Dita Parlo

Dita Parlo

Biografia
Naixement	4 setembre 1906 Szczecin (Polònia)
Mort	13 desembre 1971 (65 anys) Par�s (Fran�a)
Causa de mort	malaltia
Activitat
Ocupaci�	actriu de cinema
Activitat	1928 -

Grethe Gerda Kornst�dt (Stettin, Pomer�nia, Alemanya, avui dia Szczecin, Pol�nia, 4 de setembre de 1906 - Par�s, Fran�a, 13 de desembre de 1971), coneguda com a Dita Parlo, fou una actriu cinematogr�fica alemanya. Sovint es diu que la Parlo era polonesa de nacionalitat, per� no �s aix�. El territori on ella va n�ixer pertanyia a Alemanya en aquell moment. Despr�s de la Segona Guerra Mundial el territori va ser annexionat a Pol�nia.

Va fer el seu primer treball al cinema a la pel�l�cula muda Homecoming, l'any 1928. El film va tenir un gran �xit i la Dita va aconseguir molta popularitat sobretot a Alemanya. Durant la d�cada dels anys 30 va compaginar pel�l�cules sonores en alemany i franc�s, obtenint �xits com L'Atalante, de Jean Vigo i La gran il�lusi�, de Jean Renoir.

Gr�cies a aquesta popularitat i prestigi a Europa, Dita intent� obrir-se cam� a la ind�stria del cinema nord-americ�, per� no va aconseguir cap �xit. Va estar a punt de treballar a les ordres d'Orson Welles, per� el projecte es va frustrar. En esclatar la Segona Guerra Mundial, la Dita es neg� a tornar a Alemanya i romangu� a Fran�a. En aquest pa�s per causa de la seva nacionalitat alemanya, no li era perm�s ni actuar al cinema ni tampoc fer gires de teatre. Pat� la desconfian�a de les autoritats per ser alemanya, un potencial perill pel govern franc�s. Alhora per causa de la seva negativa a tornar a Alemanya, ja que no simpatitzava amb els nazis, la Dita va ser vigilada per la Gestapo durant els dies de l'ocupaci� nazi. Tota una part de l'any 1940 visqu� a Par�s, vigilada i amena�ada de ser deportada a un camp reeducatiu per alemanys que renegaven del nazisme.

Finalment, el maig d'aquell mateix any 1940 la Dita va ser arrestada juntament amb altres alemanys que fugien del nazisme. L'empresonaren primer al Camp de Gurs on romangu� deu mesos, i despr�s a diferents camps de concentraci� instal�lats a Fran�a entre els anys 1941 i 1944. Finalment va ser reclosa al Camp de concentraci� de Drancy, conegut abreviadament com a Drancy, a Poitiers. All� va romandre entre 1944 i 1946. L'any 1949 un dossier on s'estudi� la seva activitat a Fran�a com a ciutadana alemanya, va concloure finalment que la Dita Parlo no va tenir cap lligam ni simpatia cap a l'Alemanya nazi i que m�s aviat va ser-ne una v�ctima m�s pels llargs anys de reclusi� a diferents camps de concentraci�. Aquell mateix any 1949 es cas� amb el pastor protestant Franck Gueutal que l'ajud� a recuperar-se dels horrors viscuts als diversos camps on havia estat internada. Van estar junts fins a la mort de la Dita.

Despr�s del seu matrimoni, la Dita nom�s aparegu� en dues pel�l�cules: La justice est faite i La Dame de Piques. Fetes aquestes filmacions, la Dita Parlo es retir� definitivament del cinema.

Va morir a Par�s l'any 1971.

Influ�ncies

La Dita Parlo ha estat model d'inspiraci� per algunes actrius i cantants. La ballarina de burlesque Dita Von Teese va prendre el seu nom art�stic com a homenatge a la Dita. La cantant i actriu Madonna, tamb� utilitz� el nom de Dita al seu treball discogr�fic Erotica i confess� que l'actriu va ser la seva inspiraci� durant una fase de la seva carrera musical.

Filmografia selecta

• Homecoming, 1928,
• Sh�h�razade, 1928
• Hungarische Rhapsodie, 1928
• Melodie des Herzen, 1929
• Au bonheur des dames, 1930
• Die Heilige Flamme, 1931
• L'Atalante, 1934, de Jean Vigo
• Rapt, 1934
• La Grande Illusion, de Jean Renoir 1937
• L'Affaire du courrier de Lyon, 1937
• Under Secret Orders, 1937
• Ultimatum, de Robert Wiene, 1938
• La Rue sans joie, 1938
• L'or du Cristobal, 1940
• Justícia feta (La justice est faite), 1950
• La Dame de Piques, 1965

Enllaços externs

• Completa pàgina d'homenatge Arxivat 2008-11-13 a Wayback Machine. (francès)
• Dita Parlo a IMDB (anglès)
• Dita Parlo a Cinefania (castellà)
• L'Atalante (castellà)