Vés al contingut

Viquipèdia:Categorització

De la Viquip�dia, l'enciclop�dia lliure
Aquest article o aquest apartat cont� informaci� obsoleta o li falta informaci� recent.
Podeu col�laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informaci� que manca. �Motiu no especificat�
�VP:C� redirigeix aqu�. Potser est�veu buscant Viquip�dia:Criteris de supressi� r�pida, Viquip�dia:Citau les fonts, Viquip�dia:Criteris d'admissibilitat, Viquip�dia:Consens o Viquip�dia:Canals IRC.

Viquipèdia:Categorització descriu el sistema de categories que s'usa a la Viquipèdia en català recollint les normes comunes a altres projectes wiki així com les particularitats del sistema de categorització consensuades pels viquipedistes d'aquesta Viquipèdia.

Si voleu saber com es treballa amb les categories vegeu Ajuda:Categoria.

L'apartat llibre d'estil de categorització té simplement per objectiu que les coses es facin de manera semblant – és una guia d'estil. Les normes següents no són indiscutibles. De vegades un mètode és tan bo com un altre, però si tothom ho fa de la mateixa manera, la Viquipèdia serà més fàcil de llegir i de fer servir i, per descomptat, més fàcil d'escriure i editar. Aquest llibre d'estil sols fa referència a l'estil en la categorització d'articles. En aquest sentit la següent cita del Manual d'estil de Chicago pot ser aclaridora:

« Les normes i regulacions com aquesta, per la naturalesa del cas, no poden ser assignades amb la rigidesa d'una llei estricta. Estan pensades per al cas estàndard i han de ser aplicades amb un cert grau d'elasticitat. »

Importància de les categories

[modifica]

A la Viquipèdia les categories tenen una importància fonamental, és per això que hi ha un interès a donar-los l'atenció i la cura que mereixen. Principalment, les categories serveixen per a agrupar el coneixement i fer-lo més accessible. Si esteu creant o editant una pàgina, afegiu-la a una o més categories corresponents per facilitar la navegació. Tot i això, es recomana utilitzar poques categories, només les que es consideren essencials per a l'article.

Normalment, aquesta «classificació» del coneixement es fa de manera jeràrquica o en forma d'arbre (per exemple, la categoria de Trobadors, es troba dins de la categoria de Literatura occitana i aquesta, al seu temps, està dins de la categoria de Literatura, que està englobada en la categoria d'Art, Art en Cultura, i, finalment, Cultura en Principal). Sovint, però, apareixen situacions més complexes, com es tractarà més endavant.

D'aquesta manera no cal no incloure categories que ja estan implícites en la jerarquia de categories. Per exemple, la categoria Maresme es pot relacionar amb les categories següents: Maresme → Comarques de Catalunya → Geografia de Catalunya → Catalunya, etc. (cada categoria és una subcategoria de la de la seua dreta). Així, en un article d'un poble del Maresme, cal posar-hi que pertany a la categoria Maresme, però no a la de Catalunya, perquè Maresme es indirectament una subcategoria de Catalunya.

És convenient no crear noves categories si no esteu segur que es farà ús d'elles. Un bon criteri seria veure si s'adapta bé a la jerarquia de baix. Intenteu mantenir el nombre de categories tan baix com siga possible. Les categories solament són útils si la gent les recorda i les usa; si han de veure tres categories pràcticament iguals per a trobar la pàgina que busquen, és que el sistema no és correcte. Les categories sense descripció, amb poques pàgines o que no són en esta llista potser siguen esborrades.

Igual que pels noms dels articles, vos preguem que tingueu cura en triar els noms de les categories. Abans de crear-ne de noves, penseu una mica com s'haurien de relacionar amb les que ja hi ha, i reviseu que no s'hagin creat ja categories semblants amb un nom diferent. Eviteu de crear també categories massa especifiques. Recordeu que els títols de les categories han de ser en plural quan es refereixen a coses o persones comptables (p.ex., científics catalans, no pas científic català).

