Justícia feta: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 21: | Línia 21: | ||
| català = {{sí}} |
| català = {{sí}} |
||
}} |
}} |
||
''''' Justícia feta ''''' (original: ''Justice est faite '') és una pel·lícula francesa dirigida per [[André Cayatte]], estrenada el 1950. Aquest film mostra la fal·libilitat del sistema jurídic francès. Ha estat doblada al català.<ref>{{citar ref | títol =Justícia feta | editor =esadir.cat | obra = | data = | url =/proxy/http://esadir.cat/filmoteca/Justicia_feta?searchterm=Just%EDcia%20feta%20&Criteri=Pelis | llengua = català| consulta = }} |
''''' Justícia feta ''''' (original: ''Justice est faite '') és una pel·lícula francesa dirigida per [[André Cayatte]], estrenada el 1950. Aquest film mostra la fal·libilitat del sistema jurídic francès. Ha estat doblada al català.<ref>{{citar ref | títol =Justícia feta | editor =esadir.cat | obra = | data = | url =/proxy/http://esadir.cat/filmoteca/Justicia_feta?searchterm=Just%EDcia%20feta%20&Criteri=Pelis | llengua = català| consulta = }}</ref> |
||
== Argument == |
== Argument == |
Revisió del 14:16, 4 set 2020
Just�cia feta (original: Justice est faite ) �s una pel�l�cula francesa dirigida per Andr� Cayatte, estrenada el 1950. Aquest film mostra la fal�libilitat del sistema jur�dic franc�s. Ha estat doblada al catal�.[1]
Argument
En el proc�s d'una jove, Elsa Lundestein, que havia practicat l'eutan�sia en la persona del seu amant - Maurice Vaudreamont, afectat per un c�ncer- s'assisteix al desmuntatge del mecanisme del jurat i a l'an�lisi del comportament dels jurats presoners de la seva vida personal, dels seus costums, de les seves tend�ncies secretes. El debat entre jurats consisteix a comprendre si Elsa ha matat el seu marit per posar fi al seu sofriment o si l'ha matat per inter�s personal, estant enamorada d'un altre home. Els jurats poden ser influenciats pels seus prejudicis a la Fran�a de 1950, poc xenofoba i un d'ells es mostra bastant tradicionalista. La pel�l�cula ensenya la fal�libilitat del jurat i per tant de la Just�cia i la incertesa quant a les circumst�ncies atenuants o agreujants d'un homicidi o d'un assassinat.[2]
Al voltant de la pel�l�cula
El gui� ha estat novel�litzat per Jean Meckert amb el mateix t�tol.
Repartiment
- No�l Roquevert: Th�odore Andrieux, comandant jubilat, El sisè jurat
- Valentine Tessier: Marceline Micoulin, antiquari, el quart jurat
- Claude Nollier: Elsa Lundenstein, directora farmacèutica, l'acusada
- Antoine Balpêtré: El president del tribunal
- Raymond Bussières: Félix Noblet, barman al "Roi Soleil", el cinquè jurat
- Annette Poivre: Lucienne anomenada Lulu, la promesa de Félix
- Marcel Pérès: Evariste-Nicolas Malingré, agricultor, el segon jurat
- Nane Germon: Marie Malingré, la dona d'Evariste
- Juliette Faber: Danièle Andrieux, Una filla del comandant jubilat
- Jacques Castelot: Gilbert de Montesson, propietari eqüestre, el primer jurat
- Dita Parlo: Elisabeth, l'expromesa de Gilbert
- Marguerite Garcya: Amélie Andrieux, la dona del comandant jubilat
- Michel Auclair: Serge Kramer, peintre décorateur, l'amant d'Elsa
- Jean Debucourt: Michel Caudron, comerciant, el setè jurat
- Léonce Corne: L'uixer del tribunal
- Marcel Mouloudji: Amadeo, el mosso de la granja dels Malingré
- Jean d'Yd: El superior de l'escola religiosa
- Jean Vilar: El capellà
- Robert Rollis: El mosso de l'hotel
- Camille Guérini: El representant de mobles
- Fernand Gilbert: Eloi Pichot, cultivator, un jurat de reserva
- Henri Coutet: Albert Blavette, un jurat de reserva
- Jean Sylvain: Un client del bar El "Roi Soleil"
- Marcelle Hainia: Angèle Popélier
- Cécile Didier: Mademoiselle Popélier
- Jean-Pierre Grenier: Jean-Luc Favier, impressor, el tercer jurat
- Elisabeth Hardy: Béatrice Flavier, la dona de Jean-Luc
- Geneviève Morel: Hortense, la minyona dels Flavier
- Agnès Delahaie: Nicole o "Yvonne" Vaudrémont, la germana de la victima
- Anouk Ferjac: Denise Jouvillon, la nova promesa de Gilbert
- Emile Drain: El Professor Dutoit
- Paul Frankeur: Mr Jouvillon, el pare de Denise
- Albert Michel: El gendarme
- Roger Vincent: Albert Lavette, el segon jurat suplent
- Frédéric Mariotti: Edouard Pichon, el primer jurat suplent
- Claude Nicot: Roland
- Paul Faivre: Monsieur Michaud,
- Robert Moor: El Professor Georges Limousin
- Gustave Gallet: Gaston, el pare de Lulu
- Lucien Pascal: L'advocat de Vaudrémont
- Madeleine Gérôme: Madame Michaud, l'amant del "Rei Sol"
- Nina Myral: La mare de Béatrice
- Marie-Louise Godard: Madame de Montesson, la mare de Gilbert
- Colette Régis: Hortense, la mare de Lulu
- Madeleine Suffel: La minyona dels Vaudrémont
- Maurice Schutz: El vell
- Nicolas Amato: Un jurat recusat
- André Numès Fils: El secretari de la policia
- Emile Genevois: Un altre criat del "Roi Soleil"
- Pierre Morin: L'advocat de la defensa
- Marcel Rouzé: El gendarme
- Louis Saintève: Un magistrat du tribunal
- Jimmy Perrys: Un gendarme
- Georges Demas: Un ballarí
- Jacky Blanchot: Un gendarme
- Pierre Fresnay: Només veu, al comentari final
- Lucien Guervil
- René Pascal
- Alain Raffaël
- Jean Claude Rameau
- Jean Morel
- Maurice Marceau
- Marcel Lestan
- Benoite Lab
- Françoise Hornez: Monique Andrieux
- Maryse Paillet: Juliette Sedan, una jurat recusada
- Dominique Marcas
- Renée Gardès
- Hennery
- Albert Malbert
Premis
- Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia 1950.
- Ós d'or al Festival Internacional de Cinema de Berlín 1951 pel millor film de crims o avntures per André Cayatte
- Medalla del CEC de 1952 a la millor pel·lícula estrangera.[3]
Referències
- ↑ esadir.cat. Justícia feta. esadir.cat.
- ↑ «Justice est faite». The New York Times.
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1952». Círculo de Escritores Cinematográficos. [Consulta: 9 desembre 2015].