Vés al contingut

Església de Santa Maria in Via

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Església de Santa Maria in Via
Imatge de l'interior
Imatge
EpònimVerge Maria Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFrancesco Neri da Volterra Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle X Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aVerge Maria Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióvia Santa Maria in Via - Roma Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 54′ 06″ N, 12° 28′ 54″ E / 41.9017°N,12.4817°E / 41.9017; 12.4817
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
Diòcesibisbat de Roma Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc websantamariainvia.eu Modifica el valor a Wikidata

L'esgl�sia de Santa Maria in Via �s un lloc de culte cat�lic de Roma, al barri de Trevi, a la cantonada entre la via del Tritone i el carrer que pren el nom de l'esgl�sia, via di Santa Maria in Via. Antiga parr�quia de la di�cesi de Roma, suprimida el 18 d'octubre de 2020.[1]

L'esgl�sia

[modifica]
Interior
La volta de Piastrini..

Es troba darrere de la Galleria Alberto Sordi, prop de la Fontana de Trevi. Les hip�tesis sobre el nom s�n diferents: o b� es fa refer�ncia a la Via Flaminia, que actualment porta el nom de Via del Corso, o m�s probablement, a una deformaci� de Vinea (vinya) com atestiguen documents antics.[2] S'esmenta en documents de l'any 955.[3]

En ella hi ha la capella del Pou, creada durant el pontificat del papa Alexandre IV per allotjar la imatge de la Mare de D�u trobada en un pou, segons la tradici�, l'any 1256 pel cardenal Pietro Capocci.[4]

El 1491 sota el pontificat del papa Innocenci VIII Cybo fou reconstru�t i poc despr�s (1513) fou confiat als pares Serviti per Lle� Medici. El 1551 Juli III la va assignar al seu nebot Fulvio Giulio della Corgna, que havia estat creat cardenal. L'any 1594 va ser totalment reconstru�da, a partir d'un projecte de Giacomo della Porta, de Francesco Capriani da Volterra. La fa�ana, iniciada per aquest �ltim, va ser completada per Carlo Rainaldi.

L'any 1897, a causa de les obres d'obertura de la nova via del Tritone, va sofrir modificacions al costat nord.[5]

La fa�ana est� en dos ordres.

Tamb� serveix com a esgl�sia nacional per a la comunitat equatoriana de Roma[6]

Carlo Lambardi est� enterrat a l'esgl�sia de S. Maria in Via, a Roma, en els treballs de restauraci� de la qual va participar intensament. El seu enterrament es va publicar recentment per primera vegada.[7][8] cciata � su due ordini.

Interior

[modifica]

L'interior �s d'una sola nau amb capelles laterals. La volta amb la Primera Missa de Sant Felip Benizi va ser realitzada el 1723-24 per Gian Domenico Piastrini.[5]

La 1a capella de la dreta cont� la imatge de la Mare de D�u sobre una rajola. La capella Aldobrandini, la 3a a la dreta, alberga una Anunciaci� i dues pintures del Cavalier d'Arpino.[4] L'orgue de tubs Tamburini opus 132, constru�t l'any 1930, est� situat en dues parades del cor a banda i banda de l'altar major; amb transmissi� electr�nica, compta amb 27 registres per un total de 1 652 varetes . La consola, situada a terra a l'absis, t� dos teclats i una pedalera.

La llegenda de la "Lourdes" de Roma

[modifica]

