Reporters Sense Fronteres
Reporters Sense Fronteres (RSF) (en francès: Reporters sans frontières; en anglès: Reporters Without Borders o RWB; en castellà: Reporteros Sin Fronteras; en alemany: Reporter ohne Grenzen o ROG) és una organització no governamental internacional d'origen francès l'objectiu del qual, segons declara en la seva presentació, és defensar la llibertat de premsa arreu del món i, en concret, als periodistes perseguits per la seva activitat professional.[1]
Va ser fundada pel seu actual secretari general, Robert Menard, i té la seu permanent a la ciutat de París. El nom s'inspira en el d'altres organitzacions com Metges Sense Fronteres. L'any 2005 l'organització fou guardonada amb el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència que atorga el Parlament Europeu, compartit amb el moviment Damas de Blanco i l'advocat nigerià Hauwa Ibrahim,[2] i el 2006 amb el Premi Antonio Asensio de Periodisme.
Funcionament
[modifica]Encara que l'organització com a tal és petita, RSF disposa d'una xarxa de més de 100 corresponsals en els cinc continents i seccions nacionals en diversos països: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Canadà, Espanya, França, Itàlia, Suècia i Suïssa, i oficines a Abidjan, Bangkok, Moscou, Nova York, T�quio i Washington DC. Disposa d'una p�gina web a internet permanentment actualitzada i editat en tres idiomes, franc�s, angl�s i castell�.
RSF �s membre de l'organitzaci� Intercanvi Internacional per la Llibertat d'Expressi� (IFEX), una xarxa mundial que agrupa a les associacions m�s importants en defensa de la llibertat d'expressi�.
Moltes publicacions de Reporters Sense Fronteres es basen en informes obtinguts mitjan�ant la xarxa IFEX. Es beneficia del suport de corresponsals de premsa en nombrosos pa�sos del m�n, que no estan exposats a les mateixes pressions que eventualment es poden produir sobre els periodistes locals. RSF considera que la seva independ�ncia est� garantida gr�cies al fet que les oficines internacionals poden fer p�blics les seves pr�pies an�lisis amb independ�ncia de les pressions que puguin sofrir els representants del RSF o de l'IFEX en un pa�s en concret.
Accions
[modifica]RSF afirma inspirar-se en l'article 19 de la Declaraci� Universal dels Drets Humans, mitjan�ant la qual tot individu "t� dret a la llibertat d'opini� i d'expressi�" i a "no ser molestat a causa de les seves opinions, el d'investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitaci� de fronteres". A Europa aquest dret est� recollit en la Convenci� Europea de Drets Humans, adoptada l'any 1950.
Les accions que porta a terme RSF en defensa dels seus objectius s�n:
- Denunciar els atacs a la llibertat de premsa.
- Ajudar els periodistes amena�ats, perseguits o empresonats per la seva activitat professional.
- Donar suport a les fam�lies dels periodistes perseguits.
- Dur davant la just�cia als responsables de persecucions a periodistes.
A causa de la impunitat que gaudeixen alguns responsables de crims comesos contra els periodistes, RSF va decidir crear al gener de 2002, la xarxa Damocl�s. El seu objectiu �s ajudar a les v�ctimes i intervenir en les diferents inst�ncies jur�diques competents perqu� els responsables siguin jutjats.
�ndex de llibertat de premsa mundial
[modifica]
RSF publica cada any un controvertit informe sobre l'estat de la llibertat de premsa al m�n. La llista m�s recent es va publicar el 23 d'octubre de 2006, i situa al capdavant Finl�ndia, Isl�ndia, Irlanda i els Pa�sos Baixos i a la cua Eritrea, Turkmenistan i Corea del Nord. La llista es genera a partir de les respostes obtingudes en una enquesta enviada a periodistes i especialistes relacionats per tot el m�n. En l'enquesta es pregunta sobre atacs directes a periodistes i mitjans de comunicaci� aix� com altres fonts indirectes de pressi� contra la premsa independent.
