Bicicleta tot terreny

Una bicicleta de muntanya despr�s d'una ruta.

La bicicleta tot terreny o BTT (en franc�s: V�lo Tout Terrain, VTT) o bicicleta de muntanya (en angl�s, Mountain bike, MTB) �s el tipus de bicicleta dissenyada per a rutes per muntanya o camp a trav�s. Es caracteritza per uns components (quadre, rodes, canvi...) m�s resistents als impactes del terreny i per estar prove�des, en molts de casos, per un sistema de suspensi� a la forquilla davantera (gaireb� majoritari) i esmorte�ment al darrere. Els pneum�tics s�n de 26, 27.5, 29 i 36 polzades i una secci� gran i amb molt gravat per absorbir les irregularitats del terreny i assegurar la tracci�.

Hist�ria

Descens al campionat neerland�s de BTT del 2008

Una BTT en acci�

Abans de l'aparici� del terme i del concepte de bicicleta tot terreny o de muntanya les bicicletes ja eren utilitzades fora de les carreteres per� el disseny de bicicletes espec�fiques per a ser utilitzades sobre terrenys accidentats no va arribar fins a la meitat de la d�cada del 1970 als Estats Units

Joe Breeze �s reconegut com el primer a construir una bicicleta espec�ficament destinada al tot terreny, per� va ser Tom Ritchey que va comen�ar la fabricaci� en s�rie el 1979, creant la marca MountainBikes amb Gary Fischer i Charlie Kelly.

El primer campionat mundial de BTT, cross-country i descens es va fer el 1990 a Durango a l'estat de Colorado.

Caracter�stiques

Es caracteritza per uns components (quadre, rodes, sistemes de canvi, etc.) m�s resistents als impactes del terreny i per estar prove�des, en molts casos, amb un sistema de suspensi� que pot ser simple (nom�s suspensi� en la forqueta davantera, tamb� denominades �r�gides�) o doble (forqueta davantera m�s amortidor posterior, anomenades �dobles�), a m�s de les bicicletes (que solament en posseeixen una al davant, llevant una de les dues que hi ha davant per disminuir el pes). Aix� mateix, les cobertes s�n de major grossor i amb tacs per absorbir millor les irregularitats del terreny i obtenir millor tracci�. Finalment, el di�metre de les seves rodes pot variar des de 24 a 29 i tamb� de 36 polzades, sent 26 polzades la mesura m�s utilitzada des dels seus inicis, a m�s de ser la m�s f�cil de trobar al mercat.

En els comen�aments d'aquesta modalitat els quadres de la bicicleta eren fabricats amb acer, per� actualment per a la fabricaci� del quadre de la bicicleta tot terreny s'usen altres materials; el m�s com� �s l'alumini, el qual ofereix un quadre lleuger a un preu assequible. En la gamma m�s alta de bicicletes es troben els quadres fabricats amb fibra de carboni.

Manteniment

L'�s de la bicicleta de muntanya per recorreguts fora de carretera i naturals fa que siguin habituals petites actuacions i ajustos sobre la marxa. Per aix� resulta convenient portar recanvis i eines per poder reparar les avaries que es puguin produir. �s aconsellable disposar de:

• Palanques per a desmuntar les cobertes de les rodes
• Cambra d'aire de recanvi
• Manxa
• Joc de claus allen
• Tornav�s d'estrella i pla
• Trencacadenes

Al mercat hi ha multieines que cobreixen la major part de necessitats en ruta.

�s essencial realitzar un manteniment adequat de la bicicleta, abans de cada sortida assegurar-se que la pressi� dels pneum�tics �s la correcte (2.5-4 bar), en funci� del pes, la ruta, i el gust. �s important tenir la cadena ben engreixada i comprovar que no hi hagi cargols fluixos, ja que pot ser la causa d'un accident.

