Granota: diferència entre les revisions
m Bot elimina enllaços superflus a articles d'anys |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 10: | Línia 10: | ||
D'altra banda el vertebrat més petit del món és l'espècie de granota de [[Nova Guinea]] ''[[Paedophryne amauensis]]'' que es va descobrir l'any 2009. |
D'altra banda el vertebrat més petit del món és l'espècie de granota de [[Nova Guinea]] ''[[Paedophryne amauensis]]'' que es va descobrir l'any 2009. |
||
El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic. El seu mitjà de comunicació és mitjançant sons vocals produïts per la [[laringe]]. Solen tenir crides greus, o raucs. L'[[onomatopeia]] d'aquest so en [[català]] és: "roc-roc", i es diu que "rauquen" (raucar). |
El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic. El seu mitjà de comunicació és mitjançant sons vocals produïts per la [[laringe]]. Solen tenir crides greus, o raucs. L'[[onomatopeia]] d'aquest so en [[català]] és: "roc-roc", i es diu que "rauquen" (raucar). |
||
La granota habita les aigües quietes, com ara [[llac|estany]], [[bassa|basses]] o [[pou]]s, i també als [[Torrent (hidrologia) |torrents]] i rierols amb [[vegetació]] abundant. La [[reproducció]] té lloc durant la [[primavera]], quan cada femella pon de cinc mil a deu mil [[Ou (biologia)|ou]]s envoltats d'una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la [[metamorfosi]] i passen a capgròs i a adult. Segueixen la reproducció comuna de tots els amfibis, mitjançant ous sense closca els quals necessiten una humitat constant. A l'edat adulta no tenen pas [[Cua (anatomia)|cua]], tenen una [[respiració]] dual, pulmonar i cutània, i tenen quatre potes a diferència de les etapes anteriors de l'[[espècie]], com la del [[capgròs]]. A l'[[hivern]] es colguen en el [[Fang (geologia)|fang]] i resten en [[letargia]].<ref name=encat/> |
La granota habita les aigües quietes, com ara [[llac|estany]], [[bassa|basses]] o [[pou]]s, i també als [[Torrent (hidrologia) |torrents]] i rierols amb [[vegetació]] abundant. La [[reproducció]] té lloc durant la [[primavera]], quan cada femella pon de cinc mil a deu mil [[Ou (biologia)|ou]]s envoltats d'una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la [[metamorfosi]] i passen a capgròs i a adult. Segueixen la reproducció comuna de tots els amfibis, mitjançant ous sense closca els quals necessiten una humitat constant. A l'edat adulta no tenen pas [[Cua (anatomia)|cua]], tenen una [[respiració]] dual, pulmonar i cutània, i tenen quatre potes a diferència de les etapes anteriors de l'[[espècie]], com la del [[capgròs]]. A l'[[hivern]] es colguen en el [[Fang (geologia)|fang]] i resten en [[letargia]].<ref name=encat/> |
||
Línia 40: | Línia 40: | ||
===Animal de laboratori=== |
===Animal de laboratori=== |
||
[[Fitxer:Luigi Galvani Experiment.jpeg|miniatura|Experiment sobre descàrregues elèctriques, de Galvani]] |
[[Fitxer:Luigi Galvani Experiment.jpeg|miniatura|Experiment sobre descàrregues elèctriques, de Galvani]] |
||
[[Luigi Galvani]] va estudiar, a finals del {{segle|XVIII|s}}, la contracció muscular sota l'acció de descàrregues elèctriques utilitzant granotes i estudiant la reacció de les seves cuixes<ref>''Aloysii Galvani De viribus electricitatis in motu musculari commentarius''; Luigi Galvani; Instituti Scientiarum, any 1791. {{la}}</ref> Durant aquest mateix segle, un altre físic italià, [[Alessandro Volta]], rival de Galvani, les utilitzava també per a les seves investigacions, que culminarien amb la invenció de la [[Pila voltaica|primera bateria moderna: la pila]]. |
