, es van comen�ar a recuperar s�mbols romans per utilitzar-los com a propis, en afirmar que l'Imperi itali� era el segon Imperi Rom�. Per tant com a salutaci� de respecte i lleialtat cap a ell es va recuperar la salutaci� romana.

Amb l'expansi� del feixisme cap a d'altres pa�sos, la salutaci� es va copiar (com en l'Alemanya Nazi), sent a partir de llavors identificada amb grups i r�gims d'extrema dreta.

Usos durant el Tercer Reich

Durant el per�ode que va des de 1933 fins a 1945, la salutaci� Heil Hitler! ('Salvi Hitler!') es va fer molt com� en els cercles socials alemanys i va ser empleat pels ciutadans procedent dels cossos superiors de les Waffen-SS (oficials d'alt rang). Hitler va preferir que se li salud�s com Heil, mein F�hrer! o simplement Heil!. L'ocupaci� de Sieg Heil! o 'Salvi Victoria!' va ser molt com� durant el per�ode nazi, i es pronunciava sobretot durant els discursos d'Hitler. Era molt com� que es repet�s tres vegades en la forma d'un cant coral: Sieg...Heil! Sieg...Heil! Sieg...Heil! Heil Hitler!.

Despr�s del complot del 20 de juliol el 1944, les forces militars del Tercer Reich van ordenar reempla�ar la salutaci� ordin�ria militar per la versi� de salutació a Hitler. L'ordre va tenir la seva data efectiva el 24 de juliol de 1944, 4 dies després de l'atemptat a la vida d'Hitler a Wolfsschanze. Previ a aquesta situació, la salutació a Hitler era opcional en les forces militars alemanyes, i a partir d'aquesta data es va establir com a salutació oficial.

Ús a Espanya

Falange Española, el Partit polític fundat per José Antonio Primo de Rivera el 1933, va començar la utilització de la salutació feixista, denominat "saludo íbero" pels seus dirigents. Després de la unificació dels moviments tradicionalistes i falangistes en un Sistema unipartidista, FET de las JONS, i en particular després d'acabar la Guerra Civil, la salutació es converteix en un dels símbols de l'anomenat Movimiento Nacional. Entre el 17 de juliol de 1936 i l'11 de setembre de 1945 la salutació va ser obligatòria en tot el territori nacional. Després de la derrota de l'Eix en la Segona Guerra Mundial, la salutació deixa de tenir caràcter oficial, amb la finalitat de donar bona impressió als països vencedors de la guerra. Per exemple, en la pel·lícula espanyola d'exaltació franquista, Raza, es van eliminar totes les escenes on els militars del bàndol nacional saluden amb el braç enlaire. No obstant, en les multitudinàries concentracions convocades pel règim en honor de Francisco Franco Bahamonde, els assistents alçaven el braç dret en entonar el Cara al sol com a adhesió al règim.

El 1976, amb la dimissió del president Carlos Arias Navarro, la salutació perd el seu caràcter "semioficial" de facto.

Després de 1945

La salutació romana, sobre el que es va fonamentar la salutació a Adolf Hitler, es va fer servir en diferents països així com amb diferents propòsits durant la Segona Guerra Mundial. Per exemple, la salutació Bellamy, empleada als Estats Units d'Amèrica com a Jurament de Lleialtat a la fi del segle xix i començaments del segle xx, va ser una versió de la salutació romana amb algunes similituds a la salutació feixista. La salutació Bellamy va ser abandonada des de l'any 1942 a causa precisament de la seva similitud. El mateix va ocórrer amb altres salutacions i formes de salutació basades en la salutació romana a través del món. A Xile, i Mèxic s'utilitza com a salutació la salutació romana durant el Jurament a la Bandera.

La salutació tal com és conegut està prohibida a Alemanya i Àustria des del final de la Segona Guerra Mundial. La salutació alternativa introduida pel neonazi Michael Kühnen, amb només el polze, l'índex i el mitger estesos, ha trobat diferents reaccions jurídiques. Actualment a Alemanya utilitzar l'expressió ”Sieg Heil” és un delicte, excepte que sigui amb finalitats educatius, científics o artístics.

Bibliografia

• Tilmann Allert: Der Deutsche Gruß. Geschichte einer unheilvollen Geste. Eichborn Berlin, Berlin 2005, ISBN 3-8218-5761-7
• Karl Prause: Deutsche Grußformeln in neuhochdeutscher Zeit, Breslau 1930.