Aneu amb compte al canviar una categoria dins d'una plantilla. Les pàgines que usen eixa plantilla no actualitzen la categoria fins que es tornen a editar. Vegeu Dummy edit (en anglès) i A category tag in a template; caching problem (en anglès).

D'aquesta manera, no sols es poden buscar articles pel seu nom, sinó que també per l'àrea de coneixement amb què estan relacionades. Per exemple, si algú està interessat en les Llengües germàniques, però desconeix quines llengües germàniques hi ha (o quins articles relacionats amb el tema estan disponibles a Viquipèdia), pot navegar per les categories fins a arribar a la categoria corresponent. La pàgina de la categoria conté una llista dels articles assignats a aquella categoria, així com una llista d'altres categories englobades dins d'aquesta categoria.

Així doncs, les categories no sols ajuden a classificar correctament el coneixement, sinó a generar llistes automàtiques sobre els temes relacionats en la matèria. És per això que els articles que únicament consten d'una llista, feta a mà, d'articles relacionats en una matèria determinada, estan obsolets i tendeixen a quedar arraconats a dins la Viquipèdia i resulten difícils de localitzar.

De la mateixa manera que una categoria pot contenir altres categories i múltiples articles (per exemple, la categoria d'Alfabets conté no sols articles relacionats en la matèria, sinó també les categories d'Alfabet grec i Alfabet llatí), una categoria pot pertànyer a més d'una categoria (per exemple la categoria de Físics pertany a la categoria de Física i a la de Científics), el mateix passa amb els articles (per exemple l'article de Joan Fuster i Ortells, que està categoritzat dins de Filòsofs, Valencians i Escriptors en català). Per a incloure una categoria o un article dins d'una altra categoria, s'utilitza la comanda: 

[[Categoria:ZZZ]]

on, en ZZZ haurem de posar el nom de la categoria assignada, per exemple: [[Categoria:Tecnologia]] o [[Categoria:Elements químics]].

Però, a més a més de les categories que els viquipedistes van creant per tal de classificar el coneixement, també existeix un altre grup de categories, que en diem de manteniment i han estat creades per tal de facilitar les tasques de la gestió de Viquipèdia (entre d'altres exemples podem trobar els articles que encara són esborranys a la categoria d'Esborranys; articles que mostren punts de vista no neutrals; o fins i tot la categoria on es troben els articles que no respecten drets d'autor). Per a incloure un article en qualsevol d'aquestes categories es fa amb la comanda: 

 {{ZZZ}}

on, en ZZZ haurem de posar el nom de la categoria assignada, per exemple: {{esborranys}}, {{copyright}} o {{Neutralitat}}.

Guia bàsica de categorització

[modifica]
Dreceres:
VP:GBC
VP:GUIACAT
  1. Tots els articles i plantilles han d'enllaçar a almenys una categoria. Les imatges, arxius multimèdia, també es categoritzen i a la pàgina del fitxer es pot veure quina és la categorització. Vegeu Commons:Categories.
  2. Cal categoritzar a la categoria més concreta possible, i evitar la categorització redundant.
  3. Altres plantilles de manteniment (format, refer�ncies...) afegeixen categories de forma autom�tica que s�n ocultades per defecte (vegeu: categoria:categories ocultes) aquestes categories serveixen per a organitzar les tasques de millora dels articles i tampoc no es consideren redundants.
  4. No creeu una nova categoria fins que almenys s'hi puguin encabir cinc articles, existents m�s previstos a curt termini.
  5. Totes les categories han d'incloure;
    1. Una breu introducci�
    2. Estar categoritzades en una o m�s categories superiors
    3. Els enlla�os interwiki si �s possible
  6. L'article principal d'una categoria s'enlla�a a aquest mateix posant una barra (|) i un espai, rere el nom de la categoria. Exemple: l'article animal nom�s ha de tenir el codi de la categoria [[Categoria:Animals| ]], cosa que far� que aparegui com a article principal.