Som l'any 1256 i aqu�, en lloc de l'esgl�sia, hi havia una senzilla quadra annexa al palau d'un cardenal i, prop de l'estable, un pou molt normal per treure aigua. Era una nit de setembre, i es diu que un criat del cardenal, volunt�riament o per error, va deixar caure al pou una imatge de la Mare de D�u, pintada sobre una pesada rajola de terracota. Van passar uns segons d'aquest fet i va passar l'incre�ble: el nivell de l'aigua va comen�ar a pujar sobtadament i r�pidament des del pou, fins que va comen�ar a desbordar copiosament. La sortida d'aigua es va abocar cap a l'estable i en molt poc temps aquell entorn va comen�ar a inundar-se. Els cavalls van comen�ar a ninir i a estampar, despertant aix� els fadrins que, encara que meravellats per l'estrany fenomen, es van afanyar a portar els animals a un lloc segur. Poc despr�s van comen�ar a intentar crear canals de drenatge a l'interior de l'estable, que mentrestant ja s'havia convertit en una mena de petit estany. Durant aquesta operaci� va passar que un dels homes va notar un fet "an�mal": una pedra flotava sobre l'aigua. Es va apropar per mirar millor: era la pesada rajola amb la imatge de la Mare de D�u que acabava de llan�ar al fons del pou! Va ser aleshores quan van entendre el "per qu�" de tota aquella aigua: en fer-ho el pou havia "regurgitat" la llosa amb la imatge de la Mare de D�u, com si digu�s "no s'ha de ficar aqu�"! Durant aquesta operaci� va passar que un dels homes va notar un fet "an�mal": una pedra flotava sobre l'aigua. Es va apropar per mirar millor: era la pesada rajola amb la imatge de la Mare de D�u que acabava de llan�ar al fons del pou! Va ser aleshores quan van entendre el "per qu�" de tota aquella aigua: en fer-ho el pou havia "regurgitat" la llosa amb la imatge de la Mare de D�u, com si digu�s "no s'ha de ficar aqu�"! Durant aquesta operaci� va passar que un dels homes va notar un fet "an�mal": una pedra flotava sobre l'aigua. Es va apropar per mirar millor: era la pesada rajola amb la imatge de la Mare de D�u que acabava de llan�ar al fons del pou! Va ser aleshores quan van entendre el "per qu�" de tota aquella aigua: en fer-ho el pou havia "regurgitat" la llosa amb la imatge de la Mare de D�u, com si digu�s "no s'ha de ficar aqu�"!

El darrer fenomen, no menys incre�ble que els anteriors, la rajola els va relliscar de les mans com un peix, aix� que tots els seus intents de treure-la de l'aigua van fracassar. N'hi havia prou: van decidir despertar el cardenal Pietro Capocci, el propietari de l'estable. El cardenal es va precipitar al lloc amb la seva fam�lia i, despr�s d'una breu preg�ria, va aconseguir recuperar la rajola amb el quadre, i tan bon punt va passar, les aig�es del pou van comen�ar a retirar-se espont�niament. L'endem� el cardenal va anar a veure el papa Alexandre IV, per explicar-li l'incre�ble fenomen. Despr�s de les comprovacions oportunes, l'esdeveniment va ser reconegut com a sobrenatural, i es va decidir construir (o potser reconstruir) l'esgl�sia actual al voltant del pou miracul�s, i venerar la imatge ressorgida a l'interior.

Encara avui, despr�s d'entrar a l'esgl�sia, immediatament a la dreta, hi ha una capella amb un altar. Aqu� s'exposa l'ef�gie de la Mare de D�u que surava i, immediatament a sota, hi ha una mena d'aixeta, que permet als fidels que la demanen beure aigua de l'antic pou, ja que aquesta aigua sembla haver afavorit molts miracles.

El t�tol cardenalici

[modifica]

Santa Maria in Via (llat�: Titulus Sanctae Mariae in Via) �s un t�tol cardenalici institu�t pel papa Juli III el 4 de desembre de 1551.[1]

Titulars

[modifica]

Refer�ncies

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 De la pàgina web de la diòcesi de Roma.
  2. ↑ Diego Angeli: Le chiese di Roma
  3. ↑ TCI: Guida di Roma, p. 352
  4. ↑ 4,0 4,1 Angeli, cit.; TCI cit.
  5. ↑ 5,0 5,1 Angeli, cit.
  6. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
  7. ↑ Plantilla:Cita pubblicazione
  8. ↑ Sito ufficiali della Treccani
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Església_de_Santa_Maria_in_Via&oldid=32442117#El_títol_cardenalici»