L'informe s'elabora sobre la base d'un q�estionari enviat a les organitzacions associades amb Reporters Sense Fronteres (14 grups de llibertat d'expressi� en cinc continents) i els seus 130 corresponsals al voltant del m�n, a m�s de periodistes, investigadors, juristes i activistes pro drets humans.[3]
Segons RSF, l'�ndex se centra exclusivament en la llibertat de premsa i no amida en cap cas la qualitat del periodisme en un pa�s. A causa de la metodologia de l'estudi, que es basa en la percepci� individual dels informants, sovint es produ�xen amplis contrastos en la posici� d'un pa�s en l'escalaf� d'un any a un altre.
Cr�tiques
[modifica]Cr�tiques de la UNESCO
[modifica]El mar� de 2008, la UNESCO va retirar el seu patrocini del RSF a causa del fet que "aquesta organitzaci� va publicar material relatiu a una s�rie d'Estats Membres de la UNESCO, sobre el qual la UNESCO no va rebre cap informaci� i, per tant, no podia donar suport ", segons va afirmar l'organitzaci� integrant de l'ONU. "A m�s -denunciava la UNESCO, en aquestes comunicacions figurava l'emblema de la UNESCO de tal manera que semblava indicar el suport de la UNESCO a la informaci� presentada". RSF va respondre atacant la UNESCO i acusant-la de defensar els seus enemics,[4] per� despr�s han tornat a col�laborar en altres iniciatives.
La utilitzaci� per part de RSF del nom d'altres organitzacions sense tenir realment el seu suport ha estat denunciada tamb� altres vegades.
Cr�tiques a Cuba
[modifica]La imparcialitat de RSF ha estat posada en dubte per alguns sectors ideol�gics d'esquerra, per diverses organitzacions de periodistes tant professionals com sindicals de diferents pa�sos, aix� com de la fam�lia del periodista espanyol assassinat a l'Iraq per les tropes dels Estats Units Jos� Couso, a causa, entre altres raons, d'algunes de les seves fonts de finan�ament.
L'organitzaci� ha rebut severes cr�tiques, especialment des de grups simpatitzants amb el r�gim cub�, per un suposat biaix anti-castrista, a causa de les seves campanyes publicit�ries en contra de la situaci� dels drets humans durant la Revoluci� cubana[5] i que fa que Cuba aparegui en els �ltims llocs mundials. RSF ha estat acusada d'estar associada amb sectors de l'exili cub� de Miami i de dirigir una campanya contra Cuba i contra Vene�uela, amb un objectiu m�s pol�tic que de defensa de les llibertats. Alguns dels arguments que es donen suport les cr�tiques s�n els seg�ents:
- Cuba ocupa un dels �ltims llocs de la llista, encara que a Cuba no ha estat assassinat ni un sol periodista des de 1958, any del triomf de la Revoluci� cubana.
- No obstant aix� a l'Iraq, que ocupa una posici� not�riament millor que Cuba, han estat assassinats almenys 44 periodistes des de l'inici de la guerra. RSF no va condemnar l'assassinat del periodista espanyol Jos� Couso ni de l'ucra�ni� Tares Protsyuk a mans de l'ex�rcit nord-americ�.
- Brasil, Hait�, M�xic i el Per�, pa�sos on diversos periodistes han estat assassinats, ocupen posicions notablement millors que Cuba.
- El text que acompanyava la classificaci� de 2003 estava completament centrat en Cuba i duia com t�tol �Cuba, pen�ltima abans de Corea del Nord�, en comptes de tenir un t�tol m�s neutral com per exemple: �Corea del Nord, �ltima� o �Finl�ndia, primera�.[6]
- En la portada de la p�gina web de RSF apareixen citats els "pitjors" i millors "pa�sos", segons la seva classificaci�. Entre els �ltims, apareix Cuba, en el lloc 165, per� no Turkmenistan, en el lloc 167. Aix� mateix l'�nic pa�s que t� un enlla� especial �s Cuba.
- La fam�lia de Jos� Couso ha criticat a l'organitzaci� per no prestar cap atenci� a les seves opinions durant el judici[7] seguit per la mort del mateix i haver acceptat la versi� de l'ex�rcit dels Estats Units en contra de les proves presentades pels seus parents.
Per la seva banda, RSF admet que Cuba �s una de les prioritats del seu treball i ho justifica mitjan�ant els seg�ents arguments:[8]
- 21 periodistes romanen detinguts, en condicions extremadament dif�cils, des de mar� de 2003, afrontant penes molt greus que en alguns casos superen els 20 anys de pres�.
