Fam�lia benedictina

S'anomena fam�lia benedictina al conjunt de grups i comunitats cat�lics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven. Tenen el seu origen en l'orde mon�stic fundat per Benet de N�rsia cap a l'any 520.

Estrictament, no es pot parlar dels benedictins com d'un orde religi�s, ja que est� format per monestirs que segueixen la regla, per� que s�n aut�noms i per tant, independents i mancats d'un superior general o autoritat central. Nom�s a efectes de facilitar la comunicaci� entre monestirs i una certa unitat, els monestirs s'agrupen en congregacions, tamb� aut�nomes. El superior de les congregacions, per�, tampoc no t� autoritat directa sobre els monestirs que la formen: nom�s hi ha un vincle espiritual de pertinen�a al mateix grup, que pot variar segons les circumst�ncies de cada casa.

A m�s, al llarg dels segles s'han produ�t al si de l'orde molts moviments de reforma i d'escissi�, que han originat diferents branques i, fins i tot, ordes que s'han separat de l'orde originari. Sovint es tractava de reformes que havien de conduir a una aplicaci� m�s rigorosa de la regla, d'acord amb l'esperit fundacional, entenent que els costums s'havien relaxat i allunyat d'aquest esperit.

Ordes de monjos

Avui dia les comunitats masculines de la fam�lia benedictina s�n aquestes:

Orde de Sant Benet: �s el tronc original de l'orde, fundat cap al 520 per Benet de N�rsia a Subiaco; s'est�n entre els segles VI-IX arreu d'Europa mitjan�ant la fundaci� de nombrosos monestirs.
Orde de la Cam�ldula (1009), avui Congregaci� Camaldulesa de l'Orde de Sant Benet, fundat per sant Romuald de Ravenna, cercant m�s rigor i austeritat en l'aplicaci� de la regla, i proposant un tipus de vida amb un accent m�s gran en el component erem�tic.
Orde de Vallombrosa (1039), avui Congregaci� Benedictina Vallombrosana, fundat per sant Joan Gualbert, amb un objectiu similar al dels camaldulesos.
Orde del Cister (1098), fundat pels sants Robert de Molesme, Esteve Harding i Alberic de C�teaux, i que al seu torn, ja independitzat, va donar lloc a altres congregacions, reformes i ordes;
1. Trapencs o Orde dels Cistercencs de l'Estricta Observan�a (1664, fundat per Armand Jean Le Bouthillier de Ranc�.
Orde dels Silvestrins o Orde de Montefano (1231), avui Congregaci� Benedictina Silvestrina, fundat per sant Silvestre Guzzolini;
Orde de Monte Oliveto (1313), avui Congregaci� Benedictina Olivetana, fundat per sant Bernat Tolomei.
Mequitaristes o Benedictins Armenis, orde fundat pel monjo armeni Mequitar el 1701 a Constantinoble, i aprovat el 1712, a Roma, aprovaci� que el situ� sota la regla benedictina.

Ordes i congregacions benedictins desapareguts

La mateixa autonomia dels monestirs, com la difusi� per tot Europa, va dificultar-ne la unitat de l'organitzaci� i comport� l'aparici� de corrents disgregadors. D'altra banda, el relaxament en el compliment de la norma va donar lloc, peri�dicament, a intents de reforma en observar-se que donaven lloc a noves congregacions a partir de monestirs que s'hi adherien obeint els reglaments de la casa que iniciava la reforma. Aquestes reformes, d'altra banda, s�n testimoni de la vitalitat i la capacitat de regeneraci� de l'orde.

Reforma de sant Benet d'Aniana. La primera reforma intent� de confederar els monestirs de cada territori, creant les primeres congregacions territorials; es deu a Benet d'Aniana, des del 817. Tornava, a m�s, al compliment de la regla fundacional, que ja s'havia relaxat. A partir del monestir d'Aquisgr�, i promoguda per Carlemany i Llu�s el Piet�s, la reforma s'estengu� a tot l'Imperi Carolingi, uniformitzant la disciplina, l'observan�a i l'h�bit.
Reforma i Congregaci� de Cluny (931-1791). El 910, l'abat Bern� de Cluny inicia la reforma de l'abadia de Cluny amb el retorn a l'ideal de la regla i introduint un govern centralitzat de les comunitats adherides, els priors i vicaris de les quals retien obedi�ncia a l'abat de Cluny. La Congregaci� de Cluny, amb constitucions pr�pies, s'estengu� per tot Europa, amb 314 monestirs i fou la m�s influent durant dos segles.