[[Luigi Galvani]] va estudiar, a finals del {{segle|XVIII|s}}, la contracció muscular sota l'acció de descàrregues elèctriques utilitzant granotes i estudiant la reacció de les seves cuixes<ref>''Aloysii Galvani De viribus electricitatis in motu musculari commentarius''; Luigi Galvani; Instituti Scientiarum, any 1791. {{la}}</ref> Durant aquest mateix segle, un altre físic italià, [[Alessandro Volta]], rival de Galvani, les utilitzava també per a les seves investigacions, que culminarien amb la invenció de la [[Pila voltaica|primera bateria moderna: la pila]]. |
||
Actualment s'usen també a la investigació [[genètica]], per a la qual són pràctiques perquè comparteixen un gran nombre de gens amb els humans, i en particular molts responsables de malalties típicament humanes, com per exemple el [[càncer]], l'[[asma]] o l'[[artritis reumatoide]], i a més tenen uns grans [[ovòcit]]s, cosa que facilita l'estudi del desenvolupament [[embrió|embrionari]] i la [[biologia]] cel·lular.<ref name=madridejos/> Hom calcula que més de la meitat dels gens humans que han estat associats a malalties genètiques tenen el seu equivalent en la granota d'ungles (''Xenopus tropicalis'').<ref name=madridejos/> Aquesta granota, per exemple, compta amb almenys 1.700 gens que tenen un equivalent en malalties típicament humanes.<ref name=madridejos>[http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=709232&idseccio_PK=1477&h= Les granotes comparteixen gran part dels gens amb els humans] Antonio Madridejos, ''[[El Periódico]]'', 29 d'abril de [[2010]]</ref> |
Actualment s'usen també a la investigació [[genètica]], per a la qual són pràctiques perquè comparteixen un gran nombre de gens amb els humans, i en particular molts responsables de malalties típicament humanes, com per exemple el [[càncer]], l'[[asma]] o l'[[artritis reumatoide]], i a més tenen uns grans [[ovòcit]]s, cosa que facilita l'estudi del desenvolupament [[embrió|embrionari]] i la [[biologia]] cel·lular.<ref name=madridejos/> Hom calcula que més de la meitat dels gens humans que han estat associats a malalties genètiques tenen el seu equivalent en la granota d'ungles (''Xenopus tropicalis'').<ref name=madridejos/> Aquesta granota, per exemple, compta amb almenys 1.700 gens que tenen un equivalent en malalties típicament humanes.<ref name=madridejos>[http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=709232&idseccio_PK=1477&h= Les granotes comparteixen gran part dels gens amb els humans] Antonio Madridejos, ''[[El Periódico]]'', 29 d'abril de [[2010]]</ref> |
||
Línia 53: | Línia 53: | ||
La granota ha adquirit diversos significats al llarg del temps en diverses cultures. El poble [[mochica]] de l'antic [[Perú]] venerava els animals, i sovint presentava granotes al seu art.<ref>Berrin, Katherine & Larco Museum. ''The Spirit of Ancient Peru:Treasures from the Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera.'' Nova York: Thames and Hudson, [[1997]]. {{en}}</ref><ref>''The Biology of an Equatorial Herpetofauna in Amazonian Ecuador''. W. E. Duellman. University of Kansas Museum of Natural History Miscellaneous Publication, vol. 65, pàg. 1–352 {{en}}</ref> |
La granota ha adquirit diversos significats al llarg del temps en diverses cultures. El poble [[mochica]] de l'antic [[Perú]] venerava els animals, i sovint presentava granotes al seu art.<ref>Berrin, Katherine & Larco Museum. ''The Spirit of Ancient Peru:Treasures from the Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera.'' Nova York: Thames and Hudson, [[1997]]. {{en}}</ref><ref>''The Biology of an Equatorial Herpetofauna in Amazonian Ecuador''. W. E. Duellman. University of Kansas Museum of Natural History Miscellaneous Publication, vol. 65, pàg. 1–352 {{en}}</ref> |
||
