Abat de Poblet
L'abat de Poblet �s el pare espiritual del monestir de Poblet. Des del 18 de maig de 1375, l'abat de Poblet era tamb� l'almoiner major del rei, t�tol concedit per Pere el Cerimoni�s a l'abat Guillem d'Agull� i als seus successors. A m�s, l'abat tenia el control de multitud de viles i terres arreu dels Pa�sos Catalans i Arag�, gr�cies a donacions de monarques i nobles catalans, valencians, balears i aragonesos. En la hist�ria dels abats de Poblet es distingeixen tres per�odes:
- 1153-1623: abats perpetus. Eren vitalicis i nom�s podien ser recusats per decisi� judicial (com ho fou Pere Caixal el 1531), reial (com Josep Salvador el 1786 per Carles III) o papal (com Jaume Carb� el 1413 per Benet XIII).
- 1623-1835: abats quadriennals. Escollits per un per�ode de quatre anys, podien repetir en per�odes no consecutius.
- 1835-1940: sense vida monacal
- Des del 1940: abats contemporanis.
Abaciologi de Poblet
[modifica]Abats i priors que han regit el monestir de Poblet des de la seva fundaci�. La numeraci� pot variar depenent de les fonts, a causa de reeleccions, guerres, exclaustracions i altres motius extraordinaris.
| N�m. | Nom | Per�ode | Ressenya Biogr�fica |
|---|---|---|---|
| - | Poblet | - | Ermit� i primer abat, segons la llegenda |
| 0 | San� | 1150 | Abat de Fontfreda en el moment de la donaci� de les terres de Poblet a l'orde del Cister (18 de gener de 1150) |
| 1 | Vidal | ?-1153 | Rep una butlla papal el 30 de novembre de 1152 |
| 2 | Guerau de Marbons | 1153-1154 | Prior el 27 de mar� de 1153 i el 9 d'agost del mateix any ja signa un document com a abat. |
| 3 | Grimoald | 1154-1160 | Prior el 29 d'agost de 1154 |
| 4 | Esteve de Sant Mart� | 1160-1165 | Despr�s fou bisbe d'Osca (1165-1186) |
| 5 | Hug | 1165-1181 | - |
| 6 | Esteve Droc | 1181-1185 | - |
| 7 | Pere del Talladell | 1185-1187 | - |
| 8 | Esteve | 1187-1190 | - |
| 9 | Pere de Ma�anet | 1190-1196 | Fund� el monestir de Piedra, a Arag� |
| 10 | Arnau Amalric | 1196-1198 | Lluit� contra els c�tars amb Sim� de Montfort i contra els musulmans a les Navas de Tolosa. Durant el setge de Besiers li �s atribu�da la frase: Mateu-los a tots; D�u ja reconeixer� els seus!. La ciutat fou saquejada i hi moriren 7000 persones. |
| 11 | Pere de Concabella | 1198-1204 | - |
| 12 | Pere de Curtacans | 1205-1214 | - |
| 13 | Arnau de Filella | 1214-1220 | - |
| 14 | Ramon d'Hostalric | 1221-1224 | - |
| 15 | Ramon de Cervera | 1224-1229 | Va anar amb el rei Jaume I a la conquesta de Mallorca |
| 16 | Arnau de Gallard | 1229-1231 | - |
| 17 | Vidal d'Alguaire | 1232-1236 | Fund� el monestir de Benifass� el 1233 |
| 18 | Sim� Ximeno | 1236-1237 | - |
| 19 | Ramon de Siscar | 1237-1238 | Natural de la Ribagor�a, fou bisbe de Lleida. |
| 20 | Ramon Donat | 1238-1241 | Fund� el monestir de la Real, a Mallorca (1239) |
| 21 | Vidal | 1241-1242 | - |
| 22 | Dom�nec de Ximeno | 1243-1245 | - |
| 23 | Berenguer de Castellots | 1246-1253 | - |
| 24 | Arnau de Preixens | 1254-1267 | - |
| 25 | Arnau d'Oliola | 1267-1276 | - |
| 26 | Bernat de Cervera | 1276-1287 | - |
| 27 | Guillem d'Estanyol | 1288-1297 | Dimit� arran de l'esc�ndol del seu viatge com a ambaixador d'Alfons el Benigne a la cort de Jaume I de Sic�lia |
| 28 | Gil de Rossell� | 1297-1302 | - |
| 29 | Pere d'Alferic | 1302-1312 | Fund� el priorat de Natzaret, a Barcelona (1311) |
| 30 | Andreu Timor | 1312-1315 | - |
