Partit Agrari (Espanya)
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | partit pol�tic  |
| Ideologia | agrarisme conservadorisme democr�cia cristiana |
| Alineaci� pol�tica | centredreta |
| Hist�ria | |
| Creaci� | 11 gener 1934 |
| Data de dissoluci� o abolici� | 1936 |
| Altres | |
| Color | |
El Partido Agrario Espa�ol va �sser un partit pol�tic fundat al gener del 1934 pels diputats de la minoria agr�ria i liderat per Jos� Mart�nez de Velasco. Al setembre del mateix any se'n constitu� una secci� a Barcelona, presidida per Jos� G�mez Monche, al gener del 1935 s'organitz� a Lleida (Coll Soldevila) i al juny ho feu a Reus (liderat per Juan Cortina i Pablo Aymat). Al mes de maig conegu� l'adhesi� de la Coalici�n de Defensa Obrera.[1]
Va ser una organitzaci� pol�tica espanyola de l'�mbit de la dreta tradicional, que va tenir gran rellev�ncia en els processos de reforma agr�ria del segle xx. S'hi van integrar un gran nombre de representants de la vella classe pol�tica caracter�stica de la monarquia d'Alfons XIII que havia inaugurat en 1886 Antonio C�novas del Castillo i va tenir gran rellev�ncia en l'oposici� a la reforma agr�ria del ministre Marcel�l� Domingo (Izquierda Republicana).
Va guanyar escons en el mitj� rural durant el bienni radical-cedista de la II Rep�blica. En les seves files hi havia petits i mitjans agricultors defensors de la propietat privada i dels latifundis tradicionals, especialment en Castella la Vella. El seu president i fundador va ser Jos� Mart�nez de Velasco i altres membres destacats van ser Nicasio Velayos Velayos, Antonio Royo Villanova, Alfredo Garc�a Ramos i Jos� Mar�a Cid Ruiz-Zorrilla.
Minoria Agr�ria
[modifica]A les Corts Constituents es van fer notar, per la seva actuaci� en el si de la Minoria Agr�ria, qui haurien de ser els seus principals dirigents: Antonio Royo Villanova, c�lebre per la seva aferrissada oposici� a l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932; Jos� Mar�a Cid, tena� opositor a la llei de reforma agr�ria, i Jos� Mart�nez de Velasco, president, en aquell temps, d'aquesta minoria, convertida en baluard combatiu de les diverses dretes no republicanes. Els integrants de la Minoria Agr�ria foren:[2]
En el debat de totalitat del projecte de Constituci� Espanyola de 1931 el seu portaveu va ser el canonge i diputat per Burgos, Ricardo G�mez Roj�. Durant la seva intervenci� es va oposar al projecte presentat per la Comissi� de Constituci� fonamentalment en tres q�estions a les quals va dedicar gaireb� tota la seva intervenci�: el dret de propietat privada (un "dret natural" amena�at perqu� el projecte obria "les portes per un exagerat socialisme"), la fam�lia (oposant-se al divorci perqu� el matrimoni �s "sagrat" i per tant indissoluble) i l'Esgl�sia Cat�lica, oposant-se a la llibertat de consci�ncia, a la llibertat de cultes i a la separaci� de l'Esgl�sia i l'Estat, aix� com a la dissoluci� dels ordes religiosos. En aquest aspecte considerava el projecte de la Comissi� de Constituci� "anticat�lic" i "antimoral".[3]
| � | �s, senyors, la llibertat de consci�ncia un dret de l'home? (...) Si per llibertat de consci�ncia s'ent�n que cada un �s lliure per formar l'opini� que vulgui, sense mirar si �s falsa o �s vertadera, aix�, senyors, no �s un dret de l'home: l'home t� l'obligaci� de veure quina �s la veritat, per seguir-la, o quina �s la falsedat, per apartar-se'n. (...) La toler�ncia civil absoluta, on hi ha principis iguals per a tots els cultes i totes les religions, pel mateix que confon la veritat amb la falsedat, aquesta toler�ncia civil ni �s digne en el terreny de les idees, ni �s �til en el terreny dels fets, ni �s sistema de govern per als pobles. (...) Qu� direm de la separaci� de l'Esgl�sia i l'Estat? La creiem falsa, la creiem injusta i la creiem de tristos efectes per al poble | � |
Com a mesura de protesta per l'aprovaci� de l'article 26 de la Constituci� la Minoria Agr�ria, juntament amb l'altre grup de la dreta cat�lica, la Minoria basco-navarresa), es va retirar de les Corts Constituents, iniciant amb el manifest que les dues minories publicar conjuntament una campanya de mobilitzacions i de protestes dels cat�lics a favor de la revisi� de la Constituci�.[4]
| � | La intransig�ncia de les Corts i el seu divorci del sentir del poble, manifestats en el criteri relatiu a la propietat, la fam�lia, l'ensenyament i fins i tot als fonaments mateixos de l'ordenaci� social ... ha culminat en els preceptes relatius a la q�esti� religiosa. L'acord dels nuclis de majoria va donar per resultat la redacci� d'un article netament persecutori, disfressat amb aparences de mesura salvadora del r�gim. (...) Denegat a l'Esgl�sia cat�lica i a les seves institucions un r�gim de dret com� de simple ciutadania, amb menyscapte dels m�s elementals drets de l'home ... la Constituci� que va a aprovar no pot ser la nostra. (...) Nosaltres vam aixecar ja des d'ara, dins de la llei, la bandera de la seva revisi�. Si a les Corts ens desentenem del problema, el portem sense pudor davant l'opini� en una intensa campanya que des d'ara iniciem. (...) Dirigim als cat�lics una crida en�rgica i urgent a l'acci�. La Constituci� pol�tica, nodrida d'esperit sectari, no existeix per a nosaltres. Davant seu, tots units com a germans. (...) L'esfor� que est�rilment haur�em de desenvolupar en l'elaboraci� d'una Constituci� antireligiosa i antisocial, que emprarem a moure l'opini� en contra | � |
Membres destacats
[modifica]Els agraris van formar part dels governs republicans de manera pr�cticament ininterrompuda de desembre de 1933 a desembre de 1935. El seu president i fundador va ser Jos� Mart�nez de Velasco i altres membres destacats van ser Nicasio Velayos Velayos, Antonio Royo Villanova i Jos� Mar�a Cid Ruiz-Zorrilla. Els quatre esmentats van ocupar ministeris durant el bienni radical cedista (1933 - 1935). Cid va ocupar les carteres de Comunicacions (desembre de 1933 a octubre de 1934) i d'Obres P�bliques (octubre de 1934 a mar� de 1935). Royo Villanova va exercir la cartera de Marina i alhora Velayos va ocupar la d'Agricultura (de maig a setembre de 1935). Tamb� Nicol�s Franco, germ� gran de Francisco Franco, va pert�nyer al partit, del qual va arribar a ser secretari general, aix� com Antonio Rodriguez Cid.