Diversos [[deu]]s [[egipcis]] van adoptar la forma d'aquest animal, com [[Heget]], o van acompanyar-se de granotes, com [[Hapy]]. A l'època dels [[faraó|faraons]] egipcis representaven la [[fertilitat]], perquè hi havia moltes granotes després de la crescuda del [[Nil]]. |
Diversos [[deu]]s [[egipcis]] van adoptar la forma d'aquest animal, com [[Heget]], o van acompanyar-se de granotes, com [[Hapy]]. A l'època dels [[faraó|faraons]] egipcis representaven la [[fertilitat]], perquè hi havia moltes granotes després de la crescuda del [[Nil]]. |
||
Als temps medievals, les granotes simbolitzaven allò lleig però amb talents ocults i així es va crear la figura folclòrica del príncep (o similar) convertit en granota, el qual un [[petó]] el podia alliberar de la forma animal (final feliç de molts [[conte]]s populars). També és un animal que les [[mag|bruixes]] aprecien, també poden anar acompanyats de gripaus. Les bruixes i els bruixots poden transformar les persones en aquest animal, o també se serveixen de les granotes com a ingredient de les seves pocions i preparacions màgiques. En general les granotes es presenten com a "bones", simpàtiques, actives i amables mentre que els gripaus són repulsius, més aviat grassos i estàtics i sobretot símbol de lletjor. És un cas arquetípicament molt rar, ja que es tracta d'un dels pocs símbols femenins (a la cultura dels Països Catalans, la granota es considera femella i el gripau mascle) que es considera, i ja des d'aquesta època, més positiu que el seu equivalent masculí. |
Als temps medievals, les granotes simbolitzaven allò lleig però amb talents ocults i així es va crear la figura folclòrica del príncep (o similar) convertit en granota, el qual un [[petó]] el podia alliberar de la forma animal (final feliç de molts [[conte]]s populars). També és un animal que les [[mag|bruixes]] aprecien, també poden anar acompanyats de gripaus. Les bruixes i els bruixots poden transformar les persones en aquest animal, o també se serveixen de les granotes com a ingredient de les seves pocions i preparacions màgiques. En general les granotes es presenten com a "bones", simpàtiques, actives i amables mentre que els gripaus són repulsius, més aviat grassos i estàtics i sobretot símbol de lletjor. És un cas arquetípicament molt rar, ja que es tracta d'un dels pocs símbols femenins (a la cultura dels Països Catalans, la granota es considera femella i el gripau mascle) que es considera, i ja des d'aquesta època, més positiu que el seu equivalent masculí. |
||
A l'[[Espanya]] dels [[anys 60]] i [[anys 70|70]], la [[prova de l'embaràs]], per saber si una dona estava [[embaràs|en estat]] o no, era coneguda popularment com la "prova de la granota". La larva o nadó de granota (capgròs, en [[castellà]], ''renacuajo'') és un terme popular familiar que s'aplica de vegades manyagosament a un nen petit. Les potes de granota, que se solen menjar unides entre si a la pelvis, de vegades són considerades per algunes persones [[europa|europees]] com a [[afrodisíac|afrodisíaques]], per la manera de menjar-les si no se separen les potes abans. Les figures en forma de granota s'usen de vegades com a decoració a parcs i jardins. |
A l'[[Espanya]] dels [[anys 60]] i [[anys 70|70]], la [[prova de l'embaràs]], per saber si una dona estava [[embaràs|en estat]] o no, era coneguda popularment com la "prova de la granota". La larva o nadó de granota (capgròs, en [[castellà]], ''renacuajo'') és un terme popular familiar que s'aplica de vegades manyagosament a un nen petit. Les potes de granota, que se solen menjar unides entre si a la pelvis, de vegades són considerades per algunes persones [[europa|europees]] com a [[afrodisíac|afrodisíaques]], per la manera de menjar-les si no se separen les potes abans. Les figures en forma de granota s'usen de vegades com a decoració a parcs i jardins. |
