Grup del Banc Mundial
|
|||||
 Seu del Banc Mundial a Washington DC  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | WBG, GBM i GBM | ||||
| Tipus | Organitzaci� internacional | ||||
| Objectius | Desenvolupament econ�mic, eliminaci� de la pobresa | ||||
| Idioma oficial | angl�s, �rab, espanyol, franc�s, rus, xin�s | ||||
| Hist�ria | |||||
| Estat legal | Tractat | ||||
| Creaci� | 27 de desembre 1945 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Digital Preservation Coalition | ||||
| Afiliats | 188 estats (187 pa�sos de l'ONU i Kosovo) | ||||
| Governan�a corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presid�ncia | Jim Yong Kim | ||||
| �rgan de premsa | Junta Directiva[1] | ||||
| Filial | |||||
| Format per | |||||
| Lloc web | worldbank.org | ||||
Localitzaci� geogr�fica  | |||||
.svg&lang=ca){kind=small}
El Grup del Banc Mundial (World Bank Group) �s un grup de cinc organitzacions internacionals que s�n responsables de proveir finan�ament a estats per a projectes de desenvolupament, reducci� de la pobresa i per a promoure i salvaguardar la inversi� internacional. Aquest grup, amb els seus afiliats, tenen llur seu a Washington DC. Aquestes cinc organitzacions s�n:
- Banc Internacional per a la Reconstrucci� i el Desenvolupament (BIRD)
- Associaci� Internacional de Foment (AID)
- Corporaci� Financera Internacional (CFI)
- Ag�ncia Multilateral de Garantia d'Inversions (OMGI)
- Centre Internacional d'Arranjament de Difer�ncies Relatives a Inversions (CIADI)
El Banc Mundial (BIRD i AID) treballa amb una altra entitat separada, el Fons Monetari Internacional (FMI), el qual dona finan�ament per a alleugerir els problemes en la balan�a dels pagaments del deute. Ambd�s s�n coneguts com a "Institucions de Bretton Woods", ja que la confer�ncia internacional que va dur a la creaci� d'aquestes institucions i on es van signar els Acords de Bretton Woods es va portar a terme al poble hom�nim, Bretton Woods, part del municipi de Carroll, a l'estat de Nou Hampshire (Estats Units d'Am�rica), de l'1 al 22 de juliol de 1944.
Hist�ria
[modifica]El Grup del Banc Mundial es va crear el 27 de desembre de 1945, despr�s de la ratificaci� internacional dels Acords de Bretton Woods. Va comen�ar les seves operacions el 25 de juny de 1946, i va aprovar el seu primer pr�stec el 9 de maig de 1947 ($250 milions de d�lars estatunidencs a Fran�a, per a la reconstrucci� de la post-guerra, el pr�stec m�s gran (en termes reals, no pas en nominals), de la hist�ria de la instituci�, fins ara.
Les activitats del Banc Mundial, avui dia, estan enfocades en els pa�sos en vies de desenvolupament (des del 2000, el terme correcte que utilitzen per a referir-se a aquests pa�sos �s "pa�sos amb menor desenvolupament econ�mic" (less economically developed countries, LEDC), en el millorament de l'educaci�, l'agricultura i la ind�stria. Realitza pr�stecs amb taxes preferencials als pa�sos membres en dificultat. Per�, tamb� demana que els governs realitzin certes pol�tiques com ara promoure la democr�cia i combatre la corrupci�.
Objectius
[modifica]La seva acci� �s avui principalment orientada cap als pa�sos en vies de desenvolupament (PVD), i en particular als pa�sos els menys avan�ats (PMA), sobre eixos com a l'educaci�, l'agricultura, la ind�stria...
Concedeix pr�stecs a taxes preferents als seus pa�sos membres en dificultats. En contrapartida, reclama que de les disposicions pol�tiques (anomenades �pol�tiques d'ajust estructural�) siguin preses, per exemple, per a limitar la corrupci�, mantenir un equilibri pressupostari o facilitar l'emerg�ncia d'una democr�cia.
A m�s a m�s dels pr�stecs atorgats, finan�a igualment (directament o indirectament) projectes de ONG, i condueix nombroses recerques en relaci� amb el desenvolupament de cada pa�s. Aix�, �s el Banc mundial que mesura l'�ndex de desenvolupament hum� (IDH) en diferents pa�sos i zones geogr�fiques, o que condueix amb el Unicef dels estudis tem�tics sobre l'aigua i el sanejament.
