Pel·lícula fotogràfica

La pel�l�cula fotogr�fica �s el suport que permet a la c�mera captar i reproduir imatges de qualitat tantes vegades com sigui necessari, amb una ampliadora o amb un aparell de c�pies per contacte. Fou una evoluci� de la placa fotogr�fica.

Es tracta d'una superf�cie transparent, en la majoria dels casos flexible. Composta, inicialment, per cel�luloide, i, actualment, per acetat de cel�lulosa o poli�ster, est� recoberta d'una capa fina d'emulsi� fotogr�fica de sals de plata. La plata, combinada amb hal�gens (iode, bromur o clor), genera halurs de plata en forma de cristals microsc�pics que es transformen en rebre llum.^[2]

Aquests halurs (que, en termes fotogr�fics, anomenem "gra" i determinen les caracter�stiques de la pel�l�cula) queden distribu�ts homog�niament al llarg de tota la superf�cie. Es troben suspesos en un mitj� neutre gelatin�s que s'obt� a partir d'ossos i pell de bov�. La gelatina �s transparent, permeable, estable i resistent. D'aquesta manera, si parlem d'emulsi� fotosensible, ens referim a la mescla d'halurs de plata amb la gelatina bovina.

Quan aquesta emulsi� �s sotmesa a una exposici� controlada de llum o un altre tipus de raigs -generalment a trav�s d'un conjunt de lents (objectiu)-, la imatge queda gravada a la pel�l�cula de forma molt t�nue, rebent el nom d'imatge latent. Per obtenir una imatge final, inalterable en futures exposicions a la llum (imatge fotogr�fica o instant�nia fotogr�fica) s'apliquen a la pel�l�cula una s�rie de processos qu�mics, en un proc�s anomenat revelatge fotogr�fic, que amplifica la imatge existent i l'estabilitza. La pel�l�cula fotogr�fica �s, tamb�, la base per al proc�s fotogr�fic conegut com a fotografia qu�mica, el proc�s convencional per a la creaci� d'imatges, antecessor a la fotografia digital.

La fotografia en blanc i negre fa servir una sola capa d'emulsi� amb halurs de plata, mentre que les pel�l�cules en color utilitzen com a m�nim tres capes.

Hist�ria

El suport material de les pel�l�cules fotogr�fiques ha anat evolucionant al llarg del temps per respondre a les necessitats dels fot�grafs de reproduir imatges m�ltiples vegades de la millor manera possible.

En un primer moment es va fer servir el paper, que m�s tard seria substitu�t per les plaques de vidre. El 1889, George Eastman, fundador de Kodak, va incorporar en una c�mera port�til un rotllo de pel�l�cula amb base de nitrocel�lulosa, precedent de les pel�l�cules actuals.^[2]

Finalment, el suport digital ha irromput en el m�n de la fotografia amb una pres�ncia cada vegada m�s gran que, de moment, no ha reempla�at la tradicional fotografia anal�gica.

Conceptes b�sics

Si volem dominar la t�cnica fotogr�fica i aconseguir resultats satisfactoris que s'ajustin a les nostres necessitats, hem de tenir en compte alguns conceptes b�sics i propietats de la pel�l�cula fotogr�fica:

Gra: acumulaci� d'�toms de plata que fan visible la imatge. La seva mida �s variable depenent de les sals emprades pel fabricant, la temperatura o el temps de revelatge, si hi apliquem una sobreexposici� o reducci�. La mesura objectiva del gra d'una pel�l�cula rep el nom de granularitat.
Latitud: capacitat d'una pel�l�cula per a registrar contrastos.^[2]Dep�n del tipus de pel�l�cula, el revelador i el revelatge.
Gradaci� tonal: riquesa o varietat de densitats que �s capa� de registrar una pel�l�cula. Dep�n, una altra vegada, del tipus de pel�l�cula, el revelador i el revelatge.
Nitidesa: grau en qu� una pel�l�cula �s capa� de distingir dues l�nies o zones de densitats molt diferenciades garantint neteja i qualitat.
Poder de resoluci�: capacitat d'una pel�l�cula de registrar detalls del motiu amb precisi�. A m�s a m�s del tipus de pel�l�cula, revelador i revelatge, dep�n de l'enfocament.
Sensibilitat: grau de resposta d'una pel�l�cula davant d'un est�mul de llum capa� de registrar correctament un motiu. Com m�s sensible �s una pel�l�cula, menor quantitat de llum necessitar� per a capturar correctament el subjecte fotografiat. D'altra banda, com menys sensibilitat presenti, m�s llum caldr�.
Halo: quan la llum incideix en el suport de la c�mera de tal manera que impressiona novament l'emulsi�, a vegades es produeixen uns anells conc�ntrics i difusos que anomenem "halo". Per aquesta ra�, tots els fabricants inclouen a la base de les emulsions un vern�s especial per prevenir aquest fenomen.
Irradiaci�: quan l'exposici� de la pel�l�cula no es realitza correctament, la llum es dispersa a l'interior de la superf�cie. El motiu �s que una quantitat de llum excessiva arriba a capes profundes de l'emulsi� i activa halurs de plata que no estaven a la seva traject�ria.
Flare: t� lloc quan, per exemple, a contrallum, la font lum�nica crea reflexions a l'interior de l'objectiu. Es crea aleshores una imatge par�sita que sovint presenta una forma poligonal (pel per�metre del diafragma). Comporta una p�rdua del contrast i d'intensitat en les ombres.

Tipus de pel�l�cules i usos

Potser una de les decisions m�s cr�tiques a l'hora de fer una fotografia sigui l'elecci� de la pel�l�cula. Com saber quina, d'entre totes les pel�l�cules disponibles, �s la que millor s'adaptar� a les nostres necessitats? Per respondre a aquesta pregunta hem de con�ixer les caracter�stiques de les diferents emulsions fotosensibles disponibles al mercat, i per a quins fins han estat desenvolupades.

Una primera divisi� de les pel�l�cules fotogr�fiques es fa en funci� del tipus d'emulsi�, i per tant del tipus d'imatge que s'obt� despr�s del seu revelatge. Segons aquest criteri, les pel�l�cules poden ser:

Negatiu en blanc i negre (B/N) (que al seu torn pot ser ortocrom�tic o pancrom�tic), s'obt� una imatge en tons grisos inversa de l'original, �s a dir els llums del motiu s�n grisos foscos o negres i les ombres del motiu s�n grisos clars o blancs en el negatiu. La pel�l�cula ortocrom�tica �s sensible a tot l'espectre excepte el color vermell. La pel�l�cula pancrom�tica �s sensible a tots els colors de l'espectre visible en el seg�ent ordre: blau, verd i vermell.
Negatiu en color, s'obt� una imatge en els colors complementaris dels originals.
Diapositiva en blanc i negre (gaireb� en des�s), s'obt� en la pel�l�cula una imatge en tons grisos del mateix valor que en el motiu original, �s a dir, els llums corresponen a grisos clars i blancs mentre que les ombres s�n grisos foscos i negres.
Diapositiva en color, s'obt� una imatge amb els mateixos colors que els del motiu original.
Diapositiva infraroja, �s un film sensible al verd, vermell i l'infraroig. Per aquest motiu, les superf�cies que emeten radiaci� infraroja es reprodueixen en vermell, mentre que el blau es reprodueix com a tal, si b� amb m�s intensitat. Originalment dissenyada amb finalitats militars, t� diverses aplicacions en fotografia cient�fica.
Pel�l�cula lith o pel�l�cula de l�nia, �s una pel�l�cula negativa de molt alt contrast, ja que nom�s reprodueix blancs i negres. T� inter�s en la reproducci� de documents i en l'elaboraci� de diapositives amb esquemes o gr�fics, a m�s de la seva aplicaci� en fotografia creativa.