||
La granota ha inspirat nombrosos personatges de ficció, com per exemple la granota Gustau, reporter al programa infantil ''[[Barri Sèsam]]''. Les granotes amb la boca oberta inspiren la concepció i fabricació de papereres i es troben en molts de jocs infantils. |
La granota ha inspirat nombrosos personatges de ficció, com per exemple la granota Gustau, reporter al programa infantil ''[[Barri Sèsam]]''. Les granotes amb la boca oberta inspiren la concepció i fabricació de papereres i es troben en molts de jocs infantils. |
||
Línia 71: | Línia 71: | ||
== Gèneres == |
== Gèneres == |
||
* ''[[Amolops]]'' Cope, 1865 |
* ''[[Amolops]]'' Cope, 1865 |
||
* ''[[Babina]]'' Thompson, 1912 |
* ''[[Babina]]'' Thompson, 1912 |
Revisió del 10:40, 9 jul 2020
Nom comú sense valor taxonòmic | |
---|---|
Granota (o granot, granyota i, arcaicament i dialectalment rana) és el nom d'ús generalitzat per designar diversos amfibis de l'ordre dels anurs. Concretament, es refereix a tots els membres d'aquest ordre que no tenen la pell rugosa a l'esquena, ja que aquests se solen anomenar gripaus. Aquests amfibis viuen generalment a llocs d'aigües dolces com estanys i rius. Més del 90% de les espècies de granota pertanyen a la família Ranidae. Algunes espècies, com la granota verda (Rana esculenta), la granota comuna (Rana radibunda) i la granota vermella (Rana temporaria), són comunes a Catalunya i a Les Illes Balears.[1] La granota vermella en realitat �s de color bru rosat, s� que �s vermella la granota saltadora (Rana dalmantina), que habita alguns indrets d'Europa.[1]
Descripci�
Les granotes tenen una morfologia for�a peculiar car el cap i el t�rax formen una unitat indiferenciada. Amb el cap tan ample com llarg, els ulls sobresurten molt, amb la pupil�la vertical, la llengua protr�ctil i la mand�bula superior prove�da de dents. A Europa solen tenir entre 9 cm i 15 cm de llargada, per� la m�s gran que existeix al m�n, que habita �frica, t� 33 cm de longitud i pesa 2 kg (granota goliat o Conraua goliath). El tronc �s oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana. La pell �s llisa i d'un color uniforme variable (verdosa, terrosa, negrenca, bruna) o b� amb taques.[1]
D'altra banda el vertebrat m�s petit del m�n �s l'esp�cie de granota de Nova Guinea Paedophryne amauensis que es va descobrir l'any 2009.
El mascle t� dos sacs vocals que produeixen el rauc caracter�stic. El seu mitj� de comunicaci� �s mitjan�ant sons vocals produ�ts per la laringe. Solen tenir crides greus, o raucs. L'onomatopeia d'aquest so en catal� �s: "roc-roc", i es diu que "rauquen" (raucar).
La granota habita les aig�es quietes, com ara estany, basses o pous, i tamb� als torrents i rierols amb vegetaci� abundant. La reproducci� t� lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d'una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgr�s i a adult. Segueixen la reproducci� comuna de tots els amfibis, mitjan�ant ous sense closca els quals necessiten una humitat constant. A l'edat adulta no tenen pas cua, tenen una respiraci� dual, pulmonar i cut�nia, i tenen quatre potes a difer�ncia de les etapes anteriors de l'esp�cie, com la del capgr�s. A l'hivern es colguen en el fang i resten en letargia.[1]
La granota t� un genoma compost per 1.700 milions de bases qu�miques desplegades en 10 cromosomes i 1.700 gens.[2]
Granotes particulars
- Existeix una granota peluda (Trichobatrachus robustus),que presenta llargues vellositats que penetren en els vasos capil�lars i que hom creu que tenen un paper respiratori.[3]
- A Xile hi ha l'anomenada granota marsupial (Rhinoderma darwini). Aquesta granoteta de nom�s tres cent�metres de longitud aconsegueix fer salts de m�s de mig metre. A m�s, tamb� �s grimpadora.[4]
