Granota
Nom comú sense valor taxonòmic | |
---|---|
Granota roja reposant sobre un tronc | |
Organismes amb aquest nom | |
Dins l'ordre Anura:
|
Granota (o granot, granyota i, arcaicament i dialectalment rana) és el nom d'ús generalitzat per designar diversos amfibis de l'ordre dels anurs. Concretament, es refereix a tots els membres d'aquest ordre que no tenen la pell rugosa a l'esquena, ja que aquests se solen anomenar gripaus. Aquests amfibis viuen generalment a llocs d'aigües dolces com estanys i rius. Més del 90% de les espècies de granota pertanyen a la família Ranidae. Algunes espècies, com la granota verda (Pelophylax perezi), la granota comuna (Pelophylax ridibundus) i la granota vermella (Rana temporaria), s�n comunes a Catalunya i a Les Illes Balears.[1] La granota vermella en realitat �s de color bru rosat, s� que �s vermella la granota saltadora (Rana dalmantina), que habita alguns indrets d'Europa.[1]
Descripci�
[modifica]Les granotes tenen una morfologia for�a peculiar car el cap i el t�rax formen una unitat indiferenciada. Amb el cap tan ample com llarg, els ulls sobresurten molt, amb la pupil�la vertical, la llengua protr�ctil i la mand�bula superior prove�da de dents. A Europa solen tenir entre 9 cm i 15 cm de llargada, per� la m�s grossa del m�n, que habita �frica, t� 33 cm de longitud i pesa 2 kg (granota goliat o Conraua goliath). El tronc �s oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana. La pell �s llisa i d'un color uniforme variable (verdosa, terrosa, negrenca, bruna) o b� amb taques.[1]
D'altra banda el vertebrat m�s petit del m�n �s l'esp�cie de granota de Nova Guinea Paedophryne amauensis, que es va descobrir l'any 2009.
El mascle t� dos sacs vocals que produeixen el rauc caracter�stic. El seu mitj� de comunicaci� �s mitjan�ant sons vocals produ�ts per la laringe. Solen tenir crides greus, o raucs. L'onomatopeia d'aquest so en catal� �s: �roc-roc�, i es diu que �rauquen�.
La granota habita les aig�es quietes, com ara estany, basses o pous, i tamb� als torrents i rierols amb vegetaci� abundant. La reproducci� t� lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d'una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgr�s i a adult. Segueixen la reproducci� comuna de tots els amfibis, mitjan�ant ous sense closca els quals necessiten una humitat constant. A l'edat adulta no tenen pas cua, tenen una respiraci� dual, pulmonar i cut�nia, i tenen quatre potes a difer�ncia de les etapes anteriors de l'esp�cie, com la del capgr�s. A l'hivern es colguen en el fang i resten en letargia.[1]
La granota t� un genoma compost per 1.700 milions de bases qu�miques desplegades en 10 cromosomes i 1.700 gens.[2]
Granotes particulars
[modifica]- Existeix una granota peluda (Trichobatrachus robustus), que presenta llargues vellositats que penetren en els vasos capil�lars i que hom creu que tenen un paper respiratori.[3]
- A Xile hi ha l'anomenada granota marsupial (Rhinoderma darwini). Aquesta granoteta de nom�s tres cent�metres de longitud aconsegueix fer salts de m�s de mig metre. A m�s, tamb� �s grimpadora.[4]
- A la Xina, Indoxina, les Filipines i les illes de la Sonda hi ha l'anomenada granota voladora (Racophorus sp), que fa uns vuit cent�metres de longitud i que es caracteritza sobretot perqu� t� un replec cutani que va de l'angle posterior de l'ull fins a l'esquena, que pot recordar una mantell o capa o unes ales.[5]