| 31 | Pon� de Copons | 1316-1348 | El 1343 feu copiar el Libre dels feyts del Rey En Jacme. |
| 32 | Bernat de Palau | 1348 | Cavaller de la cort d'Alfons el Benigne que abandon� les armes per fer-se monjo. Mor� una setmana despr�s d'�sser escollit abat a causa de la Pesta Negra (fou abat del 8 d'agost al 16 d'agost) |
| 33 | Arnau d'Eixam�s | 1348-1361 | - |
| 34 | Guillem d'Agull� | 1361-1393 | Pere III li conced�, per a ell i els seus successors, el t�tol d'almoiner major del rei (1375) |
| 35 | Vicent Ferrer | 1393-1409 | - |
| 36 | Jaume Carb� | 1409-1413 | Majoral de Quart de Poblet, domini del monestir a prop de Val�ncia, elevat a abat per Benet XIII durant el Cisma d'Occident |
| 37 | Joan Mart�nez de Mengucho | 1413-1433 | Nomenat per Benet XIII durant el Cisma d'Occident |
| 38 | Guillem de Queralt | 1434-1435 | Amb el suport de fra Pere Marginet, exmonjo i home venerable, accept� l'abadiat. |
| 39 | Miquel Roures | 1435-1437 | - |
| 40 | Bartomeu Conill | 1437-1458 | Escollit de nou pels monjos |
| 41 | Miquel Delgado | 1458-1478 | 33� president de la Generalitat de Catalunya (1476-1478) i abat durant la Guerra civil catalana, en la qual s'aline� amb el rei mentre la seva comunitat feia costat la Generalitat revoltada. |
| 42 | Joan Estany� | 1478-1480 | - |
| 43 | Juan Payo Coello | 1480-1498 | Natural de Zamora. Cavaller, deix� les armes per fer-se monjo. Ferran II el nomen� 37� president de la Generalitat de Catalunya (1488-1491) |
| 44 | Miquel Gast� | 1498-1499 | Prior president |
| 45 | Joan Boada | 1499-1502 | - |
| 46 | Dom�nec Porta | 1502-1526 | Nomenat reformador de tots els Monestirs del Cister a Espanya el 1508 |
| 47 | Pere Caixal | 1526-1531 | Consagr� el retaule central renaixentista, esculpit en alabastre per Dami� Forment. Posteriorment fou jutjat per la Inquisici�, excomunicat i tancat a la Pres� d'Estat de X�tiva (1534-1543) |
| 48 | Fernando de Ler�n | 1531-1545 | - |
| 49 | Gabriel For�s | 1545-1546 | - |
| 50 | Pere Boquers | 1546-1564 | - |
| 51 | Joan de Guimer� | 1564-1583 | - |
| 52 | Francesc Oliver de Boteller | 1583-1598 | 75� president de la Generalitat de Catalunya (1587-1588) i (1596-1598) |
| 53 | Joan Tarr�s | 1598-1602 | - |
| 54 | Sim� Trilla | 1602-1623 | Lluit� aferrissadament contra la creaci� de la Congregaci� Cistercenca d'Arag�, erigida finalment el 1616. A la seva mort, Poblet hi fou incl�s i els abats esdevingueren quadriennals |
| 55 | Miquel Merola | 1623-1627 | - |
| 56 | Dom�nec Quiles | 1627-1631 | - |
| 57 | Miquel Mayor | 1631-1636 | - |
| 58 | Jaume Pallar�s | 1636-1640 | Abat durant el Corpus de Sang |
| 59 | Rafael Llobera | 1640-1644 | - |
| R | Jaume Pallar�s | 1644-1648 | Reelegit abat |
| R | Rafael Llobera | 1648-1652 | Reelegit abat |
| 60 | Josep San� | 1652-1656 | - |
| 61 | Joaquim Arbol� | 1656-1660 | - |
| 62 | Antoni Rossell | 1660-1664 | - |
| 63 | Josep Redu� | 1664-1668 | - |
| R | Antoni Rossell | 1668-1672 | Reelegit abat |
| 64 | Josep Serra | 1672-1677 | - |
| R | Antoni Rossell | 1677-1680 | tercera reelecci� com a abat |
| 65 | Vicen� Prada | 1680-1684 | - |
| 66 | Josep Tres�nchez | 1684-1688 | - |
| 67 | Pere Virgili | 1688-1692 | - |
| 68 | Pere Albert | 1692-1696 | - |
| 69 | Josep Rosers | 1696-1700 | - |
| R | Josep Tres�nchez | 1700-1704 | Reelegit abat |
| 70 | Francesc Dorda | 1704-1708 | Abat austriacista. Despr�s fou bisbe de Solsona fins que fou destitu�t per Felip V |
| 71 | Baltasar Fontanilles | 1708-1713 | Prior president |
