Partit Agrari (Espanya)
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | partit polític  |
| Ideologia | agrarisme conservadorisme democràcia cristiana |
| Alineació política | centredreta |
| Història | |
| Creació | 11 gener 1934 |
| Data de dissolució o abolició | 1936 |
| Altres | |
| Color | |
El Partido Agrario Español va ésser un partit polític fundat al gener del 1934 pels diputats de la minoria agrària i liderat per José Martínez de Velasco. Al setembre del mateix any se'n constituí una secció a Barcelona, presidida per José Gómez Monche, al gener del 1935 s'organitzà a Lleida (Coll Soldevila) i al juny ho feu a Reus (liderat per Juan Cortina i Pablo Aymat). Al mes de maig conegué l'adhesió de la Coalición de Defensa Obrera.[1]
Va ser una organitzaci� pol�tica espanyola de l'�mbit de la dreta tradicional, que va tenir gran rellev�ncia en els processos de reforma agr�ria del segle xx. S'hi van integrar un gran nombre de representants de la vella classe pol�tica caracter�stica de la monarquia d'Alfons XIII que havia inaugurat en 1886 Antonio C�novas del Castillo i va tenir gran rellev�ncia en l'oposici� a la reforma agr�ria del ministre Marcel�l� Domingo (Izquierda Republicana).
Va guanyar escons en el mitj� rural durant el bienni radical-cedista de la II Rep�blica. En les seves files hi havia petits i mitjans agricultors defensors de la propietat privada i dels latifundis tradicionals, especialment en Castella la Vella. El seu president i fundador va ser Jos� Mart�nez de Velasco i altres membres destacats van ser Nicasio Velayos Velayos, Antonio Royo Villanova, Alfredo Garc�a Ramos i Jos� Mar�a Cid Ruiz-Zorrilla.
Minoria Agr�ria
[modifica]A les Corts Constituents es van fer notar, per la seva actuaci� en el si de la Minoria Agr�ria, qui haurien de ser els seus principals dirigents: Antonio Royo Villanova, c�lebre per la seva aferrissada oposici� a l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932; Jos� Mar�a Cid, tena� opositor a la llei de reforma agr�ria, i Jos� Mart�nez de Velasco, president, en aquell temps, d'aquesta minoria, convertida en baluard combatiu de les diverses dretes no republicanes. Els integrants de la Minoria Agr�ria foren:[2]
En el debat de totalitat del projecte de Constituci� Espanyola de 1931 el seu portaveu va ser el canonge i diputat per Burgos, Ricardo G�mez Roj�. Durant la seva intervenci� es va oposar al projecte presentat per la Comissi� de Constituci� fonamentalment en tres q�estions a les quals va dedicar gaireb� tota la seva intervenci�: el dret de propietat privada (un "dret natural" amena�at perqu� el projecte obria "les portes per un exagerat socialisme"), la fam�lia (oposant-se al divorci perqu� el matrimoni �s "sagrat" i per tant indissoluble) i l'Esgl�sia Cat�lica, oposant-se a la llibertat de consci�ncia, a la llibertat de cultes i a la separaci� de l'Esgl�sia i l'Estat, aix� com a la dissoluci� dels ordes religiosos. En aquest aspecte considerava el projecte de la Comissi� de Constituci� "anticat�lic" i "antimoral".[3]
| � | �s, senyors, la llibertat de consci�ncia un dret de l'home? (...) Si per llibertat de consci�ncia s'ent�n que cada un �s lliure per formar l'opini� que vulgui, sense mirar si �s falsa o �s vertadera, aix�, senyors, no �s un dret de l'home: l'home t� l'obligaci� de veure quina �s la veritat, per seguir-la, o quina �s la falsedat, per apartar-se'n. (...) La toler�ncia civil absoluta, on hi ha principis iguals per a tots els cultes i totes les religions, pel mateix que confon la veritat amb la falsedat, aquesta toler�ncia civil ni �s digne en el terreny de les idees, ni �s �til en el terreny dels fets, ni �s sistema de govern per als pobles. (...) Qu� direm de la separaci� de l'Esgl�sia i l'Estat? La creiem falsa, la creiem injusta i la creiem de tristos efectes per al poble | � |
Com a mesura de protesta per l'aprovaci� de l'article 26 de la Constituci� la Minoria Agr�ria, juntament amb l'altre grup de la dreta cat�lica, la Minoria basco-navarresa), es va retirar de les Corts Constituents, iniciant amb el manifest que les dues minories publicar conjuntament una campanya de mobilitzacions i de protestes dels cat�lics a favor de la revisi� de la Constituci�.[4]
| � | La intransig�ncia de les Corts i el seu divorci del sentir del poble, manifestats en el criteri relatiu a la propietat, la fam�lia, l'ensenyament i fins i tot als fonaments mateixos de l'ordenaci� social ... ha culminat en els preceptes relatius a la q�esti� religiosa. L'acord dels nuclis de majoria va donar per resultat la redacci� d'un article netament persecutori, disfressat amb aparences de mesura salvadora del r�gim. (...) Denegat a l'Esgl�sia cat�lica i a les seves institucions un r�gim de dret com� de simple ciutadania, amb menyscapte dels m�s elementals drets de l'home ... la Constituci� que va a aprovar no pot ser la nostra. (...) Nosaltres vam aixecar ja des d'ara, dins de la llei, la bandera de la seva revisi�. Si a les Corts ens desentenem del problema, el portem sense pudor davant l'opini� en una intensa campanya que des d'ara iniciem. (...) Dirigim als cat�lics una crida en�rgica i urgent a l'acci�. La Constituci� pol�tica, nodrida d'esperit sectari, no existeix per a nosaltres. Davant seu, tots units com a germans. (...) L'esfor� que est�rilment haur�em de desenvolupar en l'elaboraci� d'una Constituci� antireligiosa i antisocial, que emprarem a moure l'opini� en contra | � |
Membres destacats
[modifica]Els agraris van formar part dels governs republicans de manera pr�cticament ininterrompuda de desembre de 1933 a desembre de 1935. El seu president i fundador va ser Jos� Mart�nez de Velasco i altres membres destacats van ser Nicasio Velayos Velayos, Antonio Royo Villanova i Jos� Mar�a Cid Ruiz-Zorrilla. Els quatre esmentats van ocupar ministeris durant el bienni radical cedista (1933 - 1935). Cid va ocupar les carteres de Comunicacions (desembre de 1933 a octubre de 1934) i d'Obres P�bliques (octubre de 1934 a mar� de 1935). Royo Villanova va exercir la cartera de Marina i alhora Velayos va ocupar la d'Agricultura (de maig a setembre de 1935). Tamb� Nicol�s Franco, germ� gran de Francisco Franco, va pert�nyer al partit, del qual va arribar a ser secretari general, aix� com Antonio Rodriguez Cid.