- A la Xina, Indoxina, Filipines i les illes de la Sonda hi ha l'anomenada granota voladora (Racophorus sp), que fa uns vuit cent�metres de longitud i que es caracteritza sobretot perqu� t� un replec cutani que va de l'angle posterior de l'ull fins a l'esquena, que pot recordar una mantell o capa o unes ales.[5]
- A Tail�ndia, a la vall del riu Mekong, existeix una granota ullaluda (Limnonectes megastomias), amb llargs ullals, que, a m�s d'insectes, s'alimenta d'ocells.[6]
- A Indon�sia existeix una granota que t� un nas punxegut i retr�ctil, que es dirigeix cap a dalt davant la crida del mascle i que es desinfla i apunta cap a sota quan est� menys activa.[7]
- Algunes granotes americanes contenen ver�, i a Costa Rica i Equador hi ha esp�cies que no el tenen, per� copien (mimetitzen) l'aspecte de les verinoses per a protegir-se dels depredadors potencials.[8]
Evoluci�
Les estructures dels segments de genoma de les granotes s�n de fa 360 milions d'anys i van ser part del genoma de l'�ltim ancestre com� de totes les aus, dinosaures i mam�fers que alguna vegada han recorregut la terra.[2] En particular, fa uns 360 milions d'anys va viure un avantpassat com� de la granota i de l'�sser hum�.[2]
Usos
En alguns llocs, les granotes i altres anfibis no perillosos per l'home es consideren efica�os per a fer desapar�ixer o disminuir el nombre d'insectes, tot i que no s'afegeixen les granotes volunt�riament per a aquest �s. Altres usos que tenen o han tingut les granotes s�n:
Gastronomia
Existeix una cinquantena d'esp�cies de granotes que es mengen o han estat menjades en diverses cultures (Mediterr�nia: Portugal, Espanya, Fran�a, Gr�cia, etc. sobretot a l'edat mitjana; �sia: Xina i sud-est del continent; Am�rica: Estats Units, Costa Rica, etc.), tot i que en general s'han considerat un aliment de gent pobra, quan no es troba altra cosa, i per aquesta de molt poc prestigi. No �s un animal hallal (aliment perm�s a la religi� musulmana) ni casher (a la religi� jueva). A alguns pa�sos, com per exemple, Fran�a, amb el temps han sabut fer bandera d'aquesta menja i se serveix a certs restaurants tur�stics com a menjar "t�pic".
De les granotes, la part formada pel cap i el t�rax no cont� prou carn per a ser aprofitable, de manera que usualment nom�s es mengen les cuixes, que de fet �s la part inferior de la granota, tallada per la cintura i deixant les dues potes unides. La pell no es menja, per aix� actualment se solen comprar ja pelades i tallades. Es mengen en preparacions senzilles, a la brasa, fregides o a la planxa, de vegades arrebossades o amb pasta de bunyol per� no necess�riament. La recepta de granotes fregides amb all i julivert �s coneguda com a granotes a la proven�al[9] per� a Catalunya es fan tradicionalment de la mateixa manera.[9] La seva carn �s de textura suau i gust molt poc marcat, �s a dir que �s bastant ins�pida i a alguns els pot recordar el gust del pollastre. Per aix� se li poden afegir herbes o salses fortes per a donar-li gust. A Fran�a se solen menjar fregides en mantega, sense cap salsa afegida, a l'aperitiu o entrant, per rosegar alguna cosa abans de l'�pat. Es venen a les peixateries.
Actualment les granotes es crien amb fins culinaris a Catalunya,[9] per exemple, a les terres de l'Ebre.[9] Tamb� se'n troben de congelades.[9]
Animal de laboratori
Luigi Galvani va estudiar, a finals del segle xviii, la contracci� muscular sota l'acci� de desc�rregues el�ctriques utilitzant granotes i estudiant la reacci� de les seves cuixes[10] Durant aquest mateix segle, un altre f�sic itali�, Alessandro Volta, rival de Galvani, les utilitzava tamb� per a les seves investigacions, que culminarien amb la invenci� de la primera bateria moderna: la pila.
