Vés al contingut

Jean-Marie Lehn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean-Marie Lehn

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 setembre 1939 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Rosheim (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Estrasburg - física (–1963)
Universitat Harvard Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica supramolecular Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, professor d'universitat, catedràtic, investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat d'Estrasburg Louis Pasteur
Collège de France, catedràtic
Universitat d'Estrasburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enQuímica supramolecular Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJean-Pierre Sauvage, Mir Wais Hosseini, Mireille Blanchard-Desce (en) Tradueix, Christine Paul-Roth (en) Tradueix, Erik Dujardin (en) Tradueix, Olivier Baudoin (en) Tradueix, Matthieu Sainlos (en) Tradueix, Artur Stefankiewicz, Sébastien Ulrich (en) Tradueix, Ghislaine Vantomme (en) Tradueix i Petr Kovaříček (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontObálky knih, Modifica el valor a Wikidata

Jean-Marie Lehn (Rosheim, França 1939) és un químic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1987.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 30 de setembre de 1939 a la ciutat de Rosheim, població situada a la regió d'Alsàcia. Va estudiar química a la Universitat d'Estrasburg, on es va doctorar el 1963. El 1970 fou nomenat professor de química a la Universitat d'Estrasburg, càrrec que va ocupar fins al 1979, quan acceptà l'oferta del Collège de France a París.

Recerca científica

[modifica]

Després de realitzar la seva tesi doctoral passà un any a la Universitat Harvard al costat de Robert Burns Woodward desenvolupant la síntesi química de la vitamina B₁₂.

Les recerques de Lehn el van conduir l'any 1968 a la creació d'una molècula capaç de combinar-se amb el neurotransmissor acetilcolina, el transmissor qu�mic dels senyals del sistema nervi�s. En la manipulaci� dels compostos bic�clics del tipus �ter corona va ampliar les troballes de Charles J. Pedersen fins a les tres dimensions, estudis que posteriorment ampliaria Donald J. Cram. Aix� mateix va desenvolupar una terminologia que passaria a ser acceptada en la nomenclatura de la qu�mica org�nica: les cavitats que existeixen dins de les mol�cules les va denominar criptes, criptans els components i criptats els seus complexos.

L'any 1987 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qu�mica, juntament amb Pedersen i Cram, pel desenvolupament i utilitzaci� de mol�cules d'interacci� d'alta selectivitat.

Enlla�os externs

[modifica]
  • P�gina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qu�mica 1987 (angl�s)