- A Cuba no existeix llibertat de premsa, la informaci� segueix sent monopoli de l'Estat. Tot es troba sotm�s a autoritzaci�, des de la utilitzaci� d'internet fins a la possessi� d'un fax o un ordinador.
- A Cuba tamb� es vigila de prop de la premsa estrangera. A la fi de maig de 2005 van ser expulsats dos periodistes polonesos i un itali�.
- Cuba nega oficialment l'entrada a Reporters Sense Fronteres des de fa anys.
No obstant aix� RSF nega que doni un tractament especial a Cuba per motius pol�tics o ideol�gics, com reiteradament li retreuen Granma i altres �rgans de premsa del r�gim cub�. La seva afirmaci� la sustenten en les xifres d'informes: "L'any 2004 Reporters sense Fronteres va publicar 781 comunicats relatius a 118 pa�sos. 58 d'aquests comunicats es referien a la Xina, 56 a L'Iraq, 30 a Pakistan, 25 a Alg�ria, 25 a Costa d'Ivori... i 18 a Cuba".[8]
Cr�tiques al CAC
[modifica]La 5a Convenci� de Periodistes d'Espanya organitzada peel F�rum d'Organitzacions de Periodistes (FOP) l'any 2007 va incloure entre les seves resolucions una relativa a RSF:
| � | "La Convenci� de F�rum d'Organitzacions de Periodistes deplora que en l'últim informe anual de Reporters Sense Fronteres (RSF) s'inclogui, dintre de l'apartat d'Espanya, al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) com una amenaça a la llibertat d'expressió quan justament el fet que no existeixi un equivalent per a tot el territori és un dels grans problemes per a la plena satisfacció del dret a la informació de la ciutadania. El FOP considera que per part de RSF és un despropòsit intolerable que es compari el CAC amb les amenaces d'ETA als periodistes, comparança a la qual fins ara només estàvem acostumats a escoltar a determinats sectors polítics i empresarials." | » |
| — Extracte | ||
Aquest Fòrum integra a organitzacions sindicals que van donar suport al Govern de la Generalitat de Catalunya, que va promoure la llei de l'audiovisual i les competències del CAC objecte de crítica per part del RSF.
Finançament
[modifica]Segons els comptes fets públiques per RSF,[9] l'any 2005 es va finançar en un 54% mitjançant recursos propis, producte de la venda d'àlbums fotogràfics i de tres calendaris de cap d'any. El mecenatge, és a dir, aportacions externes públiques i privades, constituïxen, segons aquestes dades, el 27% en aquest mateix any, gràcies a companyies com Sanofi Aventis, FNAC, CFAO, Ouest-France o Baume & Mercier. També rep subvencions puntuals de la UNESCO, d'institucions franceses i internacionals. La part de finançament públic fou del 10% en el pressupost global (enfront del 19% de 2004), que procedeix del Govern i del Ministeri d'Afers exteriors francès, així com de l'Organització Internacional de la Francofonia.[10]
Sempre segons RSF, les subvencions de fundacions privades de l'any 2005 (Open Society Foundation, Center for a Free Cuba, Fondation de France, National Endowment for Democracy) van augmentar lleugerament a causa del projecte Àfrica ajudat per la NED, i del reemborsament efectuat pel Center for a Free Cuba de la reedició de la revista prohibida De Cuba.[10] En concret, aquestes organitzacions, que són les quals més polèmica causen, haurien contribuït l'any 2004 amb un 1,9% (l'Open Society Institute) i un 1,3% (Center for Free Cuba) del total de fons anuals.
Algunes fonts consideren aquestes xifres poc creïbles,[11] i consideren que el finançament real no es correspon amb la publicada per l'organització. No obstant això, RSF ha insistit que les seves dades de vendes d'àlbums fotogràfics són correctes i que això els assegura la seva independència econòmica.[12]
RSF ha estat també acusada pels mateixos sectors de rebre finançament de l'Institut Republicà Internacional, un braç del Partit Republicà dels Estats Units d'Amèrica especialitzat en la ingerència en eleccions de diferents països,[11] una cosa que RSF ha desmentit.[12]
Els seus crítics ressalten que el Center for a Free Cuba, una de les fonts de finançament del RSF, és una organització d'extrema dreta l'objectiu de la qual és enderrocar al Govern cubà.[13] No obstant això, la seva aportació a l'organització tot just supera l'1% del pressupost total, segons les dades fetes públics per Reporters Sense Fronteres. RSF ha manifestat també que els diners del Center for a Free Cuba "s'utilitzen per a donar suport a les famílies dels periodistes empresonats a l'illa, i per a portar a terme projectes destinats a aconseguir la seva llibertat com més aviat millor".[14]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Presentació de Reporters Sense Fronteres». Arxivat de l'original el 2002-10-14. [Consulta: 14 octubre 2002].
