V� al contegnud

Dialett cremones

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol ch� l'� scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El dialett cremones l'� on dialett gallo-italegh parlaa a Cremona e in d'on quai comun de la soa provincia.

Caratteristigh

[Modifega | modifica 'l sorgent]

La soa classificazion l'� minga certa, perch� di studios disen che l'� on dialett lombard oriental, di alter inveci sostegnen che'l sia on dialett de l'Emilian. Ma 'sti dubbi ch� gh'� anca per di alter dialett de la Lombardia del sud, compagn del Paves. Forsi l'� ona variant de mezz trai d� lengov. Gh'hinn d� varietaa del Cremones: voeuna de citaa e l'altra l'� quella parlada in del rest del territori. In de la Provincia de Cremona a l'� parlaa anca el Cremasch, che per� l'� pusee vesin ai dialett Bressan e Bergamasch. Particolarit� del Cremones l'� la granda presenza de vocai longh che dann a 'sto dialett ch� ona cadenza de cantilena.

  • Indicativ present: m� s�nti/sum/s�, t� te s�et, l� l'�, nu�lter s�ntum/sum, vu�lter s�, lur i �.
  • Indicativ imperfett: m� s�ri/s�vi, t� te s�ret/s�vet, l� l'�ra/�va, nui�lter s�rem/s�vem, vu�lter s�res/s�ves, lur i �ra/s�va.
  • Indicativ futur: m� sar�o, t� te sar�et, l� el sar�, nu�lter sar�m, vu�lter sar�, lur i sar�.
  • Congiuntiv present: che m� s�a/s�es/s�ga/s�i, che t� te s�et, che l� el s�a, che nu�lter s�um/s�pium, che vu�lter sapi�, che lur i s�a.
  • Congiuntiv imperfett: che m� f�d�s/f�s, che t� te f�d�set/f�set, che l� el f�d�s/fus, che nu�lter f�d�sem/f�sem, che vu�lter f�d�sef/f�sef, che lur i f�d�s/f�s.
  • Condizional present: m� sar�s/sar�f, t� te sar�set, l� el sar�s, nu�lter sar�sem, vu�lter sar�sef, lur i sar�s.
  • Infinii present: �ser, �ser o ins�ghe.
  • Particippi passaa: stat.

Verb av�ggh

[Modifega | modifica 'l sorgent]
  • Indicativ present: m� g'h�o, t� te g'h�et, l� el g'ha, nu�lter g'hum, vu�lter g'h�, lur i g'ha.
  • Indicativ imperfett: m� gh'�vi, t� te gh'�vet, l� el gh'�va, nu�lter gh'�vem, vu�lter gh'�ves, lur i gh'�va.
  • Indicativ futur: m� gh'ar�o, t� te gh'ar�et, l� el gh'ar�, nu�lter gh'ar�m, vu�lter gh'ar�, lur i gh'ar�.
  • Congiuntiv present: che m� gh'�bia, che t� te gh'�biet, che l� el gh'�bia, che nu�lter gh'�bium, che vu�lter gh'abi�, che lur i gh'�bia.
  • Congiuntiv imperfett: che m� gh'av�s/�s, che t� gh'aves�t/�set, che l� el gh'av�s/�s, che nu�lter gh'av�sem/�sem, che vu�lter gh'av�ses/�ses, che lur i av�s/�s.
  • Condizional present: m� gh'ar�s/ar�f, t� te gh'ar�set, l� el gh'ar�s/ar�f, nu�lter gh'ar�sem, vu�lter gh'ar�ses, lur i gh'ar�s/ar�f.
  • Infinii present: v�ghe.
  • Particippi passaa: v�it.

