Pintura al fresc
Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).
Tècnica
[modifica]En contacte amb el diòxid de carboni de l'ambient, la calç experimenta una reacció de carbonatació i els pigments queden integrats dins l'estructura del morter endurit. És per aquest motiu que la pintura al fresc és una de les tècniques pictòriques més resistents.[1]
El procés de carbonatació és bastant ràpid, dura uns 40 minuts. Un cop endurit, el morter ja no engloba els pigments i aquests queden en superfície, sense fixar. Per això cal treballar amb eficàcia, preferiblement per zones menudes. Se sol banyar la paret durant tot el procés i es pot tapar amb un plàstic després d'una jornada de treball per mantenir-ne la humitat i retardar el procés de carbonatació.
En aquest tècnica artística destaquen les decoracions de la Capella Sixtina fetes per Michelangelo Buonarroti. El fresc s'executa en jornades de treball de 8 hores, ja que la cal� en un per�ode de vint-i-quatre hores comen�a el proc�s d'assecat i no admet m�s pigments. Per aix� alguns acabats es realitzaven en sec, amb tremp, �s a dir, aglutinats amb cola. A aquesta t�cnica se la coneix com a fresc sec.
Fases
[modifica]La realitzaci� d'un fresc es desenvolupa en tres fases: arriccio (suport), intonaco i aplicaci� de pigment (color). El suport, de pedra o ma�, ha d'estar sec i anivellat. Abans de la fase d'intonaco, es prepara amb una capa anomenada arriccio executada amb morter de cal� apagada i sorra, d'un cent�metre de gruix aproximadament, per tal de deixar la superf�cie el m�s llisa possible. En alguns casos es pot trobar entre el suport i l'arriccio una primera capa trullisatio amb la finalitat de regularitzar la superf�cie de suport, aportant m�s humitat per evitar que les capes successives s'assequin amb massa rapidesa.
Sobre l'arriccio es pinta la sinopia, que �s un dibuix lineal transferit des dels cartrons de disseny, que han estat perforats en les seves l�nies, i estergits amb terres sobre la superf�cie de l'arriccio, de manera que es puguin anar marcant i tendint les diferents giornatas d'intonaco. L'intonaco �s una capa d'uns mil�l�metres de gruix, que s'executa amb un morter fi compost de pols de marbre, cal� apagada i aigua. El color s'aplica a l'intonaco mitjan�ant pigments dilu�ts, mentre aquest �s encara humit. La gamma de colors es redueix als d'origen mineral. En assecar-se la cal�, els pigments queden integrats qu�micament en la pr�pia paret, i per aix� la seva durabilitat es torna molt alta.
La principal dificultat d'aquesta t�cnica �s que no admet correccions at�s que, una vegada el color ha estat aplicat, �s immediatament absorbit per la base. Les �niques correccions posteriors es poden fer nom�s quan el fresc ha assecat, mitjan�ant aplicacions de tremp. No obstant aix�, aquestes correccions no tenen la perman�ncia del bon fresc. Una altra dificultat consisteix en la difer�ncia en el to del color entre el moment d'aplicaci� i el resultat final en assecar-se. El pintor ha d'anticipar i endevinar el resultat final.
Pintures al fresc
[modifica]Probablement l'exemple m�s significatiu de pintura al fresc sigui el conjunt de pintures realitzades a la Capella Sixtina per Miquel �ngel, que sumades a les obres realitzades a la mateixa capella pels artistes de la generaci� anterior, Domenico Ghirlandaio, Botticelli i Perugino, m�s el mur de la testera amb el Judici Final del mateix Miquel �ngel, fan d'aquest recinte el sancta sanctorum de la pintura al fresc.[2]
En contra d'algunes opinions, la famosa obra El Sant Sopar de Leonardo da Vinci no pot ser considerada un fresc. L'autor mai no va dominar aquesta t�cnica, per la qual cosa va emprar una base d'argila i un aglutinant -elaborat d'oli i vern�s- que li va permetre corregir la pintura i aconseguir una riquesa de color i una precisi� en el detall similar a la d'un quadre a oli. No obstant aix�, el desgast de la pintura �s bastant m�s gran que en el cas d'un fresc; El Sant Sopar comen�� a deteriorar-se als pocs mesos d'acabada l'obra.[3] Un altre exemple de fals fresc realitzat per Leonardo i amb els mateixos resultats �s el de La batalla d'Anghiari, realitzat al Palau Vecchio de Flor�ncia i que va resultar igualment danyat a causa dels afanys experimentadors del seu creador.[4]
Vegeu tamb�
[modifica]Refer�ncies
[modifica]
- ↑ Pedrola, Antoni. Materials, procediments i tècniques pictòriques. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 1982, p. 106. ISBN 8475280277.
- ↑ Pfeiffer, Heinrich. La Capilla Sixtina : iconografía de una obra maestra. Barcelona: Lunwerg, 2007. ISBN 978-84-9785-391-0.
- ↑ King, Ross. Leonardo and the Last supper. First U.S. edition, 2012. ISBN 978-0-8027-1705-4.
- ↑ «la batalla de anghiari, éxito y fracaso de leonardo da vinci». National Geographic, 16-05-2019. Arxivat de l'original el 2020-05-03. [Consulta: 18 febrer 2021].