Les pel�l�cules de color (tant negatives com a diapositives) presenten una caracter�stica addicional, i �s el seu equilibratge al blanc.

El que nosaltres anomenem llum blanca no �s m�s que el resultat de l'addici� de les diferents longituds d'ona que formen l'espectre visible. La llum del sol no produeix el mateix blanc que la llum d'una espelma. Aquesta �ltima, a causa de la seva temperatura, t� major quantitat de radiaci� a la banda del vermell per la qual cosa el resultat �s una llum m�s c�lida. En realitat, �s el nostre cervell el que interpreta una llum determinada com blanca independentment que el seu origen sigui el blau del cel, un fluorescent o un llum de tungst�. Per� d'una forma objectiva cadascuna d'aquestes fonts t� una temperatura de color diferent, que s'expressa en k�lvins (K).

L'emulsi� fotogr�fica no �s capa� d'interpretar els colors tal com ho fa el nostre cervell, de manera que s'hi impressionar� la combinaci� de colors que existeixi en realitat producte de les longituds d'ona que reflecteixi o emeti cada cos. Per aix�, si la font de llum blanca �s el cel blau, la fotografia tendir� a quedar blavosa, mentre que si la font de llum �s un llum quedar� taronja. Per evitar aquest efecte, les pel�l�cules en color s'equilibren a una temperatura de color espec�fica, �s a dir, es calibren per a un blanc determinat a partir del qual obtindrem tota la gamma tonal.

�s evident que produir pel�l�cules per a cadascuna de les diferents fonts d'il�luminaci� possibles no seria possible ni rendible, de manera que la ind�stria fotogr�fica l'ha simplificat amb els dos tipus d'il�luminaci� m�s freq�ents:

Pel�l�cules de llum de dia equilibrades a 5600 K que �s la temperatura mitjana de la llum solar al migdia.
Pel�l�cules de llum de tungst�, �s a dir, per a il�luminaci� amb l�mpades fotogr�fiques, equilibrades a 3200 K si �s de tipus A i 3400 K si �s de tipus B. En general aquest �s el tipus de pel�l�cula que es fa servir quan es fa fotografia d'interiors sense flash i la font de llum �s una bombeta incandescent.

Per la resta de les situacions fotogr�fiques es poden utilitzar els seg�ents filtres correctors de color, depenent de la pel�l�cula que es vagi a emprar:

Pel�l�cula llum dia amb il�luminaci� de tungst� Filtre 80A
Pel�l�cula llum dia amb il�luminaci� hal�gena Filtre 80B
Pel�l�cula llum dia amb il�luminaci� fluorescent Filtre Magenta
Pel�l�cula llum de tungst� B amb llum dia Filtre 85B

Les emulsions fotogr�fiques tamb� es poden classificar d'acord amb un altre par�metre, que �s la sensibilitat. La sensibilitat d'una pel�l�cula fotogr�fica �s la velocitat amb la que la seva emulsi� fotosensible reacciona a la llum. Algunes marques fotogr�fiques parlen d'EI, �s a dir Exposure Index o �ndex d'exposici�.

L'�ndex d'exposici� o sensibilitat d'una pel�l�cula s'indica mitjan�ant una escala de sensibilitat fotogr�fica . Hi ha diferents escales: ASA, DIN, ISO o GOST (escala sovi�tica actualment en des�s).

El fet qu� una emulsi� sigui m�s o menys sensible dep�n de la mida dels grans d'halurs fotosensibles. Aix� quan la mida dels grans �s gros, l'�rea que ocupa cada part�cula �s major, de manera que una menor quantitat de fotons que incideixi contra l'emulsi� ser� suficient per produir la imatge latent, amb la qual cosa caldr� un temps d'exposici� m�s breu.