I coniugazion

[Modifega | modifica 'l sorgent]
  • Indicativ present: m� v�rdi, t� te v�rdet, l� el v�rda, nu�lter v�rdum/vard�m, vu�lter vard�, lur i v�rda.
  • Indicativ imperfett: m� vard�vi, t� te vard�vet, l� el vard�va, nu�lter vard�vem, vu�lter vard�ves, lur i vard�va.
  • Indicativ futur: m� vardar�o, t� te vardar�et, l� el vardar�, nu�lter vardar�m, vu�lter vardar�, lur i vardar�.
  • Congiuntiv present: che m� v�rda/v�rdi, che t� te v�rdet, che l� el v�rda, che nu�lter v�rdum/vard�m, che vu�lter vard�, che lur i v�rda.
  • Congiuntiv imperfett: che m� vard�s, che t� te vard�set, che l� el vard�s, che nu�lter vard�sem, che vu�lter vard�ses, che lur i vard�s.
  • Condizional present: m� vardar�s, t� te vardar�set, l� el vardar�s, nu�lter vardar�sem, vu�lter vardar�ses, lur i vardar�s.
  • Infinii present: vard�a.
  • Particippi passaa: vard�t.

II coniugazion

[Modifega | modifica 'l sorgent]
  • Indicativ present: m� v�di, t� te v�det, l� el v�t, nu�lter v�dum/ved�m, vu�lter ved�, lur i v�t.
  • Indicativ imperfett: m� ved�vi, t� te ved�vet, l� el ved�va, nu�lter ved�vem, vu�lter ved�ves, lur i ved�va.
  • Indicativ futur: m� vedar�o, t� te vedar�et, l� el vedar�, nu�lter vedar�m, vu�lter vedar�, lur i vedar�.
  • Congiuntiv present: che m� v�da, che t� te v�det, che l� el v�da, che nu�lter v�dum, che vu�lter ved�, che lur i v�da.
  • Congiuntiv imperfett: che m� ved�s, che t� te ved�set, che l� el ved�s, che nu�lter ved�sem, che vu�lter ved�ses, che lur i ved�s.
  • Condizional present: m� vedar�s, t� te vedar�set, l� el vedar�s, nu�lter vedar�sem, vu�lter vedar�ses, lur i vedar�s.
  • Infinii present: v�der e ved�i.
  • Particippi passaa: vist e ved�it.

III coniugazion

[Modifega | modifica 'l sorgent]
  • Indicativ present: m� scr�vi, t� te scr�vet, l� el scrif, nu�lter scr�vum/scriv�m, vu�lter scriv�, lur i scrif.
  • Indicativ imperfett: m� scriv�vi, t� te scriv�vet, l� el scriv�va, nu�lter scriv�vem, vu�lter scriv�ves, lur i scriv�va.
  • Indicativ futur: m� scrivar�o, t� te scrivar�et, l� el scrivar�, nu�lter scrivar�m, vu�lter scrivar�, lur i scrivar�.
  • Congiuntiv present: che m� scr�va, che t� te scr�vet, che l� el scr�va, che nu�lter scr�vum, che vu�lter scriv�, che lur i scr�va.
  • Congiuntiv imperfett: che m� scriv�s, che t� te scriv�set, che l� el scriv�s, che nu�lter scriv�sem, che vu�lter scriv�ses, che lur i scriv�s.
  • Condizional present: m� scrivar�s, t� te scrivar�set, l� el scrivar�s, nu�lter scrivar�sem, vu�lter scrivar�ses, lur i scrivar�s.
  • Infinii present: scr�ver e scriv�i.
  • Particippi passaa: scrit.

IV coniugazion

[Modifega | modifica 'l sorgent]
  • Indicativ present: m� s�nti, t� te s�ntet, l� el s�nt, nu�lter s�ntum, vu�lter sent�, lur i s�nt.
  • Indicativ imperfett: m� sent�vi, t� te sent�vet, l� el sent�va, nu�lter sent�vum, vu�lter sent�ves, lur i sent�va.
  • Indicativ futur: m� sentar�o, t� te sentar�et, l� el sentar�, nu�lter sentar�m, vu�lter sentar�, lur i sentar�.
  • Congiuntiv present: che m� s�nta, che t� te s�ntet, che l� el s�nta, che nu�lter s�ntum, che vu�lter sent�, che lur i s�nta.
  • Congiuntiv imperfett: che m� sent�s, che t� sent�set, che l� el sent�s, che nu�lter sent�sem, che vu�lter sent�ses, che lur i sent�s.
  • Condizional present: m� sentar�s, t� te sentar�set, l� el sentar�s, nu�lter sentar�sem, vu�lter sentar�ses, lur i sentar�s.
  • Infinii present: s�nter e sent�i.
  • Particippi passaa: sent�it.