Actualment s'usen tamb� a la investigaci� gen�tica, per a la qual s�n pr�ctiques perqu� comparteixen un gran nombre de gens amb els humans, i en particular molts responsables de malalties t�picament humanes, com per exemple el c�ncer, l'asma o l'artritis reumatoide, i a m�s tenen uns grans ov�cits, cosa que facilita l'estudi del desenvolupament embrionari i la biologia cel�lular.[2] Hom calcula que m�s de la meitat dels gens humans que han estat associats a malalties gen�tiques tenen el seu equivalent en la granota d'ungles (Xenopus tropicalis).[2] Aquesta granota, per exemple, compta amb almenys 1.700 gens que tenen un equivalent en malalties t�picament humanes.[2]
Obtenci� de ver�
Algunes granotes tenen ver� obtingut per mitj� de la ingesti� d'insectes, com per exemple, formigues,[11] i alguns pobles ind�genes sud-americans les aprofiten per extreure'n el ver� i usar-lo per a puntes de sageta i dards per ca�ar.[12] Actualment hi ha investigadors que estudien aquests verins per a obtenir drogues o subst�ncies d'�s farmac�utic,[13] i d'altres que es dediquen a cercar aplicacions m�diques de diversos components de la pell de les granotes.[14]
Producci� i comer�
Segons una instituci� estatunidenca per a la conservaci� dels anfibis, al llarg de l'�ltima d�cada del segle xx, Europa va importar 6.000 tones de potes de granota, mentre que la importaci� als Estats Units �s cinc vegades superior, aix�, entre els anys 1981 i 1984, els Estats Units n'importaren anualment 3.000 tones, cosa que equival aproximadament a 26 milions de granotes.[15] No parla per� del consum no importat ni de la utilitzaci� de granotes per a altres usos.
Cultura popular
La granota ha adquirit diversos significats al llarg del temps en diverses cultures. El poble mochica de l'antic Per� venerava els animals, i sovint presentava granotes al seu art.[16][17]
Diversos deus egipcis van adoptar la forma d'aquest animal, com Heget, o van acompanyar-se de granotes, com Hapy. A l'�poca dels faraons egipcis representaven la fertilitat, perqu� hi havia moltes granotes despr�s de la crescuda del Nil.
Als temps medievals, les granotes simbolitzaven all� lleig per� amb talents ocults i aix� es va crear la figura folcl�rica del pr�ncep (o similar) convertit en granota, el qual un pet� el podia alliberar de la forma animal (final feli� de molts contes populars). Tamb� �s un animal que les bruixes aprecien, tamb� poden anar acompanyats de gripaus. Les bruixes i els bruixots poden transformar les persones en aquest animal, o tamb� se serveixen de les granotes com a ingredient de les seves pocions i preparacions m�giques. En general les granotes es presenten com a "bones", simpàtiques, actives i amables mentre que els gripaus són repulsius, més aviat grassos i estàtics i sobretot símbol de lletjor. És un cas arquetípicament molt rar, ja que es tracta d'un dels pocs símbols femenins (a la cultura dels Països Catalans, la granota es considera femella i el gripau mascle) que es considera, i ja des d'aquesta època, més positiu que el seu equivalent masculí.
A l'Espanya dels anys 60 i 70, la prova de l'embaràs, per saber si una dona estava en estat o no, era coneguda popularment com la "prova de la granota". La larva o nadó de granota (capgròs, en castellà, renacuajo) és un terme popular familiar que s'aplica de vegades manyagosament a un nen petit. Les potes de granota, que se solen menjar unides entre si a la pelvis, de vegades són considerades per algunes persones europees com a afrodisíaques, per la manera de menjar-les si no se separen les potes abans. Les figures en forma de granota s'usen de vegades com a decoració a parcs i jardins.
La granota ha inspirat nombrosos personatges de ficció, com per exemple la granota Gustau, reporter al programa infantil Barri Sèsam. Les granotes amb la boca oberta inspiren la concepció i fabricació de papereres i es troben en molts de jocs infantils.