Membres
[modifica]
Tots els 193 membres de l'ONU i Kosovo s�n membres del GBM i participen com a m�nim en el BIRD. La majoria tamb� participen en algunes de les altres 4 organitzacions: l'AID, la CFI, el OMGI, el CIADI.
Organitzaci� i estructura
[modifica]T�cnicament el Banc Mundial �s part de l'Organitzaci� de les Nacions Unides,[2] per� la seva estructura de govern �s molt diferent: cada instituci� del Grup del Banc Mundial �s propietat dels governs membres. El fet de pert�nyer al Banc Mundial dona a tots els pa�sos els mateixos drets de vot, per� els pa�sos amb m�s contribucions financeres tenen m�s poder de vot. Per aix�, el Banc Mundial est� controlat principalment pels pa�sos desenvolupats, i els clients s�n principalment pa�sos en vies de desenvolupament. Per exemple, el 15 de novembre de 2009, els Estats Units tenien el 16,4% de tots els vots, Jap� el 7,9%, Alemanya el 4,5%, i el Regne Unit i Fran�a el 4,3%. Ja que totes les decisions importants requereixen el 85% dels vots (una super-majoria), els Estats Units tenen la capacitat de bloquejar qualsevol canvi o proposta.[3]
Ag�ncies del Grup del Banc Mundial
[modifica]Els estats poden escollir a quines d'aquestes ag�ncies pert�nyer. L'IBRD t� 184 estats membres, i les altres institucions en tenen entre 140 i 176. Les institucions del Grup del Banc Mundial s�n dirigides per una junta directiva de 24 directors executius. Els directors representen una naci� (com el cas dels Estats Units), o un grup de nacions (per a Llatinoam�rica i �sia, per exemple). Els directors s�n designats pels governs respectius.
La CFI i el OMGI, tenen al seu torn un Assessor de Conformitat / S�ndic de Greuges (Compliance Advisor / Ombudsman en angl�s, CAO)[4] que t� funcions d'assessoria independent i d'atenci� de les reclamacions formulades per comunitats afectades.
El Grup del Banc Mundial est� conformat per:
Banc Internacional per a la Reconstrucci� i el Desenvolupament
[modifica]El Banc Internacional per a la Reconstrucci� i el Desenvolupament o BIRD[5][6][7] (en angl�s International Bank for Reconstruction and Development o IBRD, a vegades conegut en catal� com a Banc Internacional per a la Reconstrucci� i el Desenvolupament o BIRD) �s una de les cinc institucions que integren el Grup del Banc Mundial. El BIRD �s una organitzaci� internacional la missi� original era finan�ar la reconstrucci� dels pa�sos devastats per la Segona Guerra Mundial. En l'actualitat la seva missi� s'ha concentrat en la lluita contra la pobresa, a trav�s del finan�ament dels Estats. La seva operaci� es mant� mitjan�ant pagaments regulats pels seus Estats membres.
El BIRD va entrar formalment en funcionament el 27 de desembre de 1945, despr�s de la ratificaci� internacional dels acords assolits en la Confer�ncia Monet�ria i Financera de les Nacions Unides (ABAACMFNU), realitzada entre l'1 i el 22 de juliol de 1944, a Bretton Woods, Nou Hampshire, Estats Units.
El BIRD va comen�ar les seves operacions financeres el 25 de juny de 1946, i va aprovar el seu primer pr�stec el 9 de maig de 1947 (US$250 milions a Fran�a per a la reconstrucci� de postguerra, en termes reals, �s el pr�stec m�s gran aprovat pel banc fins a la data).
Aquest organisme va ser establert principalment com un mecanisme per a la reconstrucci� d'Europa i del Jap� despr�s de la Segona Guerra Mundial, amb un mandat addicional de fomentar el creixement econ�mic en els pa�sos en vies de desenvolupament a �frica, �sia i Am�rica Llatina. En un principi, el banc es va centrar principalment en projectes d'infraestructura de llarg termini: construcci� de carreteres, aeroports, i centrals el�ctriques. Com el Jap� i els seus clients europeus es "van graduar" (van adquirir certs nivells de renda per capita), el BIRD es va centrar enterament en pa�sos en vies de desenvolupament. Des dels inicis dels anys 90, tamb� ha proporcionat finan�ament als Estats post-socialistes d'Europa Oriental i de l'antiga Uni� Sovi�tica.