Per influ�ncia de Cluny, molts monestirs van organitzar-se seguint-ne el model; durant els segles x i xi, s'agruparen en unions basades en l'observan�a uniforme de la regla i amb una abadia central. Aquest model va �sser la base del sistema de congregacions de l'Orde de Sant Benet, generalitzat a partir de 1215.

Entre aquestes unions destaquen la Concordia Regularis dels monestirs anglesos del segle x, o les congregacions de Sant V�ctor de Marsella, Chaise-Dieu, Fleury, Saint-Benigne de Dijon o Lerins, Sasso Vivo, Clusa, Fulda, Hirschau o Melk.

Congregacions reformistes de tend�ncia semierem�tica. L'exemple de Cluny fou seguit per altres moviments reformistes, generalment cercant m�s rigor i austeritat en l'aplicaci� de la regla, i proposant un tipus de vida amb un accent m�s gran en el component erem�tic. Algunes d'elles es desenvoluparen fins a arribar a constituir ordes mon�stics separats.
1. Orde de Fonte Avellana (ca. 1034-1569) o Congregaci� Camaldulesa de Fonte Avellana, fundat per sant Pere Dami�, integrat a l'Orde Camaldul�s;
2. Orde de Cava (ca. 1060-1513), o Congregaci� de Cava de' Tirreni, fundada per sant Pere I de Cava, integrada a la Congregaci� de Santa Justina de P�dua;
3. L'Orde del Cister (1098) va donar lloc a altres congregacions, reformes i ordes;
  1. Congregaci� de la Gran Selva o de Cadonh (1114-1793), fundada per Gerard de Salas;
  2. Orde de Valliscaulium (1193-17961), fundat per Eudes III de Borgonya i Guiu de Val-des-Choux; suprimit i integrat a l'orde cistercenc;
  3. Orde dels Florians (1196-1505), fundat per Joaquim de Fiore, extingit, els monestirs s'integraren en diversos ordes, principalment els cistercencs;
  4. Congregaci� de Feuillant (1577-1791), fundada pel venerable Jean de la Barri�re, suprimida en 1791 a Fran�a i en 1802 a It�lia;
4. Orde de Fontevrault (1099-1792), orde de monestirs dobles, despr�s Congregaci� Benedictina de Fontevrault, fundat pel venerable Robert d'Arbrissel; suprimida;
5. Orde de Chalais (1101-1300), fundat per sant Hug de Grenoble, integrat a l'Orde de la Cartoixa;
6. Orde de Tiron (1109-1627), fundat per sant Bernat de Ponthieu; integrada en la Congregaci� Benedictina de Sant Maur;
7. Orde de Savigny (1112-1147), integrada a l'Orde del Cister, fundat per sant Vidal de Mortain;
8. Orde de Sant Sulpici del Bosc (1112-1792), orde doble fundat per sant Ra�l de La Futaie.
9. Orde de Montevergine, despr�s Congregaci� Benedictina de Montevergine (1126-1879), fundat per sant Guillem de Vercelli i integrat a la Congregaci� Benedictina Cassinesa;
10. Orde de Pulsano (1129-1476) o Congregaci� dels Eremites de Pulsano, fundat per sant Joan de Matera; extinta;
11. Congregaci� dels Eremites de Sant Guillem o Congregaci� de Malavalle, fundada en 1185 per sant Guillem de Malavalle, per� integrada en part a l'orde benedict� com a congregaci� cap al 1265;
12. Orde dels Celestins (1254), o Congregaci� Benedictina dels Celestins, fundada per sant Pere Celest�; suprimida en 1776 a Fran�a i en 1810 a It�lia;