Quan cal apuntar a una categoria nova

[modifica]
Vegeu tamb�: Categoria:Plantilles de manteniment per a categories

Quan es crea un nou article a la Viquip�dia, �s una bona pr�ctica escriure primer de tot la categoria a la qual pertany. Aix� no ens oblidarem d'incloure-la despr�s. El lloc adequat per a posar-la �s al final de l'article. A mitjans de 2006, la Viquip�dia va assolir les 3.000 categories, aix� que �s bastant dif�cil no trobar una categoria on encabir un nou article, i en cas de dubte, sempre es pot formular una pregunta en la p�gina de discussi� de l'article en q�esti�. Una bona estrat�gia que pot ajudar a classificar correctament un article, �s anant des d'all� general a all� m�s particular (per exemple, si un viquipedista fa un nou article sobre el grup guanidini que tenen algunes mol�cules org�niques, podem pensar primer de tot en la categoria de Qu�mica, per� en consultar-la veurem que ja existeix la categoria de Qu�mica org�nica, i aquesta ja no t� m�s categories. Per tant, la categoria de qu�mica org�nica seria un bon lloc on encabir aquest article).

En el cas que veiem que una categoria t� molts articles (15 o m�s) i que alguns d'ells (obligat�riament 5 o m�s) pertanyen a una �rea m�s particular d'aquella branca del saber, es pot obrir una nova categoria per contenir aquests articles, per� hem de recordar d'incloure la categoria creada dins de la categoria original d'on hem tret els articles nominats i moure els articles relacionats a la nova categoria (per exemple, si un viquipedista est� molt interessat en la pintura rupestre llevantina, pot anar fent articles i ficant-los a la categoria d'Art rupestre, per� pot arribar el moment que per fer m�s accessibles els articles, convinga obrir una nova categoria de �Pintura rupestre� (per� no de �Pintura rupestre llevantina�) i aquesta englobar-la dins d'�Art rupestre�. Aleshores tots els articles relacionats amb pintures rupestres s'han de moure a la nova categoria).

En aquest punt cal dir que un article apareix llistat instant�niament en la categoria que li pertoca, per� triga a desapar�ixer de la categoria antiga uns minuts, aix� que tingueu paci�ncia.

A l'hora de donar nom a una nova categoria, i per norma general, si la categoria cont� un conjunt d'articles que s�n una inst�ncia particular del concepte a categoritzar, el nom de la categoria ser� el plural del concepte (per exemple, la categoria per agrupar els articles de Johann Sebastian Bach, Giuseppe Verdi i Richard Strauss, �s Compositors. Cadascuna d'aquestes persones �s un cas particular de compositor, per tant el nom de la categoria �s Compositors. De la mateixa manera la categoria que agrupa Transistor, Resist�ncia i Condensador �s Components electr�nics). En canvi, si els articles que hi ha en una categoria no s�n casos particulars d'aquest concepte, el nom de la categoria no ser� en plural (per exemple, la categoria que t� els articles de Comer�, Diner i Producte Interior Brut, �s Economia, per� si tingu�rem els articles d'Economia espanyola, Economia europea i Economia asi�tica, estarien en la categoria d'�Economies�).

Tamb� cal dir que, el nom d'una categoria ha de comen�ar en maj�scula, i si t� m�s d'una paraula, la resta de paraules no es posaran en maj�scula llevat que siguen un nom propi (per exemple Prov�ncia de Lleida, per� Mitologia catalana).

L'article que explica el concepte de la mateixa categoria s'ha d'incloure en aquesta categoria (per exemple, la categoria que engloba els Premis Nobel de Literatura: Albert Camus, Frederic Mistral, etc. tamb� cont� l'article de Premi Nobel de Literatura, fixeu-vos que aquest �ltim article no est� a la categoria de Premis Nobel).

Com crear l'article de categoria

[modifica]
Vegeu Ajuda:Categoria#Crear una categoria.

