Església de Santa Maria in Via
Església de Santa Maria in Via | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Verge Maria | |||
Dades | ||||
Tipus | Església | |||
Arquitecte | Francesco Neri da Volterra | |||
Construcció | segle X | |||
Dedicat a | Verge Maria | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Roma | |||
Localització | via Santa Maria in Via - Roma | |||
| ||||
Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
Activitat | ||||
Diòcesi | bisbat de Roma | |||
Religió | catolicisme | |||
Lloc web | santamariainvia.eu | |||
L'esgl�sia de Santa Maria in Via �s un lloc de culte cat�lic de Roma, al barri de Trevi, a la cantonada entre la via del Tritone i el carrer que pren el nom de l'esgl�sia, via di Santa Maria in Via. Antiga parr�quia de la di�cesi de Roma, suprimida el 18 d'octubre de 2020.[1]
L'esgl�sia
[modifica]Es troba darrere de la Galleria Alberto Sordi, prop de la Fontana de Trevi. Les hip�tesis sobre el nom s�n diferents: o b� es fa refer�ncia a la Via Flaminia, que actualment porta el nom de Via del Corso, o m�s probablement, a una deformaci� de Vinea (vinya) com atestiguen documents antics.[2] S'esmenta en documents de l'any 955.[3]
En ella hi ha la capella del Pou, creada durant el pontificat del papa Alexandre IV per allotjar la imatge de la Mare de D�u trobada en un pou, segons la tradici�, l'any 1256 pel cardenal Pietro Capocci.[4]
El 1491 sota el pontificat del papa Innocenci VIII Cybo fou reconstru�t i poc despr�s (1513) fou confiat als pares Serviti per Lle� Medici. El 1551 Juli III la va assignar al seu nebot Fulvio Giulio della Corgna, que havia estat creat cardenal. L'any 1594 va ser totalment reconstru�da, a partir d'un projecte de Giacomo della Porta, de Francesco Capriani da Volterra. La fa�ana, iniciada per aquest �ltim, va ser completada per Carlo Rainaldi.
L'any 1897, a causa de les obres d'obertura de la nova via del Tritone, va sofrir modificacions al costat nord.[5]
La fa�ana est� en dos ordres.
Tamb� serveix com a esgl�sia nacional per a la comunitat equatoriana de Roma[6]
Carlo Lambardi est� enterrat a l'esgl�sia de S. Maria in Via, a Roma, en els treballs de restauraci� de la qual va participar intensament. El seu enterrament es va publicar recentment per primera vegada.[7][8] cciata � su due ordini.
Interior
[modifica]L'interior �s d'una sola nau amb capelles laterals. La volta amb la Primera Missa de Sant Felip Benizi va ser realitzada el 1723-24 per Gian Domenico Piastrini.[5]
La 1a capella de la dreta cont� la imatge de la Mare de D�u sobre una rajola. La capella Aldobrandini, la 3a a la dreta, alberga una Anunciaci� i dues pintures del Cavalier d'Arpino.[4] L'orgue de tubs Tamburini opus 132, constru�t l'any 1930, est� situat en dues parades del cor a banda i banda de l'altar major; amb transmissi� electr�nica, compta amb 27 registres per un total de 1 652 varetes . La consola, situada a terra a l'absis, t� dos teclats i una pedalera.