- A Tail�ndia, a la vall del riu Mekong, existeix una granota ullaluda (Limnonectes megastomias), amb llargs ullals, que, a m�s d'insectes, s'alimenta d'ocells.[6]
- A Indon�sia existeix una granota que t� un nas punxegut i retr�ctil, que es dirigeix cap a dalt davant la crida del mascle i que es desinfla i apunta cap a sota quan est� menys activa.[7]
- Algunes granotes americanes contenen ver�, i a Costa Rica i l'Equador hi ha esp�cies que no el tenen, per� copien (mimetitzen) l'aspecte de les verinoses per a protegir-se dels depredadors potencials.[8]
Evoluci�
[modifica]Les estructures dels segments de genoma de les granotes s�n de fa 360 milions d'anys i van ser part del genoma de l'�ltim ancestre com� de totes les aus, dinosaures i mam�fers que alguna vegada han recorregut la terra.[2] En particular, fa uns 360 milions d'anys va viure un avantpassat com� de la granota i de l'�sser hum�.[2]
Usos
[modifica]En alguns llocs, les granotes i altres amfibis no perillosos per a l'home es consideren efica�os per a fer desapar�ixer o disminuir el nombre d'insectes, tot i que no s'afegeixen les granotes volunt�riament per a aquest �s. Altres usos que tenen o han tingut les granotes s�n:
Gastronomia
[modifica]Existeix una cinquantena d'esp�cies de granotes que es mengen o han estat menjades en diverses cultures (Mediterr�nia: Portugal, Espanya, Fran�a, Gr�cia, etc. sobretot a l'edat mitjana; �sia: Xina i sud-est del continent; Am�rica: Estats Units, Costa Rica, etc.), tot i que en general s'han considerat un aliment de gent pobra, quan no es troba altra cosa, i per tant de molt poc prestigi. No �s un animal hallal (aliment perm�s a la religi� musulmana) ni casher (a la religi� jueva). A alguns pa�sos, com per exemple, Fran�a, amb el temps han sabut fer bandera d'aquesta menja i se serveix a certs restaurants tur�stics com a menjar �t�pic�.
De les granotes, la part formada pel cap i el t�rax no cont� prou carn per a ser aprofitable, de manera que usualment nom�s es mengen les cuixes, que de fet �s la part inferior de la granota, tallada per la cintura i deixant les dues potes unides. La pell no es menja, per aix� actualment se solen comprar ja pelades i tallades. Es mengen en preparacions senzilles, a la brasa, fregides o a la planxa, de vegades arrebossades o amb pasta de bunyol per� no necess�riament. La recepta de granotes fregides amb all i julivert �s coneguda com a granotes a la proven�al[9] per� a Catalunya es fan tradicionalment de la mateixa manera.[9] La seva carn �s de textura suau i gust molt poc marcat, �s a dir que �s bastant ins�pida i a alguns els pot recordar el gust del pollastre. Per aix� se li poden afegir herbes o salses fortes per a donar-li gust. A Fran�a se solen menjar fregides en mantega, sense cap salsa afegida, a l'aperitiu o entrant, per rosegar alguna cosa abans de l'�pat. Es venen a les peixateries.
Actualment les granotes es crien amb fins culinaris a Catalunya,[9] per exemple, a les terres de l'Ebre.[9] Tamb� se'n troben de congelades.[9]
Animal de laboratori
[modifica]Luigi Galvani va estudiar, a finals del segle xviii, la contracci� muscular sota l'acci� de desc�rregues el�ctriques utilitzant granotes i estudiant la reacci� de les seves cuixes[10] Durant aquest mateix segle, un altre f�sic itali�, Alessandro Volta, rival de Galvani, les utilitzava tamb� per a les seves investigacions, que culminarien amb la invenci� de la primera bateria moderna: la pila.