| 72 | Josep Escuder | 1713-1716 | - |
| 73 | Baltasar de Saiol | 1716-1720 | - |
| R | Baltasar Fontanilles | 1720-1724 | - |
| R | Baltasar de Saiol | 1724-1728 | Reelegit abat |
| 74 | F�lix Genover | 1728-1732 | - |
| R | Baltasar de Saiol | 1732-1736 | 3a reelecci� |
| 75 | Francesc Fornaguera | 1736-1741 | - |
| 76 | Josep Antoni de Lled� | 1741-1744 | - |
| R | Francesc Fornaguera | 1744-1748 | Reelegit abat |
| 77 | Pere Parellada | 1748-1752 | - |
| 78 | Miquel Cui�s | 1752-1756 | - |
| 79 | Agust� Oliva | 1756-1760 | - |
| R | Miquel Cui�s | 1760-1764 | Reelegit abat |
| 80 | Josep Baldrich | 1764-1768 | - |
| 81 | Joan Beltr� | 1768-1772 | - |
| 82 | Josep Fibla | 1772-1776 | - |
| 83 | Josep G�ell | 1776-1780 | - |
| 84 | Francesc Ferrer | 1780-1784 | Prior president |
| 85 | Josep Salvador | 1784-1786 | Destitu�t per Carles III a la meitat del seu mandat |
| 86 | Agust�n V�zquez de Varela | 1786-1793 | Nomenat per Carles III |
| 87 | Anselmo Troncoso | 1793-1794 | Prior president |
| 88 | Pere Cererols | 1794-1797 | - |
| 89 | Josep Sabater | 1797-1800 | - |
| 90 | Antoni Mas | 1800-1804 | - |
| 91 | Joaquim Casanovas | 1804-1808 | - |
| 92 | Josep Barba i Suris | 1810-1811 | Jutjat i exiliat a les Illes Balears |
| Sense vida monàstica (1811)-(1813): el 1809, durant la Guerra del Francès, el monestir fou saquejat pels francesos i el 1811 confiscat, però el 1813 els monjos s'hi reinstal·laren | |||
| 93 | Josep Roca | 1813-1815 | Prior president |
| 94 | Jaume Pàmies | 1815-1819 | - |
| 95 | Esteve Torrell | 1819-1822 | Decret de supressió d'ordes monacals el 1820. El monestir resta com a casa de reunió d'exmonjos fins a la supressió definitiva el 1822 |
| R | Josep Barba i Suris | 1822-1823 | Al capdavant de la casa d'exmonjos |
| R | Esteve Torrell | 1823-1825 | Amb la restauració absolutista, retorn dels monjos en actiu |
| 96 | Josep Queralt | 1826-1831 | - |
| 97 | Sebastià Gatell | 1831-1834 | - |
| 98 | Ramon Bertran | 1834-1835 | Prior president |
| R | Sebastià Gatell | 1835 | Reelegit i abat en el moment de l'exclaustració |
| Sense vida monàstica (1835)-(1940): la desamortització de Mendizábal (1836) posà fi a 684 anys de vida monàstica al monestir de Poblet.
Els monjos no tornaren fins al 1940, quan l'abat general del Cister hi restaurà la vida monàstica amb quatre monjos italians. | |||
| 99 | Giovanni Maria Rosavini | 1940-1950 | Prior |
| 100 | Gregori Jordana | 1950-1953 | Prior president |
| 101 | Edmond Maria Garreta i Olivella | 1953-1966 | Prior president de 1953-1954 i abat de 1954-1966 |
| 102 | Robert Saladrigues | 1966-1970 | Prior administrador. Sota el seu abadiat es fundà el monestir de Solius el 1967 |
| 103 | Maur Esteva i Alsina | 1970-1998 | Abat durant la fi del franquisme i la restauració de la democràcia. Aconseguí que el monestir fos reconegut Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1991. Donà l'empenta definitiva a la restauració del monestir. |
| 104 | Josep Alegre i Vilas | 1998-2015 | |
| 105 | Octavi Vilà i Mayo | 2015-2024 | Nomenat bisbe de Girona el 2024 |
| 106 | Rafel Barruè i Broch | Des de 2024 | Actual abat |
Bibliografia
[modifica]- Robert Saladrigues; Acta Historica et Archaelogica; Universitat de Barcelona; Barcelona; 1997
- ALTISENT,A:1993 Diplomatari de Santa Maria de Poblet.Anys 960-1177.vol 1. Barcelona : Abadia de Poblet. Generalitat de Catalunya.1993, doc, 123