Ans 1790
| Sègles | sègle xvii - sègle xviii - sègle xix |
|---|---|
| Decennis | 1760 - 1770 - 1780 - 1790 - 1800 - 1810 - 1820 |
Istòria
[modificar | Modificar lo còdi]1791 : integracion de la Republica de Vermont au sen deis Estats Units d'America.
1791-1792 : en causa dau ref�s de Tibet de pagar l'indemnitat prevista per lo tractat de 1789, Nepal ataqu�t tornarmai son vesin e China fogu�t obligada de tornar intervenir. Pasmens, au contrari dau conflicte precedent, leis operacions vengu�ron rapidament importantas. L'arribada de l'armada dau generau Fuk'anggan permet�t ai Chin�s de s'impausar maugrat de p�rdas importantas. Nepal accept�t de venir tributari de China mai lo tribut, f�r�a reduch, permeti� en realitat au pa�s de demorar independent. En rev�nge, lei Chin�s renforc�ron f�r�a sa pres�ncia en Tibet.
1791-1792 : temptativa de fugida dau r�i Lo�s XVI en f�ra de Fran�a per demandar l'ajuda deis autrei monarquias. Fogu�t reconegut e arrestat a Varennes. Lei parlamentaris lo suspendigu�ron de sei foncions mai aqu� empedigu�t pas la montada dei tensions en Eur�pa. Au contrari, Pr�ssia e �ustria se raproch�ron. Finalament, lo 20 d'abriu de 1792, Fran�a declar�t la gu�rra ais Austrians entra�nant l'invasion de son territ�ri per d'armadas prussianas e austrianas. Apr�s div�rsei desfachas, lei revolucionaris ataqu�ron dir�ctament lo Palais dei Teulieras per arrestar lo r�i (10 d'aost). Puei, l'armada francesa capit�t d'arrestar lei Prussians a la batalha de Valmy (20 de setembre) permetent a la Convencion Nacionala de proclamar la republica (21 de setembre).
1792 : en Japon, au mens 15 000 m�rts apr�s lo passatge d'un tsunami causat per una erupcion dau Mont Unzen. Aqu� es l'erupcion pus murtriera de l'ist�ria de l'archip�u.
1792-1795 : apr�s la proclamacion de la Republica e l'execucion de Lo�s XVI en 1793, la Fran�a Revolucion�ria fogu�t atacada per la quasi totalitat dei pa�s europ�us Anglat�rra, Russia, Sardenha, Espanha, N�pols, Pr�ssia, �ustria e lo Sant Emp�ri, lei doas �ssa, Baden, Toscana, Hannover...). Pasmens, leis autoritats prengu�ron de mesuras nov�las per formar d'armadas nombrosas (levada en massa...) qu'enregistr�ron de succ�s importants li permetent de desgatjar la frontiera francesa, d'ocupar Belgica, d'intrar en Alemanha e de capturar la fl�ta olandesa dins lo p�rt de Texel. Pr�ssia abandon�t ansin la coalicion tre 1794. En rev�nge, sus lei mars, la marina francesa, desorganizada per la parten�a de seis oficiers, fogu�t largament batuda per leis esquadras britanicas.
1794 : transferiment de la capitala dau Reiaume Merina a Antananarivo per lo r�i Andrianampoinimerina.
1794 : rev�uta deis abitants de Pennsilv�nia que refusavan l'instauracion d'una taxa federala sus lo borbon. D'efiech, l'alc�l �ra utilizat coma moneda per assegurar lei cambis economics dins la region [1]. George Washington aprofich�t la situacion per afiermar la poissan�a dau gov�rn centrau. Decret�t la l�i marciala e reprimigu�t l'insureccion en oct�bre. L'expedicion demostr�t la capacitat de l'estat de reprimir la viol�ncia sus lo territ�ri. En rev�nge, lo pagament de l'imp�st demor�t feble.
1794 : presa de Kerman per Lotf Ali Khan e c�ntra-ofensiva rapida d'Agha Mohammad Khan que pogu�t enceuclar lei f�r�as de la dinastia Zand dins la vila. Capturat, Lotf Ali Khan fogu�t mutilat e morigu�t dins lo corrent de l'annada a Teheran. D'atrocitats importantas fogu�ron tanben dirigidas c�ntra la populacion de Kerman. Aqu� marqu�t la fin de la gu�rra civila entre Zand e Qajar per la direccion de P�rsia. Pasmens, certanei regions frontalieras �ran totjorn en estat de rebellion.
1795-1797 : segonda partida de la Gu�rra de la Premiera Coalicion entre Fran�a e div�rseis estats europ�us. En despiech d'un redrei�ament dei coalizats en Alemanha, lei Franc�s capit�ron de batre leis Austrians apr�s la campanha d'It�lia dau generau Bonaparte que menac�t Viena.