Modalitats

Fatbike

Al m�n de la bicicleta de muntanya de competici� es consideren les especialitats seg�ents:

• "Rally" o "Cross Country (XC)": Competicions per terreny ascendent i descendent. Es solen fer curses en circuits de menys de 10 km i diverses voltes. Tots els corredors surten simult�niament.
• "Descens": Baixades individuals contrarellotge de dificultat for�a elevada. El corredor va molt protegit per la gran velocitat que s'agafa i la perillositat dels recorreguts.
• "Marat�": Prova de rally de gran longitud, en general m�s de 80 km.
• "Enduro": �s una modalitat que intenta barrejar la modalitat de Descens i la molalitat del cross country , �s a dir del rally. Consisteix a barrejar la forma f�sica requerida al rally i la t�cnica del descens, sol ser un recorregut amb diferents trams cronometrats i uns enlla�os. A difer�ncia del descens on s'acostuma a utilitzar camions o telecadires per les pujades, �s el mateix ciclista qui puja, �s aqu� on barreja la forma f�sica del rally. Dintre de la mateixa modalitat d'Enduro hi sol haver categories en funci� del tipus de bici: hi ha la modalitat de r�gides (nom�s suspensi� a davant) i dobles (suspensi� integral).
• "Freeride": Descens de llarga durada, de fins a m�s de 10 km. Les bicicletes tenen doble suspensi� per� s�n m�s lleugeres que les de descens.
• "Dual slalom": Circuit de descens en paral�lel, molt t�cnic. Es tracta de superar tots els obstacles que tens pel davant a gran velocitat. S�n dos circuits id�ntics, un al costat de l'altre on corren 2 corredors.
• "Four Cross" o "4x": Circuit de descens curt de 300 metres m�s o menys, amb diferents obstacles pel mig. Tant poden ser salts, com pedres o trocs, peralts que s�n corbes obertes o tancades o fins i tot corbes planes. Com diu el t�tol, �s un circuit en qu� corren 4 corredors a la vegada.

Hi ha bicicletes especialitzades per a cadascuna de les diferents modalitats. A rally es fan servir bicicletes lleugeres i amb suspensions amb poc recorregut, fins al punt que moltes vegades no porten amortidors al darrere. Les bicicletes de descens s�n molt pesades i refor�ades, amb rodes molt gruixudes, suspensions de gran recorregut i amortidors al darrere.

El ciclisme de muntanya no nom�s fa refer�ncia a la competici�, perqu� tamb� hi ha grups que organitzen rutes per con�ixer territori i compartir experi�ncies.

Centres BTT a Catalunya

Un centre BTT �s una espai pensat per als ciclistes de muntanya, ja que s'encarrega de senyalitzar diferents camins i rutes. Els circuits parteixen d'un punt d'acolliment que pot proporcionar informaci� tur�stica de la zona, mapes dels recorreguts i serveis per a la bicicleta. S'hi poden trobar rutes amb diferents nivells de dificultat, que es diferencien pel color de les plaques de senyalitzaci� del recorregut, tot seguint un sistema semblant al de les pistes d'esqu�. Aix�, les rutes de color verd s�n les que tenen un menor nivell de dificultat i aptes per a tota la fam�lia. A continuaci�, hi ha les rutes de color blau, seguides de les vermelles i les negres, que s�n les m�s exigents f�sicament i t�cnicament a causa del quilometratge, desnivell acumulat i dificultat del terreny (trialeres, camins pedregosos, etc.).

El juliol del 2009 hi havia a Catalunya 16 centres BTT:

• Catalunya Central
  • El Llu�an�s
  • Vall de Sau-Collsacabra
• Costa Brava
  • Baix Empord� - Costa Brava
  • El Giron�s
  • La Selva
  • Pla de l'Estany - Banyoles
  • Salines Bassegoda
• Costa de Barcelona Maresme
  • Santa Susanna-Montnegre
  • Premi� de Dalt - BTT PREMI� DE DALT
• Costa Daurada
  • Mont-roig del Camp - Miami Platja
• Pirineus
  • El Berguedà
  • El Ripollès
  • La Seu - Alt Urgell
  • El Pallars Jussà
  • El Solsonès-Vall de Lord
• Terres de Lleida
  • Centre Montsec – la Noguera
• Vall d'Aran
  • Vall d'Aran

Vegeu també

• Duatló de muntanya.