Vés al contingut

Concili

De la Viquip�dia, l'enciclop�dia lliure

Un concili �s una reuni� de representants religiosos, habitualment bisbes cristians cat�lics o ortodoxos, per a debatre sobre q�estions de doctrina o disciplina eclesi�stica. Es considera que la primera reuni� d'aquestes caracter�stiques fou el Concili de Jerusalem que narren els Fets dels Ap�stols.[1] No obstant, el primer concili considerat ecum�nic fou el de Nicea del 325, i en el cas de l'Esgl�sia Cat�lica, l'�ltim que s'ha celebrat, amb el n�mero 21, fou el Concili Vatic� II de 1962 a 1965.

Tipus

[modifica]

Es diferencien dos tipus de concilis, els ecum�nics o generals, convocats per a tota l'Esgl�sia, i els provincials o particulars, per a un �mbit determinat.[2]

Els concilis ecum�nics o generals foren definits Concili IV de Later� de 1215, ja que fins aquell moment no es diferenciaven els concilis. Fou Sant Ramon de Penyafort qui clarific� la nomenclatura ideant la classificaci� que s'ha utilitzat fins a l'actualitat, quan formul� que hi havia concilis universals, provincials i episcopals.[3] Al segle xii als concilis estaven representats la majoria dels bisbes de totes les esgl�sies de la cristiandat llatina, convocats pel Papa, per� amb una pobra representaci� oriental, malgrat que legislaven pel conjunt de l'Esgl�sia. En aquest moment a Orient s'anomenaven ecum�nics mentre que a Occident rebien el nom de generals o universals.[4]

Els concilis particulars o provincials els convoca un arquebisbe d'acord amb la Confer�ncia episcopal per a tractar assumptes propis de la prov�ncia eclesi�stica. Aquestes trobades no tenen una periodicitat definida des que el Codi de Dret Can�nic del 1983 va suprimir l'obligatorietat de cada prov�ncia eclesi�stica de celebrar un concili cada 20 anys.[5]

Vegeu tamb�

[modifica]

Refer�ncies

[modifica]
  1. «Concili». Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. IEC. [Consulta: 5 febrer 2015].[Enllaç no actiu]
  2. «Concilios Ecuménicos». Catholic.net. Catholic. [Consulta: 5 febrer 2015].
  3. Sabanés i Fernández, 2009, p. 33.
  4. Sabanés i Fernández, 2009, p. 34.
  5. Orlandis, 2004, p. 205.

Bibliografia

[modifica]