Vés al contingut

Fahrenheit 9/11

De la Viquip�dia, l'enciclop�dia lliure
La versi� per a impressora ja no �s compatible i pot tenir errors de representaci�. Actualitzeu les adreces d'inter�s del navegador i utilitzeu la funci� d'impressi� per defecte del navegador.
Infotaula de pel�l�culaFahrenheit 9/11
Fitxa
Direcci�Michael Moore Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Producci�Michael Moore, Monica Hampton, Harvey Weinstein i Robert Weinstein Modifica el valor a Wikidata
Gui�Michael Moore Modifica el valor a Wikidata
M�sicaJeff Gibbs Modifica el valor a Wikidata
ProductoraDog Eat Dog Films, Lionsgate i Sony Pictures Home Entertainment Modifica el valor a Wikidata
Distribu�dorMok�p, Lionsgate Films, Dog Eat Dog Films i IFC Films Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Pa�s d'origenEstats Units d'Am�rica Modifica el valor a Wikidata
Estrena17 maig 2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada122 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalangl�s Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost6.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptaci�222.400.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripci�
G�neredocumental i pamflet Modifica el valor a Wikidata
Temaatemptats de l'11 de setembre de 2001 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
Palma d'Or (2004, 2004) Modifica el valor a Wikidata



Lloc webfahrenheit911.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0361596 The Movie Database: 1777 Filmaffinity: 216517 Allocine: 52305 Rottentomatoes: m/fahrenheit_911 Mojo: fahrenheit911 Allmovie: v305974 TCM: 546916 Metacritic: movie/fahrenheit-911 TV.com: movies/fahrenheit-911 Modifica els identificadors a Wikidata

Fahrenheit 9/11 �s un documental pol�tic dirigit per Michael Moore estrenat el 2004. Tracta sobre les causes i les conseq��ncies dels atemptats de l'11-S, fent refer�ncia a la posterior Guerra d'Iraq, i a les suposades relacions entre la fam�lia Bush i la fam�lia d'Osama bin Laden.

Argument

Michael Moore ha reconegut que la pel�l�cula �s com un acte pol�tic per a la no-reelecci� de George W. Bush a la presid�ncia dels Estats Units el novembre de 2004, i de fet aquesta pel�l�cula �s una acusaci� contra George Bush. Considera que aquest �ltim i els seus partidaris han maniobrat per assegurar la seva vict�ria a les eleccions americanes el 2000, trucant el recompte de vots. La pel�l�cula estableix igualment una part de les relacions que existeixen entre la fam�lia Bush i la fam�lia Bin Laden, i com l'administraci� americana ha facilitat la sortida de membres d'aquesta fam�lia despr�s dels atemptats de l'11 setembre de 2001. Exposa finalment el que, segons el seu punt de vista, serien els motius reals de la invasi� americana de 2003 a l'Iraq: l'ocupaci� sobre el petroli iraqui�

En una escena, Moore mostra la recepci� del pr�ncep Bandar ben Sult� ben Abd al-Aziz Al Saoud, ambaixador de l'Ar�bia Saudita als Estats Units, en un sopar a la Casa Blanca amb el president Bush. Segons Moore, el pr�ncep Bandar seria anomenat "Bandar Bush" en els cercles de la fam�lia Bush.[1] Aquest sopar, l'objecte del qual no �s precisat al documental, ha tingut lloc l'endem� vespre dels esdeveniments terroristes dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, que han implicat majorit�riament pirates de l'aire de nacionalitat saudita, llavors que, com indica la veu en off el Pent�gon crema sobre l'altra riba del Potomac".

El desenvolupament de la pel�l�cula revela imatges tretes de confer�ncies preparat�ries a la reconstrucci� a l'Iraq, il�lustradores de la col�lusi� entre els financers del complex militar i industrial americ�, les companyies de mercenaris privades, i les grans companyies americanes, amb els fabricants d'equips petroliers al capdavant.

