Abaqa

Abaqa

Nom original	(mn) ᠠᠪᠠᠭ᠎ᠠ ᠬᠠᠨ
Biografia
Naixement	27 febrer 1234 Imperi Mongol
Mort	1r abril 1282 (48 anys) Hamadan (Iran)
Kan Il-kanat
1265 – 1282 ← Hülegü – Ahmad Tegüder →
Activitat
Ocupació	sobirà
Carrera militar
Conflicte	Novena Croada
Altres
Títol	Príncep
Família	Genguiskànides i hulaguides
Cònjuge	Maria Paleòloga Bulujin Egachi Todei Khatun Nokdan Khatun Buluqhan Khatun Padishah Khatun Öljei Khatun Mirtay Khatun
Fills	Theodora Palaiologina Arachantloun  () AbaqaMaria Paleòloga El Qutlugh Khatun  () AbaqaBulujin Egachi Malika Khatun  () AbaqaBuluqhan Khatun Toghanchuq Khatun  () Abaqa Arghun Khan  () Abaqa Gaykhatu  () AbaqaNokdan Khatun Oljath  () AbaqaBulujin Egachi Georgios Bahadur  () Abaqa
Pare	H�leg�
Germans	Ahmad Teg�der Jumghur Qonqurtai Yoshmut M�ngke Tem�r

Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de P�rsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu. El seu nom vol dir 'oncle patern'.

En el kanat il-k�nida, on la majoria de la poblaci� era musulmana, Abaqa privilegi� els interessos dels budistes (ell mateix era budista com el seu pare) i tamb� men� una pol�tica procristiana (la seva mare era nestoriana). En l'aspecte exterior, aquesta orientaci� es tradu� per un intent d'apropament amb l'Occident, amb la tramesa d'ambaixades al papa de l'�poca, Gregori X, i als sobirans europeus (entre altres el rei catal� Jaume I) per tal dur a terme una acci� comuna contra les pot�ncies musulmanes (en particular els mamelucs de S�ria i d'Egipte), per� aquestes iniciatives van resultar infructuoses.

Durant el seu regnat, Abaqa va patir diverses derrotes en les seves temptatives successives de conquesta de S�ria i d'Egipte. Tamb� van causar-li for�a dificultats les altres pot�ncies mongoles ve�nes, �s a dir, els kanats Kiptxak (l'Horda d'Or) i el Txagatai. Aquests li discutien un cert nombre de territoris i fins i tot van aliar-se amb els mamelucs contra els il-k�nides.

Va n�ixer a Mong�lia i va acompanyar el seu pare en l'expedici� a l'oest. En esclatar la guerra amb Berke de l'Horda d'Or (1261-1262) fou enviat a l'est amb el kan dels djag�tides, Algu. A la mort d'Hulegu el febrer de 1265 Abaqa era governador del Gran Khorasan i del Mazanderan; es va dirigir a l'Azerbaidjan i fou proclamat kan liquidant un intent del seu germ� petit Yosmut, i fou coronat el 19 de juny a Tuzlu Gol i es va casar amb Maria Pale�loga, filla de Miquel VIII Pale�leg, i que havia estat enviada per casar-se amb Hulegu a fi d'enfortir els lligams entre el kanat i l'Imperi Rom� d'Orient. Va establir la seva capital a Tabriz encara que a l'estiu generalment era al Mazanderan.

El mateix any 1265 Yosmut va rebutjar un atac de l'Horda d'Or dirigit per Nogai, i Abaqa va travessar llavors el riu Kura (Kor) per� es va haver de retirar en acostar-se Berke. Durant un temps els dos ex�rcits es van observar i finalment la mort sobtada de Berke va posar fi al conflicte. El successor de Berke, Mengku Timur, va fer la pau amb Abaqa.

En cartes al Papa Climent IV el 1267 i 1268 demanava que els ex�rcits croats i els romans d'Orient s'unissin als mongols contra els mamelucs, per� aquestes propostes mai no van reeixir.