Esempi de lengua

[Modifega | modifica 'l sorgent]

I mes de l'ann

[Modifega | modifica 'l sorgent]
  1. Gen�r
  2. Febr�r
  3. Mars
  4. Apr�l
  5. Macc
  6. Gi�gn
  7. L�i
  8. Ag�st
  9. Set�mber
  10. Ut�ber
  11. Nu�mber
  12. Dez�mber

I d� de la settemana

[Modifega | modifica 'l sorgent]
  1. L�ned�
  2. Marted�
  3. Merculed�
  4. Giued�
  5. Venerd� (arios: venard�)
  6. S�bat
  7. Dum�nica
Bernardino Biondelli Saggio sui dialetti gallo-italici, p. 168

M� me 'l v�s imagin�
che la l�dra libert�
l'�va p� d'and� a fen�
con di gu�i da fa mor�.
�co, ad�s, �co 'l b�l f�n
d�i fan�tich giacob�n
che se f�va rispet�
c�me t�nti podest�!
Part band�ti, part in prez�n
sar�t s� c�me i cap�n
a spet� la s�a sent�nsa
per f� p� la penit�nsa
d�le s�e iniquit�;
ve 'l pos�ves fig�r�!
V�ster dan, se gh'� di gu�i!
impar�, t�ch de son�i,
a f� m�nt a di birb�nt
che fa gu�ra f�na ai Sant;
impar� a f� i prepot�nt
a rob� l'�r e l'arg�nt
a le c�ze del Sign�r
e lev�ghe �nca l'on�r;
t�ch d'ind�gn, s�nsa piet�,
and� ad�s a vener�
qu�l b�l v�ster capit�l
la br�ola in s�ma al pal.
And� ad�s a despoi�
le fam�glie, e f�ve d�
le cam�ze e i l�t fen�t
pagh� ad�s qu�l ch'� god�t.
Se 'n gal�ra crepar�
v�ster dan, ve torni a d�:
se ne s� compasion�t
da nes�n l'� merit�t.
Che n'abi� �nca da fin�
t�nti e t�nti s�n per d�
con verg�gna e conf�zi�n
tac� sc�za a pindol�n
c�me i lard, c�me i sal�m
a mor� col n�m d'inf�m!
Bernardino Biondelli, Saggio sui dialetti gallo-italici, 1853, pagg. 168-169

El fioeu strason

[Modifega | modifica 'l sorgent]
Bernardino Biondelli Saggio sui dialetti gallo-italici, p. 55