Actualment s'usen tamb� a la investigaci� gen�tica, per a la qual s�n pr�ctiques perqu� comparteixen un gran nombre de gens amb els humans, i en particular molts responsables de malalties t�picament humanes, com per exemple el c�ncer, l'asma o l'artritis reumatoide, i a m�s tenen uns grans ov�cits, cosa que facilita l'estudi del desenvolupament embrionari i la biologia cel�lular.[2] Hom calcula que m�s de la meitat dels gens humans que han estat associats a malalties gen�tiques tenen el seu equivalent en la granota d'ungles (Xenopus tropicalis).[2] Aquesta granota, per exemple, t� almenys 1.700 gens que tenen un equivalent en malalties t�picament humanes.[2]
Obtenci� de ver�
[modifica]Algunes granotes tenen ver� obtingut per mitj� de la ingesti� d'insectes, com per exemple, formigues,[11] i alguns pobles ind�genes sud-americans les aprofiten per extreure'n el ver� i usar-lo per a puntes de sageta i dards per ca�ar.[12] Actualment hi ha investigadors que estudien aquests verins per a obtenir drogues o subst�ncies d'�s farmac�utic,[13] i d'altres que es dediquen a cercar aplicacions m�diques de diversos components de la pell de les granotes.[14]
Producci� i comer�
[modifica]Segons una instituci� estatunidenca per a la conservaci� dels anfibis, al llarg de l'�ltima d�cada del segle xx, Europa va importar 6.000 tones de potes de granota, mentre que la importaci� als Estats Units �s cinc vegades superior, aix�, entre els anys 1981 i 1984, els Estats Units n'importaren anualment 3.000 tones, cosa que equival aproximadament a 26 milions de granotes.[15] No parla per� del consum no importat ni de la utilitzaci� de granotes per a altres usos.
Cultura popular
[modifica]La granota ha adquirit diversos significats al llarg del temps en diverses cultures. El poble mochica de l'antic Per� venerava els animals, i sovint presentava granotes al seu art.[16][17]
Diversos deus egipcis van adoptar la forma d'aquest animal, com Heget, o van acompanyar-se de granotes, com Hapy. A l'�poca dels faraons egipcis representaven la fertilitat, perqu� hi havia moltes granotes despr�s de la crescuda del Nil.
Als temps medievals, les granotes simbolitzaven all� lleig per� amb talents ocults i aix� es va crear la figura folcl�rica del pr�ncep (o similar) convertit en granota, el qual un pet� el podia alliberar de la forma animal (final feli� de molts contes populars). Tamb� �s un animal que les bruixes aprecien, tamb� poden anar acompanyats de gripaus. Les bruixes i els bruixots poden transformar les persones en aquest animal, o tamb� se serveixen de les granotes com a ingredient de les seves pocions i preparacions m�giques. En general les granotes es presenten com a �bones�, simp�tiques, actives i amables mentre que els gripaus s�n repulsius, m�s aviat grassos i est�tics i sobretot s�mbol de lletjor. �s un cas arquet�picament molt rar, ja que es tracta d'un dels pocs s�mbols femenins (a la cultura dels Pa�sos Catalans, la granota es considera femella i el gripau mascle) que es considera, i ja des d'aquesta �poca, m�s positiu que el seu equivalent mascul�.
A l'Espanya dels anys 60 i 70, la prova de l'embar�s, per saber si una dona estava en estat o no, era coneguda popularment com la �prova de la granota�. La larva o nad� de granota (capgr�s, en castell�, renacuajo) �s un terme popular familiar que s'aplica de vegades manyagosament a un nen petit. Les potes de granota, que se solen menjar unides entre si a la pelvis, de vegades s�n considerades per algunes persones europees com a afrodis�aques, per la manera de menjar-les si no se separen les potes abans. Les figures en forma de granota s'usen de vegades com a decoraci� a parcs i jardins.
La granota ha inspirat nombrosos personatges de ficci�, com per exemple la granota Gustau, reporter al programa infantil Barri S�sam. Les granotes amb la boca oberta inspiren la concepci� i fabricaci� de papereres i es troben en molts de jocs infantils.
