Frisis

Frisis

Tipus	poble
Poblaci� total	646.317
Religi�	calvinisme, catolicisme i luteranisme
Geografia
Estat	Pa�sos Baixos i Alemanya

Els frisis eren un dels pobles germ�nics que vivien vora del riu Rin, entre els Pa�sos Baixos i Dinamarca. El seu nom habitual �s frisons, per� els romans els van anomenar frisis (llat� frisii). Foren una branca dels ingevons. Vivien a la regi� del Llac Flevo i altres llacs entre el Rin i l'Ems i tenien al sud als br�cters i a l'est als caucis, amb qu� aviat van fusionar-se. T�cit esmenta als frisis majors i frisis menors els primers al nord dels actuals Pa�sos Baixos i els segons entre els rius Flevus i Amisa a la regi� encara anomenada Fr�sia. Aquests segons s�n identificats per alguns com els frisiabons de Plini el Vell per� no hi ha cap seguretat.

Els frisis es van unir als romans despr�s de la campanya de Drus per� l'any 28, irritats per l'opressi� del governador Olennius es van revoltar i van obtindre vict�ries com la batalla del bosc de Baduhenna i Cruptoricis Villa i van expulsar a les guarnicions romanes. Corbul� va intentar sotmetre'ls l'any 47 per� va fracassar i fou cridat a Roma. En temps de Ner� van envair les terres romanes del Rin per� foren rebutjats i els seus reis Verritus i Malorix van anar a Roma a negociar i foren honorats amb la ciutadania romana. Al segle iv es van aliar als saxons als que romanien aliats el segle v, i amb ells van passar a les illes Brit�niques i van participar en la seva conquesta. El gruix d'ells va romandre de manera pac�fica a B�lgica i Pa�sos Baixos, on encara es parla el fris� o frisi, el seu idioma nadiu.

Molts dels frisis originals haurien emigrat cap a Anglaterra durant les invasions b�rbares dels segles IV a VI. Els frisis de l'�poca romana que van romandre formen el substrat d'un grup �tnic nou que va prendre el mateix nom, i que va sortir del mestissatge dels Frisi amb els Cananefats, els Angles i els Saxons des del segle iv, i �s aleshores que la llengua frisona va crear-se. Els frisons han conservat fins avui dia la seva identitat especialment en parts dels Pa�sos Baixos, on el fris� �s co-oficial a la prov�ncia de Fr�sia. Frisons s�n tamb� els habitants de l'illa d'Helgoland on es parla el fris� septentrional que tamb� es parla a la costa del Slesvig i a les illes frisones; tamb� romanen alguns nuclis a Alemanya, al territori conegut per Oldenburg (on es parla el frisó oriental).

Els frisons neerlandesos disposen de bandera identitària, i els d'Alemanya disposen d'una bandera regional (separada de la bandera d'Helgoland, tot i que l'illa també l'assumeix). Els frisons de Dinamarca no utilitzen bandera identitària o regional. No existeix un símbol unificat per a tots el frisons repartits entre tres estats.