El 1268 els mamelucs del sold� B�ybars I van ocupar Antioquia, que era vassalla dels il-kan, per� aix� va quedar sense resposta. El 1269 els mamelucs van envair Arm�nia Menor i van fer presoner al pr�ncep hereu Lle�, fill del rei Hatum I, vassall fidel dels il-kan, i tampoc aquesta vegada hi va haver resposta probablement perqu� ja havia comen�at la lluita amb els Djagatai.

El 1269 a tot tardar, el kan Barak de Txagatai va envair Khorasan i va derrotar un ex�rcit il-k�nida dirigit per Tubsin, germ� d'Abaqa. Teguder (conegut com a Teguder de Turan), parent de Barak, que havia estat al servei d'Hulagu, va intentar desertar ara amb les seves tropes i va anar cap al Caucas, per� Abaqa el va empaitar i el va fer presoner. Llavors Abaqa va derrotar l'ex�rcit de Barak a Herat (22 de juliol de 1270) i Barak va morir poc despr�s. A Herat governava la dinastia dels Kurt o Kurt�des, que va donar suport a Barak, i el seu malik (sobir�) fou enverinat per ordre d'Abaqa el 1278.

Kubilai Khan de la Xina, el gran kan, li va enviar el seu reconeixement el 1270 i llavors Abaqa va fer una segona cerim�nia de coronaci�, tamb� a Tuzlu Gol.

El 1271 Abaqa va enviar un ex�rcit a S�ria contra els mamelucs egipcis, va ocupar la fortalesa isma�lita de Gerdku, i es va dirigir a la fortalesa de Bira, a l'Eufrates, per� fou derrotat a Rahba (1272).

Aprofitant la mort de Barak va enviar un ex�rcit a Djagatai que va saquejar Bukhar� el 670 de l'h�gira (1272/1273). El 1275 Baybars va tornar a atacar Arm�nia Menor i dos anys despr�s convidat pel selj�cida Moin al-Din Sulayman va envair el Soldanat de Rum (Anat�lia) i va derrotar els mongols a Elbistan o Albostan (23 d'abril de 1277) i quan Abaqa va arribar amb refor�os els mamelucs ja s'havien retirat. Nom�s va poder saquejar els territoris selj�cides.

En aquestos darrers anys les prov�ncies il-k�nides orientals patien els atacs dels negudaris o karaunes, que el 1278 van arribar fins a Fars. Abaqa va haver de fer una expedici� contra ells al Khorasan el 1279, i encara que els va derrotar van tornar el 1281/1282 a Kirman i a Fars i encara es van acostar durant uns anys m�s a aquestes regions.

El seu germ� Mengku Timur s'havia casat per ordre d'Abaqa amb la princesa Abes de la dinastia Salgh�rida, que governava a Fars (quan va morir el 685 de l'h�gira o 1286 o 1287, el Fars va passar a govern directe dels il-kans). El 1281 va enviar contra els mamelucs un potent exèrcit dirigit per Mengku Timur i els armenis s'hi van afegir, però aquest fou derrotat greument a Homs el 30 d'octubre de 1281.

Durant tot el seu regnat el seu Sah-ed-divan fou Xams-ad-Din Juwayní però al final del regnat Maj al-Mulk va aconseguir guanyar posicions i a la mort del kan, va fer empresonar al germà del Sah-ed-divan, l'historiador Alà-ad-Din Juwayní, governador de Bagdad, acusat de malversació.

Poc abans de morir va confirmar com a Catolicós nestorià Mar Yabalaha III, amb qui tenia bones relacions. Tot i així se sospita que Abaqa no tenia simpaties cristianes sinó budistes.

Abaqa va morir pocs mesos després a Hamadan d'una borratxera. Fou enterrat com el seu pare a una illa de la mar Càspia. Va deixar dos fills, Argun i Gaikhatu, que foren ambdós kans il-kànides, però el va succeir el seu germà Teguder que com que era musulmà va adoptar el nom d'Ahmad.