El BIRD proporciona pr�stecs als governs, i les empreses p�bliques, sempre amb una garantia governamental (o "sobirana") de reemborsament. Els fons per a aquests pr�stecs provenen principalment de bons emesos pel Banc Mundial en els mercats de capitals globals, habitualment de US$12 a 15 bilions per any. Aquests bons s�n classificats com AAA (la m�s alta qualificaci� possible), perqu� s�n recolzats pel capital de part dels Estats membres, aix� com per les garanties sobiranes dels prestataris. A m�s, els pr�stecs que s�n pagats es reciclen.
Degut a la classificaci� de cr�dit del BIRD, aquest pot manllevar a taxes d'inter�s relativament baixes. Com la majoria dels pa�sos en vies de desenvolupament tenen males qualificacions de cr�dit, el BIRD pot prestar als pa�sos a tipus d'inter�s que s�n generalment molts m�s atractius per a ells, fins i tot despr�s d'afegir un petit marge (prop d'1%) per cobrir les despeses administratives.
Associaci� Internacional per al Desenvolupament
[modifica]L'Associaci� Internacional per al Desenvolupament (AID) �s l'entitat del Banc Mundial que ofereix ajuda als pa�sos m�s pobres del m�n. Establerta en 1960, l'AID t� com a objectiu reduir la pobresa atorgant pr�stecs sense inter�s i donacions per a programes que fomentin el creixement econ�mic, redueixin les desigualtats i millorin les condicions de vida de la poblaci�.
La AID complementa la tasca de l'altra entitat credit�cia del Banc Mundial, el Banc Internacional de Reconstrucci� i Desenvolupament (BIRD), que ofereix als pa�sos d'ingr�s mitj� inversions de capital i serveis d'assessoria. El BIRD i l'AID comparteixen el mateix personal i la mateixa seu, i avaluen els projectes amb la mateixa rigorositat de criteri.
L'AID �s una de les majors fonts d'assist�ncia per als 81 pa�sos m�s pobres del m�n, 40 dels quals estan a l'�frica. �s el principal prove�dor de fons de donants per a serveis socials b�sics en els pa�sos m�s pobres.
Corporaci� Internacional de Finances
[modifica]La Corporaci� Financera Internacional (CFI) �s una instituci� mundial creada l'any 1956 i pertanyent al Banc Mundial compta amb 178 pa�sos membres a tot el m�n.
Aquesta corporaci� aquesta encarregada de promoure el desenvolupament econ�mic dels pa�sos a trav�s del sector privat. Els socis comercials inverteixen capital per mitj� d'empreses privades en els pa�sos en desenvolupament. Dins de les seves funcions hi ha la d'atorgar pr�stecs a llarg termini, aix� com donar garanties i serveis de gesti� de riscos per als seus clients i inversors.
Ara b�, indirectament, aix� t� com a efecte crear un cert control dels Estats sobre els inversionistes privats, el que aquests �ltims no aprecien. Aix�, la SFI es crea per tal de poder assegurar la concessi� de pr�stecs que no requereixen garanties estatals.
Ag�ncia Multilateral de la Garantia a les Inversions
[modifica]L'Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions (OMGI, en angl�s Multilateral Investment Guarantee Agency, MIGA), �s un organisme del Banc Mundial creat el 1988, que t� com a objectiu facilitar el corrent d'inversi� de capitals privats amb finalitats productius en pa�sos en desenvolupament, encarregant d'atorgar garantia als inversors contra p�rdues ocasionades per riscos no comercials com expropiaci�, inconvertibilidad de moneda, transfer�ncies canvi�ries, Guerra Civil o avalots. Aix� mateix, proporciona assist�ncia t�cnica per ajudar els Estats a difondre informaci� sobre oportunitats d'inversi�.
T� 171 Estats membres.
Centre Internacional d'Arranjament de Difer�ncies Relatives a Inversions
[modifica]El Centre Internacional per a la Resoluci� de les Disputes sobre la Inversi� (CIADI o ICSID, en angl�s) �s una instituci� del Grup del Banc Mundial, amb seu a Washington, especialment dissenyada per propiciar la soluci� de disputes entre governs i nacionals d'altres Estats. Una de les seves finalitats �s dotar a la comunitat internacional amb una eina capa� de promoure i donar seguretat jur�dica als fluxos d'inversi� internacionals.
