Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Arag� (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagor�a (1018 - 1035).[1]
Or�gens familiars
[modifica]Fill de Garcia III Sanxes II de Navarra i Ximena Fern�ndez. Gr�cies als dominis que va poder aconseguir fou el monarca m�s poder�s dels regnes cristians a la pen�nsula Ib�rica al segle xi.
Vida pol�tica
[modifica]Va fixar la seva resid�ncia a N�jera i se'l considera el primer rei amb vocacions europees, ja que va mantenir relacions m�s enll� dels Pirineus, amb el ducat de Gascunya, i acceptant els nous corrents pol�tics, religiosos i intel�lectuals.
El seu regnat va coincidir amb la crisi del m�n califal, iniciada amb la mort d'Almansor i finalitzant amb l'aparici� dels Regnes de Taifes. Va pretindre la unificaci� dels estats cristians, per vincles de vassallatge o sota el seu propi poder.
Va conquerir Astorga i Lle� el 1034 i per l'extensi� dels seus territoris se'l va arribar a denominar Imperator Totus Hispaniae, encunyant moneda amb aquest t�tol.
En el seu intent d'unificar als cristians de la pen�nsula sota un mateix regne va descuidar les conquestes musulmanes. Abans de morir va dividir el seu territori entre els seus quatre fills mascles.
Comtat de Castella
[modifica]El 1016 va fixar les fronteres entre el Regne de Navarra i el comtat de Castella, i va iniciar una per�ode de relacions cordials entre ambd�s estats, facilitades gr�cies al seu matrimoni amb la infanta M�nia, filla del comte San� I Garcia de Castella.
Fou l'encarregat de la tutela del comte Garcia II de Castella. Alfons V de Lle� va aprofitar la situaci� per apoderar-se de les terres situades entre el riu Cea i el Pisuerga. San� III es va oposar a l'expansi� lleonesa i va pactar el matrimoni de Garcia II amb San�a de Lle� per establir la pau, per� quan Garcia es dirigia a Lle� per contraure matrimoni, fou assassinat.
Amb aquest assassinat el 1029 M�nia I de Castella fou designada hereva del seu germ� i es cas� amb San� III de Navarra, que hagu� de jurar que fos el seu fill segon qui heret�s el comtat de Castella, evitant aix� la seva p�rdua d'independ�ncia. El febrer de 1035, a la mort de San� III va esclatar una lluita entre Garcia Sanxes i Ferran I de Castella, pel repartiment de terres castellanes, morint Garcia a la batalla d'Atapuerca el 15 de setembre de 1054.[2]
Comtats de Sobrarb i Ribagor�a
[modifica]Va aprofitar les dificultats internes d'aquests del comtat de Sobrarb per fer valer els seus drets com a descendent de Dadilda de Pallars i es va apoderar del comtat entre 1016 i 1019.
Aix� mateix el 1017 M�nia fou designada comtessa de Ribagor�a despr�s de la mort sense descend�ncia ni testament del comte de Ribagor�a Guillem de Ribagor�a. Fou escollida per part dels nobles del comtat per ser besneta del comte Ramon II aix� com pel seu matrimoni amb San� III. Aix� doncs, el 1018 les tropes navarreses entraren al comtat i enva�ren la part central del comtat.
Núpcies i descendents
[modifica]Amb la seva amistançada Sança d'Aybar tingué:
- l'infant Ramir I d'Aragó (1000-1063), rei d'Aragó
El 1010 es casà amb la infanta i posterior reina de Castella Múnia I. D'aquest matrimoni en tingueren quatre fills:
- l'infant Ferran I de Castella (1016-1065), comte de Castella
- l'infant Garcia IV Sanxes III de Navarra (a 1020-1054), rei de Navarra
- l'infant Gonçal de Ribagorça (? -1045), comte de Ribagorça i comte de Sobrarb
- l'infant Bernat de Navarra (?-1024)
| Precedit per: Garcia IV |
Comte d'Aragó 1004-1035 |
Succeït per: Ramir I |
| Rei de Pamplona 1004-1035 |
Succeït per: Garcia V | |
| Precedit per: Guillem de Ribagorça |
Comte de Ribagorça amb Múnia I 1018-1035 |
Succeït per: Gonçal I |
| Precedit per: Garcia II |
Comte de Castella amb Múnia I 1029-1035 |
Succeït per: Ferran I |
Referències
[modifica]
- ↑ «Sanç III de Pamplona». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑ Suárez Fernández, Luis. Historia de España antigua y media (en castellà). Rialp, 1975, p.446. ISBN 8432118826 [Consulta: 26 febrer 2014].