Vés al contingut

Bandera del Líban

De la Viquip�dia, l'enciclop�dia lliure
Infotaula de banderaBandera del L�ban
Detalls
Tipusbandera nacional Modifica el valor a Wikidata
Subjectes representatsCedre del L�ban, camper i faixa Modifica el valor a Wikidata
Adoptat perL�ban Modifica el valor a Wikidata
Adoptat7 desembre 1943 Modifica el valor a Wikidata
Colorsroig, blanc i verd Modifica el valor a Wikidata

La bandera del L�ban ve regulada per l'article 5 de la constituci� nacional.

El text complet de l'article 5 de la Constituci� diu actualment: "La bandera libanesa es compon de franges horitzontals vermella, blanca i vermella, amb el cedre amb verd a la franja blanca. La mesura de la franja blanca �s igual al de les dues vermelles juntes. El cedre est� al mig i la punta superior toca a la franja vermella superior i la base toca a la franja vermella inferior. L'amplada del cedre ha de ser igual a un ter� de la franja blanca".

La proporci� no s'esmenta a la constituci� per� �s de 2:3. El seu significat no �s clar, per� el blanc �s el color dels iemenites i maronites i el vermell el color dels kaisites.

Aquesta bandera �s nacional i d'estat, a terra i a mar, i es fa servir tamb� per altres usos amb algunes variacions:

  • Com a bandera de proa
  • Com a bandera de la marina de guerra
  • Com a bandera de l'ex�rcit de terra (cedre m�s petit amb inscripci� daurada al damunt, i a cada cantonada, dins el vermell, uns llorers daurats; a la part de darrere es partida en diagonal ascendent, blanca i vermella, amb l'emblema de l'ex�rcit daurat al centre)
  • Bander� triangular, decoratiu i per la gu�rdia presidencial
  • Vertical, decorativa

La petita for�a a�ria utilitza un emblema vermell amb un triangle blanc amb els tres costats iguals, dins el qual un disc verd.

Hist�ria de la bandera del L�ban

[modifica]

Des del segle xvii els cristians maronites del L�ban van utilitzar el cedre com emblema a les seves banderes blanques. La primera informaci� certa del seu �s fou l'octubre del 1848. L'efimera rep�blica de Kisrawan, proclamada el 1858 va utilitzar aquesta bandera.

A la primera guerra mundial els soldats libanesos (dins l'ex�rcit otom�) van utilitzar una bandera consistent en una creu de Sant Andreu vermella sobre drap blanc, i el cedre verd fosc al damunt, per� es tractava d'una bandera militar i no pas nacional.

El 1918 els libanesos van hissar la bandera blanca amb cedre verd la part inferior segons el disseny de l'escriptor emigrant Shukri al-Khouri i de Naum Labaki, preparada abans de la revolta libanesa del 1918, que va precedir l'ocupaci� francesa. Aquesta bandera es feia servir encara el 1919 sota l'autoritat del Mejlis o Consell administratiu. Ocupada la regi� pels francesos el 1919, el tractat Sikes-Picot de 1916 entre Fran�a i la Gran Bretanya va entrar en vigor, i L�ban va quedar integrat en el Mandat de S�ria (abril de 1920). En esclatar la lluita contra el rei de S�ria, regne del qual nominalment el L�ban formava part, el Gran L�ban fou declarat independent sota mandat franc�s. El general Gourad va declarar possessi� francesa els districtes de la Beeka, Hasbaia, Baalbeck i Rashaia el 3 d'agost de 1920, considerant-los la base del Gran L�ban, el qual fou proclamat a Beirut l'1 de setembre de 1920 amb les fronteres que encara conserva el L�ban actual.

Vers aquest any 1920, es va comen�ar a usar la mateixa bandera blanca amb cedre per� amb la francesa al cant� esquerre, i el cedre despla�at a la part baixa del vol, i tamb� la bandera nacional francesa per� amb el cedre verd a la part inferior de la banda blanca

La primera bandera del L�ban, sorg� definitivament el 1921, i fou la bandera francesa amb el cedre al centre. Fou proposada el 1919 al president Poincare pel pol�tic Naum Moukarzel, l�der del Moviment pel renaixement liban�s. El 1943 la Fran�a Lliure de Petain va recon�ixer la independ�ncia del L�ban, consumada realment amb posterioritat.

El Gran L�ban va constituir un dels mandats francesos, i des del 1922 fou administrat conjuntament amb els altres mandats de S�ria (entitat S�ria-Gran L�ban), per� des del 1924 va obtenir administraci� separada.

Una nova constituci� el 23 de maig de 1926 va establir la rep�blica aut�noma libanesa sota mandat franc�s, per� no es va produir cap canvi a la bandera. L'article 5 de la constituci� deia: "La bandera libanesa �s blava, blanca i vermella, amb el cedre a la part blanca".

El 26 de novembre de 1941 el general Catroux, en nom del General De Gaulle, va proclamar la independ�ncia i la sobirania del L�ban, si b� aquesta decisi� no fou realment efectiva fins al 1945 i les tropes aliades restaren al pa�s. Com que no era adequat l'�s de la bandera francesa es va tornar a usar la bandera blanca amb el cedre.

L'11 de novembre de 1943 es van produir manifestacions contra la detenci� del president Bekhara Khalil al-Khoury i alguns ministres. Set diputats (Henri Pharaon, Maroun Kanaan, Sa�b Salam, Sabri Hamad�, Rachid Beydoun, Saadi al-Mounla i Muhammed al-Fadl) van entrar al parlament i van decidir establir una nova bandera nacional que segurament va dissenyar Henri Pharaon. Es va establir un govern provisional a Bechamun que va acceptar la bandera per� es creu que la va usar en tres franges horitzontals iguals amb el cedre verd a la banda blanca ("amb la bandera libanesa" dintre de la banda blanca). El disseny dels parlamentaris fou fet a m� a la Cambra de diputats per Saade Munla i fou portat a Bechamun per membres del partit Kataeb i del Najjad (Renaixement), el 19 de novembre de 1943 essent hissada la bandera en drap el diumenge 21 de novembre de 1943. El dibuix del disseny parlamentari mostra una bandera en franges 1:2:1 per� amb el cedre molt menys natural. L'article 5 de la Constituci� fou canviat: "La bandera libanesa �s vermella, blanca i vermella horitzontal amb el cedre verd al centre de la franja blanca". El dia 21 de novembre fou establert com a dia de la bandera nacional des 1979.

El 22 de novembre de 1943 el govern de la Fran�a Lliure dirigit per P�tain, va recon�ixer la independ�ncia del L�ban. La nova bandera va entrar en �s oficial el 7 de desembre de 1943. El 27 de desembre la Fran�a de De Gaulle va recon�ixer la Rep�blica i va acordar l'evacuaci� a partir de 1944. L'inici de l'evacuaci� es va allargar el 1945 i no es va completar fins al desembre de 1946.

El 1948 el comandant zahlawi (�s a dir natural de Zahle) Michael Abu Takka fou el primer a hissar la bandera nacional libanesa a Malkieh (Palestina) en la guerra contra Israel.