La llegenda de la "Lourdes" de Roma
[modifica]Som l'any 1256 i aqu�, en lloc de l'esgl�sia, hi havia una senzilla quadra annexa al palau d'un cardenal i, prop de l'estable, un pou molt normal per treure aigua. Era una nit de setembre, i es diu que un criat del cardenal, volunt�riament o per error, va deixar caure al pou una imatge de la Mare de D�u, pintada sobre una pesada rajola de terracota. Van passar uns segons d'aquest fet i va passar l'incre�ble: el nivell de l'aigua va comen�ar a pujar sobtadament i r�pidament des del pou, fins que va comen�ar a desbordar copiosament. La sortida d'aigua es va abocar cap a l'estable i en molt poc temps aquell entorn va comen�ar a inundar-se. Els cavalls van comen�ar a ninir i a estampar, despertant aix� els fadrins que, encara que meravellats per l'estrany fenomen, es van afanyar a portar els animals a un lloc segur. Poc despr�s van comen�ar a intentar crear canals de drenatge a l'interior de l'estable, que mentrestant ja s'havia convertit en una mena de petit estany. Durant aquesta operaci� va passar que un dels homes va notar un fet "an�mal": una pedra flotava sobre l'aigua. Es va apropar per mirar millor: era la pesada rajola amb la imatge de la Mare de D�u que acabava de llan�ar al fons del pou! Va ser aleshores quan van entendre el "per qu�" de tota aquella aigua: en fer-ho el pou havia "regurgitat" la llosa amb la imatge de la Mare de D�u, com si digu�s "no s'ha de ficar aqu�"! Durant aquesta operaci� va passar que un dels homes va notar un fet "an�mal": una pedra flotava sobre l'aigua. Es va apropar per mirar millor: era la pesada rajola amb la imatge de la Mare de D�u que acabava de llan�ar al fons del pou! Va ser aleshores quan van entendre el "per qu�" de tota aquella aigua: en fer-ho el pou havia "regurgitat" la llosa amb la imatge de la Mare de D�u, com si digu�s "no s'ha de ficar aqu�"! Durant aquesta operaci� va passar que un dels homes va notar un fet "an�mal": una pedra flotava sobre l'aigua. Es va apropar per mirar millor: era la pesada rajola amb la imatge de la Mare de D�u que acabava de llan�ar al fons del pou! Va ser aleshores quan van entendre el "per qu�" de tota aquella aigua: en fer-ho el pou havia "regurgitat" la llosa amb la imatge de la Mare de D�u, com si digu�s "no s'ha de ficar aqu�"!
El darrer fenomen, no menys incre�ble que els anteriors, la rajola els va relliscar de les mans com un peix, aix� que tots els seus intents de treure-la de l'aigua van fracassar. N'hi havia prou: van decidir despertar el cardenal Pietro Capocci, el propietari de l'estable. El cardenal es va precipitar al lloc amb la seva fam�lia i, despr�s d'una breu preg�ria, va aconseguir recuperar la rajola amb el quadre, i tan bon punt va passar, les aig�es del pou van comen�ar a retirar-se espont�niament. L'endem� el cardenal va anar a veure el papa Alexandre IV, per explicar-li l'incre�ble fenomen. Despr�s de les comprovacions oportunes, l'esdeveniment va ser reconegut com a sobrenatural, i es va decidir construir (o potser reconstruir) l'esgl�sia actual al voltant del pou miracul�s, i venerar la imatge ressorgida a l'interior.
Encara avui, despr�s d'entrar a l'esgl�sia, immediatament a la dreta, hi ha una capella amb un altar. Aqu� s'exposa l'ef�gie de la Mare de D�u que surava i, immediatament a sota, hi ha una mena d'aixeta, que permet als fidels que la demanen beure aigua de l'antic pou, ja que aquesta aigua sembla haver afavorit molts miracles.
El t�tol cardenalici
[modifica]Santa Maria in Via (llat�: Titulus Sanctae Mariae in Via) �s un t�tol cardenalici institu�t pel papa Juli III el 4 de desembre de 1551.[1]
Titulars
[modifica]- Fulvio Giulio della Corgna, O.S.Io.Hier. (4 de desembre de 1551 - 29 de maig de 1555 nomenat cardenal prevere de San Bartolomeo all'Isola)
- Giacomo Puteo (o Puteus, o Jaume Pou i Berard, o Pozzo, o Jacques Dupuy) (29 de maig de 1555 - 26 d'abril de 1563 mort)
- Alessandro Sforza (15 de maig de 1565 - 16 de maig de 1581 mort)
- T�tol vacant(1581 - 1585)
- Vincenzo Laureo (o Lauro) (20 de maig de 1585 - 2 de mar� de 1589 nomenat cardenal prevere de San Clemente)
