Vés al contingut

Justícia feta

De la Viquip�dia, l'enciclop�dia lliure
Infotaula de pel�l�culaJust�cia feta
Justice est faite Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Direcci�Andr� Cayatte Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Producci�Robert Dorfmann Modifica el valor a Wikidata
Gui�Andr� Cayatte i Charles Spaak Modifica el valor a Wikidata
M�sicaRaymond Legrand Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJean Bourgoin Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeChristian Gaudin Modifica el valor a Wikidata
Distribu�dorLux Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Pa�s d'origenFran�a Modifica el valor a Wikidata
Estrena1950 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfranc�s Modifica el valor a Wikidata
Versi� en catal�S� S�
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripci�
G�neredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
Lle� d'Or (1950)
Os d'Or (1951) Modifica el valor a Wikidata



IMDB: tt0042625 The Movie Database: 67731 Filmaffinity: 997352 Allocine: 5275 cap valor Allmovie: v145107 TCM: 510191 Modifica els identificadors a Wikidata

Just�cia feta (original: Justice est faite ) �s una pel�l�cula francesa dirigida per Andr� Cayatte, estrenada el 1950. Aquest film mostra la fal�libilitat del sistema jur�dic franc�s. Ha estat doblada al catal�.[1]

Argument

[modifica]

En el proc�s d'una jove, Elsa Lundestein, que havia practicat l'eutan�sia en la persona del seu amant - Maurice Vaudreamont, afectat per un c�ncer- s'assisteix al desmuntatge del mecanisme del jurat i a l'an�lisi del comportament dels jurats presoners de la seva vida personal, dels seus costums, de les seves tend�ncies secretes. El debat entre jurats consisteix a comprendre si Elsa ha matat el seu marit per posar fi al seu sofriment o si l'ha matat per inter�s personal, estant enamorada d'un altre home. Els jurats poden ser influenciats pels seus prejudicis a la Fran�a de 1950, poc xenofoba i un d'ells es mostra bastant tradicionalista. La pel�l�cula ensenya la fal�libilitat del jurat i per tant de la Just�cia i la incertesa quant a les circumst�ncies atenuants o agreujants d'un homicidi o d'un assassinat.[2]

Al voltant de la pel�l�cula

[modifica]

El gui� ha estat novel�litzat per Jean Meckert amb el mateix t�tol.

Repartiment

[modifica]

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. Justícia feta. esadir.cat. 
  2. «Justice est faite». The New York Times.
  3. «Premios del CEC a la producción española de 1952». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2020-08-01. [Consulta: 9 desembre 2015].