Gh'era 'n �m che 'l gh'iva d� fi�i.
E 'l p�s� gi�ven de lur el dis� al p�der: "Pup�, d�me la pursi�n del v�ster che me t�ca!" e l� el ghe f� le part del s�.
D�po p�chi d�, el fi�l p� gi�ven el tud� s� t�t e l'and� in lunt�n pa�s, e l� el cuns�m� t�t el s� viv�nd da scapestr�t.
E dopo che 'l s'av� mangi�t t�t, vegn� 'na gran carest�a in quel pa�s l� e l� 'l cuminz� a v�ghen de biz�gn.
E l'and� e 'l se met� a st� cun en si�r de quel pa�s che 'l la mand� f�ra coi nim�i.
E l� l'ar�f fina vur�t impien�sse la p�nsa cun le gi�nde che mangi�va i nim�i; ma nis�n ghe na d�va.
Al�ra, turn�t in l�, el dis�: "Qu�nti servit�r in c� de m� p�der i g'ha del pan da tr� 'n s�; e m� ch� m�ri de fam.
Tudar� s� e andar� da m� p�der e ghe dir�: Pup�, h� pec�t c�ntra 'l si�l e in f�cia a v�
Ne sun p� d�gn d'�ser ciam�t v�ster fi�l; tegn�me c�me �n di v�ster servit�r".
E 'l tud� s� e 'l vegn� da s� p�der. L'era anm� lunt�n e 'l p�der la ved� e 'l na sent� cumpasi�n; el ghe cur� 'nc�ntra el ghe tr� i bras al c�l e 'l la baz� s�.
E 'l fi�l el ghe diz�: "Pup�, h� pec�t c�ntra 'l si�l e in f�cia a v�; ne sun p� d�gn d'�ser ciam�t v�ster fi�l"
Al�ra el p�der a 'l diz� ai s� servit�r: "Purt� s�bit ch� el p� b�l vest�t e vest�l s�, met�ghe 'n an�l in dit e de le sc�rpe ai p�!
E men� ch� el ved�l p� gras, mas�l e mangi�m e st�m al�gher!
Perch� 'ste m� fi�l ch� l'era m�rt e l'� res�sit�t; l'era p�rs e 'l s'� truv�t." E i cumins� a mamgi� alegram�nt.
El fi�l magi�r p� a l'era a f�ra, e quand el vegn� e che 'l f�d� apr�f a c�za, el sent� ch'i sun�va e ch'i cant�va.
El ciam� �n di servit�r e 'l ghe dumand� c�sa l'era.
E l� 'l ghe dis�: "� riv�t s� frad�l e s� p�der l'ha mazz�t en vit�l gras perch� 'l gh'� turn�t anm� san e salf."
E l� l'and� in c�lera e 'l vur�va m�ga 'nd� 'n c�. E s� p�der el v�ns f�ra e 'l cumins� a preg�l.
E l�, rispond�nd a s� p�der el ghe diz�: "L'� ch� t�nti an che ve s�rvi e h� s�mper fat n� p� n� men de quel ch'h� vur�t. Ep�r ne m'h� mai dat gn�nca en cavr�t da g�der cui m� am�ch.
Ma malapena che l'� riv�t 'ste v�ster fi�l, che 'l s'� mangi�t t�t cun le d�ne de m�nd, s�bit gh'h� mas�t en vit�l gras".
E l� 'l ghe dis�: "T�, fi�l m�, te s� s�mper ch� cun m�, e t�t quel che gh'h� m�, l'� �nca t�.
L'era p� ben de gi�st d'av�ghe g�st e de st� al�gher perch� 'ste t� frad�l ch� l'era m�rt e l'� res�sit�t; l'era p�rs e 'l s'� truv�t".

B. Biondelli, Saggio sui dialetti galloitalici, pag. 55

Ona novella del Boccasc

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dialett de Cremona

[Modifega | modifica 'l sorgent]
Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 193

D�ghi d�nca che in di t�mp del prim r� de C�pri, d�po che Gotifr�d de B�gli�n l'�va fat l'acqu�st de la T�ra S�nta, � s�c�s che 'na gent�l d�na de Guasc�gna l'�ra 'nd�ta al Sep�lcher in pelegrin�cc e, turn�nda de l�, in C�pri l'� st�da ins�lt�da vilanam�nt da di �m bal�s. E, dul�ndosen s�nsa nes�na consulasi�n l'ha pens�t d'and�sen a lament� dal r�. Ma gh'� stat dit da qualched�n che la perdar�f la fad�ga, perch� l� l'�ra d'�na v�ta cuz� fi�ca e cuz� da p�ch che non sulam�nt el vendic�va m�ga le ingi�rie f�te ai �lter, ma de p� el suport�va de gran cui�n t�te qu�le che i �lter i f�va a l�, in man�ra che t�ti qu�i che gh'�va qu�lche ruzegh�n, i se sfug�va cul f�ghe disp�t o verg�gna. La d�na, sent�nd 'sta r�ba, av�ndoghe m�ga sper�nza de pud�se cunsul� del s� fast�di, la s'� fis�da de vul� sp�nzer la miz�ria de qu�l r� e, and�ta pianz�nd dav�nti a l�, la g'ha dit: "El m� si�r, m� v�gni m�ga dav�nti a l� perch� me sp�ta vend�ta de l'ingi�ria che m'� stat fat ma, in comp�ns de qu�la te pr�ghi che te m'ins�gnet c�me t� te s�fret qu�le che s�nti che i te fa per f� che, impar�nd da t�, m� p�ssa supurt� pazientem�nt la mia, che 'l Sign�r el sa che, se pud�ss, vulunt�ra te la dunar�ss, perch� t� te s� cuz� b�n da purt�le".
El r�, fin al�ra stat l�nt e p�gher, c�me se 'l se desed�s dal s�n, cominci�nd da l'ins�lt fat a 'sta d�na (che l'ha vendic�t aspram�nt), l'� divent�t persec�t�r riguruz�sim de t�ti qu�i che d'al�ra in�nz i comet�ss qu�lche c�za c�ntra l'un�r de la sua cur�na.
Giovanni Papanti, Parlari italiani in Certaldo, 1875, pagg. 193-194

