Ramon de Perell�s
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1350 (Gregori�)  Perell�s (Catalunya del Nord) |
| Mort | 1424 (Gregori�) (73/74 anys) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Altres | |
| T�tol | Vescomte |
| Pare | Francesc de Perell�s |
Ramon de Perell�s (probablement nascut al Castell de Perell�s i mort despr�s del 1424) fou un noble i escriptor catal�.
Fou el primer vescomte de Perell�s i el segon vescomte de Roda. Era fill de Francesc de Perell�s, camarlenc i almirall del rei Carles V de Fran�a, i germ� de Miquel de Perell�s, s'educ� a la cort francesa fins al 1380, quan pass� al servei de l'infant Joan. Tot i ser vescomte de Perell�s, no consta en cap document que resid�s en el castell del qual era titular.
El 1374 el rei Pere III el Cerimoni�s el va rescatar del rei de Granada, que l'havia empresonat quan tornava d'Anglaterra. Entre 1377 i 1378 serv� com a patr� de galera el rei de Xipre. El 1384 fou nomenat governador i capit� general del Rossell�, c�rrec vitalici. Va realitzar diferents missions diplom�tiques amb Carles VI de Fran�a, amb el papa Benet XIII, a Xipre...
Quan va morir Joan I era a Aviny� per tal d'investigar si Catalunya seria enva�da pel comte d'Armanyac. Com que formava part del consell del rei fou incl�s, com tota la resta, en el proc�s que va incoar la nova reina Maria de Luna, que havia d'esclarir com havia mort el rei i si hi havia hagut malversaci� de fons. Com tota la resta, fou absolt de tots els c�rrecs.
Entre el 8 de setembre del 1397 i el mar� del 1398 va fer un viatge a Irlanda per tal de visitar el Purgatori de Sant Patrici. Aquest viatge fou clau per a escriure la seva obra Viatge al Purgatori.
Continu� al servei del nou rei Mart� l'Hum�, on torn� a realitzar diverses missions diplom�tiques. Durant l'interregne es defin� clarament com a urgellista, i va defensar militarment les aspiracions de Jaume II d'Urgell. El 1420 va participar en la defensa de Nàpols amb Orso Orsini contra les tropes angevines de Muzio Attendolo Sforza.[1] El 1424 va comandar amb Frederic de Luna un estol que recollí Pere d'Aragó, germà del rei, que resistia a Nàpols després del fracàs de la campanya naval d'Alfons el Magnànim.[2] La flota seguí la costa fins a Gènova, bloquejant-la, i intervenint als ports de Lestri, Bonifacio i Portofiu.
El Viatge al Purgatori és una obra on l'autor pretén defensar-se de les acusacions d'haver deixat morir el rei Joan I sense ajudes espirituals i, per tant, s'havia condemnat. El que fa és visitar el purgatori de Sant Patrici, que segons la llegenda hi havia a Irlanda, i comprovar com el rei difunt hi és, esperant per anar al cel. És una obra on l'autor es posa com a testimoni per certificar allò que veu i creu; sobretot hi esmenta molts testimonis que certifiquen el seu acte. Té algunes coincidències, sobretot argumentals i de fons ideològic, amb Lo somni de Bernat Metge. Actualment existeix un pòdcast basat en aquesta obra, adaptat al català actual per Xavier Renedo i disponible a través de la web del Núvol.
Es va casar amb Esclarmonda o Elvira de Rocabertí, filla del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí, amb qui tingué, almenys, dos fills, que també l'acompanyaren en el seu viatge a Irlanda.