Ordes de monges

Avui, els monestirs femenins de monges formen part, majorit�riament, de branques femenines dels ordes existents:

Monges Benedictines, branca femenina de l'Orde de Sant Benet;
Monges Camalduleses;
Monges Cistercenques (ca. 1125), branca femenina de l'Orde del Cister
1. Monges Calatraves (1219), branca femenina de l'Orde de Calatrava, formada per monges que segueixen la regla cistercenca;
2. Orde de la Immaculada Concepci� (1484), fundat per santa Beatriu de Silva; durant un temps es va adscriure a la fam�lia franciscana.
3. Trapenques o Monges Cistercenques de l'Estricta Observan�a (1664);
Monges Olivetanes, branca femenina de l'Congregaci� Benedictina de Monte Oliveto
Benedictines de l'Adoraci� Perp�tua del Sant�ssim Sagrament, congregaci� fundada per Caterina de Bar en 1653.

Ordes femenins desapareguts

Orde de Fontevrault (1099-1792), orde de monestirs dobles, despr�s Congregaci� Benedictina de Fontevrault, fundat pel venerable Robert d'Arbrissel; suprimida;
Orde Gilbert� (1148-1538), orde doble, les monges del qual seguien la regla cistercenca (els homes eren canonges regulars de la Regla de Sant Agust�).

Tamb� existiren reformes i congregacions, com les franceses de Montmartre, Beauvais, Val-de-Grace, i Douai, desaparegudes a la Revoluci� francesa.

Congregacions mon�stiques de l'orde

Article principal: Congregacions de l'Orde de Sant Benet

Per facilitar la unitat de l'orde, els monestirs poden agrupar-se en federacions o congregacions, governades per un abat president. Dintre de cada congregaci�, els monestirs continuen essent aut�noms, per� els abats de cada comunitat es reuneixen peri�dicament en cap�tols per discutir i acordar assumptes diversos i un monjo visitador les visita peri�dicament per resoldre les q�estions que puguin haver-hi.

El 1893, Lle� XIII va agrupar els monestirs benedictins que no pertanyien a cap congregaci� en una confederaci� presidida per un abat primat, elegit per dotze anys pels altres i que resideix a l'abadia de Sant'Anselmo de Roma. Actualment l'orde t� vint congregacions.

Altres ordes vinculats

Alguns ordes religiosos han tingut una vinculaci� amb els benedictins, sense formar-ne part de l'orde, generalment per l'adopci� de la regla.

Orde de Grandmont (1100-1772), fundat per sant Esteve de Muret, orde diferenciat que en part segueix l'esperit benedict�.
Orde dels Humiliats, col�locada en 1134 sota la regla benedictina i suprimida en 1571.
Ordes militars, algunes de les quals adoptaren les regles benedictina o les constitucions cistercenques per a la seva vida comunit�ria.
1. Orde del Temple (1118-1312), amb regla pr�pia, redactada per Bernat de Claravall a partir de la cistercenca;
2. Orde d'Aviz (1147), amb regla benedictina;
3. Orde de Calatrava (1187), amb la regla cistercenca;
4. Orde d'Alc�ntara (1177), amb una adaptaci� de la regla benedictina;
5. Orde de l'Ala de Sant Miquel (1168-1180), orde portugu�s amb regla d'esperit cistercenc;
6. Orde de Montesa (1316), sorgida a partir de la de Calatrava i, per tant, de la fam�lia cistercenca.
7. Orde de Crist (1317), orde portugu�s amb regla benedictina i constitucions cistercenques
  1. Monjos de l'Orde de Crist (1567), branca purament mon�stica de l'orde militar, de regla cistercenca.
8. Orde de Sant Esteve Papa i M�rtir (1562), orde tosc� amb regla benedictina.

Ordes hospitalers, alguns dels quals adoptaren la regla o costums benedictins:
1. Germans Hospitalers de Burgos (1212), amb germans laics que vivien sota la constitucions cistercenques.

Oblates de Santa Francesca de Roma (1425), congregació femenina de dones laiques que viuen segons la regla benedictina.

Vegeu també