Les pel�l�cules es classifiquen en funci� de la seva sensibilitat de la seg�ent manera:

De sensibilitat baixa (o pel�l�cules lentes ): fins ISO 64. Posseeixen un gra extremadament fi i una escala tonal molt �mplia. Permeten fer grans ampliacions sense que el gra sigui perceptible. Aquestes pel�l�cules es fan servir quan es requereix un gran detall en la imatge, amb objectes est�tics i quan hi ha bona il�luminaci� o quan s�n possibles llargues exposicions amb tr�pode.

De sensibilitat mitjana: des ISO 100 fins ISO 200. Solen considerar-se com sensibilitats tot-terreny, per la qual cosa que s�n les m�s usades. Tenen una �mplia escala tonal i permeten ampliacions de fins a 30 cm x 4O cm amb gra quasi imperceptible.

De sensibilitat alta (o pel�l�cules r�pides ): des d'ISO 200 fins a ISO 3.200. Presenten un baix contrast. El gra �s gros i evident en les ampliacions de manera que la imatge perd definici�. S'utilitzen en fotografies d'acci� on es requereixi congelar el moviment o en situacions d'escassa il�luminaci�.

Podem afirmar que com m�s gran sensibilitat tingui la pel�l�cula m�s baix ser� el seu contrast.

Un altre concepte important associat a les pel�l�cules �s la latitud d'exposici� o, cosa que �s el mateix, el marge d'error en l'exposici� que permet una emulsi�, donant resultats acceptables. En general les pel�l�cules m�s sensibles tenen major latitud que les menys sensibles. Pel que fa a les diferents emulsions les que presenten major latitud s�n les pel�l�cules negatives de blanc i negre (fins a 2 diafragmes en alguns casos), seguides per les negatives de color (1 diafragma m�xim), sent les de menys latitud les diapositives amb prou feines 1/2 diafragma. El resultat �s que, usant diapositiva el fot�graf t� un control molt exhaustiu de la saturaci� de color amb els comandaments de la c�mera sense necessitat d'entrar en la cambra fosca, per� qualsevol error en el c�lcul de l'exposici� comen�ar� a perdre la presa. Per contra l'�s de pel�l�cula negativa o de B/N permet una certa flexibilitat en el c�lcul de l'exposici�.

Al triar una pel�l�cula �s fonamental saber quina utilitat li volem donar a la imatge que obtinguem. En molts casos, i davant d'una situaci� lluminosa perfectament controlada, aquest ser� el factor discriminatori primordial a l'hora de seleccionar una emulsi�.

La pel�l�cula negativa o de B/N ens servir�, b�sicament, per obtenir un positiu en paper, �til per a la il�lustraci� de treballs i publicacions. El principal avantatge del negatiu en B/N �s la seva facilitat de processament en un laboratori casol�, el que es tradueix en la seva immediatesa. D'altra banda, durant el positivat (i sense comptar amb un laboratori professional) es poden realitzar gran quantitat de manipulacions, des enquadraments selectius fins eliminaci� de fons, el que permet obtenir imatges de gran impacte visual.

D'un negatiu en color se'n poden obtenir c�pies en paper tant en color com en B/N, tamb� �s possible obtenir diapositives, per� �s un proc�s cost�s i no sempre d'una qualitat satisfact�ria. El seu revelatge �s relativament senzill, per�, el positivat en un laboratori casol� �s molt menys c�mode, ja que al fet d'haver de treballar gaireb� en completa foscor cal afegir-hi que les m�s m�nimes variacions en les temperatures dels l�quids de revelatge produeixen greus alteracions del color, tant en el negatiu com en el positiu.

La diapositiva, una variant en qu� la fotografia s'impressiona en positiu a la pel�l�cula,^[1] permet la seva projecci�, per la qual cosa �s �til en confer�ncies i classes, permet obtenir-ne c�pies en paper d'alta qualitat tant en color com en B/N, se'n poden fer duplicats molt f�cilment, i �s el material fotogr�fic que requereixen les impremtes per fer reproduccions en color de qualitat. El seu revelatge no presenta dificultats especials, sempre que tinguem un control rigor�s de la temperatura. Finalment, es podria afegir que s�n f�cils d'arxivar i de transportar.