- Giovanni Francesco Morosini (28 de mar� de 1590 - 10 de gener de 1596 mort)
- Silvio Savelli (21 de juny de 1596 - 22 de gener de 1599 mort)
- Roberto Bellarmino, S.I. (17 de mar� de 1599 - 1 de juny de 1605 nomenat cardenal prevere de San Matteo in Merulana)
- T�tol vacant (1605 - 1621)
- Stefano Pignatelli (3 de mar� de 1621 - 12 d'agost de 1623 mort)
- T�tol vacant(1623 - 1630)
- Gil Carrillo de Albornoz (12 d'agost de 1630 - 14 de desembre de 1643 nomenat cardenal prevere de San Pietro in Montorio)
- Francesco Angelo Rapaccioli (14 de desembre de 1643 - 21 de de novembre de 1650 nomenat cardenal prevere de Santa Cecilia)
- T�tol vacant(1650 - 1653)
- Carlo Rossetti (18 d'agost de 1653 - 9 de mar� de 1654 nomenat cardenal prevere de San Silvestro in Capite)
- Francesco Albizzi (23 de mar� de 1654 - 24 d'agost de 1671 nomenat cardenal prevere dei Santi Quattro Coronati)
- C�sar d'Estr�es (8 d'agost de 1672 - 28 de gener de 1675 nomenat cardenal prevere della Santissima Trinit� al Monte Pincio)
- Carlo Carafa (27 de maig de 1675 - 19 d'octubre de 1680 mort)
- T�tol vacant(1680 - 1689)
- Francesco Maidalchini (19 d'octubre de 1689 - 23 de juliol de 1691 nomenat cardenal prevere de Santa Prassede)
- T�tol vacant(1691 - 1696)
- Giacomo Boncompagni (2 de gener de 1696 - 12 de juny de 1724 nomenat cardenal bisbe d'Albano)
- Melchior de Polignac (20 de de novembre de de 1724 - 19 de desembre de 1725 nomenat cardenal prevere de Santa Maria degli Angeli)
- T�tol vacant(1725 - 1728)
- Francesco Antonio Finy (8 de mar� de 1728 - 6 de juliol de 1729 nomenat cardenal prevere de San Sisto)
- Carlo Vincenzo Maria Ferreri Thaon, O.P. (23 de desembre de 1729 - 9 de desembre de 1742 mort)
- Giuseppe Pozzobonelli (23 de setembre de 1743 - 2 d'agost de 1758 nomenat cardenal prevere de Santa Maria sopra Minerva)
- Pietro Francesco Bussi (19 de de novembre de de 1759 - 10 de setembre de 1765 mort)
- T�tol vacant(1765 - 1767)
- Antonio Branciforte Colonna (6 d'abril de 1767 - 31 de juliol de 1786 mort)
- T�tol vacant(1786 - 1801)
- Girolamo della Porta (20 de juliol de 1801 - 20 de setembre de 1802 nomenat cardenal prevere de San Pietro in Vincoli)
- Michele de Pietro (20 de setembre de 1802 - 8 de mar� de 1816 nomenat cardenal bisbe d'Albano)
- Giorgio Doria Pamphilj Landi (23 de setembre de 1816 - 16 de mar� de 1818 nomenat cardenal prevere de Santa Cecilia)
- T�tol vacant(1818 - 1823)
- Carlo Maria Pedicini (16 de maig de 1823 - 15 de desembre de 1828 nomenat cardenal prevere de Santa Maria della Pace)
- T�tol vacant(1828 - 1837)
- Luigi Amat de San Filippo e Sorso (2 d'octubre de 1837 - 15 de mar� de 1852 nomenat cardenal bisbe de Palestrina)
- Fran�ois-Auguste-Ferdinand Donnet (27 de juny de 1853 - 22 de desembre de 1882 mort)
- T�tol vacant(1882 - 1889)
- Fran�ois-Marie-Benjamin Richard (30 de desembre de 1889 - 28 de gener de 1908 mort)
- T�tol vacant(1908 - 1911)
- Agostino Richelmy (27 de de novembre de de 1911 - 10 d'agost de 1923 mort)
- Patrick Joseph Hayes (27 de mar� de 1924 - 4 de setembre de 1938 mort)
- T�tol vacant(1938 - 1946)
- Thomas Tien Ken-sin, S.V.D. (22 de febrer de 1946 - 24 de juliol de 1967 mort)
- T�tol vacant(1967 - 1973)
- Paul Yoshigoro Taguchi (5 de mar� de 1973 - 23 de febrer de 1978 mort)
- Joseph-Marie Trinh van-Can (30 de juny de 1979 - 18 de maig de 1990 mort)
- Egano Righi-Lambertini (26 de de novembre de de 1990 - 4 d'octubre de 2000 mort)
- Antonio Jos� Gonz�lez Zum�rraga (21 de febrer de 2001 - 13 d'octubre de 2008 mort)
- Ra�l Eduardo Vela Chiriboga (20 de de novembre de de 2010 - 15 de de novembre de de 2020 mort)
- Filipe Neri Ant�nio Sebasti�o do Ros�rio Ferr�o, dal 27 d'agost de 2022
Refer�ncies
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 De la pàgina web de la diòcesi de Roma.
- ↑ Diego Angeli: Le chiese di Roma
- ↑ TCI: Guida di Roma, p. 352
- ↑ 4,0 4,1 Angeli, cit.; TCI cit.
- ↑ 5,0 5,1 Angeli, cit.
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
- ↑ Plantilla:Cita pubblicazione
- ↑ Sito ufficiali della Treccani