Els articles de categoria estan formats per dos tipus de contingut;

  1. Els articles que cont� la categoria. Aquesta secci� de l'article �s generada autom�ticament cada vegada que visualitzem una categoria. Si volem afegir o treure'n articles ho hem de fer editant el contingut dels articles, no el contingut de la categoria.
  2. El text propi de l'article de la categoria. Els enlla�os de les categories sense contingut propi, surten en vermell. �s important, si �s possible, que tinguin el seg�ent contingut:

Enlla� a un article principal

[modifica]

Ens proporciona un enlla� a un article amb m�s informaci� sobre la categoria. Es pot utilitzar la plantilla {{infocat}}: 

{{infocat}}

al cos de cada categoria. D'aquesta manera, en la categoria apareixer� un enlla� a l'article que explica aquella categoria. Si hi ha cap problema entre plurals i singulars (per exemple, l'article Guerra i la categoria Guerres), es pot utilitzar la mateixa plantilla {{infocat}} que permet apuntar a un nom d'article diferent al de la categoria: 

{{infocat|ZZZ}}

on, a ZZZ hi haurem de posar el nom de l'article al qual volem direccionar.

Per defecte el text descriptiu �s amb min�scula inicial. Cal vigilar que el text produ�t sigui correcte gramaticalment, ja que sovint falten articles, o maj�scules inicials dels noms propis. En aquest cas cal posar un segon par�metre, per exemple {{infocat|mam�fer|els mam�fers}}.

Inclusi� en alguna categoria superior

[modifica]

Per incloure una categoria dins d'una altra categoria, s'utilitza el codi [[Categoria:ZZZ]]. Aix�, per exemple podr�em incloure la categoria Pol�tics catalans dins les categories Pol�tics i Catalans 

[[Categoria:Pol�tics]]
[[Categoria:Catalans]]

�tem a Wikidata

[modifica]
P�gina principal: Viquip�dia:Enlla�os entre viquip�dies ��Enlla�os de Wikidata

Tamb� cal incloure, si �s possible, enlla�os a les categories equivalents en altres idiomes. Per fer-ho cal utilitzar Wikidata.

Moure o reanomenar categories

[modifica]

Abans de reanomenar una categoria, assegureu-vos que el canvi de nom t� consens.

Per reanomenar una categoria cal:

  1. Reanomenar la p�gina de la categoria (amb el bot� de reanomenar).
  2. Moure les subcategories a la categoria correcta.
  3. Moure les p�gines a la categoria correcta, �s a dir, tornar a categoritzar-les. Per aquest pas i l'anterior poden ser útils els ginys Cat-a-lot (en anglès) que permet moure amb facilitat molts (o tots) els articles d'una categoria a una altra.

La categoria incorrecta s'haurà convertit en una redirecció i caldrà que l'esborri un administrador. El podeu avisar posant la plantilla {{destrucció|categoria buida}}.

Què no és una categorització

[modifica]

No s'ha de crear una nova categoria quan no se sap com categoritzar un nou article (o qualsevol article sense categoritzar). En aquest cas el que s'ha de fer és preguntar a la pàgina de discussió de l'article o si voleu, en la taverna.

Són categories roïns, i que han de tendir a la desaparició, aquelles que tenen menys de 4 articles. També aquelles que són tan específiques que s'ha de fer un gran salt conceptual entre la categoria en qüestió i la categoria superior (per exemple, la categoria de «Poetes romàntics francesos» és una mala categoria si no existeix la categoria de «Poetes romàntics»).

A l'hora de categoritzar un article o categoria s'han d'evitar redundàncies, ja siguen cícliques (per exemple la categoria de Governants no pot estar dins de la de Reis i viceversa), o no cícliques (per exemple l'article Barcelona, no pot estar a la categoria del Barcelonès i Catalunya a l'hora).

Indexar

[modifica]
Vegeu Ajuda:Categoria#Indexació.

Es pot indicar com s'ordenarà un article dins d'una categoria d'esta forma: [[Categoria:''Nom de la categoria''|''Títol per a indexar'']] Cal assenyalar que el títol que apareixerà a la categoria serà el nom correcte de l'article.