Tipus de formats de pel�l�cula fotogr�fica

La pel�l�cula fotogr�fica, a m�s de la seva classificaci� per tipus d'emulsi� (imatge) i sensibilitat, tamb� pot ser classificada segons el seu format. �s a dir, segons la manera com �s presentada o segons el seu env�s contenidor. Existeixen diversos tipus de format, que estan directament relacionats amb la mida de la pel�l�cula i amb el tipus de c�mera. En general, la pel�l�cula de 35 mm es comercialitza en un env�s en el qual no hi ha pel�l�cula de 120/220 (mig format) i les c�meres que utilitzen 35 mm, l�gicament, no poden suportar pel�l�cules m�s grans.

Diferenciem entre els seg�ents formats/envasos:

Xass�s i Rotllos: Els xass�s s�n l'env�s m�s conegut i utilitzat pel p�blic en general. Consisteix en un cilindre de pl�stic o de llaut� que t� una obertura per on surt la pel�l�cula. Aquesta obertura est� protegida de la llum i la pols mitjan�ant un filtre negre. Dins d'aquest xass�s trobem un eix sobre el qual la pel�l�cula ve enrotllada i va girant a mesura que prenem fotos. Aquest tipus d'env�s est� pensat perqu� pugui muntar-se a la c�mera a ple dia sense que l'afecti la llum. Normalment el negatiu de 35 mm es ven en aquest format.
Cartutxos: Aquest tipus de format de pel�l�cula no ve perforat com la de 35 mm, per tant, t� una cinta de paper negre que s'enrotlla a la cambra en passar per davant de l'obturador. Tamb� t� un paper protector que cal retirar a l'hora de revelar, on venen impresos els n�meros dels fotogrames. La quantitat de fotos a treure amb els rotllos de pel�l�cula de mig format dep�n directament de la c�mera, per tant, aquests n�meros no seran els mateixos en una c�mera o en una altra. Quan la pel�l�cula s'acaba d'exposar es torna a enrotllar sobre si mateixa. Els rotllos tamb� es poden carregar a la llum del dia. Els cartutxos s�n formats gaireb� en des�s, al igual que les seves c�meres, conegudes pel nom de Pocket (butxaca en angl�s) per la seva mida. Consisteix en un cartutx de pl�stic amb dues bobines en els extrems, en una de les bobines s'hi troba la pel�l�cula sense exposar i, l'altra bobina, serveix per contenir la pel�l�cula exposada. Aquesta pel�l�cula va enrotllada en un paper que t� impresa la numeraci� dels fotogramos. En tenir aquest sistema s'evita que les c�meres necessitin un comptador de fotos, de manera que, aix�, juntament amb l'abs�ncia de la necessitat de rebobinat, es poden produir c�meres m�s barates. Com la resta de suports, tamb� pot donar-los la llum mentre s�n carregats a la cambra.
Fulles: Les fulles s�n el format m�s habitual en les c�meres de gran format. Es comercialitzen en moltes mides i s�n les �niques que necessiten ser carregades a les fosques. Per poder exposar-les, necessiten ser col�locades sobre un xass�s que consta d'una tapa que ha de retirar-se abans d'exposar-se, una vegada h�gim posat aquest xass�s dins de la c�mera. Com han de ser carregades a les fosques, venen amb una s�rie d'osques per recon�ixer al tacte en quin costat es troba l'emulsi�.^[3]

Conservació

Algunes recomanacions dels experts per a la conservació i tractament de la pel·lícula fotogràfica són les següents:

