Llengües nostràtiques

Nostr�tic

(discutit)
Tipus	macrofam�lia i objecte cient�fic hipot�tic
Distribuci� geogr�fica	la major part d'Europa; la major part d'�sia excepte el sud-est; �frica septentrional; l'Am�rica �rtica.
Classificaci� ling��stica
llengua humana
Subdivisions
indoeuropeu lleng�es ur�liques lleng�es altaiques kartveli� lleng�es afroasi�tiques (habitualment incloses) lleng�es drav�diques (habitualment incloses) Llengua elamita (inclosa sovint) sumeri (inclosa sovint) tirreni (incloent l'etrusc - incloses sovint) nivkh (inclosa sovint) iukaguir (no sempre inclosa) txukotko-kamchatki� (no sempre incloses) esquimoaleuti� (no sempre incloses)
Distribuci� geogr�fica

Les lleng�es nostr�tiques constitueixen una hipot�tica fam�lia de lleng�es reconstru�da que presenta una extremada controv�rsia entre els ling�istes hist�rics. Segons els seus proponents, el nostr�tic inclouria una gran porci� de fam�lies ling��stiques d'Europa, �sia, �frica i el nord d'Am�rica.

La hipot�tica llengua ancestral de la fam�lia nostr�tica �s anomenada protonostr�tic, Segons Allan Bomhard, el proto-nostratic s'hauria parlat entre els anys 15.000 i 12.000 aC, en el per�ode epipaleol�tic, prop del final de l'�ltim per�ode glacial, potser dins o prop del Creixent f�rtil. Seguint la pr�ctica ling��stica est�ndard. El protonostr�tic hauria estat necess�riament parlat en un per�ode anterior al de les seves lleng�es derivades, situant-lo aix� a la fi del paleol�tic.

S'anomena sovint el nostr�tic com a macrofam�lia o superfam�lia, per� aquests termes no tenen cap significat cient�fic; simplement denoten una fam�lia de lleng�es que reuneix dues o m�s fam�lies ling��stiques, tot i que el seu parentesc no hagi estat demostrat. Contrastant amb altres macrofam�lies, la majoria de versions de la hip�tesi del nostr�tic descansa sobre l'aplicaci� del m�tode comparatiu, envoltant les correspond�ncies sistem�tiques de so i significat entre les fam�lies constituents tant com unes correspond�ncies sistem�tiques de llur gram�tica. No obstant aix�, la hip�tesi no �s acceptada �mpliament per tots els ling�istes. Alguna metodologia emprada per donar-li suport ha rebut dures cr�tiques, i la majoria de fil�legs hist�rics hi romanen indecisos.

La impressi� predominant sobre la hip�tesi del nostr�tic es pot resumir amb la frase en clau d'humor d'Edward Finnegan: �Hi ha massa per no haver-hi res, per� no prou per haver-hi alguna cosa�.

Estadis evolutius de les lleng�es

Merritt Ruhlen proposa diverses fases evolutives de les cultures prehist�riques humanes, amb els seus correlats ling��stics:

• origen del llenguatge, en un o m�s punts del planeta segons s'accepti la monog�nesi i polig�nesi ling��stica,
• la humanitat es divideix en diversos grups a l'�frica: els parlants de lleng�es khois�nides, els pigmeus, els pobles del Congo i el S�hara,
• al mateix temps, uns grups emigren fora de l'�frica, compartint tots trets ling��stics,
• aquests humans es divideixen en dues branques: els indopac�fics i els euroasians,
• els euroasians posteriorment es fragmenten en �ustrics, denecauc�sics (escindits despr�s en les lleng�es cauc�siques) i un ampli grup que migrar� cap a Occident,
• la branca occidental es fragmenta en els afroasi�tics, els drav�dics, els kartvelians, els amerindis i els euroasi�tics, els quals parlen les lleng�es nostr�tiques,
• m�s endavant, els euroasi�tics es divideixen en indohitites, uralians, els futurs parlants de les lleng�es altaiques i els pobles esquimals,
• la fam�lia indohitita s'agrupa en dues branques, l'anat�lica i la no anat�lica, que ser� l'origen de totes les lleng�es indoeuropees.

Alguns estudiosos han postulat una branca interm�dia, la protoindouraliana, que agruparia els indohities i els uralians.