Així, per tal que, en una categoria, els articles de personatges quedin ordenats pel cognom i no pel nom, es pot usar un paràmetre addicional quan indicam la categoria. Exemple: [[Categoria:Escriptors mallorquins|Alomar Villalonga, Gabriel]]

Així i tot, en articles com biografies en què totes les categories usen la mateixa indexació, és més fàcil usar la funció {{ORDENA:}} (en majúscules) (que també es pot escriure {{DEFAULTSORT:}}), ja que així estalviarem repetir-la en cada categoria, i a més també indexarà les categories posades per plantilles, com els esborranys. Per exemple, en l'article anterior simplement hi posaríem: 

{{esborrany de biografia}}

{{ORDENA:Alomar Villalonga, Gabriel}}
[[Categoria:Escriptors mallorquins]]
[[Categoria:Escriptors en català]]

Aquesta funció s'ha de col·locar després de les plantilles del final d'article i abans de les categories.

Accents, signes diacrítics i d'altres caràcters

[modifica]

També farem servir aquesta funció quan el títol de l'article tingui accents o d'altres signes diacrítics o caràcters com la ç, ometent-los en la clau d'ordenació. Exemple: a l'article Àustria hi posem {{ORDENA:Austria}} sense l'accent de la À

Per als caràcters en català o en d'altres idiomes que siguin derivats directament d'un caràcter de l'alfabet llatí, els substituirem pel caràcter del qual procedeix. Per exemple:

La ç, la indexem com c
La l·l, la indexem com ll
La ñ, la indexem com n
ĝ, ỹ, ǎ, ǯ, ş, ħ, ɵ, ŧ, les indexem com g, y, a, z, s, o, t

Així, l'article sobre el sociòleg Ismail Beşikçi s'indexa amb {{ORDENA:Besikci, Ismail}}.

Per als caràcters que no existeixin en català i no siguin derivats directament de l'alfabet llatí, seguim el criteri de la llengua original en la mesura que sigui possible:

L'alemanya ß, la indexem com ss
Les islandeses ð i þ, les indexem com dh i th, respectivament.

Majúscules

[modifica]

Tant si la indexació s'indica amb | com si s'indica amb ORDENA, la primera lletra de la paraula que posem per a indexar ha d'anar en majúscula (per exemple {{ORDENA:austria}} produiria un ordre incorrecte).

Indexació de noms de persona

[modifica]

Al text que fem servir per a indexar, hi posarem només la part del nom de l'article que sigui rellevant per ordenar alfabèticament. Com que ordenem les persones per l'ordre alfabètic dels cognoms i el nom sense tenir en compte la i entre els cognoms, si hi és, ometrem aquesta i. Per exemple, l'article sobre Martí Cama i Braç hauria d'anar després que Martí Cama Alta i abans que en Martí Cama Curta, perquè s'ordeni així cal fer servir {{ORDENA:Cama Brac, Marti}} en comptes de {{ORDENA:Cama i Brac, Marti}}).

Les altres partícules amb funció semblant (de, von, van...) que no hagin de tenir-se en compte en l'ordenació alfabètica les ometrem igualment o les posarem al final.

Degut a la complexitat dels noms de persona en àrab no indexeu els noms de persona en àrab o, de fer-ho, seguiu literalment el nom de l'article. D'existir vàries formes del nom, es recomana indexar per la forma abreujada amb què és més conegut un personatge, per exemple: "Abd-ar-Rahman ibn Marwan ibn Yunus, conegut com Ibn Marwan i de malnom Ibn al-Jil·liqí (literalment, "el Fill del Gallec")..." l'indexarem per "Ibn Marwan".

Indexació dels articles principals

[modifica]

La funció d'indexació també serveix per a marcar l'article principal d'una categoria, indexant-lo amb un espai en blanc, i altres articles bàsics de la categoria, fent-ho amb un asterisc.

Categorització utilitzant plantilles

[modifica]

Algunes plantilles inclouen declaracions de categoria en el seu text transcludable, amb el propòsit de col·locar les pàgines que contenen aquestes plantilles en categories específiques. Aquesta tècnica s'utilitza amb molta freqüència per omplir certs tipus de categories d'administració, incloent les categories d'esborranys i les categories de manteniment. Per a categories de contingut ordinari es desaconsella utilitzar plantilles d'aquesta mena.