Mart�nez de Velasco, finalment, va substituir Velayos en el ministeri d'Agricultura (unit al d'Ind�stria i Comer�) i va acabar per ocupar, fins a desembre de 1935, la cartera d'Estat. Va ser tamb� Alcalde de Madrid. A les eleccions generals espanyoles de 1936 el Partit Agrari Espanyol es va presentar unit a la dreta en la majoria de les circumscripcions electorals i va obtenir 13 diputats, que es van quedar en 11 en ser anul�lades les eleccions a Granada i passar-se un agrari a les files de la CEDA. Despr�s de l'esclat de la Guerra Civil, el president del PAE, Mart�nez de Velasco, va ser assassinat a la Pres� Model de Madrid a l'agost de 1936. El partit va desapar�ixer i els dirigents que van sobreviure van donar suport al b�ndol franquista i es van integrar m�s tard en el r�gim de Franco.
Grups afins
[modifica]El Partit Agrari Espanyol va comptar amb alguns antecedents, entre els quals el m�s important va ser el Partit Nacional Agrari, creat a Valladolid el maig de 1930 i encap�alat per Francisco Rodr�guez Rold�n. Va tenir el seu epicentre a les zones blateres de Valladolid i Zamora, per� va desapar�ixer amb l'arribada de la II Rep�blica. Alguns dels seus membres, com el diputat Pedro Mart�n y Mart�n, s'integrarien a la Minoria Agr�ria de les Corts Constituents republicanes i, posteriorment, en el mateix Partit Agrari Espanyol.
Durant l'�poca republicana van proliferar, al costat del Partit Agrari Espanyol, coalicions electorals i partits, generalment de signe conservador, que es denominaven tamb� "agraris", amb el prop�sit d'aconseguir el suport dels agricultors a les zones rurals. Aix�, a les eleccions de 1931 va conc�rrer a Burgos la candidatura anomenada Cat�lico-Agr�ria, composta pel tradicionalista Francisco Est�vanez Rodr�guez i el canonge de la catedral Ricardo G�mez Roj�. El 1933 es van presentar, tamb� a Burgos, tres candidats d'Acci� Rural, un dels quals, �ngel Garc�a Vedoya, es comptaria entre els fundadors del Partit Agrari Espanyol.
Igualment, durant el primer bienni republic�, paral�lelament a l'activitat de la Minoria Agr�ria, van apar�ixer nombroses organitzacions d'�mbit regional i provincial que es van denominar "agr�ries", lligades en bona part a la Confederaci� Nacional Cat�lico-Agr�ria (CNCA) i que majorit�riament s'unirien a la dretana Acci� Popular per crear la Confederaci� Espanyola de Dretes Aut�nomes (CEDA). La CEDA, de fet, va rivalitzar amb els agraris a l'hora d'aconseguir el suport dels propietaris rurals conservadors.
D'altra banda, per ra� de la seva acceptaci� de la Rep�blica, poden considerar afins al Partit Agrari Espanyol a altres formacions com el Partit Republic� Progressista de Niceto Alcal�-Zamora, el Partit Republic� Conservador de Miguel Maura o el Partit Republic� Liberal Dem�crata de Melqu�ades �lvarez. Totes elles defensaven un republicanisme conservador que buscava rectificar algunes de les pol�tiques del primer bienni republic�, cas de la pol�tica religiosa (plasmada en l'article 26 de la Constituci� i la Llei de Confessions i Congregacions) o la pol�tica agr�ria (plasmada en una llei de Reforma Agr�ria i en altres mesures complement�ries que van suscitar l'oposici� de molts propietaris).
Refer�ncies
[modifica]- ↑ Molas, Isidre (ed.): Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya. Segle XX. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, març del 2000. ISBN 84-412-0466-7, plana 185.
- ↑ El Debate, 16 de juliol de 1931
- ↑ Juliá, Santos. La Constitución de 1931. Madrid: Iustel, 2009, p. 264-275. ISBN 978-84-9890-083-5.
- ↑ Juliá, Santos. Ibid., 2009, p. 469-470.
Bibliografia
[modifica]- Gil Cuadrado, Luis Teofilo. El Partido Agrario Español (1934-1936): Una alternativa conservadora y republicana. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2006. ISBN 978-84-669-2932-5.
- Mota Muñoz, José Fernando. ¡Viva Cataluña española!: historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana (1931-1936) (en castellà). València: Publicacions de la Universitat de València, 2020. ISBN 978-84-9134-567-1.