Mart�nez de Velasco, finalment, va substituir Velayos en el ministeri d'Agricultura (unit al d'Ind�stria i Comer�) i va acabar per ocupar, fins a desembre de 1935, la cartera d'Estat. Va ser tamb� Alcalde de Madrid. A les eleccions generals espanyoles de 1936 el Partit Agrari Espanyol es va presentar unit a la dreta en la majoria de les circumscripcions electorals i va obtenir 13 diputats, que es van quedar en 11 en ser anul�lades les eleccions a Granada i passar-se un agrari a les files de la CEDA. Despr�s de l'esclat de la Guerra Civil, el president del PAE, Mart�nez de Velasco, va ser assassinat a la Pres� Model de Madrid a l'agost de 1936. El partit va desapar�ixer i els dirigents que van sobreviure van donar suport al b�ndol franquista i es van integrar m�s tard en el r�gim de Franco.
Grups afins
[modifica]El Partit Agrari Espanyol va comptar amb alguns antecedents, entre els quals el m�s important va ser el Partit Nacional Agrari, creat a Valladolid el maig de 1930 i encap�alat per Francisco Rodr�guez Rold�n. Va tenir el seu epicentre a les zones blateres de Valladolid i Zamora, per� va desapar�ixer amb l'arribada de la II Rep�blica. Alguns dels seus membres, com el diputat Pedro Mart�n y Mart�n, s'integrarien a la Minoria Agr�ria de les Corts Constituents republicanes i, posteriorment, en el mateix Partit Agrari Espanyol.
Durant l'�poca republicana van proliferar, al costat del Partit Agrari Espanyol, coalicions electorals i partits, generalment de signe conservador, que es denominaven tamb� "agraris", amb el prop�sit d'aconseguir el suport dels agricultors a les zones rurals. Aix�, a les eleccions de 1931 va conc�rrer a Burgos la candidatura anomenada Cat�lico-Agr�ria, composta pel tradicionalista Francisco Est�vanez Rodr�guez i el canonge de la catedral Ricardo G�mez Roj�. El 1933 es van presentar, tamb� a Burgos, tres candidats d'Acci� Rural, un dels quals, �ngel Garc�a Vedoya, es comptaria entre els fundadors del Partit Agrari Espanyol.
Igualment, durant el primer bienni republic�, paral�lelament a l'activitat de la Minoria Agr�ria, van apar�ixer nombroses organitzacions d'�mbit regional i provincial que es van denominar "agr�ries", lligades en bona part a la Confederaci� Nacional Cat�lico-Agr�ria (CNCA) i que majorit�riament s'unirien a la dretana Acció Popular per crear la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA). La CEDA, de fet, va rivalitzar amb els agraris a l'hora d'aconseguir el suport dels propietaris rurals conservadors.
D'altra banda, per raó de la seva acceptació de la República, poden considerar afins al Partit Agrari Espanyol a altres formacions com el Partit Republicà Progressista de Niceto Alcalá-Zamora, el Partit Republicà Conservador de Miguel Maura o el Partit Republicà Liberal Demòcrata de Melquíades Álvarez. Totes elles defensaven un republicanisme conservador que buscava rectificar algunes de les polítiques del primer bienni republicà, cas de la política religiosa (plasmada en l'article 26 de la Constitució i la Llei de Confessions i Congregacions) o la política agrària (plasmada en una llei de Reforma Agrària i en altres mesures complementàries que van suscitar l'oposició de molts propietaris).
Referències
[modifica]- ↑ Molas, Isidre (ed.): Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya. Segle XX. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, març del 2000. ISBN 84-412-0466-7, plana 185.
- ↑ El Debate, 16 de juliol de 1931
- ↑ Juliá, Santos. La Constitución de 1931. Madrid: Iustel, 2009, p. 264-275. ISBN 978-84-9890-083-5.
- ↑ Juliá, Santos. Ibid., 2009, p. 469-470.
Bibliografia
[modifica]- Gil Cuadrado, Luis Teofilo. El Partido Agrario Español (1934-1936): Una alternativa conservadora y republicana. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2006. ISBN 978-84-669-2932-5.
- Mota Muñoz, José Fernando. ¡Viva Cataluña española!: historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana (1931-1936) (en castellà). València: Publicacions de la Universitat de València, 2020. ISBN 978-84-9134-567-1.