Aquest centre es va crear a conseq��ncia del Conveni sobre Arranjament de Difer�ncies Relatives a Inversions entre estats i nacionals d'altres Estats que va entrar en vigor el 1966. Entre les seves funcions s'estableix que el Centre facilitar� la submissi� de les difer�ncies relatives a inversions entre Estats Contractants i nacionals d'altres Estats Contractants, a un procediment de conciliaci� i arbitratge.
Addicionalment, el CIADI realitza estudis acad�mics sobre legislaci� d'arbitratge i elabora publicacions sobre l'arranjament de difer�ncies respecte de les inversions internacionals.
El Secretari General del CIADI �s el funcionari principal d'aquest organisme i el seu representant legal, sent responsable a m�s de la seva administraci�. Igualment, s'encarrega de nomenar �rbitres a la comanda de les parts per establir procediments d'arbitratge ad hoc, especialment en el context de les regles d'arbitratge de la UNCITRAL (Comissi� de les Nacions Unides per al Dret Mercantil Internacional).
En ocasi� de l'Assemblea Anual del Banc Mundial a Dubai, per unanimitat l'Ambaixador del Per� a Washington, Roberto Da�ino Zapata va ser elegit el 24 de setembre de 2003 com a nou Secretari General del Consell Administratiu del Centre Internacional d'Arranjament de Difer�ncies Relatives a Inversions (CIADI). Aquest nou c�rrec se suma al seu nomenament com a Vicepresident Senior i Assessor Jur�dic del Banc Mundial, ocorregut en el mes de juliol de 2003.
El CIADI ha estat fortament criticat per diverses organitzacions que consideren que la seva posici� tendeix a beneficiar les empreses. Per aix�, pa�sos com Equador han pres la decisi� de denunciar i retirar-se l'organisme.
Junta de governadors
[modifica]Cada pa�s membre est� representat a la Junta de Governadors,[8] ells tenen la facultat per prendre les decisions finals del Banc. Dins de les seves funcions es troba admetre o suspendre a pa�sos membres, fer autoritzacions financeres i pressupostos, aix� com determinar la distribuci� dels ingressos del BIRD.
Els governadors es reuneixen anualment o quan una majoria representant, almenys dos ter�os dels vots totals, ho requereixi. La durada del seu c�rrec s'estipula per cinc anys amb dret a la reelecci�. La Junta participa juntament amb els Directors Executius en l'elecci� del president del Banc.
La Junta de Governadors delega la responsabilitat de projectes i decisions als Directors Executius amb excepci� de: admetre nous membres, augmentar o disminuir el capital per accions del Banc, suspendre a un membre, i determinar la distribuci� de les entrades netes al Banc.
Directori Executiu
[modifica]Els Directors Executius tenen com a objectiu desenvolupar els projectes i dur a terme l'operaci� i conducci� del Banc. El Directori est� constitu�t per 12 Directors Executius titulars i 12 suplents (aquests �ltims participen en la presa de decisions, per� no tenen dret a vot), la seva elecci� es dona cada dos anys.
Cinc directors s�n designats pels cinc pa�sos membres que tenen molt m�s gran nombre d'accions. Set Directors s�n elegits per la Junta de Governadors.
Presid�ncia
[modifica]El president del BM �s elegit pel Directori Executiu, i presideix al mateix, per� sense dret a vot. Dins de les seves funcions es troba conduir els negocis, organitzar, nomenar i remoci� a funcionaris i empleats del Banc, jugant un paper de cap de personal.
Per convenci�, el president del Banc Mundial �s nord-americ�, i el president del Fons Monetari Internacional, europeu. Des de l'1 de juliol de 2007 n'�s el president Robert Zoellick. Anteriorment, fou presidit per Paul Wolfowitz (des de l'1 de juny de 2005), l'ex-secretari de Defensa dels Estats Units, un neoconservador reconegut nominat pel president estatunidenc George W. Bush.
Consell Consultiu
[modifica]Dins de l'estructura del Banc es troba el Consell Consultiu integrat per un m�nim de set persones nomenades per la Junta de Governadors. En aquest s'integren interessos bancaris, comercials, industrials, agr�coles i laborals amb la finalitat d'assessorar al Banc en assumptes de pol�tica general. Aquests consellers mantenen el c�rrec durant dos anys amb dret a reelecci�.
