Rems

Rems Reims
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
L'otèl de vila.
Armas
Geografia fisica
Coordenadas	49° 15′ 46″ N, 4° 02′ 05″ E
Superfícia	47,02 km²
Altituds  · Maximala  · Minimala	135 m 80 m
Geografia politica
Region istorica	Champanha
Estat	Fran�a
Region 44	Grand �st
Departament 51	Marna
Arrondiment	Rems
Canton	Caplu�c de 9 cantons
Intercom 245100011	Rems Metrop�li
C�nsol	Arnaud Robinet (2020-2026)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici	rem�s -esa R�mois (en franc�s)
C�de postal	51100
C�de INSEE	51454
ville-reims.fr

Patrim�ni Mondial de l'UNESCO

Rems (Reims en franc�s) es una vila francesa situada dins la region Grand �st e lo departament de Marna.

Amb 182 211 abitants en 2018, Rems es la dotzena comuna de Fran�a per sa populacion. Es de luenh la vila pus poblada de Marna, mas n'es pas lo caplu�c. Ch�lons-en-Champagne auri� pres aquela pla�a durant la Revolucion francesa per la volontat dels parlementaris revolucionaris d'escafar l'import�ncia istorica de Rems, vila dels sacres, car Ch�lons �ra lo s�tge dels intendents de Champanha pendent lo Regim Ancian e de per sa posicion centrala dins lo departament. Rems es aital la sosprefectura pus poblada de Fran�a e la comuna pus poblada del pa�s qu'es pas la prefectura del departament.

La vila es escaissada "ciutat dels sacres" o "ciutat dels reis". D'efi�it, es sul futur empla�ament de la catedrala de N�stra D�na de Rems que Clov�s fogu�t batejat per Sant Rem�di e que fogu�ron sagrats un grand nombre de reis carolingians pu�i capecians pendent mai de detz s�gles de Lo�s lo Pi�s en 816 fins a Carles X en 1825. En mai de la catedrala, le patrim�ni cultural e istoric de Rems es important ; comporta nombroses monuments istorics e fa�adas Art d�co. Gr�cia tanben a sas nombrosas manifestacions culturalas, fogu�t designada Vila d'Art e d'Ist�ria e compta tres sites marcats sus la lista del patrim�ni mondial de l'UNESCO.

Lo vin de Champanha, inventat al s�gle XVIIen per Dom P�rignon al monast�ri d'Hautvillers pr�p d'�pernay, constitu�s un dels atots istorics de l'economia remesa. Comuna en limit occidental de la Champanha gredosa, gaud�s d'una posicion privilegiada a la lisi�ra del Bacin parisenc, especialament en rason de sa situacion suls aisses Par�s - Estrasborg (TGV e autorota A4) e mar del N�rd-Mediterran�a e de la proximitat d'Alemanha, de Belgica e de Luxemborg.

Geografia

Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. V�stra ajuda es benvenguda !

Ist�ria

Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. V�stra ajuda es benvenguda !

Administracion

Lista dels c�nsols successius

Peri�de		Identitat	Etiqueta	Qualitat
2020	2026	Arnaud Robinet	LR
2008	2014	Adeline Hazan	PS
2014		Arnaud Robinet	LR
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia

Evolucion demografica Populacion comunala actuala (2013): , totala:
1793	1800	1806	1821	1831	1836	1841	1846	1851
32 334	30 225	31 779	31 080	39 298	38 959	40 776	43 905	45 754
1856	1861	1866	1872	1876	1881	1886	1891	1896
48 350	52 394	58 905	70 434	81 328	93 823	97 903	104 186	107 963
1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946	1954
108 385	109 859	115 178	76 645	100 998	112 820	116 687	110 749	121 145
1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2007	2008
133 914	152 967	178 381	177 234	180 620	187 206	183 837	183 500	181 468
2009	2010
180 842 184 984	179 992 184 011
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE Evolucion de la populacion 1962-2008

Ligams extèrnes

• (fr) Sit oficial