La popularitat de la granota com a amfibi ha fet que en català anomenem home granota, o dona granota, a qualsevol nedador sota aigua o subaquàtic calçat amb grans aletes de goma i equipat amb escafandre autònom.[18] També una granota és en català una peça de vestir de cos sencer, que porten per exemple els mecànics o, a la novel·la 1984, els funcionaris, feta de roba forta i d'un color sofert.[19]
A Catalunya, aquest animal ha donat nom a un nucli del municipi de Sils (La Selva): La Granota.[20]
Curiositats
L'any 2008 fou declarat l'"any de la granota" per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN).[21]
L'any 2010, a la Xina hi va haver dues invasions massives de granotes en menys d'una setmana. En la segona, a la ciutat de Nanquín, unes 100.000 granotes de menys de dos centímetres de longitud van envair les carreteres quan es dirigien a l'uníson cap a una mateixa direcció. Els xinesos van especular en la possibilitat que no fos una fugida prèvia a un terratrèmol.[22]
Gèneres
- Amolops Cope, 1865
- Babina Thompson, 1912
- Clinotarsus Mivart, 1869
- Glandirana Fei, Ye, i Huang, 1990
- Huia Yang, 1991
- Humerana Dubois, 1992
- Hylarana Tschudi, 1838
- Lithobates Fitzinger, 1843
- Meristogenys Yang, 1991
- Odorrana Fei, Ye, i Huang, 1990
- Pelophylax Fitzinger, 1843
- Pseudorana Fei, Ye, i Huang, 1990
- Pterorana Kiyasetuo i Khare, 1986
- Rana Linnaeus, 1758
- Sanguirana Dubois, 1992
- Staurois Cope, 1865
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Granota». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Les granotes comparteixen gran part dels gens amb els humans Antonio Madridejos, El Periódico, 29 d'abril de 2010
- ↑ «Granota». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Granota». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Granota». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ El Periodico, 25 de setembre de 2009
- ↑ Descoberts a Indonèsia el cangur més petit del món i una granota amb un nas com el de Pinotxo El Periódico, 17 de maig de 2010
- ↑ The Amphibians and Reptiles of Costa Rica. J. M. Savage. University of Chicago Press, Chicago, 2002 (anglès)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 La cuina del país dels càtars, pàg. 228, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2003, ISBN 8496035808
- ↑ Aloysii Galvani De viribus electricitatis in motu musculari commentarius; Luigi Galvani; Instituti Scientiarum, any 1791. (llatí)
- ↑ Formicine ants: An arthropod source for the pumiliotoxin alkaloids of dendrobatid poison frogs. R. A. Saporito i altres. Proceedings of the National Academy of Science, vol. 101, pàg. 8045–8050. (anglès)
- ↑ Dart-poison frogs, de Myers i Daly, Scientific American, vol. 248, pàg. 120–133 (anglès)
- ↑ Recent developments in the field of arrow and dart poison. de G. Phillipe i L.Angenot. J Ethnopharmacol, vol. 100(1–2), pàg. 85–91 (anglès)
- ↑ Antimicrobial peptides from amphibian skin potently inhibit Human Immunodeficiency Virus infection and transfer of virus from dendritic cells to T cell. D'Scott VanCompernolle i altres. Journal of Virology, vol. 79, pàgs. 11598–11606. (anglès)
- ↑ Human exploitation of amphibians: direct and indirect impacts, pàgines 199-213, de Jensen i Camp. Edita R. D. Semlitschr. Amphibian Conservation. Smithsonian Institution, Washington. 2003 (anglès)
- ↑ Berrin, Katherine & Larco Museum. The Spirit of Ancient Peru:Treasures from the Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera. Nova York: Thames and Hudson, 1997. (anglès)
- ↑ The Biology of an Equatorial Herpetofauna in Amazonian Ecuador. W. E. Duellman. University of Kansas Museum of Natural History Miscellaneous Publication, vol. 65, pàg. 1–352 (anglès)
- ↑ «Granota». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Granota». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Granota». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ El Periódico (Ed. Catalunya). Secció de Societat. pàg. 26. 24 de Desembre de 2007.
- ↑ Una segona invasió de granotes a la Xina en una setmana causa pànic. Hi ha el temor que una migració dels amfibis precedeix un terratrèmol El Periódico, 11 de maig de 2010