Vés al contingut

Italians

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup hum�Italians
lang=
;1a fila: Alessandro Volta, Enrico Fermi, Lloren� el Magn�fic, Rita Levi-Montalcini, Giacomo Leopardi
;2a fila: Leonardo da Vinci, Cristoforo Colombo, Federico Fellini, Giuseppe Verdi, Dante Alighieri
;3a fila: Anna Magnani, Ugo Foscolo, Umberto Eco, Gabriele D'Annunzio, Galileo Galilei
;4a fila: Antonio Vivaldi, Guglielmo Marconi, Giuseppe Garibaldi, Alessandro Manzoni, Grazia Deledda
;5a fila: Giosu� Carducci, Luciano Pavarotti, Niccol� Machiavelli, Marco Polo, Valentino Rossi
;6a fila: Sergio Leone, Luigi Pirandello, Pier Paolo Pasolini, Gian Lorenzo Bernini, Salvatore Quasimodo. Modifica el valor a Wikidata
Tipuspoblaci� humana i poble Modifica el valor a Wikidata
Poblaci� total124 milions
LlenguaItali�
Religi�Cristianisme (majorit�riament Catolicisme), agnosticisme i ateisme
Part depobles llatins Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatIt�lia, Brasil, Argentina, Estats Units d'Am�rica, Uruguai, Canad�, Vene�uela, Austr�lia, Su�ssa, Alemanya, Per�, Fran�a, B�lgica, Espanya, Xile, Regne Unit, Equador, Paraguai, Romania, Sud-�frica, Cro�cia, Luxemburg, M�xic, M�naco i R�ssia Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
It�lia It�lia
Les col�nies gregues antigues i els seus dialectes a la Magna Graecia.[1]
  Grec del NO
  Acadi
  D�ric
  J�nic

Els italians s�n un grup �tnic del sud d'Europa que comparteixen una cultura comuna i parlen itali� com a llengua materna. Els italians es defineixen per la seva nacionalitat italiana i la seva resid�ncia a la pen�nsula It�lica i els territoris adjacents. Segons recomptes del 2012 hi ha 60 milions d'italians a It�lia i 300.000 a San Marino a m�s de 500.000 a Su�ssa. A causa d'una gran i prolongada di�spora, es calcula que 4,5 milions d'italians viuen a l'estranger, particularment a Am�rica i Europa, a m�s de 80 milions que es calcula que tenen avantpassats italians. Els italians han tingut al llarg de la hist�ria una gran influ�ncia en l'art, la cultura i la ci�ncia occidentals.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Woodard, Roger D. «Greek dialects». A: The Ancient Languages of Europe. Cambridge University Press, 2008, p. 51. ISBN 978-0-521-68495-8.