Diner i vots
[modifica]| Pa�s | Percentatge |
|---|---|
| Estats Units | 16,39% |
| Jap� | 7,86% |
| Alemanya | 4,49% |
| Fran�a | 4,30% |
| Regne Unit | 4,30% |
| It�lia | 4,30% |
| Altres | 58,36% |
Tots els components del Grup del Banc Mundial s�n propietat dels pa�sos membres. Quan un pa�s s'incorpora al Banc garanteix una subscripci� de capital, pagant nom�s un petit percentatge d'aquesta garantia. La resta dels diners �s pagador a la vista i serveix de garantia blindada, �s a dir, assegura el pagament del deute. La subscripci� de capital assignada �s proporcional a la riquesa del pa�s.
Els membres del Banc es divideixen en dues categories, pa�sos desenvolupats (Part I), i pa�sos prestataris (Part II), segons els est�ndards de l'AID.
La majoria dels fons del Banc disponibles per a pr�stecs no procedeixen de les subscripcions de capital. Els diners prov� de les vendes dels seus propis bons en els mercats financers mundials. Despr�s c�rrega als seus prestataris un tipus d'inter�s lleugerament superior al que ha de pagar els seus propis accionistes. Els bons del Banc en estar garantits en �ltima inst�ncia pels governs del m�n, es consideren com a inversions notablement s�lides. Alguns inversors privats i institucionals tenen acc�s a la compra d'aquests bons.
Votaci�
[modifica]Les subscripcions de capital, com ja hem dit, s�n proporcionals a la riquesa de cada pa�s determinant el nombre de vots de cada un d'aquests: per exemple, a la data, els EUA controlen el 16,39% dels vots; el Jap� el 7,86%, Alemanya 4,49%, Fran�a 4,30%, It�lia 4,30% i la Gran Bretanya el 4,30%. En contrast 24 pa�sos africans controlen junts nom�s el 2,85% del total.
Tipus de pr�stec
[modifica]Per mitj� dels seus diferents organismes, descrits anteriorment, el Banc Mundial maneja quatre tipus diferents de pr�stecs, controlant aspectes d'inversions, desenvolupament institucional i pol�tiques p�bliques d'aproximadament 150 nacions.
1) Pr�stecs per a projectes: aquest tipus de pr�stecs s'atorga per desenvolupar un projecte espec�fic com carreteres, projectes pesquers, infraestructura en general.
2) Pr�stecs sectorials, via BIRD i AID: aquests pr�stecs governen tot un sector de l'economia d'un pa�s, �s a dir, energia, agricultura, etc�tera. Aquests comporten condicions que determinen les pol�tiques i prioritats nacionals per aquest sector.
3) Pr�stecs Institucionals: aquests serveixen per a la reorganitzaci� d'institucions governamentals per tal d'orientar les seves pol�tiques cap al lliure comer� i obtenir l'acc�s sense restriccions, de les empreses transnacionals (ETN), als mercats i regions. D'altra banda serveixen per canviar les estructures governamentals sense aprovaci� parlament�ria, sota les directrius del Banc.
4) Pr�stecs d'ajustament estructural: aquest tipus de pr�stecs, van ser creats te�ricament per alleujar la crisi del deute extern per tal de convertir els recursos econ�mics nacionals en producci� per a l'exportaci� i fomentar l'entrada de les empreses transnacionals en economies restringides. Els pa�sos del sud han experimentat aquests ajustaments i les conseg�ents mesures d'austeritat.
L'any 1993 el BIRD marcava com els seus majors prestataris per ordre descendent a: M�xic, �ndia, el Brasil, Indon�sia, Turquia, Xina, Filipines, Argentina, Corea, Col�mbia, Marroc i Nig�ria. Els pr�stecs del BIRD es negocien de manera individual, inclouen un per�ode de cinc anys sense necessitat d'amortitzaci�; despr�s els governs prestataris disposen d'un termini de 15 a 20 anys per amortitzar el deute a tipus d'inter�s del mercat. El Banc mai reestructura el deute ni cancela un pr�stec. Per la seva influ�ncia en fonts p�bliques i privades el Banc figura en els primers llocs de creditors dels seus clients.