1796 : en P�rsia, conquista de Chiraz e de Tabriz per lei f�r�as d'Agha Mohammad Chah.
1796-1797 : en Etiopia, de combats entre senhors locaus entra�n�ron de destruccions importantas a Gondar.
1797 : dins lo quadre de la patz francoaustriana en It�lia, disparicion de la Republica de G�noa e de la Republica de Ven�cia, respectivament annexada per la Republica de Liguria (un estat satellit de Fran�a) e per �ustria.
1797 : en Pr�ssia, m�rt de Frederic Guilh�m II que fogu�t rempla�at per Frederic Guilh�m III.
1797 : a la demanda dei senhors locaus, inquiets de la re�nificacion p�rsa, ocupacion de Georgia per Russia.
Cultura
[modificar | Modificar lo c�di]1796 : trabalhs importants ordonats per Agha Mohammad Chah dins lo Sanctuari d'Al-Hussayn ibn Ali. En particular, lo d�me conogu�t una renovacion importanta amb l'installacion de teules cub�rts d'aur. Pasmens, lo lu�c fogu�t pilhat en 1801 � en 1802 per de nomadas wahhabitas venguts de la Peninsula Ar�bia.
1799 : construccion dau Palais dei Vents de Jaipur. Destinat au harem dau senhor Sawai Pratap Singh, a una forma de piramida amb una fa�ada principala compausada d'elements semioctogonaus f�r�a caracteristics que semblan a un n�s d'abelha.
Sci�ncias e tecnicas
[modificar | Modificar lo c�di]1791 : depaus d'un brevet regardant la premiera turbina de gas per l'engenhaire e inventor britanic John Barber (1734-1801). Pasmens, l'engenh fogu�t pas construch en causa dei limits tecnologics dau peri�de[2].
1794 : descub�rta dau daltonisme per lo quimista britanic John Dalton (1766-1844).
1794 : creacion de la premiera unitat militara aeriana per Fran�a (2 d'abriu). �ra destinada a l'observacion dau prat batalhier e deis operacions enemigas. La premiera utilizacion agu�t lu�c a la batalha de Fleurus (26 de junh).
1796 : premiera ipot�si regardant l'exist�ncia dei negres traucs formuladas per lo franc�s Pierre-Simon de Laplace (1749-1827).
1796 : premiera publicacion dau principi de la vaccinacion per lo m�tge angl�s Edward Jenner (1749-1823).
1796 : descub�rta de l'exist�ncia d'una f�r�a electrica per lo fisician italian Alessandro Volta (1745-1827) dins un dispositiu format de doas p��as d'argent e de zinc separada per un fuelh de papier umid. Aqu� marqu�t l'aparicion de l'electroquimia e l'acomen�ament de la rec�rca regardant la creacion d'acumulators.
1797 : premiera utilizacion d'una marca cartesiana per representar geometricament lei nombres imaginaris per lo Norvegian Caspar Wessel (1745-1818).
1798 : descub�rta per lo fisician franc�s Jacques Charles (1746-1823) de la l�i de Charles depintant un liame entre la pression d'un volum constant de gas e l'aumentacion de sa temperatura.
1798 : descub�rta dau berilli per lo quimista franc�s Louis-Nicolas Vauquelin (1763-1829) a partir de l'estudi de bericles.
1798 : premiera utilizacion de la nocion de vector per lo geom�tre dan�s Caspar Wessel (1745-1818) dins un estudi sus lei nombres compl�xs.
1799 : descub�rta dei proprietats anestesicas dau protoxid d'az�te per lo quimista angl�s Humphry Davy (1778-1829). Aqu� permet�t de desvolopar la tecnica de l'anestesia gasosa.
1799 : construccion de la premiera pila per Alessandro Volta (1745-1827) a partir d'un empielament de discs de coire e de zinc separats per de rondèlas d'estòfa impregnadas d'acid. L'estudi dau corrent electric produch per aquela pila entraïnèt l'aparicion de l'electrocinetica.
Decès
[modificar | Modificar lo còdi]- Badi VI, sultan de Sennar.
- Jean-Baptiste Carrier, òme politic francés.
- Georges Danton, òme politic francés.
- Maria Fèl, cantadora occitana.
- Benjamin Franklin, scientific, escrivan e òme politic estatsunidenc.
- Frederic Guilhèm II, rèi de Prússia.
- Antoine Lavoisier, quimista francés.
- James Lind, mètge escocés.
- Wolfgang Amadeus Mozart, compositor e musician austrian.
- Qianlong, emperaire chinés.
- Maximilien de Robespierre, òme politic francés.
- John Roebuck, quimista anglés.
- Adam Smith, filosòf escocés.
- Tato Shagi Sherocho, rèi de Kaffa.
- Tayyib II, sultan de Sennar.