Dificultats de distribuci�

La societat mare de Miramax (la societat productora de la pel�l�cula), Disney, ha utilitzat una cl�usula del contracte que lliga les dues societats per impedir la distribuci� de la pel�l�cula. La cl�usula utilitzada permet a Disney negar-se a distribuir una pel�l�cula si supera el pressupost o si t� un contingut que pot ser censurat (massa violent, o sexualment expl�cit). Els responsables de Miramax han declarat que aquesta cl�usula no s'aplicava a Fahrenheit 9/11. Segons una font no oficial de Disney, semblaria que ser m�s un problema d'imatge de marca. Disney t� por d'alinear-se, distribuint una pel�l�cula molt pol�tica just abans del comen�ament de la campanya electoral per a la Casa Blanca.

Per la seva banda, Michael Moore pensa que el rebuig de Disney �s m�s d'ordre financer. Disney ha pogut rebre ajudes financeres de l'estat de Florida per al seu parc d'atraccions. I el fet que Disney autoritzi la distribuci� arriscaria comprometre l'acord. Igualment s'ha de notar que el governador de Florida �s Jeb Bush, el germ� de George W. Bush [2] La pel�l�cula ha estat finalment distribu�da als EUA per una empresa entre Lion's Gate, IFC Pel�l�cules i el Fellowship Adventure Group, una societat creada per a l'ocasi� pels dirigents de Miramax. La pel�l�cula ha tingut un �xit molt important des de la seva sortida als Estats Units. Ha ingressat m�s de 60 milions de d�lars en dues setmanes. Michael Moore ha dit ell mateix que estava molt sorpr�s per l'�xit de la pel�l�cula.

T�tol

El t�tol de la pel�l�cula �sta inspirat en la novel�la Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, adaptat al cinema per Fran�ois Truffaut. Al llibre, aquesta temperatura se suposava que era la de la combusti� del paper dels llibres, que eren sistem�ticament cremats. Reempla�ant la xifra per la data de l'11 de setembre, Michael Moore ha volgut dir que aquesta data marca el comen�ament de la creaci� de lleis que jutja lliberticides, com la Patriot Act. [3] Ray Bradbury ha fet saber que no havia estat contactat per Michael Moore per tenir la seva autorització per inspirar-se en el títol del seu llibre. I que havia esperat sis mesos abans que Michael Moore ho recordés per declarar-se preocupat per la situació. A la pregunta de si anava a denunciar-lo, va respondre que no i que esperava resoldre-ho com dos cavallers, si accepta donar-me la mà i retornar-me el meu llibre i el meu títol.[4]

Critiques

Encara que aquesta pel·lícula hagi rebut la Palma d'Or a Cannes, la pel·lícula és considerada per nombroses crítiques com un al·legat antiBush massa exagerat i una compilació de diverses imatges d'arxiu i de reportatges. [5]

En resposta a l'èxit de la pel·lícula, un altre documental ha sortit als Estats Units: FahrenHYPE 9/11 de Alan Petterson, que es proposa de demostrar en diversos punts les aproximacions[6] de la pel·lícula de Moore.

Premis

Nominacions

Referències

  1. Is 'Bandar Bush' above the law? Arxivat 2021-01-26 a Wayback Machine. (anglès)
  2. [enllaç sense format] http://www.time.com/time/arts/article/0,8599,638819,00.html Arxivat 2008-06-22 a Wayback Machine. Time. First look a "Farenheit9/11" (anglès)
  3. [enllaç sense format] http://www.worldnetdaily.com/news/article.asp?ARTICLE_ID=38776 Arxivat 2008-09-18 a Wayback Machine. WorldNet daily: Ray Bradbury rips Michael Moore (anglès)
  4. Llibre de Sam Weller, The Bradbury Chronicles: The Life of Ray Bradbury, 2005
  5. [enllaç sense format] http://www.critica.cl/html/rcuadros_09.htm Arxivat 2009-02-08 a Wayback Machine.
  6. Diferents arguments contra el documental de Michael Moore presentats a FahrenHype 9/11 Arxivat 2008-05-16 a Wayback Machine. (anglès)

Enllaços externs