Cr�tiques
[modifica]
Encara que els governs pobres depenen molt del Banc com a contribu�dor del finan�ament pel desenvolupament, aquesta instituci� ha estat criticada pels opositors a la globalitzaci�, per, segons ells, minar la sobirania nacional dels pa�sos que reben el pr�stec, els quals han de promoure la liberalitzaci� econ�mica i proveir garanties per a la inversi� internacional. Altres cr�tics han acusat al Banc d'obligar els pa�sos a fer reformes que danyen el desenvolupament si no s�n realitzades adequadament, o si es realitza en ambients inapropiats.
L'actuaci� del BM en els pa�sos menys desenvolupats, particularment en les d�cades de 1980 i 1990, �s objecte de cr�tiques. S'assenyalen els seg�ents aspectes:
- El Banc Mundial ha finan�at projectes que van provocar dany ambiental massiu, per exemple:
- La represa Sarda Sarovar a �ndia, que va causar el despla�ament de m�s de 240.000 persones a llocs de terres pobres, sense aigua potable i sense electricitat;
- El Esquema de Desenvolupament Polonoroest, al Brasil, que va produir la colonitzaci� de la selva tropical i la desforestaci� d'una �rea de mida similar al Regne Unit;
- La represa Pak Mun a Tail�ndia, que va destruir completament els recursos pesquers al riu, reduint a la pobresa als pescadors de la regi� i alterant dr�sticament la dieta d'un nombre incomptable de persones que viuen en la conca del riu a Tail�ndia, Laos, Cambodja i el Vietnam;
- El Singrauli a �ndia, que allotja dotze mines de carb� a cel obert. Les mines han contaminat l'aigua, les collites i la fauna ict�cola. M�s de 300.000 persones van haver de ser reubicades per completar el projecte, moltes de les quals van anar a parar a assentaments precaris sense acc�s a la terra ni facilitats b�siques de sanejament.
- El Banc Mundial afavoreix els interessos dels pa�sos industrialitzats. Els cr�tics troben que:
- S'ha afavorit l'exportaci� de residus perillosos o t�xics a pa�sos en desenvolupament;
- S'ha afavorit la reubicaci� d'ind�stries contaminants dels pa�sos industrials en pa�sos en desenvolupament.
- Els projectes del Banc Mundial empitjoren les condicions dels petits agricultors.
- Rarament, si alguna vegada, els agricultors de subsist�ncia reben els beneficis de reg i energia produ�ts pels grans embassaments;
- Es encoratja el reempla�ament de collites de subsist�ncia per cultius industrials, encara en �rees que no s�n apropiats per a aquest prop�sit, empobrint encara m�s als pagesos.
- El Banc Mundial ha prestat diners a governs que violen obertament i permanent els drets humans
- S'han fet pr�stecs a dictadures reconegudes per violacions de drets fonamentals, com Xile, Uruguai i l'Argentina a la d�cada de 1970, Filipines sota la dictadura de Ferdinand Marcos o Indon�sia sota Suharto.
- Encara que el Banc addueix que els diners dels pr�stecs no ha estat usat en activitats que danyin directament als ciutadans, en aprovar aquests fons es van alliberar recursos que els governs dictatorials van poder emprar en activitats persecut�ries i repressives.
- La reubicaci� for�osa de persones i comunitats ha causat sofriment i pen�ries
- Hi ha exemples d'aquestes pol�tiques a Indon�sia i Brasil.
- En general, els camperols despla�ats acaben en �rees m�s pobres i de menor rendiment agr�cola.
- Els projectes del Banc Mundial han amena�at els drets dels pobles ind�genes
- Si b� el Banc va dictar en 1982 unes directrius per als projectes que afectin pobles ind�genes (Tribal Projects and Economic Development Guidelines), a 1996 un dels advocats del Banc Mundial va declarar p�blicament que aquests mai van ser seguits, i que internament s'utilitzen normes significativament m�s febles per a la protecci� dels interessos dels pobles ind�genes.
- El Banc Mundial no ha manejat correctament el rol de les dones en el desenvolupament.
Potser la cr�tica m�s intensa, compartida pel Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, �s que les pol�tiques d'ajustament estructural impulsades per aquests organismes han imposat elevats costos socials sobre els grups vulnerables en els pa�sos en desenvolupament.
Influ�ncia dels Estats Units
[modifica]Una cr�tica considera el Banc mundial com sent sota la influ�ncia pol�tica dels Estats Units, que se n'aprofitarien per fer avan�ar els seus propis interessos.