Dialett de Ormenida

[Modifega | modifica 'l sorgent]

M� d�ghi d�nca che al t�mp del prim r� de C�pro, d�po la conqu�sta f�ta de T�ra S�nta de Gufr�d de B�j�n, gh'� s�c�s che 'na si�ra de Guasc�gna l'� and�da in pelegrin�gg al San Sep�lcher e de l� turn�nd, quand la f�d� ariv�da a C�pro, di balus�n i ghe n'ha fat fin che i ha pod�d. L�, che la caragn�va f�ra de m�d, l'ha pens� d'and� a d� quer�la al r�; ma t� che i ghe dis che l'avar�v trat v�a la fad�ga, parch� l'�ra �nca l� tant maled�t e birb�n che, inv�ce da castig� i �lter, �nca m�n el se difend�va de qu�le ch'i ghe f�va port� a l�; de man��a che se gh'�ra qualched�n che gh'av�ss 'na qu�lche r�bia, el se la sfug�va con f�ghe di disp�t a l�. L�, a sent� qu�st, disper�da da pud�s m�ga vendic�se, per cunsul�se in qu�lche man�ra l'ha fiss� de sp�nzel, 'st� r�, in di s� v�zi. E, pianz�nd, and�ta l� dav�nti a l�, g'ha dit: "Oh, el m� sci�r, m� v�gni m�ga a la t� prez�nza parch� m� p�ssa spet�me la vend�ta de qu�l ch'i m'ha fat a m� ma, in cuntrac�mbi de qu�st, te pr�ghi d'insegn�me c�me te f� t� a soport� qu�le che s�nti ch'i te fa a t� per qu�st che, impar�nd m� da t�, anca m� p�ssa con pasi�nza soport� el m� dispiaz�r qu�le, 'l Sign�r el s�, che se pod�s el metar�s volunt�ra ad�s a t� che te s�t cos� br�u a purt�l".
El r�, che fin al�ra l'�ra stat cos� indorm�nt, c�me �n che se des�da, el scominz� da l'ingi�ria ch'i gh'�va fat a 'sta si�ra, a vendic�la c�me se dov�va, e p� el n'ha p� perdun�t ai birb�n che d�po de al�ra i na f�ss qualched�na c�ntra l'un�r de la sua cur�na.
ibidem, pag. 194

  • Angelo PERI. Vocabolario Cremonese-Italian, Cremona, 1847.
  • Giorgio ROSSINI. Capitoli di morfologia e sintassi del dialetto cremonese. La Nuova Italia, Firenze: 1975, pp. XVI-212 (LXXXVI)
  • Dizionario del dialetto cremonese, Libreria del Convegno, Cremona, 1976.
  • Giovanni LONATI. Gazaboi. Poesie in dialetto cremonese. Rist. Cremonabooks, Cremona: 2004.

Legamm de foeura

[Modifega | modifica 'l sorgent]