Quan s'utilitzen plantilles per omplir les categories d'administració, assegureu-vos que el codi no pugui generar categories absurdes o inexistents, sobretot quan el nom de la categoria dep�n d'un par�metre.

Les declaracions de categoria en les plantilles solen utilitzar {{PAGENAME}} com a clau d'ordenaci�, sobretot si estan dissenyats per ser col�locats en p�gines de discussi�, ja que suprimeix el prefix Discussi�. Tingueu en compte que amb aix� no es t� amb compte qualsevol {{ORDENA:}} definit en la p�gina.

Categories ocultes

[modifica]

En els casos en qu�, per raons t�cniques, les categories d'administraci� apareixen directament en els articles en lloc de les p�gines de discussi�, llavors s'han de fer en categories ocultes, perqu� no es mostrin als lectors. Aquesta regla d'amagar-les no s'aplica a les categories d'esborranys o per les categories d'articles "no categoritzats".

Per amagar una categoria, afegiu la plantilla {{Categoria no enciclop�dica|hidden=yes}} a la p�gina de la categoria (la plantilla utilitza la paraula m�gica __HIDDENCAT__). Aix� tamb� posa la p�gina en Categoria:Categories ocultes.

Qualsevol usuari connectat pot optar per veure totes les categories ocultes, marcant "Mostra les categories ocultes" a la pestanya "Aparen�a" de Prefer�ncies.

Categoritzaci� de les redireccions

[modifica]

El programari de la Viquip�dia permet categoritzar les redireccions, tanmateix la pr�ctica �s no fer-ho.

Llibre d'estil sobre categorització

[modifica]
Drecera:
VP:LEC

Com s'ha descrit abans cada article es pot categoritzar per tots els criteris que hi siguin aplicables, i si les categories d'aquests criteris existeixen, cal posar-hi l'article, perquè una categoria només és realment útil si conté tots els articles que hi han d'anar. Quins criteris s'han de fer servir per a cada tipus d'article? Tot i que sempre convé fer la comprovació amb articles semblants, i sense oblidar que les categories estan en contínua evolució a mesura que augmenta el nombre d'articles i es refina la categorització, aquí ve un resum per a orientar en la cerca de categories adients.

Per a la correcta categorització cal entendre que des del punt de vista conceptual, hi ha dues menes de categories: les que serveixen com a llistes d'elements d'un sol tipus i les que són un tema o disciplina que aixopluga molts variats elements. Això pot fer que aparegui una aparent però falsa duplicació i redundància en parells de categories com color/colors, religió/religions, discapacitat/discapacitats o Catalunya/catalans.

Categorització històrica

[modifica]

La categorització històrica (i també de biografies com es veurà més endavant) és un afer complex, és per això que mereix una secció especial per ser explicada en deteniment. Un error habitual en historiació és classificar esdeveniments històrics en marcs històrics que no existien quan l'esdeveniment va succeir (per exemple, és totalment erroni dir que els romans es van establir a Espanya, quan Espanya es formaria 1700 anys després. El correcte és dir que els romans es van establir a la Península Ibèrica).

Per tal d'evitar aquest tipus d'errors en les categoritzacions de fets històrics de la península ibèrica, s'ha creat una categorització transversal molt específica i que cal seguir al peu de la lletra. Per a la categorització històrica d'esdeveniments d'altres àrees geogràfiques no es tè cap pauta, per tant s'ha d'actuar amb molta cura i prenent com a exemple el cas de la península ibèrica.

En els següents esquemes, hi ha una jerarquització on els conceptes en negreta representen els articles històrics que van succeir en el territori de les autonomies modernes. Això no vol dir que la categoria d'història d'una comunitat autònoma estiga inclosa en la jerarquia superior (per exemple la batalla de Las Navas de Tolosa va succeir en el territori de la moderna Andalusia, per tant quan es diu Andalusia s'està representant l'article de la batalla de Las Navas de Tolosa i la resta d'articles que van ocòrrer en aquest territori. Però això no implica que la categoria Història d'Andalusia estiga dins de la categoria d'Història d'al-Andalus, ni a l'inrevés). Les indicacions cronològiques són en cursiva; és a dir per a categoritzar un article, cal primer situar el període històric en què es va donar, i després actuar en concordança amb l'esquema d'aquest període (per exemple, si volem categoritzar l'article de la Revolta de les Germanies, s'ha d'actuar d'acord a l'esquema de Categories per a articles d'història des de l'inici de la colonització cristiana fins la guerra de successió).