Va ser el cas quan el primer pr�stec del Banc mundial amb destinaci� a Fran�a havia estat retardat sota la pressi� americana fins que els comunistes deixessin el govern de Gaulle.[9] El nomenament el juny de 2005 de Paul Wolfowitz que ha suscitat nombrosos comentaris, del seu nomenament fins a la seva caiguda[10] en seria una altra il�lustraci�. Segons els seus detractors, Paul Wolfowitz, �arquitecte� de la Guerra de l'Irak,[11] projectava d'imposar per la pau all� que no ho ha pogut ser per la guerra.[12]
D'altra banda, la regla t�cita de la tria del president de la Instituci� pel govern americ� �s criticada. Joseph Stiglitz ha retret als pa�sos europeus de ser responsables del mal per�ode travessat pel Banc Mundial.[13]
Retirada de Vene�uela
[modifica]L'1 de maig del 2007, el president de Vene�uela, Hugo Chavez va anunciar la seva intenció de retirar el seu país del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional,[14] amb aquestes paraules: "És millor que en sortim abans que siguem saquejats" i després de la total devolució del deute extern de Veneçuela en el 2006. El 30 de juny de 2007, aquesta retirada no era efectiva.[15]
Presidents del Banc Mundial
[modifica]El president del Grup del Banc Mundial és alhora president del Banc Mundial.
Llista de presidents
[modifica]- Eugene Meyer, 1946
- John J. McCloy, 1947 - 1949
- Eugene R. Black, 1949 - 1963
- George D. Woods, 1963 - 1968
- Robert S. McNamara, 1968 - 1981
- Alden W. Clausen, 1981 - 1986
- Barber B. Conable, 1986 - 1991
- Lewis T. Preston, 1991 - 1995
- James D. Wolfensohn, 1995 - 2005
- Paul Wolfowitz, 2005 - 2007
- Robert Zoellick, 2007 - 2012
- Jim Yong Kim, 2012 -
Referències
[modifica]- ↑ «Board of Directors». Web.worldbank.org. [Consulta: 31 maig 2010].
- ↑ The United Nations system: Principal Organs Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., Colorado.edu.
- ↑ US Blocks Stronger African Voice At World Bank Retrieved 7 August 2007.
- ↑ CAO-ombudsman.org Arxivat 2009-05-20 a Wayback Machine., en castellà, anglès, francès, etc.
- ↑ "Criteris", Universitat de Barcelona. Accedit el 23 de juliol del 2013.
- ↑ El terme en català segons el Consell Econòmic i Social Arxivat 2013-07-10 a Wayback Machine. en la seva traducció oficial al català a la pàgina de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya. Accedit el 23 de juliol del 2013.
- ↑ Llista d'organitzacions internacionals d'acord amb la Fundació CIDOB (Centre de Relacions Internacionals i Cooperació Internacional). Accedit el 23 de juliol del 2013.
- ↑ Generalment el secretari d'hisenda o de finances de cada país és designat per a aquesta representació.
- ↑ «veure "El fabulós destí dels Globophages", extret de : Alternatives Econòmiques n°197 novembre de 2001 pàg. 11». Arxivat de l'original el 2013-05-16. [Consulta: 3 setembre 2015].
- ↑ (en francès) Paul Wolfowitz discutit des del començament del seu mandat al Banc mundial (el Nou Observador 17.04.2007) Arxivat 2008-06-19 a Wayback Machine.
- ↑ (en anglès) Bush Names Iraq War Architect Paul Wolfowitz to Head World Bank Paul Wolfowitz, «arquitecte» de la Guerra en Irak Arxivat 2007-11-15 a Wayback Machine.
- ↑ Paul Wolfowitz : La caiguda de Velociraptor (el Nou Observador 26.04.2007)
- ↑ « han preferit sostenir un sistema que els garanteix la presidència del Fons monetari internacional, en lloc de modificar amb valor els criteris de selecció », Article del Món, dimecres 31 maig 2007
- ↑ (en francès) Chávez abandona el Banc Mundial i el FMI [Enllaç no actiu], Le Soir , 1 de Maig del 2007
- ↑ Dades de membres financers
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Grup del Banc Mundial - Lloc web oficial (angl�s) (castell�) (franc�s) (àrab) (rus) (xinès)