- ↑ Damas de Blanco, Hauwa Ibrahim i Reporters Sense Fronteres compateixen el Premi Sàkharov de l'any 2005
- ↑ Reporters Withoud Borders. How the index was compiled
- ↑ «La UNESCO confirma que retira su apoyo al Día por la Libertad en Internet». El Mundo, 13-03-2008.
- ↑ M. Vivas (2006), Reporters Sense Fronteres prefereix la Internacional, Rebelión [27 d'octubre de 2006]
- ↑ S. Lamrani (2005), Les mentires de Reporters Sense Fronteres, Voltairenet.org, París [8 de setembre de 2006]
- ↑ «La família de José Couso demana a RSF que es retiri del judici». Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 5 juny 2007].
- ↑ 8,0 8,1 «¿Por qué interesarse tanto por Cuba? La respuesta de Reporteros sin Fronteras». Arxivat de l'original el 2006-01-03. [Consulta: 3 gener 2006].
- ↑ «Balance de cuentas 12-12-2005». Arxivat de l'original el 2006-06-21. [Consulta: 21 juny 2006].
- ↑ 10,0 10,1 «Estructura de cargas y productos (2005)». Arxivat de l'original el 2006-06-15. [Consulta: 15 juny 2006].
- ↑ 11,0 11,1 D. Barahona i J. Sprague (2006), Reporters Sense Fronteres, finançat per l'Institut Republicà Internacional[Enllaç no actiu], Rebelión [8 de setembre de 2006]
- ↑ 12,0 12,1 Reporters Sans Frontières responds to Jeb Sprague and Diana Barahona article
- ↑ S. Lamrani, Reporters Sense Fronteres i les seves contradiccions[Enllaç no actiu], Rebelión [27 de setembre de 2006]
- ↑ D'on procedeix els diners de Reporters sense Fronteres?, RSF, 6 de juliol de 2005
Enllaços externs
[modifica]
- (francès) (anglès) (àrab) (castellà) (persa) (xinès) Reporters Sense Fronteres
Guanyadors del Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència | |
|---|---|
|
| Tòpics principals | |
|---|---|
| Mitjans de comunicació | |
| Llenguatge | |
| Funcions i processos | Pauta · Reportatge · Poliment · Redacció · Redacció · Edició · Diagramació · Infografia · Fotografia · C�mera � Videoreportatge � Locuci� � Noticiari televisiu � Corresponsal (de Guerra) � Cr�tica � Editorial � Ombudsman � Cabinet de premsa � Freelance � Columnista � Anuncis � Impressi� � Distribuci� � Quiosquer |
| Especialitzaci� i estils | Internacional � Pol�tica � Economia � Local � Ci�ncia � Cultura � Esports � Turisme � Medi Ambient � Educaci� � Comportament � Polic�ac � Investigatiu � Alternatiu � Jur�dic � Legislatiu � Institucional � Empresarial � Sindical � C�vic � De proximitat � Comunitari � De Barris � De servei � Nou periodisme � Gonzo � Premsa groga � Llibre-reportatge � Metajornalisme |
| Conceptes | Not�cia � Premsa � Mitjans de Comunicaci� � Comunicaci� � Mat�ria � Article � Titular � Entrada � Cos � Cinc W � Prim�cia � Fonts � Entrevista � Confer�ncia de premsa � �tica � Frau � Sensacionalisme � Paparazzi � Successos � Valor-not�cia � Pir�mide invertida � Censura � Llibertat de premsa � Concentraci� dels M�dia � Converg�ncia tecnol�gica � Democratitzaci� de la comunicaci� � Fluxos d'informaci� � Imperialisme cultural � Inclusi� digital � Societat de la Informaci� � Postmodernitat |
| Formats | |
| Vegeu tamb� | |