La popularitat de la granota com a amfibi ha fet que en catal� anomenem home granota, o dona granota, a qualsevol nedador sota aigua o subaqu�tic cal�at amb grans aletes de goma i equipat amb escafandre aut�nom.[18] Tamb� una granota �s en catal� una pe�a de vestir de cos sencer, que porten per exemple els mec�nics o, a la novel�la 1984, els funcionaris, feta de roba forta i d'un color sofert.[19]
A Catalunya, aquest animal ha donat nom a un nucli del municipi de Sils (La Selva): La Granota.[20]
Curiositats
[modifica]L'any 2008 fou declarat l'�any de la granota� per la Uni� Internacional per a la Conservaci� de la Natura (UICN).[21]
L'any 2010, a la Xina hi va haver dues invasions massives de granotes en menys d'una setmana. En la segona, a la ciutat de Nanqu�n, unes 100.000 granotes de menys de dos cent�metres de longitud van envair les carreteres quan es dirigien a l'un�son cap a una mateixa direcci�. Els xinesos van especular en la possibilitat que no fos una fugida pr�via a un terratr�mol.[22]
G�neres
[modifica]- Amolops Cope, 1865
- Babina Thompson, 1912
- Clinotarsus Mivart, 1869
- Glandirana Fei, Ye, i Huang, 1990
- Huia Yang, 1991
- Humerana Dubois, 1992
- Hylarana Tschudi, 1838
- Lithobates Fitzinger, 1843
- Meristogenys Yang, 1991
- Odorrana Fei, Ye, i Huang, 1990
- Pelophylax Fitzinger, 1843
- Pseudorana Fei, Ye, i Huang, 1990
- Pterorana Kiyasetuo i Khare, 1986
- Rana Linnaeus, 1758
- Sanguirana Dubois, 1992
- Staurois Cope, 1865
Refer�ncies
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Granota». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Les granotes comparteixen gran part dels gens amb els humans Antonio Madridejos, El Periódico, 29 d'abril de 2010
- ↑ «Granota». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Granota». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Granota». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ El Periodico, 25 setembre 2009
- ↑ Descoberts a Indonèsia el cangur més petit del món i una granota amb un nas com el de Pinotxo El Periódico, 17 de maig de 2010
- ↑ The Amphibians and Reptiles of Costa Rica. J. M. Savage. University of Chicago Press, Chicago, 2002 (anglès)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 La cuina del país dels càtars, pàg. 228, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2003, ISBN 8496035808
- ↑ Aloysii Galvani De viribus electricitatis in motu musculari commentarius; Luigi Galvani; Instituti Scientiarum, any 1791. (llatí)
- ↑ Formicine ants: An arthropod source for the pumiliotoxin alkaloids of dendrobatid poison frogs. R. A. Saporito i altres. Proceedings of the National Academy of Science, vol. 101, pàg. 8045–8050. (anglès)
- ↑ Dart-poison frogs, de Myers i Daly, Scientific American, vol. 248, pàg. 120–133 (anglès)
- ↑ Recent developments in the field of arrow and dart poison. de G. Phillipe i L.Angenot. J Ethnopharmacol, vol. 100(1–2), pàg. 85–91 (anglès)
- ↑ Antimicrobial peptides from amphibian skin potently inhibit Human Immunodeficiency Virus infection and transfer of virus from dendritic cells to T cell. D'Scott VanCompernolle i altres. Journal of Virology, vol. 79, pàgs. 11598–11606. (anglès)
- ↑ Human exploitation of amphibians: direct and indirect impacts, pàgines 199-213, de Jensen i Camp. Edita R. D. Semlitschr. Amphibian Conservation. Smithsonian Institution, Washington. 2003 (anglès)
- ↑ Berrin, Katherine & Larco Museum. The Spirit of Ancient Peru:Treasures from the Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera. Nova York: Thames and Hudson, 1997. (anglès)
- ↑ The Biology of an Equatorial Herpetofauna in Amazonian Ecuador. W. E. Duellman. University of Kansas Museum of Natural History Miscellaneous Publication, vol. 65, pàg. 1–352 (anglès)
- ↑ «Granota». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Granota». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Granota». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ El Periódico (Ed. Catalunya). Secció de Societat. pàg. 26. 24 de Desembre de 2007.
- ↑ Una segona invasió de granotes a la Xina en una setmana causa pànic. Hi ha el temor que una migració dels amfibis precedeix un terratrèmol El Periódico, 11 de maig de 2010