Vés al contingut

Dones a les Maldives

De la Viquip�dia, l'enciclop�dia lliure
Dones maldivianes

Les dones de les Maldives s�n dones nascudes, que viuen o provenen de les Maldives.

L'estatus de les dones a les Maldives era tradicionalment bastant elevat, com es pot comprovar en part per l'exist�ncia de quatre sultanes. Encara que la majoria de les dones maldivianes actuals porten el vel,[1] �s un fenomen que ha aparegut en les �ltimes dues d�cades, possiblement com una resposta a l'augment del conservadorisme religi�s. Les dones no s�n estrictament a�llades, per� en alguns esdeveniments es reserven seccions especials per a dones en llocs p�blics.[2] No obstant aix�, aquelles dones que es neguen a portar un vel o se'l treuen s'enfronten a un estigma social,[1] tant de les seves fam�lies com de la resta de la gent. Les dones no accepten els noms dels seus marits despr�s del matrimoni, sin� que mantenen els seus noms de soltera. L'her�ncia de la propietat �s a trav�s d'homes i dones. Amb una de les taxes de divorcis m�s altes del m�n, les dones en general han gaudit dels drets de matrimoni i divorci a trav�s de la hist�ria. Tant els homes com les dones divorciats no tenen cap estigma i, hist�ricament, les dones tamb� tenen dret a iniciar el divorci.

L'assetjament sexual i l'agressi� sexual s�n problemes importants a les Maldives, tant per a les dones maldivianes com per a les estrangeres. Les dones troben que es tracta d'una part quotidiana de les seves vides el ser assetjades als carrers. Un total de 96% de les dones a les Maldives han informat que han sigut assetjades als carrers en algun moment de les seves vides, amb un 60% que han patit un assetjament abans de complir els 16 anys, i el 40% han denunciat que han sigut assetjades abans de complir els 10 anys.[3] Homes de totes les edats veuen l'agressi� sexual acceptable, en especial els homes que viuen en ciutats. Es prenen poques accions contra les persones que assetgen les dones a la carretera, i augmenta el nombre d'agressions sexuals i violacions.[4]

Les dones sempre han tingut un paper important en la fam�lia i la comunitat. A la hist�ria antiga de les Maldives, no era estrany tenir una dona com sultana o governant i s'ha suggerit que la societat era una antigament un matriarcat. Mentre que alguns pa�sos tenien moviments sufragistes al llarg del segle xx, amb pa�sos com Su�ssa i Portugal que no van concedir el dret de vot a les dones fins a la d�cada del 1970, �s important assenyalar que la q�esti� de tals drets a les dones ni tan sols es va posar en dubte a les Maldives. Simplement es va acceptar com un dret igual.

A la societat actual, algunes dones ocupen c�rrecs al govern i als negocis, per� estan molt poc representades. A partir del 2016, les dones nom�s representaven 3 de cada 14 ministres del govern, 5 dels 85 legisladors i 6 de m�s de 180 jutges.[5] No obstant aix�, la gran majoria dels funcionaris s�n dones. La proporci� entre homes i dones que s'han inscrit i acabat l'educaci� a nivells d'ensenyament secundari continua sent equivalent, ja que les noies estudiants superen acad�micament els resultats dels nois estudiants dels darrers anys. Per�, de mitjana, les dones guanyen menys de la meitat dels sous dels homes en el mateix lloc de treball,[6] possiblement com a conseq��ncia d'un nivell d'educaci� superior dels homes, des de fa algunes d�cades. Tanmateix, amb l'augment del nombre de dones que assoleixen l'educaci� superior, que est� previst que superi els homes, �s probable que canvi� en un futur pr�xim. Aquest canvi tamb� es veu clarament en la taxa de natalitat, que actualment veu les Maldives una taxa de natalitat negativa, a causa de per�odes educatius prolongats i canvis en les normes socials.

Els canvis en la societat amb la disminuci� dels drets de les dones poden atribuir-se molt b� a la influ�ncia del colonialisme que va suposar una gran segregaci� entre homes i dones, promogut pels brit�nics que van separar el paper en la societat de les dones i dels homes abans de les guerres mundials. Els maldivians, que eren principalment educats a les col�nies brit�niques de l'�ndia i Egipte a principis del segle xx, van aportar aquests ideals i el van promoure, provocant el canvi que veiem actualment. Tot i que aix� �s molt probable, es necessiten m�s investigacions per establir-ho com un fet.

La polig�mia a les Maldives �s legal, per� molt rara. La prostituci� i la homosexualitat s�n il�legals.

El 2013, una v�ctima de 15 anys de violaci� va rebre una sent�ncia de 100 fuetades per fornicaci�. La sent�ncia va ser posteriorment anul�lada pel Tribunal Suprem de Maldives, despr�s d'una campanya de petici� internacional dirigida per Avaaz.[7] Un nombre desproporcionat de dones s'enfronten a una flagel�laci� p�blica per tenir sexe extramatrimonial. En comparaci� amb els homes, la majoria dels homes acusats de sexe extrajugal s�n absolts;[8] la llei maldiviana nom�s fa complir el c�stig d'aquestes accions nom�s mitjan�ant l'admissi�. Tot i que les Maldives ha sigut un pa�s 100% musulm� durant gaireb� mil anys, no hi ha cap registre de lapidaci� o execuci� per assassinat, a difer�ncia de la majoria d'altres pa�sos isl�mics o no-isl�mics de el m�n).

Maldivianes destacades

[modifica]

Actrius

[modifica]

Esportistes

[modifica]

Pol�tiques

[modifica]

Refer�ncies

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «MALDIVES 2016 INTERNATIONAL RELIGIOUS FREEDOM REPORT» ( PDF) (en anglès). US Government, 2016. Arxivat de l'original el 2017-08-15. [Consulta: 27 juny 2019].
  2. «Hijab and the Maldives: stigma, shaming and the struggle to take it off.» (en anglès). Maldives Independent.
  3. «UNFPA Maldives» (en anglès). Maldivian Women say #MeToo.
  4. «Women's group speaks out over sexual abuse» (en anglès). Maldives Independent.
  5. «Female candidates win majorities on four island councils» (en anglès). Maldives Independent.
  6. «Maldives: Women's Representation in Political Processes» (en anglès). ACE Project.
  7. «Maldives rape victim spared the lash after global anger» (en anglès). The Independent, 24-08-2013.
  8. «150 women face adultery flogging on Maldives» (en anglès). The Independent, 22-07-2009.

Vegeu també

[modifica]