Processar la pel·lícula aviat si es tracta de blanc i negre. Segons Kodak, amb un límit de 72 hores.
Tenir en compte la data de caducitat indicada pel fabricant.
Emprar un estoig contra la humitat en el cas que la guardem a la nevera i treure-la-hi dues hores abans d'utilitzar-la per evitar-ne la condensació.
Evitar l'exposició de la pel·lícula a temperatures elevades perquè podria alterar l'emulsió.
Demanar una inspecció visual de la pel·lícula a les duanes, especialment si aquesta és molt sensible.
Evitar les llaunes de 15, 17 i 30 metres perquè, tot i l'estalvi de diners, són més susceptibles d'espatllar-se.^[4]

Productes químics per al processament de la pel·lícula

Trobem una gran varietat de productes químics que es poden fer servir de moltes i diverses maneres per a processar la pel·lícula.

Fixadors: habitualment són els mateixos que emprem per a les còpies, però prenent diferents concentracions. Els més comuns són:
# AGEFIX (Agfa)
# SUPERFIX (Tetenal)
# HYPAM (Ilford)
# TMAX (Kodak)
Àcid acètic: quan es dissol en aigua, es produeix el que s'anomena "bany d'aturada". El trobem de dos tipus: glacial i "amb indicador". Aquest últim incorpora un reactiu que canvia la color del bany indicant quan s'està esgotant.
Eliminador d'hipo: escurça el temps de neteja eliminant subproductes del processament. L'emprem tant en el processament de la pel·lícula com de la còpia. Els més populars són:
- HYPOCLEARING (Kodak)
- LAVAQUIK (Tetenal)
- GALERIE WASHAID (Ilford)
Humectador: una vegada netejades les pel·lícules, aquest agent disminueix la tensió superficial de l'aigua. Així, impedeix que quedin marques degudes a les gotes. També elimina la formació de bacteris i fongs a la gelatina de l'emulsió. Les marques més habituals són
- PHOTO-FLO (Kodak)
- AGEPON (Agfa)
- MIRASOL 2000 (Tetenal)
- ILFOTOL (Ilford)
Conservació: envasos opacs i hermètics per guardar els productes químics. Les dissolucions es prepararan abans de començar a treballar. El revelador, d'altra banda, s'ha de conservar en ampolles especials que permeten l'expulsió d'aire.^[5]^[4]

Companyies fabricants de pel·lícula fotogràfica

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 44-46. ISBN 978-84-7246088-1 [Consulta: 30 maig 2013].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Corral Fernández, Antonio. El laboratorio blanco y negro : procesado del negativo y copiado. 1a. ed. Barcelona: GrisArt, 2000. ISBN 84-930971-2-8.
↑ «Formatos de la película fotográfica» (en castellà). [Consulta: 14 desembre 2017].
↑ ^4,0 ^4,1 Eastman Kodak Company. Kodak-black-and white darkroom dataguide.. Rochester, NY: Silver Pixel Press, 1996. ISBN 0-87985-602-5.
↑ Jacobson, C. I.. El revelado : La técnica del negativo. [5a. ed.]. Barcelona: Omega, 1974. ISBN 84-282-0362-8.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pel·lícula fotogràfica

Kosmo Foto article on future of film

[Brotons-1] 1,0 ^1,1 Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 44-46. ISBN 978-84-7246088-1 [Consulta: 30 maig 2013].

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Corral Fernández, Antonio. El laboratorio blanco y negro : procesado del negativo y copiado. 1a. ed. Barcelona: GrisArt, 2000. ISBN 84-930971-2-8.

[3] «Formatos de la película fotográfica» (en castellà). [Consulta: 14 desembre 2017].

[:1-4] 4,0 ^4,1 Eastman Kodak Company. Kodak-black-and white darkroom dataguide.. Rochester, NY: Silver Pixel Press, 1996. ISBN 0-87985-602-5.

[5] Jacobson, C. I.. El revelado : La técnica del negativo. [5a. ed.]. Barcelona: Omega, 1974. ISBN 84-282-0362-8.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]