  • Categories per a articles d'història des de la desaparició de l'Imperi Romà fins l'inici de la colonització cristiana:
    • Regne Visigot de Toledo.
      • Totes les autonomies actuals tret de Galícia.
    • Regne dels Sueus
      • Galícia.
    • Història d'al-Andalus.
      • Totes les autonomies actuals tret d'Astúries, Cantàbria, País Basc, i Galícia.
    • Imperi Bizantí
      • País Valencià, Múrcia, Illes Balears.
    • Marca hispànica
      • Aragó, Navarra, Catalunya, País Basc, Andorra.
  • Categories per a articles d'història des de l'inici de la colonització cristiana fins la guerra de successió:
    • Història d'al-Andalus
      • Totes les autonomies actuals tret d'Astúries, Cantàbria, País Basc, i Galícia. (feu atenció a la data exacta, perquè potser l'esdeveniment va passar en algun d'aquests territoris, però el territori ja havia estat reconquerit).
    • Història dels Regnes Hispànics
      • Història de la Corona d'Aragó
        • Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Aragó
        • Regne de Sicília
        • Regne de Sardenya
        • Regne de Nàpols
        • Consolats i ducats mediterranis.
      • Història de la Corona de Castella
        • Regne de Castella
          • País Basc, Múrcia, Cantàbria, La Rioja, Extremadura, Madrid, Andalusia, Castella-La Manxa, Castella-Lleó.
        • Regne de Lleó
          • Astúries, Castella-Lleó
          • Galícia, Navarra
        • Regne de Granada
          • Andalusia
        • Colònies d'ultramar
          • Canàries
      • Portugal
  • Categories per a articles des de la guerra de successió fins l'actualitat:
    • Història d'Espanya
      • Totes les autonomies actuals.
      • Colònies d'ultramar.
      • Colònies africanes.

Posem uns quants casos pràctics:

Aquesta complicació també es trasllada a la història d'altres zones geogràfiques (per exemple, qualsevol fet relacionat amb els maies abans del 1492 no té res a veure amb la història de Mèxic, el qual va ser fundat el 1821).

Evidentment aquest sistema de categorització també s'ha d'aplicar a biografies (per exemple, no es pot dir que Averroes fou filòsof espanyol ni Aristòtil un de grec, car cap dels dos estats va ser contemporani als filòsofs).

Éssers vius

[modifica]

La categoria que inclou tots els éssers vius és la categoria:arbre de la vida. Dins d'aquesta, els éssers vius es categoritzen principalment segons la seva classificació taxonòmica fent categories que corresponguin a grups monofilètics d'acord amb les tendències actuals de la taxonomia. Compte, que sovint aquesta classificació té algunes diferències amb els sistemes més clàssics que fan servir d'altres viquipèdies.

Compte també, que a la Viquipèdia no fem categories amb menys de cinc articles encara que corresponguin a un tàxon que no tingui més espècies.

A més de la classificació taxonòmica alguns éssers vius porten d'altres categories:

Tots aquests criteris es poden combinar si hi ha prou articles per crear les categories corresponents: per exemple, hi ha la categoria:Races catalanes extintes de mamífers domèstics, que està indirectament a la categoria:mamífers, la categoria:animals extints i la categoria:animals domèstics.

Per als animals individuals notables, hi ha la categoria:Animals individuals.

De la mateixa manera que tots els articles s'inclouen a la categoria de la ciència que els estudia, algunes categories d'éssers vius s'inclouen a la categoria de la branca corresponent de la biologia. Així, la categoria:entomologia inclou la categoria:insectes, i no a l'inrevés.