De l'indoeuropeu al nostr�tic

Es pot interpretar millor el concepte de les lleng�es nostr�tiques en el context del descobriment, m�tode d'investigaci� i aplicaci� de la fam�lia de lleng�es de l'indoeuropeu. Quan Sir William Jones sugger� per primera vegada la hip�tesi de l'indoeuropeu el 1786, va documentar la seua idea amb un examen sistem�tic comparant paraules de diferents lleng�es, les quals tenien un sons i significats semblants. Jones sostenia essencialment que aquestes ressemblances eren massa freq�ents perqu� la mera coincid�ncia expliqui la seua exist�ncia, i pos� particular �mfasi en la semblan�a entre patrons morfol�gics: declinacions i conjugacions. Propos� que les lleng�es en q�esti� haguessin provingut d'una llengua en algun moment en el passat, i que divergiren l'una de l'altra a causa de la separaci� geogr�fica i el pas de temps. La idea d'una �llengua mare� es va veure llavors refor�ada.

Un segon argument a tenir en compte implica, segons Jacob Grimm, que les lleng�es no evolucionen de manera fortu�ta, sin� d'acord amb certes regles. Emprant aquestes regles, hom pot te�ricament invertir el proc�s evolutiu i reconstruir la llengua mare. Els ling�istes comparatius ho feren i produ�ren part de la hipot�tica llengua anomenada protoindoeuropeu.

Un tercer concepte suggereix que, mitjan�ant l'an�lisi de paraules de la llengua protoindoeuropea, hom pot examinar un cert grau del temps i l'empla�ament dels protoindoeuropeus. Les paraules per a conceptes i els objectes que no eren familiars amb aquesta gent rebrien noms essencialment fortu�ts amb el temps, quan les lleng�es es comen�aven a partir; nom�s les coses que sabien produirien conjunts de so i significat en les seves lleng�es successives.

Refer�ncies

• Bomhard, Allan R., and John C. Kerns (1994). The Nostratic Macrofamily: A Study in Distant Linguistic Relationship. Berlin, New York, and Amsterdam: Mouton de Gruyter. ISBN 3-11-013900-6.
• Campbell, Lyle (1998). "Nostratic: a personal assessment". In Joseph C. Salmons and Brian D. Joseph (eds.), Nostratic: Sifting the Evidence. Current Issues in Linguistic Theory 142. John Benjamins.
• Campbell, Lyle (2004). Historical Linguistics: An Introduction (2nd ed.). Cambridge: The MIT Press.
• Cuny, Albert (1924). Etudes prégrammaticales sur le domaine des langues indo-européennes et chamito-sémitiques. Paris: Champion.
• Cuny, Albert (1943). Recherches sur le vocalisme, le consonantisme et la formation des racines en « nostratique », ancêtre de l'indo-européen et du chamito-sémitique. Paris: Adrien Maisonneuve.
• Cuny, Albert (1946). Invitation à l'étude comparative des langues indo-européennes et des langues chamito-sémitiques. Bordeaux: Brière.
• Gamk¹relidze, Thomas V., and Vjačeslav V. Ivanov (1995). Indo-European and the Indo-Europeans, translated by Johanna Nichols, 2 volumes. Berlin and New York: Mouton de Gruyter. ISBN 3-11-014728-9 (¹Actually /q̕/ in Georgian.).
• Greenberg, Joseph (2000, 2002), Indo-European and its Closest Relatives. The Eurasiatic Language Family (Stanford University), v.1 Grammar, v.2 Lexicon.
• [Illich-Svitych, V. M.] В. М. Иллич-Свитыч (1971). Опыт сравнения ностратических языков (семитохамитский, картвельский, индоевропейский, уральский, дравидийский, алтайский). Введение. Сравнительный словарь (b – K̕). Moscow: Наука.
• Kaiser, M., and V. Shevoroshkin (1988). "Nostratic". Ann. Rev. Anthropol. 17:309–329.
• Renfrew, Colin (1991). "Before Babel: Speculations on the Origins of Linguistic Diversity". Cambridge Archaeological Journal 1(1):3-23.
• Ruhlen, Merritt (1994). On the Origin of Languages: Studies in Linguistic Taxonomy. Stanford, California: Stanford University Press.
• Ruhlen, Merritt (1998). "Toutes parentes, toutes différentes". La Recherche 306:69–75. (French translation of a Scientific American article.)
• Ruhlen, Merritt (2001). "Taxonomic Controversies in the Twentieth Century". Pages 197–214 in Jürgen Trabant and Sean Ward (eds.): New Essays on the Origin of Language, Berlin, Mouton de Gruyter.
• Stachowski, Marek (2011). "Teoria nostratyczna i szkoła moskiewska".(pdf) – LingVaria 6/1: 241-274.
• Sweet, Henry (1900, 1995, 2007). The History of Language. ISBN 8-185-23104-4 (1995) ISBN 1-432-66993-1 (2007).
• Szemerényi, Oswald (1996). Introduction to Indo-European Linguistics. Oxford: Oxford University Press.
• Trask, R. L. (1996). Historical Linguistics. Nova York: Oxford University Press.