Biografies

[modifica]
Vegeu Categoria:Biografies

Les persones les categoritzem segons el seu origen i la seva activitat i d'altres paràmetres quan siguin aplicables.

Alguns exemples d'aquests altres paràmetres són:

Sobre uns quants criteris, no hi ha el consens per utilitzar-los. Bàsicament, no classifiquem les biografies per any de naixement i de mort, per gènere (home/dona/no binari), ni per inicial, a diferència del que fan d'altres viquipèdies. En algunes categories molt plenes i sense gaires criteris naturals de divisió, com la categoria:papes de Roma i la categoria:cònsols romans, els articles es posen en subcategories per període.

Les biografies per origen s'anomenen amb el gentilici en plural (ex: categoria:Alcoians). Quan hi hagi problemes per fer això, ja sigui perquè el gentilici és ambigu o perquè aquest no existeix en català, utilitzarem persones (ex: categoria:Persones de Nevada). Usarem personatges per a les categories de biografies de ficció que pengin de categoria:Personatges de ficció.

Catalans, balears i valencians

[modifica]
Pàgina principal: Viquipèdia:Presa de decisions/2007/Categorització de balears, catalans i valencians

El principi general consistent fer coexistir la categorització per àmbit cultural amb una per estat en què només es posen en categories estatals els personatges posteriors a la formació d'aquests estats, només el tenim explicitat per als personatges de l'àmbit catalanoparlant, tot i que no hem acabat encara de categoritzar-los tots correctament.

Així, categoritzem els catalans de la següent manera:

Per als valencians i balears, l'esquema és més simple, perquè només cal distingir entre històrics i contemporanis separats pels decrets de Nova Planta (per als menorquins, per la incorporació de Menorca a Espanya el 1802).

Aquesta divisió es pot aplicar a qualsevol subcategoria de catalans, valencians i balears. Per exemple, tenim les categories d'escriptors valencians històrics i escriptors valencians contemporanis.

Llocs i esdeveniments

[modifica]

Tot allò que es troba en algun punt de la terra (o de l'univers) o que ha ocorregut en un punt concret s'inclou en la categoria geogràfica més concreta corresponent al seu lloc. Existeixen categories per a gairebé tots els estats (vegeu categoria:estats) i per a entitats administratives i geogràfiques menors. Totes les comarques de l'àmbit catalanoparlant (a les Balears, illes) i molts municipis tenen també categoria pròpia. En alguns casos (molt pocs) hi ha categories per a àmbits inferiors al municipi, com ara els districtes de Barcelona, Palma i València i alguns carrers de Barcelona sobre els quals hi ha més de quatre articles.

Quan el tema de l'article s'estén sobre més d'una àrea que tingui categoria (per exemple, un riu que passa per molts municipis), no s'acostumen a posar totes les categories de totes les àrees afectades, sinó que s'hi posa la d'una entitat superior (per exemple, el riu Francolí no és a la categoria:Tarragona ni a la categoria:Conca de Barberà, sinó a la categoria:Rius de Catalunya). Les excepcions són les categories dels estats, que es posen totes gairebé sempre, i sovint també les comunitats autònomes espanyoles.

Categories no enciclopèdiques

[modifica]

A la Viquipèdia en català hi ha categories no enciclopèdiques, com per exemple de Categoria:Articles amb format per millorar, Categoria:Manteniment d'articles o Categoria:Arxius de la Viquipèdia que contenen pàgines que no són articles. Aquestes categories han de portar l'avís {{categoria no enciclopèdica}}, i la gran majoria són categories ocultes. Durant molt de temps s'han distingit perquè el seu nom comença amb «Categoria:Viquipèdia:...» però s'ha decidit abandonar aquesta forma i no utilitzar els dos punts en el títol, reservats per separat els prefixos d'espais de noms, tot i que algunes categories podrien conservar el nom antic. Si aquest és el cas podeu proposar-ne el canvi de nom fent servir {{Moure}}.

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquipèdia:Categorització&oldid=33626786»